Papallones d’aigua, jocs d’estiu. El verd guarda secrets, records sota les fulles. Natura infinita, la vida petita és casa.
Versos d'Antoni Veciana i Fina Veciana
L'artista plàstica i performer reusenca Fina Veciana inaugura el mural floral de gran format del qual ha mostrat el procés de creació a Instagram. Es troba emplaçat en una paret que fa de marge al xalet familiar de Maspujols. El resultat és un mural esplèndid que representa un ecosistema de records sota les fulles, papallones d'aigua. A més del conjunt de flors imaginades hi és tot, però no tot es veu. Una de les últimes peces de la natura que ha dibuixat és un grup de marietes (Coccinella septempunctata), coleòpter que s'alimenta de petits insectes, pugons i àcars que viuen a les plantes.
Natura infinita, al mural també hi ha les abelles que pol·linitzen les flors; els caragols (amb la closca segellada, amb aquesta calor!); els cucs de terra; un escorpí arrupit sota una pedra; dues llagostes que d'un salt acaben de sortir del camp visual; una papallona macaó en la fase de crisàlide fixada en una branca. No hi falta el niu de la merla, que no es veu perquè és darrere de la lluna. No es veuen, però hi són. El verd guarda secrets.
Gràcies, Fina, per connectar el teu jardí —la vida petita és casa— amb el microosmos del jardí de llicorella. La fauna que hi habita està retratada aquí: No sense la meva Llima (p. 15-36)
El poble de Duesaigües s'adreça a la persona que se'n va. T'emportes llum. La llum és símbol de vida que mostra els contorns nítids de la realitat, que dissipa les tenebres del camí per prendre decisions segures, que comporta la renovació interior de les persones i de la societat. La llum és un estímul perquè vagis on vagis,allà on el vianant —sigui del poble o no— decideixi anar o allà on el porti la vida, a Duesaigües Torna!, li espera més llum per arrelar-se, créixer i fruitar.
La idea d'aquestes paraules d'invitació me la va suggerir la meva amiga duesaigüenca Montserrat Francisco Rabascall i d'ella són també la majoria de les fotografies d'aquest vídeo de presentació:
Mural Criança a la Basílica del Pi (juliol-desembre 2023)
El mural 'Criança', que s'ha pogut veure a l'altar major de la Basílica del Pi de Barcelona des del juliol de 2023 l'any passat fins que ha estat desmuntat a finals de desembre, ha estat reconegut com un dels millors grafits del món per Street Art Cities. La peça de 4 metres representa una materninat, obra d'Octavi Arrizabalaga, més conegut pel seu àlies Aryz [@mr_aryz]. La proposta inicial es basava en una llista de valors inherents a la basílica sense valors religiosos, sinó temes universals com
l'amistat, la generositat i l'amor. La llum de l'art contemporani ha deixat empremta a l'abis de la Basílica del Pi. Enyorem aquesta intervenció excepcional feta expressament per aquest emplaçament.
Entitats democràtiques de la ciutat de Reus recorden els 82 anys de
l'ocupació de la ciutat per l’exèrcit sublevat, el 15 de gener de 1939, amb un mural a la plaça Abat Oliba i un acte de reivindicació del reconeixement oficial de la memòria històrica.
L'entrada triomfal de l'exèrcit de Franco a una ciutat devastada i sense oferir resistència és un fet que m'han transmès verbalment sis perdedors de la guerra: els meus avis i els meus sogres. No tant els pares que, tot i que recordaven els bombardejos i la gana que havien passat, aleshores tenien encara no dotze anys. Són la generació que van viure de ple la postguerra terrorífica. Sí que he estat testimoni —fins a la mort del dictador el 1975— del toc (alegre) de campanes de totes les esglésies de la ciutat a tres quarts de tres de la tarda, que és l'hora que van entrar els militars pel carrer del Roser. Posteriorment, durant uns quants anys, en aquesta hora es tiraven coets per fer adonar que les campanes, per fi, no tocaven.
Vídeo: Acte de memòria història per commemorar
l’ocupació de l’exèrcit sublevat de Reus. A càrrec de Xavier Millán
Vídeo: 'La tortuga i l'assassinat de Cipriano Martos'.
Darrere dels treballs signats per BL2A o Baldosa hi ha un artista gironí resident a Barcelona que ha desenvolupat un projecte de rescatar rajoles emprant-les con a suport de les seves creacions de carrer. Vegeu-ne imatges. Aquests darrers dies, tot passejant, ens ha sorprès i hem gaudit d'alguns treballs d'art que interactuen amb elements del carrer, en aquest cas, aplicats directament a la pedra de les façanes. Entre tantes guixades bandàliques, agraïm aquestes poètiques mostres d'art.
