EL MOT 'BLOG' AL DICCIONARI NORMATIU

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat (27.02.2013) la incorporació dels mots 'blog', 'bloguer', 'politòleg' i 'politologia'  al Diccionari de la llengua catalana. De moment, consultable en línia. A la versió en paper s'hi incorporarà quan se'n facin noves impressions.

LA CAPELLETA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Foto: © Carmina Mauri

Per a M. Teresa Aragonès, in memoriam

¿Què és la capelleta de la Sagrada Família que circula de casa en casa a Duesaigües? És una vitrina portàtil de mig metre que conté una escultura policromada de la Sagrada Família.

La tradició d'aquest petit altar itinerant es remunta de fa cent d’anys, impulsada a Barcelona pel pare Josep Manyanet, el 1907, per difondre el sentiment pietós entre les famílies pobres que no tenien capella privada.

A Duesaigües l'impulsor de la visita domiciliària de la capella de la Sagrada Família va ser mossèn Miquel, cap als anys quaranta, en el context històric de la primera postguerra. Cada família tenia un dia assignat amb un ordre rigorós. Es portava a casa de qui tocava, seguint una llista per carrers, es col·locava amb les portes obertes al lloc on es feia més vida, i s'hi passava el rosari davant.  Abans de dur-la a la casa següent de la llista establerta, es posava una almoina a la ranura del receptacle que hi ha a la base. La recaptació s’utilitzava per fer misses per als difunts de les cases que constituïen el circuit.

En l'actualitat, la visita domiciliària de la capelleta és una pràctica de caire popular, no vinculada —necessàriament— a la religiositat. Entenc que l'interès i el sentiment cap a la visita de la Sagrada Família és variat, però sempre respectuós: és considerada "com una mena de protecció", "com un acompanyament", parlen de "compliment amb la fe cristiana", de tenir "la presència cristiana a casa" i "com a model familiar". A la part posterior hi ha impreses les oracions en català, reproduïdes fa quatre o cinc anys per mossèn Jordi Moix.

La periodicitat continua essent d'un dia a cada casa, però hi ha flexibilitat de retorn. La llista de les cases donadores és de setze, però havia estat de trenta en els inicis. Aquella primera llista no es conserva però se sap que sempre se n'han encarregat les dones. La llista continua ordenada per carrers, com si seguís un itinerari. El relleu es fa dins a les cases, com per exemple la Carmina Mauri o la Pepita Ciurana, que van heretar la tradició de les sogres respectives. De fet, la visita de la capelleta no està negada a ningú i qualsevol que en vulgui ser partícep només cal que ho manifesti i entra a la llista.

La visita domiciliària de les capelles de la Sagrada

Família són una “mena de lararis romans transportables”,

en el sentit que “vetllava per la cèl·lula familiar i la

protegia contra qualsevol malaurança.

JOAN SOLER I AMIGÓ.

Enciclopèdia de la fantasia popular catalana

Hi han col·laborat:

M. Teresa Aragonès, Pepita Ciurana, Montserrat Guasch,
Carmina Mauri, Nati Mestre, Montserrat Rofes.

F21 FOTOGRAFIA DOCUMENTAL

Històries properes que s'expliquen amb imatges. 

Fotografia documental, arrelada al territori

El col·lectiu F21 Fotografia Documental té la seu social a Reus. Es una agència professional constituïda per Carles Esporrín  (fotògraf i llicenciat en periodisme), Iolanda Salvadó (fotògrafa i dissenyadora gràfica),  Josep Mª Valdivia (fotògraf) i Óscar Vidal  (fotògraf i dissenyador digital). La seva dedicació i passió se centra en les comarques meridionals de Catalunya. Els quatre s'identifiquen amb allò particular que els és proper i ho eleven a la categoria d'universal, a través del punt de vista creatiu, amb esperit constant de descoberta. Difonen l'obra per mitjà de l'exposició virtual.

FONS I FORMA DELS REPORTATGES F21

En remarco els reportatges d'actualitat i documentals de fons. En els materials que han publicat fins ara projecten una mirada optimista, tendra i nova sobre l'entorn. Fan una síntesi implicada d'una societat oberta, generosa, aprofundeixen en la realitat sense evitar mostrar l'esperit crític.

Són uns treballs estèticament exquisits, amb una seqüencialització acurada, composicions estudiades, enquadraments originals, noció d'equilibri entre tons càlids i freds, ritme harmònic a voltes, contundents d'altres. Resumint: l'equip F21 Fotografia Documental són creadors d'atmosferes i converteixen les emocions en imatges. Comproveu-ho.

