26 de setembre 2020

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSSA 'SILENT'

Joan Ramell s'autodefineix com a "fotògraf autodidacta enamorat de la màgia que suposa el fet de captar un tros de realitat en un suport capaç de fixar la imatge i, a partir d’aquí, descobrir noves realitats." Ha presentat a diferents sales d'exposicions de Catalunya la sèrie Silent. Ara es pot veure a Capellades. L'autor l'explica aquesta col·lecció amb tanta passió que en reprodueixo les paraules:

˝Com veure el silenci en una imatge? La pregunta queda en l’aire durant un temps, mentre vaig fent fotografies amb intencions alienes a aquest interrogant.

De sempre hi ha hagut una relació molt estreta entre la paraula i la imatge visual, entre allò escrit i allò projectat en dues dimensions amb línies, formes i colors (o gamma de grisos). Amb les paraules construïm imatges i amb les imatges podem dir. Per això, quan llegeixo i entenc que el poema, fet de paraules i ritme, omple de sentit el silenci que ha estat modificat perquè pugui arribar a la meva comprensió, penso que les fotografies també poden transportar, més enllà de la seva mudesa, el silenci que conté tots els sons, allò que encara no ha estat dit, com les restes d’un big bang sorgit del no-res.

En aquest projecte he obviat el soroll de la presència humana en unes imatges que, tot i així, parlen d’aquesta absència des del silenci. Les imatges diuen sobre algú que acaba de passar, ensenyen el diàleg entre el fred i les flors que s’hi han adaptat, mostren un interruptor a la intempèrie que han premut i encara han de prémer, deixen veure l’aigua que s’escola cap a l’aigüera sense cap altra acció que el seu trànsit, retraten l’iceberg que sura en silenci, sense soroll...

En les paraules que materialitzen una idea queda el pòsit del silenci inicial. En aquestes imatges voldria que es contemplés també el que no es veu."

I, a la sèrie Silent, tot allò que no es veu i hi és, desperta la imaginació, suscita camps verbals que afegeixen capes i més capes de significat a cada imatge.

25 de setembre 2020

DE GREC A GREC


Espectacles que van des d'aquest aigualit Festival Grec 2020 fins al proper Grec, al juliol del 2021, que esperem que la pandèmia ja sigui història i el festival d'estiu de Barcelona es pugui desenvolupar amb tota l'esplendor d'un festival internacional.

23 de setembre 2020

PEL·LíCULA 'CARTES A ROXANNE'

Direcció: Alexis Michalik. França, 2018

Cyrano de Bergerac és l'obra de teatre més representada de tots els temps. Els meus  Cyrano:  Josep Maria Flotats  (Poliorama, 1985), Gerard Depardieu (en un cinema dels Champs Elyssés a París, 1990),  Pere Arquillué (Biblioteca de Catalunya, 2012) i Lluís Homar, (Teatre Borràs, 2018). 

La pel·lícula Cartes a Roxanne [Edmond] explica el procés de creació de l'obra de teatre Cyrano de Bergerac en vers —durant tres setmanes abans de l'estrena— des de la idea just esbossada, la tria del títol i el nom del protagonista fins a definir el personatge i les peripècies privades de cada intèrpret i que entremig fan que Edmond Rostand, un dramaturg jove i prometedor, que tot el que ha escrit fins al 1897 ha estat un fracàs, adapti a l'obra que va assajant a mesura que va escrivint i reescrivint.  La protagonitzarà Constant Coquelin, el millor actor del moment, amb qui Rostand s'ha posat en contacte de la mà de l'actriu Sarah Bernhard, admiradora del dramaturg.

Una pel·lícula en clau de comèdia que commou, uns personatges que sedueixen des de la primera escena. Una festa tant per als que coneixen l'obra com els que s'hi apropen per primer cop. I amb sorpresa, mentre passen els títols de crèdit del final. 10/10

VOS Filmin

22 de setembre 2020

'DE VI VA VEU', ESPECTACLE MULTIDISCIPLINARI

Dissabte, 26 de setembre, 21:30 h

 De vi va veu (Projecte Bartrina 2020- Jardí Casa Rull)
 
Aforament limitat 
Venda d'entrades a www.teatrebartrina.cat
Preu: 5€


20 de setembre 2020

SÈRIE 'VERNON SUBUTEX'

Direcció: Cathy Verney. França, 2019

Adaptació televisiva de la trilogia de Virginie Despentes. Vernon Subutex (protagonitat per l'actor Roman Duris) forma part d'una generació que ha estat víctima de les transformacions de la societat tecnològica. Propietari d'una famosa botiga de discos a París, lloc de reunió dels amants del rock. Es va veure forçat a tancar-la. Durant un temps va anar malvivint i el dia que el van desnonar del pis, sense saber on anar,  aprofita la invitació al concert de retorn als escenaris d'Alex Bleach, una antiga estrella. El retrobament és efusiu i Bleach, mentre Vernon dorm, enregistra un testament abans de suïcidar-se on revela un secret molt cobejat i li deixa les cintes en herència.
La sèrie ressegueix les antigues amistats de Vernon a casa de les quals va a parar pidolant sopluig, encara que només sigui per una nit. Ens hauria agradat, però, entendre quina relació hi mantenia en l'època de joventut. El recorregut del personatge és un retrat creïble, que va evolucionant tristíssim i descarnat de la vida al carrer i la solidaritat entre indigents en contrast amb les suposades amistats benestants de Vernon que en fugen en veure que s'ha convertit en un fracassat. Una investigadora  (Véline Sallete) estirarà el fil —viatja a Barcelona i hi transcorren unes quantes escenes— per saber per què són tan importants les cintes que té Vernon per al cineasta que li retribueix tan generosament els serveis.