L'artista lleidatana Lily Brik és l'autora d'aquest enlluernador mural de gran format pintat amb esprai i oli en una de les façanes de l'antic Hospital Sant Joan de Reus.
Lily Brik (Mireia Serra Bernadó. Lleida 1990) és una artista reconeguda internacionalment pels seus treballs de carrer. El mural, que commemora els 10 anys del Casal de Joves la Palma, representa una dona jove —podria ser un autoretrat si no fos pels ulls blaus i el cabell panotxa— que mira distesa i serena qui l'observa. I, com en un joc, es tapa un ull o potser mira a través d'una de les mans que té sobre el cap. És l'alba, i encara hi ha la lluna rosa, la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera, i el primer sol del dia es filtra pels finestrals. El tema s'adiu amb la commemoració: comencem d'hora que tot està per fer.
L'autora va estudiar Disseny Gràfic Publicitari. Va començar a pintar murals amb uns grafiters coneguts a les parets de la canalització del Riu Segre de Lleida. Els seus primers treballs en solitari van ser a l'Horta de Lleida i als afores de Balaguer, cosa que li va portar encàrrecs. Ha treballat com a dissenyadora per a diferents empreses i organitzacions, ha exposat la seva obra en galeries i museus, ha participat en diversos projectes d'art mural nacional i internacional. L'any 2018 va ser seleccionada per al concurs Graffiti without gravity de l'Agència Espacial Europea. L'any 2020, realitzarà un mural al Campus tecnològic i científic de la Universitat de Bombai.
[...] les mirades són la meva manera de comunicar-me amb el receptor. Diuen que estan plenes de força, de vida, de convenciment, que són mirades de persones senceres que t'estan enviant un missatge sense parlar. Entrevista a Lily Brik,«ARA», 6-IX-2020
En homenatge als sanitaris de la ciutat de Barcelona, l'artista Philip Stanton acaba d'inaugurar un mural vitalista que titula 'Els colors de l'agraïment'. Ha estat un encàrrec de Transports Metropolitans de Barcelona, per a l'estació de metro Guinardó - Hospital Sant Pau, de la Línia 4 (groga). Un treball realitzat sobre una paret de 60 metres quadrats de superfície, pintat només durant quatre setmanes ja que l'autor ha comptat amb la col·laboració de nou estudiants d'I·lustració Creativa d'Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona.
Veus: Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.
«I en llançarà els pinyols
al mar perquè neixin noves illes»
W. Shakespeare
Els projectes els impulsen, els fan avançar o els encallen les persones. Són les persones qui els donen sentit. És una obvietat que s'ha fet patent a la performance de Bombes de llavors, un projecte artisticoliterari que pretenem que deixi marca per allò que diem i per com ho diem. «Us convidem a viure una experiència multidisciplinar de l'art que obre interrogants», vam dir als que volguessin acompanyar-nos. Fons i forma, efímer per fora, dens per dins. No ens hi posem per poc.
L'objectiu d'aquest vespre és mostrar com vint llavors artístiques que han arrelat en les meves paraules, trauran llucs, floriran i fructificaran interpretades amb la força expressiva de les veus, la sensualitat dels cossos, els subratllats musicals i els silencis significatius. Volem compartir preguntes, ens hem preparat per formular-les bé i en volem gaudir.
Foto: Mònica de Dalmau Mommertz
Abans d'obrir portes, passem una a una per una dutxa de divuit mans i hem pogut palpar des d'aquell instant una tranquil·litat lluminosa en les performers Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Martina Rius Mauri, en les rapsodes Antonia Farré i Alba Closa i en la música Cristina Duran. Irradien serenitat, la Carme Andrade i la Fina Veciana, guionista i directora de la performance, respectivament.
Acaba d'arribar la Mònica de Dalmau, l'autora del pròleg i de l'epíleg, i fotografia les que ja hem arribat. El coautor Josep Lomas també ha vingut molt abans de començar i ocupa el lloc que té destinat, abans que entri el públic. A l'assaig general d'ahir va portar el transistor antic, ametlles amb clova que guarda la Laia i les fulles seques que ara ja són al seu lloc a l'escenari. Parlem del Marc Pérez Oliván que es perdrà la presentació perquè a la mateixa hora inaugura exposició a València. Tampoc hi poden ser la Rosa Virgili, convalescent, i la Cesca Toledano, que va seguir l'assaig general d'ahir.
