 | |
| Memòria de les oblidades, Tecla Martorell. Música: F. Barrios Direcció: Joan Pascual. Sala Versus Glòries, Barcelona, 2018 Reposició al Teatre del Raval, 2022 | |
A Memòria de les oblidades l'actriu Rosa Andreu es posa a la pell de quatre dones —amb nom i cognoms— represaliades per les seves idees republicanes, traslladades de diferents presons espanyoles al convent de les Oblates de Tarragona, que es va convertir en presó de la dictadura franquista després de la guerra civil. Les quatre dones van morir d'anèmia, de tuberculosi, de mal tracte. I, com a epíleg, la catalana Elisa Cardona, filla de Duesaigües (Baix Camp), afusellada el 22 d'abril de 1939, per l'exèrcit de Franco després d'un judici sumaríssim.
Quatre monòlegs on les protagonistes es presenten i expliquen la seva història. Corprenen perquè l'actriu els broda amb recursos d'antologia i, sobretot, perquè aquestes vides són veritat. Coneixem per referències molt properes el cas de l'Elisa, la duesaigüenca no va ser traslladada a les Oblates. Des de la presó de Pilats, va ser conduïda directament a la muntanya de l'Oliva on l'esperava l'escamot.
Però les paraules estan fetes de memòria i la injustícia que desprèn cada monòleg recorda al públic els presos polítics d'ara mateix, setanta-nou anys després dels fets que explica aquest impecable exercici de memòria històrica.
Els subtils subratllats musicals de l'acordionista Ferran Barrios i una posada en escena austera remarquen el drama i el fan assequible a les orelles noves. 9/10
*