I és que existeix un punt de vista capaç de transformar

l’habitual en inèdit, el consumat en extraordinari i el

monòton en únic. Un punt de vista capaç de mostrar-nos

tal com som, contextualitzar-nos en el nostre entorn

i explicar-nos què passa al nostre voltant.

EQUIP F21

Si les teves fotos no són suficientment bones

és perquè no estàs suficientment a prop.

ROBERT CAPA (citat per Carles Esporrín)

REUSENQUES DE LLETRES

Sóc una reusenca de lletres de les vint-i-tres reusenques de lletres que participem en el projecte Lletres reusenques. Reusenques de lletres. No faig broma. És la primera vegada que algú ha pensat —i s'ha arromangat— a reunir en un cicle de tertúlies les creadores de l'ambit literari nascudes o vinculades a Reus per difondre la seva obra.  És just, doncs, que diguem qui són les impulsores d'aquesta iniciativa: la Victòria Rodrigo, des d'una entitat pública (Biblioteca Central Xavier Amorós) i la Fina Masdéu des de la secció de llengua i literatura de la primera gran entitat privada de la ciutat (Centre de Lectura). Defujo la sectorialització, però l'esbós del disseny que les dues van presentar quan em van convidar a fornar-ne part em va engrescar per la seva solidesa. En l'evolució temporal d'aquesta activitat col·lectiva s'ha confirmat el treball aprofundit i rigorós del plantejament.

Aquest cicle ens permetrà millorar la xarxa sinèrgica que mantenim des de fa anys i descobrir-ne de noves. D'entrada, per a mi ha estat el motor creatiu de La Vamba Groga, un conte per a lectors a partir de 10 anys, l'acció del qual transcorre a Reus. I també l'inici de col·laboració amb Fina Veciana, artista plàstica que ha il·lustrat la portada del llibre.

L'AGENDA
La història novel·lada (8 de març. Biblioteca Central)
El món líric. I amb ulls d'infant. (14 de març. Biblioteca Central)
Gust i disgust d'escriure (4 d'abril. Casal de les Dones)
Reus literari (11 d'abril. Centre de Lectura)

EL LLIBRE
Una publicació (Silva Editorial) aplegarà els treballs inèdits que les autores hem escrit per a l'ocasió.  La filòloga Montserrat Corretger n'ha fet el pròleg. El presentaran: Maria Pallach, llibretera, Manuel Rivera, editor, i Fina Veciana, il·lustradora.
Dijous, 18 d’abril, 2/4 de 8 del vespre.
Centre de Lectura

L'EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA
Del 7 de març al 19 d’abril
Biblioteca Central Xavier Amorós i Biblioteca del Centre de Lectura.

Per saber-ne més, vegeu el blog:

REUSENQUES DE LLETRES

ANY DE LA SERP

Serp blanca jove. Foto: © Paüls

Només he pogut congelar la imatge de la cua d'una serp blanca (Rhinechis scalaris) jove que s'amagava entre pedres d'un marge. És una mostra de la meva perícia fotografiant animals. Rigueu, rigueu... M'invento un significat:  A la Xina, la serp és un animal sagrat, símbol de la bona sort. A la nostra cultura, la serp és la personificació del mal. Deixem-ho en un terme mitjà: em conformo si conservo el que tenia l'Any del Drac.

GROENLÀNDIA

Groenlàndia.    Autor i director: Jordi Faura
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers

La Sala Tallers del Teatre Nacional tanca temporalment després de Groenlàndia.  En aquesta última escenografia hi ha gel i fred, quan dos turistes sanitaris(?) es troben al Grand Nord amb uns personatges autòctons i plegats viuen una situació que bascula entre la desgràcia i la resolució filosòfica inuit. L'assumpte va derivant cap al surrealisme a base d'eximplis que arruixen més farcit al gall, per una trama que arriba als espectadors confusa, de la mà d'uns intèrprets bregats que fan el que poden per treure brillantor al text. Malden per no trencar-se l'espinada caminant o arrossegant-se sobre teles que, quan les estiren, encara deceben més pel que amaguen. 8/10

Recomano vivament la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CARAMELLS!

Caramells a la Vinyeta. Foto: © Paüls

D'acord, faig trampa. Aquests caramells de la teulada del refugi de La Vinyeta són de fa tres anys. Aquest matí, a les set, n'hi havia de semblants. A les set. Però, a les deu... ni rastre. ¿A qui no se li han enganxat els llençols, avui?