Va com va, minut 17:03 .
..tel espurnejat per punts contrastants de color
viu i animat com són la canalla, la llum, la festa
o el moment present, a més de la sempre mirada
positiva de l'esperança com si fos estam.
Mònica de Dalmau.Del pròleg.
Mitja hora abans de començar, a l'escenari hi ha la petita Martina que balla amb un cercolet del Ball de Cercolets infantil, la Cristina percudeix un zenko amb unes baquetes, i una performer amb màscara blanca, que diríem que és la Carme. L'Alba i l'Antònia assagen els textos. La Fina i jo a cada costat de l'empostissat a punt de respondre les preguntes que ens farà la periodista Ariadna Escoda, en una connexió en directe per a la Xarxa de Comunicació Local, connecti.cat. Encara que no surti a la fotografia, a la sala del fons, la Sara té exposat els fulls del guió i els materials preparats per a cada acció artística.
En el ritual poètic, els objectes actuen com mèdiums
per assolir un estadi festiu encara que no exempt
de gotes de pessimisme, —les mínimes— i d’aquesta manera
A fora, al bar, es van acumulant les persones que viuran amb nosaltres l'aventura creativa. Les rep la Martina i els lliura els punts de llibre on hi ha l'enllaç del llibre digital i una llavor de llimoner. N'hem fet setanta i queden curts. Els darrers que entren reben una aglà d'alzina surera dels boscos d'Escornalbou.
La performance s'inicia amb la introducció «L'art no és mai innocent. L'art no és mai neutral».
Cadires per a tothom, com si les haguéssim comptat. Setanta-cinc. I, puntual, arrenco amb quatre minuts i mig d'introducció, la síntesi de la qual és aquesta:
«La cultura sempre està en relació amb la societat del seu temps. En aquesta època inquietant de vulneració de drets, de repressió i de censura, l'art i la literatura tenen més sentit que mai, perquè ens conviden a reflexionar i ens desvetllen preguntes. Bombes de llavors, amb un oxímoron per títol, 'bomba' ens remet a destrucció i 'llavor', al tresor de la vida latent. La combinació és explosiva a favor de l'esperança activa. Prenem com a referent aquesta arma pacífica i l'emprem en sentit figurat. Imatges i paraules fusionades, esclataran plàsticament, al voltant de la idea d'esperança, a favor de crear horitzons, d'obrir interrogants. El projecte creatiu Bombes de llavors no hauria estat possible sense tantes sinergies inspiradores com les que es desplegaran aquí».
I, sense deixar respirar l'auditori, l'Alba diu la citació de Shakespeare i la Carme puja a l'empostissat amb un vestit llarg de color pedra i, davant de la seva aiguada xinesa Dempeus sempre, fa el gest de la Dona treballadora de l'escultor reusenc Ramon Ferran. Rebrega un foli-llavor fent-ne una bola i el col·loca junt amb els altres trenta-nou que duu al cistell de sota del braç. L'Antònia i l'Alba diuen un fragment de la prosa poètica, que acaba així: «Dempeus sempre. I si us decanteu, que sigui per la càrrega de grana. Sembrada a punt»
I a partir d'aquesta primera acció sembrada, anem enllaçant les dinou obres d'art amb les dinou proses poètiques de la resta del recull, amb transicions musicals de la Cristina. Us remeto al reportatge gràfic (fotografies i vídeos):
Els assistents han taral·lejat L'estaca de Lluís Llach, s'han penjat la pluja groga als cabells, a l'espatlla, per collaret i, per cloure la performance, la Fina demana que despleguin les llavors —vint folis amb les imatges i vint folis amb les proses poètiques—, que les aparellin i les pengin al fil de l'esperança que hi ha preparat al fons de la sala.
L'esdeveniment es clou amb la Martina i alguns assistents desplegant pancartes "La llibertat per créixer, florir, fruitar".
«Les màscares i els antifaços participen d’una festa
de disfresses on no amaguem només rostres vells i
cansats; també les pors, el desig, el bes no donat,
la carícia només dibuixada... En aquest ball res
no es manté quiet. Tot belluga en l’ànsia de llibertat
les dunes que plora la tempesta. Fes i calla.»
