Les activitats del festival Barcelona Poesia d'aquest any tampoc escriuran versos de Montserrat Abelló ni frases de M. Aurèlia Capmany ni de Manuel de Pedrolo a les parets mitgeres abandonades. Queden lluny les edicions en què Ciutat Vella s'omplia de poemes ben retolats, sobre fons llisos de parets, preparats abans d'escriure-hi. Des del 2013, els poetes grafiters i altres artistes plàstics que feien
poesia visual pels carrers (amb permís, durant la Setmana de la Poesia)
retolaven versos de poetes coneguts i de collita pròpia que omplien de sentit
les parets, les portes de pàrquing cent per cent barroerament
grafitades. Al carrer Joaquim Costa hi havia tres bars amb programació de recitals durant tot l'any i la setmana del festival vibraven d'activitat.
 |
| Grafit 'simpapeles', a la font de la plaça Emili Vendrell |
Ara l'única cal·ligrafia digna de fer-ne esment a Ciutat Vella és el d'un grafiter —un poeta social— que escriu on pot 'sinpapeles' de totes mides, obsessivament. Espera pacientment que les brigades de neteja deixin un fons llis en una paret per escriu-hi la paraula plena de sentit.
Durant set dies la ciutat de Barcelona es tornarà a omplir de versos —en locals tancats, ¿cal tanta parafernàlia pel que hauria de ser una programació estable?— a
través de gairebé trenta actes i la participació de Biblioteques de
Barcelona.