LA TEVA OLOR ÉS CASA MEVA

Somni
Autora i directora: Mercè Vila Godoy
La Seca Espai Brossa, Barcelona

De fons, Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare per a un text dramàtic admirable sobre les relacions de parella. Passem de llarg del títol, que no és gaire original (l'Andreu proposa "La teva olor és casa meva", una frase del text), i ens trobem amb una obra potent, que es fan seu tres actrius joves amb currículum que demostren una vegada més que se saben posar a la pell de qualsevol personatge: Alba Florejachs i Neus Bernaus, Alba Pujol, còmplices de tres actors que sembla que facin el seu paper: Isak Férriz, Òscar Muñoz i Jose Pérez. Amb menys parament que al rebedor de casa, aconsegueixen mantenir-nos el somriure tanta estona com volen i, de sobte, ens agafen desprevinguts i una mica més ens fan cauen les llàgrimes. Tècnica i talent per fer-nos emocionar. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

LES VIOLETES, DE LES PRIMERES

Violetes del jardí de llicorella. Foto: © Paüls

Al jardí de llicorella hi ha dues mates de violetes  que va plantar la padrina Munda. Una és a ple sol i no fa rebrots. L'altra és un racó ombrejat, fa les fulles el doble de grosses que l'altra i l'arrel produeix rebrots que donen lloc a noves plantes. Ara s'han de separar aquests rebrots de la planta mare i s'han de plantar. A l'estiu, la del sol vegeta i la de l'ombra té les fulles en forma de paperina perquè s'hi allotja una crisàlida. Però a la primavera següent les tiges subterrànies de les dues humils plantes tornen a brotar i són de les primeres flors que perfumen el jardí. Més val admirar-les a la mateixa planta perquè, si es tallen, no es conserven gaire bé en aigua.

Va donc, sans autre ornement,
Parfum, perles, diamant,
Que ta maigre nudité,
Ô ma beauté! 
CHARLES BAUDELAIRE, Les fleurs du mal
 

RESTAURANT CUNIRRI, EN CLAU CASOLANA

Restaurant Cunirri. El plat cunirri, l'especialitat de la casa

RESTAURANT CUNIRRI

 Crta. de l'Argentera, km 1, Duesaigües

Reserves: 977 834 153  -  cunirri@tinet.cat

El Restaurant Cunirri és a Duesaigües (Baix Camp). El trobareu abraçant el poble, a la banda esquerra de la carretera que porta a l'Argentera. M. Teresa Rius  i  Francisco Fernández el van obrir ara fa setze anys. El nom de procedeix de cuni (fonètica de conill) i ri (de Rius, cognom de la fundadora i primera cuinera), mare del Josep i sogra de l'actual xef, la Pilar Mestrich, de qui han heretat la calidesa de tracte, l'experiència sàvia,  i, sobretot, el secret de l'especialitat de la casa, "el cunirri", una cassoleta de conill amb herbes aromàtiques i una picada de fruits secs propis del territori.

La Pilar Mestrich és una xef jove i madura, sense ínfules, té el sentit comú de fer una cuina de temporada que li permet ajustar els preus. Elabora un receptari patrimonial amb tocs personals, que sedueix per la qualitat dels productes de la terra i desperta els gustos oblidats del paladar.

L'ESQUER DEL CUNIRRI

En aquest restaurant de muntanya, s'hi palpa la natura i l'atmosfera casolana, sense trampa. El plaer d'entaular-se amb estovalles i sobreestovalles, amb tovallons de granité, encara que sigui un dia feiner. El gust de sentir-se posseït pel verd, amb ganes de lliurar-se a la contundència dels plats de la xef.

Restaurant Cunirri. Menjador

ENTREM AL CUNIRRI...

El menjador és un espai ampli (120 m2), amb capacitat fins a 140 persones, amb tot el confort. Acull tot tipus de celebració i àpats de temporada (calçotades), tant de famílies  com d'entitats. La fusta domina la decoració i li aporta calidesa; uns finestrals de cap a cap de la sala donen en primer terme als horts,  als marges dels conreus d'ametllers, avellaners, olivers;  al fons es veuen els boscos d'alzines sureres dels quals despunta l'ermita de santa Bàrbara, al capdamunt del castell d'Escornalbou.