Mònica de Dalmau. De l'epíleg
Mosaic fet en col·laboració amb Mariona Rabascall Francisco
A l'estiu, quan publicava el llibre digital amb la portada dissenyada per la Fina i amb pròleg i epíleg de la Mònica, pensava en un format no convencional de presentar-lo. El que hem aconseguit amb tantes sinergies ha superat les meves expectatives. No estem col·lectivament millor que el dia 17 d'octubre, quan vam ajornar la presentació per respecte als presos polítics que tres dies abans rebien la sentència venjativa, però no podíem defallir. «La cultura sempre és subversiva», ens recordava la Mònica. Alhora que la Carme i la Fina es feien seu el projecte, hi aportaven contingut plàstic i l'omplien de sentit conjuntant totes les sensibiliats a l'entorn de la idea d'esperança activa:
També en l'etapa prèvia de difusió, Bombes de llavors ha estat protagonista de sinergies benvingudes: Marta Ferré, directora i presentadora del progama 'Va com va', al Canal Reus TV ens ha entrevistat dins la secció 'Entre pinzells', que coordina la Fina. Vegeu-ne aquí el vídeo. La Marta va gestionar la connexió en directe al programa Connecti.cat, de la Xarxa de Televisions Locals.
També el diari Més, a la contraportada, ens va dedicar una entrevista realitzada per la periodista Cristina Serret.
I les accions de la performance han estat fotografiades i n'han fet vídeos: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.
Al Centre d'Art Cal Massó hem comptat amb l'exquisida professionalitat de Marta Grau, gestora de l'espai, i amb el suport tècnic de Marta Tersol. Des de l'inici del projecte, ens han ajudat a difondre'l, ens han acollit a l'espai i han estat amatents tothora dels aspectes tècnics. Un regal.
Em sembla que no m'equivoco si dic que qui hagi viscut aquesta experiència creativa trigarà a oblidar-la. Tot el que vivim intensament ho aprofitem com a recurs vital i m'agradaria que aquesta presentació hagi estat una eina de reflexió per obrir l'horitzó de potencialitats a d'altres creadors.
«La llibertat va a concurs. Facin joc, posin preu, comprin
butlletes, la tómbola no tanca mai. Els besos s’oculten
als soterranis de les cases, les carícies estan dibuixades
a la paret de les cel.les, estem fora de la llei, ens vam
passar de la ratlla, de la SEVA ratlla, quan els nens i les
nenes conillets amagadets construíem castells de sorra
a la platja del desig, quan jugàvem a la cluca sota un cel
Aviat s'enderrocarà per dins la casa Tarragó de Barcelona (C/ Urgell, 30), l'edifici més antic del districte de l'Eixample, al barri de sant Antoni, del 1864, que va signar el mestre d'obres Antoni Valls i Galí. L'edifici és conegut com la Carboneria, pel magatzem i venda de carbó que hi va haver als baixos fins als anys cinquanta.
És una construcció atípica. No té la configuració d’un edifici entre mitgeres —com és habitual a l’Eixample— sinó que és un edifici obert als quatre vents. Presenta quatre façanes, la que dona al carrer Urgell està composta per finestres balcó mentre que les altres tres estan resoltes amb arcuacions.
La Carboneria, 2013
El 2013 uns artistes grafiters penjats amb cordes i lligats amb arnesos van pintar un globus aerostàtic, amb la cistella feta de draps, al balcó del primer pis, al voltant del qual i com a ornamentació hi van incloure referents anarquistes i de l'univers fantàstic.
La Carboneria, 2009
L'edifici Tarragó forma part del patrimoni de Barcelona, segons la modificació (27/11/2015) del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Gràcies al treball de l'arquitecte Enric Granell, professor d'Història de l'Arquitectura de Etsab - Universitat Politècnica de Catalunya, per mitjà d'aquest pla es protegeixen les façanes originals i la configuració exterior de l'edifici.
La casa Tarragó és més popular per les okupacions reiterades i pels espectaculars grafits de la façana que no pas pel valor patrimonial de la seva antiguitat.
A la ciutat de Barcelona mai com ara no s'havien vist tags, ratlles i grafits bandàlics a tot arreu, sense cap mena de respecte per portes de fusta, vidrieres d'aparadors, mobiliari públic. La novetat és que també es fan guixades a les persianes que tenen un grafit ben treballat, finançat per l'establiment amb l'intent de preservar-les d'aquesta plaga.
Però no són aquestes ratlles maldestres les que vull mostrar, sinó les joies efímeres que de tant en tant trobem pels carrers. Vegeu-ne una sèrie poètica interactuant amb elements del barri. Les dues primeres van (anaven) signades per BL2A, la tercera és (era) anònima:
Santa Maria de Montalegre. C/ Valldonzella
Carrer de Joaquim Costa, Barcelona
Plaça dels Àngels, de Barcelona
El mestre d'aquesta tipologia de treballs interactius efímers
és l'il·lustrador David Zinn
que generalment pinta amb guix i carbó vegetal:
Les activitats del festival Barcelona Poesia d'aquest any tampoc escriuran versos de Montserrat Abelló ni frases de M. Aurèlia Capmany ni de Manuel de Pedrolo a les parets mitgeres abandonades. Queden lluny les edicions en què Ciutat Vella s'omplia de poemes ben retolats, sobre fons llisos de parets, preparats abans d'escriure-hi. Des del 2013, els poetes grafiters i altres artistes plàstics que feien
poesia visual pels carrers (amb permís, durant la Setmana de la Poesia)
retolaven versos de poetes coneguts i de collita pròpia que omplien de sentit
les parets, les portes de pàrquing cent per cent barroerament
grafitades. Al carrer Joaquim Costa hi havia tres bars amb programació de recitals durant tot l'any i la setmana del festival vibraven d'activitat.
Grafit 'simpapeles', a la font de la plaça Emili Vendrell
Ara l'única cal·ligrafia digna de fer-ne esment a Ciutat Vella és el d'un grafiter —un poeta social— que escriu on pot 'sinpapeles' de totes mides, obsessivament. Espera pacientment que les brigades de neteja deixin un fons llis en una paret per escriu-hi la paraula plena de sentit.
Durant set dies la ciutat de Barcelona es tornarà a omplir de versos —en locals tancats, ¿cal tanta parafernàlia pel que hauria de ser una programació estable?— a
través de gairebé trenta actes i la participació de Biblioteques de
Barcelona.
Des de fa dos anys a Penelles, un poble de la comarca de la Noguera, de 504 habitants (el 2014), s'hi celebra el Gar Gar Festival. Festival de Murals i d’Art Rural, que el converteix en un museu d'art a l'aire lliure. El projecte de dinamització a través de l'art mural implica tot el veïnat amb un objectiu econòmic i de rehabilitació d'edificis i espais tan privats com públics. Els visitants hi van a admirar les pintures de tema rural, realitzades sobre les parets mitgeres, les parets de corals abandonats que cobren nova vida, les façanes de cases familiars, la façana de l'ajuntament. Una iniciativa que singularitza el poble. Lloable.
Aspecte actual de la façana de la casa Tarragó, amb finestres tapiades
L'edifici més antic del districte de l'Eixample, al barri de sant Antoni és la casa Tarragó (C/Urgell, 30), edifici del 1864, que va signar el mestre d'obres Antoni Valls i Galí. Conegut com la Carboneria, pel magatzem i venda de carbó que hi va haver als baixos fins als anys cinquanta.
A partir d'ara formarà part del patrimoni de Barcelona, segons la modificació (27/11/2015) del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Gràcies al treball de l'arquitecte Enric Granell, professor d'Història de l'Arquitectura de Etsab - Universitat Politècnica de Catalunya, per mitjà d'aquest pla es protegeixen les façanes originals i la configuració exterior de l'edifici.
La casa Tarragó és més popular per les okupacions reiterades i pels espectaculars grafits de la façana que no pas pel valor patrimonial de la seva antiguitat.
Casa Tarragó. Grafit a la façana, 2009
El 2009, un grup de grafiters que es va establir a la casa Tarragó va pintar un espectacular grafit en blanc i negre a la façana. L'obra col·lectiva representava les arrels d'un arbre sense vida.
Casa Tarragó, grafit a la façana, 2013
El 2013 uns artistes grafiters penjats amb cordes i lligats amb arnesos van pintar un globus aerostàtic, amb la cistella feta de draps, al balcó del primer pis, al voltant del qual i com a ornamentació hi van incloure referents anarquistes i de l'univers fantàstic.
Tot el que ens cal és ràbia. D'aquí neixen les
idees.
Poesia a peu pla de la plaça del Mercadal. En primer terme, Eduard López, alma mater de les «Jams poètiques». Festa de la Primavera, 24 abril
Aquesta primavera la poesia ha baixat al carrer a la ciutat de Reus i ha omplerts els vidres dels aparadors de molts establiments comercials, en ocasió de la Festa de la Primavera promoguda per l'associació de botiguers El Tomb de Reus.