L'ESMORZAR CUNIRRI

La clientela deixa el vehicle a l'aparcament i s'entreté a la terrassa sota les moreres, les branques de les quals s'enfilen des de l'entrada fent arcs. Avui fa un fred viu i el mestral xiula desbocat. El restaurant ha obert les portes a les nou, amb l'estufa atiada, una olla amb farigola humidificant l'ambient i poms de mimosa florida a la barra. Les cafeteres desperten amb cafès Brasília. Serveixen els entrepans i els esmorzars de forquilla i ganivet.

L'APERITIU CUNIRRI

Cada dia de  12:00 a 15:00 ofereixen des de la primera consumició —ja sigui cervesa, refresc o vi—, una tapeta diferent cada vegada, fideuà, arròs al curry, xoricets al vi blanc, una mandonguilla amb patates, musclos a la marinera...

Restaurant Cunirri. Amanida tèbia de fruits secs

DINAR AL CUNIRRI

A l'hora de dinar, la clientela podrà veure el Josep que fa la cocció en directe i  podrà sentir les flaires de la carn a la brasa, de l'escalivada, de les patates al caliu, del pa torrat, de les carxofes regades amb oli d'oliva extra verge DO Ciurana. No pot faltar-hi l'escudella fumejant, esclar, però també es pot optar per diversos entrants:

L’espardenya (torrada amb escalivada i anxoves), entremesos (taula dels millors embotits de la comarca), i les amanides (recomano la de fruits secs amb formatge de cabra calent o amb salmó),  esqueixada i empedrada de bacallà, patata amb brandada de bacallà.

Els plats de carn fets a la brasa:  entrecot, llonganissa, conill, xai, amb guarnició generosa.  Els plats cuinats:  fricandó, el conill amb caragols, el cunirri —la recepta secreta de la xef—, bacallà amb panses i pinyons, tot acompanyat de vi del Priorat o cava.

Les postres cunirri: de músic (fruits secs de la comarca acompanyats de moscatell del Priorat), menjar blanc, crema, bunyols, pastís de formatge...

RUTES QUE PASSEN PEL CUNIRRI

El Restaurant Cunirri no és lloc de pas de multituds, s'hi ha d'anar expressament. Tot i així, motoristes i ciclistes fan marrada per aturar-se una estona al restaurant i fer un refresc o esmorzar entaulats amb comoditat. Fins i tot una penya ciclista ha dissenyat una ruta de cap de setmana. Vegeu: "Cunirri-extrem".

 

Fotos cedides per Josep Fernández i Pilar Mestrich

Per saber-ne més, cliqueu la imatge:

EL PALLASSO MARCEL GROS

La gran A...ventura (història d'un pallasso)
Autor i intèrpret: Marcel Gros
Teatre Poliorama, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 3 anys

Trenta anys fent riure. Professional, maliciós, amb la tendresa comunicativa del primer dia. El pallasso Marcel Gros (Manresa, 1957) es presenta al Poliorama amb una síntesi del que sap fer. Poesia escènica per a tots els públics. Brillant. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a Clip de Teatre 

QUAN DESPERTEM D'ENTRE ELS MORTS

Quan despertem d'entre els morts
Direcció: Ferran Madico
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita

Una peça desconeguda d'Ibsen que reflexiona sobre la dedicació exclusiva per aconseguir l'excel·lènicia en la creació artística. És considerada com un testament de l'autor noruec, un text de comprensió obscura. El protagonista és un escultor (nítida interpretació de Lluís Marco) que després de fer la seva obra més brillant, no és capaç de fer-ne cap altra. En començar l'acció es  troba amb la seva dona en un balneari i arriba la que va fer de model (insinuant i precisa Cristina Plazas) per a l'obra que li va donar categoria universal d'artista. El resultat és un espectacle amb diferents plans de lectura, intrigant, tenebrós, malgrat la blancor de l'escenografia i del vestuari. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

COPLA, COPLA

Le llaman copla
Dramatúrgia i direcció: Marc Vilavella
Direcció musical: Marc Sambola
Versus Teatre, Barcelona

Espectacle en format concert que transita l'arqueologia de la copla, "no es canción, le llaman copla". Fet aquí, amb intèrprets d'aquí. No acabem d'aclarir si es prenen les lletres d'aquestes peces seriosament, però despleguen tanta gràcia flamenca que és com si ens trobéssim en un tablao sevillà.  Tres músics en directe,  flauta, piano i viola per a  'Soltera yo no me quedo', 'Pena, penita, pena', 'La Parrala', 'Que no daría yo', 'Punto en boca',  'La bien pagá', 'Las cositas del querer',  'La vaselina', 'Maruja Limón' i algunes més. Generositat i energia. Dos bisos. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