"El Tomb de Reus és un regal de la historia, l'hereu de la tradició
comercial de la ciutat. És el centre d'una ciutat mediterrània, amb
veïns a les cases i vida als carrers, on el ciutadà o el visitant,
passejant, pot trobar tot el que vulgui". Fins i tot poesia.
Consells als artistes: Entrar i sortir de totes les cases;
tractar tots els homes; fer tota mena de coses. Ser quelcom de present, d’actual, en tot moment.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT. «Un enemic del Poble», núm. 1 març 1917
En acabar la funció de les Set Paraules –cap a dos quarts de tres de la tarda–, s’inicia la professó popularment anomenada de «les Tres Gràcies», per tornar la imatge del Sant Crist a la seva església. Com a l’anada, els armats obren la professó, formada per les dues fileres de vestes –tant la canalla com els adults–, amb la bandera al capdavant, la capella del Sant Crist precedint la imatge amb el cant del Vexilla regis, i el Bon i el Mal Lladre a ambdós costats.Carrutxa. Setmana Santa. Les Tres Gràcies
Del programa d'actes:
11:30 h. Trasllat de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang, des de la seva església titular fins a l’església Prioral de Sant Pere pel recorregut tradicional. L’Escolania del Sant Crist i la Capella de Cantors i músics, dirigits per la mestra Sílvia Virgili i Guinovart, interpretaran el tradicional «Vexilla Regis».
14:30 h. Des de la Prioral de Sant Pere, retorn en processió del Sant Crist de la Sang a la seva església titular pel recorregut tradicional. En arribar-hi la Sagrada Imatge, emotiu, solemne i tradicional moment de demanar les TRES GRÀCIES al Diví Crucifi.
Divendres Sant. Els actes religiosos i l'art profà es combinaran al
carrer Hospital de Reus. La solemne processó de Les Tres Gràcies
transcorrerà com cada any per aquest carrer, els comerços estaran
tancats, les persianes abaixades i els ciutadans que participin en
l'acte religiós podran admirar els grafits al·legòrics de cada
establiment. Un dia únic a l'any per emocionar-nos amb el cant del
Vexilla Regis i esperar que els grafiters incívics respectin les
pintures i no ens facin avergonyir mai més.
Gats, d'Arnal Ballester. Paret mitgera al carrer d'en Xuclà, cantonada amb Pintor Fortuny, a Barcelona
Ja es pot veure la restauració del grafit dels Gats al carrer d'en
Xuclà, de l'artista plàstic Arnal Ballester. Ha reaparegut el Gat Perplex, que en la rehabilitació de
l'edifici es va haver de suprimir.
Les parets mitgeres són un aparador esplèndid per a l'exposició permanent d'art al carrer. Continua la meva campanya particular a favor dels grafits de qualitat a les persianes dels establiments, a les façanes i a les parets mitgeres.
Cada dia hi ha més peces d'art al museu dels carrers de Barcelona. El que no va aconseguir l'ajuntament, ho estan aconseguint els ciutadans: mantenir a ratlla els grafits salvatges. Fa un any que aquesta entrada de pàrguing (i la del costat) tenen uns suggerents paisatges pintats i el respecte per l'obra ha estat escrupulós. Signen les pintures Kram i Owen, dos grafiters del Poble Sec que es dediquen professionalment a la decoració de persianes d'establiments. Vegeu les fotografies i les impressions del periodista Guillem Carbonell sobre el procés de pintura d'una persiana d'una botiga del carrer del Call.
El que cal és una sensació de forma, de control,
de discriminació, de selecció, de disposició, d'èmfasi...
Els carrers podrien ser un museu singular si té èxit la campanya de la plataforma Persianes lliures. Els promotors són l'agència de publicitat Luzinema i Montana colors, pintura en esprais. Volen aconseguir 1.500 persianes d'establiments barcelonins per tal que els grafiters hi puguin fer les seves creacions artístiques. L'agència es compromet a impulsar els contactes entre comerciants i grafiters, gestionar els espais lliures, transformar espais morts en espais en canvi constant i fomentar la formació dels artistes a partir de concursos i exhibicions.
Aquelles persones que vulguin contribuir al projecte cedint una persiana obtindran una obra artística a cost zero, i contribuiran a la renovació del seu barri. L'experiència ha començat amb bon peu al barri del Guinardó.
Ja no queden genis: Einstein va morir, Bach també i jo tinc mal de cap.