CALÇOTADA AL PARADÍS (TERRENAL)

Graelles del Terreny Puigmarí de Duesaigües
Foto: © Montse Francisco

¿On hi ha un paradís (terrenal)? La resposta es troba en aquest apunt:
Feu la reserva del Terreny Puigmarí de Duesaigües. Encomaneu-los els calçots i us els portaran al mateix terreny. Hi trobareu la llenya apilada i les graelles gegants a punt i tot el terreny per a vosaltres, la família i/o els amics. De fons, el saltant de l'aigua del Barrancó que circula entre grans pedres. La canalla s'empaitarà entre els presseguers que estan a punt de florida. No cal anar-hi de vint-i-un botó.

Grup d'amics al Terreny Puigmarí de Duesaigües,
dits emmascarats, sense pitet.
Al fons, el viaducte dels Masos. Foto: ©Montse Francisco

Per saber-ne més, cliqueu aquí:

DE REGAL, 61

 

 ¿Com es mesura l'emoció? Vull tenir més temps per descobrir-ho.

Moltes gràcies, Iolanda.

ABANS DEL DILUVI

Exposició oberta fins al 24 de febrer

Exposició  Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC. A través d'unes quatre-centes peces arqueològiques procedents de grans col·leccions públiques internacionals i de diversos documents antics i contemporanis, la mostra explora què devem a aquesta primera cultura del Pròxim Orient antic i quina imatge del món van tenir els mesopotàmics del quart i tercer mil·leni aC. Una concepció que ens ha estat llegada a través de la Bíblia, l'Alcorà i diversos mites i textos grecs. Durada del recorregut: dues hores. Excepcional.

LA PETITA REINA DE COLORS

La reina dels colors
Autora: Jutta Bauer. Adaptació: Eva Noell i Paul Olbrich
Espai Lliure, Teatre Lliure de Montjuïc
Recomanat a partir de 3 anys

Un acordionista, una contacontes i il·lustradora en directe expliquen el conte de la Petita Reina que viu en un entorn sense colors i, en sortir del seu palau, els va descobrint amb la col·laboració de la pintora de la cort. Remarco els diàlegs entre el poder que representa la reineta i el sentit comú de l'artista subordinada. Darrera de la pantalla, un marionetista mou la protagonista  sobre els múltiples paisatges de l'escenografia dibuixada. Petits i grans en sortim bocabadats. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

MIDSUMMER, AL TANTARANTANA

Midsummer, de David Greig i Fordon McIntyre
Traducció: Jordi Prat, David Pinto
Direcció: Roberto Romei i Marc Sambola
Teatre Tantarantana, Barcelona

Un cap de setmana a Edimburg i es fa realitat el Somni d'una nit d'estiu, shakespearià: els personatges s'enamoren de la primera persona que se'ls posa a tret d'ull. A la ratlla dels quaranta, els protagonistes, Bob (admirat, intens Carles Alberola) i Helena (potent Elena Fortuny), carregats amb les seves pors i les seves mancances, un vespre es miren i el que podia ser una trobada sexual, acaba convertint-se en alguna cosa més. La història evoluciona explicada en primera persona per cadascun dels membres de la parella. Unes cançons amb lletres suggerents de to humorístic molt ben interpretades arrodoneixen l'espectacle. En voldríem més. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA CAPUTXETA VERMELLA

La Caputxeta Vermella
Versió i direcció: Joan Guasch Carbonell
Guasch Teatre, Barcelona

 

Ha quedat clar en aquest espectacle: el conte de la Caputxeta no és per a orelles massa primerenques. Els menuts es posen al lloc de la nena que traspassa el bosc sola amb un perill segur: el llop.  S'esgarrifen encara que sigui, com aquest cas, un llop rocker amb nom artístic i tot, que canta i balla remenant malucs i no amaga les intencions seductores. En canvi, els espectadors que tenen més de cinc anys, així que surt el llop disfressat de rocker, ja avisen la Caputxeta que el noi no porta bones intencions. Que se't menjarà! Que arribarà primer que tu a ca l'àvia! Espavila't que ja hi ha arribat! S'esgargamellen. Acabem aquesta versió entre tots. 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

FLORS DEL CODONYER JAPONÈS

Jardí de llicorella, gener, 2013. © Paüls

Una de les primeres plantes que floreix al jardí  del refugi de La Vinyeta.

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt:

EL CODONYER JAPONÈS

DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX

Dispara / Agafa Tresor / Repeteix
Autor: Mark Ravenhill. Traducció: Joan Sellent.
Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Lliure Montjuïc

El dramaturg Mark Ravenhill fa "un teatre compromès, urgent, necessari", segons Josep M. Mestres, director del muntatge d'aquestes set peces breus de l'autor.  Les paraules que sentim més són "democràcia i llibertat", dues paraules que han estat buidades de sentit. Tres hores de gran teatre tant en l'aspecte de contingut com de forma, un teatre d'aquell que fa venir calfreds, pel realisme escènic i per l'experiència i la informació que tenim del món contemporani. 10/10

Remeto vivament a la crítica d'Andreu Sotorra, a «Clip de Teatre»

GAVINES A CIUTAT VELLA

Gavines a la plaça de Castella, Barcelona
Foto: Paüls, gener 2013

Vegeu en aquest mateix blog l'apunt:

GAVINES URBANES I FALCONS

"AIRE", EXPOSICIÓ DE ROSA PUIG

© Rosa Puig. Foto de la sèrie «Aire»
200x75 cm papel baritat i alumini Dibond

Has fotografiat l'aire que passa entre les fileres de pollancres, on presències retallades a l'atzar juguen a la cluca.  T'atures amb la càmera a la mà, allargues la mirada cap a  l'horitzó que s'estén al vèrtex de molts camins per triar, mentre escoltes el tremolar a ratxes de les fulles en una sordina de platerets, cascavells i sonalls. L'aire s'emporta els núvols, despentina l'herba, joguineja amb la memòria. És l'aire que fa bategar les unitats sensibles a través d'aquest escenari recreat, arcàdia de la innocència. Acluques els ulls i toques paret de cuit: energia eòlica. 

Text: © Lena Paüls

Foto: © Rosa Puig 

L'exposició de fotografies «Aire», de Rosa Puig (Esparreguera, 1960)

es pot veure a la Galeria Àlex Telese, carrer de la Palla, 11, de Barcelona

Oberta fins al 22 de febrer.

SÍ, PRIMER MINISTRE

Sí, primer ministre
Autors: Antony Jay i Jonathan Lynn
Versió i direcció: Abel Folk
Teatre Condal, Barcelona

Sí, primer ministre, una sèrie d'humor de la BBC, amb la qual hem rigut a gust. La ironia, les veritats a mitges, els tripijocs dels funcionaris que envolten els governants.   El 2010 els mateixos autors en van fer una versió teatral, que és la que es pot veure al Teatre Condal, en versió d'Abel Folk. El primer ministre és interpretat per Joan Pera i Sir Humphrey Appleby, per Carles Canut. L'acció passa a la residència d'estiu dels primers ministres del Regne Unit. A l'altra banda de la porta del despatx, la crisi econòmica i un suposat salvador àrab que signarà un contracte multimilionari. El xeic exigeix com a condició que li portin una menor per al seu gaudi sexual i el ministre i el seu entorn s'empesquen la manera de preservar la pròpia honorabilitat, a costa de qui sigui. Les rialles de la sèrie són enllaunades, les del teatre són espontànies. En la nostra sessió, no tots els gags han funcionat. Potser amb una mica més de rodatge... 7/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre» 

LA RAVENISSA BLANCA

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) Foto: © Menuda Natura

És una de les poques herbes que té la gosadia de florir plantant cara a l'hivern: la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Llegeixo al blog «Menuda Natura», de Manel Casanova, que les abelles s'estimen més el nèctar melós de les ravenisses que no pas les flors dels ametllers, per tant no els pol·linitzen tal com caldria. Em miro els tanys a punt d'esclatar de les flors dels ametllers marcona del jardí de llicorella. Demano reforços:  les nostres ravenisses tenen les hores comptades!

Per saber-ne més:

MENUDA NATURA: Diplotaxis erucoides (L.) DC    

CUENTOS CRUENTOS

Cuentos cruentos, de Dino Lanti
Direcció: Hugo Guzmán. Teatre Gaudí Barcelona

Espectacle musical basat en els contes que Dino Lanti va publicar el 2008 a Thule Edicions. Una actualització de contes clàssics, amb moralitat inclosa (que els intèrprets fan llegir a diversos  espectadors), presentats amb una dramatúrgia agosarada, potenciant la comicitat. Música original interpretada en directe per les compositores del V.O. Quartet, un quartet femení que interactua amb els dos actors i l'actriu, tot interpretant peces tradicionals cèltiques, zíngares, de country, pop, jazz i una peça de hip-hop. Emoció per aquest treball amè i ben acabat. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»