VOS Filmin. 9/10

19 de setembre 2020

PEL·LÍCULA VIETNAMITA 'GOODBYE, MOTHER!'

Direcció: Trinh Dinh Le Minh.  Vietnam, 2019
Després de nou anys, el jove hereu d'un clan vietnamita torna a casa des dels Estats Units, amb motiu de la inhumació del seu pare. Ve acompanyat d'un xicot també vietnamita, que és la seva parella, però retarden dir-ho a la mare perquè tota la família espera que l'hereu es casi amb una noia del poble i hi tingui fills. Una història delicada de fons i ben explicada. El guió s'entreté a explicar el context, cosa que s'agraeix per veure les formes populars de viure vietnamites que al final —més que la sortida de l'armari dels joves i les relacions familiars— es converteix en el valor que fa més interessant i recomanable la pel·lícula. 8/10 VOS Filmin

18 de setembre 2020

PRELUDI DE 'LA BIENNAL', A LA CASA SEAT

 El nou espai cultural Casa Seat (Passeig de Gràcia 109, Barcelona) acull una trobada d'artistes contemporànies que anomenen 'Preludi de la Biennal de Barcelona 2021'. La mostra reflexiona sobre la globalització i la colonització amb una selecció d'obres d'art d'Amina Zoubir, Raquel Van Haver, Hela Ammar, Moreshin Allahyari, Em´kal Eyongakpa i Marwan Elgamal. Es completa amb visites guiades, xerrades i tallers sobre l'art africà, la diàspora caribenya i la descolonització.
Exposició gratuïta.
 
Oberta fins al 2 d'octubre

PEL·LÍCULA 'C'EST ÇA L'AMOUR'

Directora: Claire Burger
França, 2019

Una família que es desfà, amb un plantejament d'una altra època. La mare marxa de casa i el pare es queda al domicili familiar amb les dues filles adolescents. No se'n surt. La casa es descontrola. Cap dels tres hi viu feliç.  L'home només espera que la dona torni a casa, cosa que arriba fins i tot a l'assetjament, encara que el títol digui que és amor. Sota la pàtina de tendresa, la resta de situacions són previsibles. 7/10
VOS Filmin

16 de setembre 2020

'L'ÀVIA PORTA PÍRCINGS' RELAT A LA REVISTA «NW REUS»

NW La Revista de Reus, 96, setembre 2020: 43-44
Descarregueu aquí el relat en PDF

L'acció del relat breu L'àvia porta pírcings, il·lustrat per l'artista reusenca Teresa Llorach, transcorre a urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus. Una infermera pren la pressió a una àvia i transgredeix la màxima conversacional de quantitat (Grice), de manera que li dona més informació de la necessària. 

Publicat a la Revista «NW Reus» (setembre 2020, núm. 96: 43-44), s'inscriu en la col·laboració que la revista ha establert amb el col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part.

Sé callar en dotze idiomes.
PAULINA DE METTERNICH

Una infermera acabada de diplomar va explicar a l'àvia que li prendria la pressió sistòlica i la pressió diastòlica. L'àvia va fer morros. «Em pensava que només me'n prendria una», va remugar.

LENA PAÜLS. L'àvia porta pírcings, fragment

15 de setembre 2020

CARTELL DE LES FESTES DE LA MISERICÒRDIA. REUS, 2020

El cartell de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia d'enguany és obra de l’artista reusenca Alina Ballester. Un cartell vistós amb un emblema solar que invita a la regeneració. L'autora ha optat per la representació de la cohesió de la comunitat a través de la festa. Cercles concèntrics —rotllana oberta i superposada— formats per braços i mans de color rosa malva i dels tres colors primaris amb diversitat de matisos i lluminositat. Per tant, lluny de la simbologia mariana del blau cel i blanc. Conformant els eixos d'una roda en moviment, la majoria de les mans sostenen elements de la festa com ara la música representada per baquetes i gralles, maces dels diables i gots de refrescos. Al centre, s'hi identifica el perfil del santuari, un punt de llum blanc, sobre el qual hi ha escrit amb lletra majúscula manuscrita Misericòrdia 2020, com la resta d'informacions bàsiques, amb els mateixos colors que els cercles.

Enguany, a causa de la pandèmia del coronarius, el programa d'actes de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia és de mínims, adaptat a l'emergència sanitària. No hi haurà cap acte multitudinari, ni cercaviles ni revetlles ni la baixada del Ball de Diables per escenificar al santuari la lluita entre el bé i el mal.  

Segons diu la llegenda,  el 1592 la visió de la Mare de Déu en temps d'una pandèmia de pesta, va fer invocar la Misericòrdia. Amb la lectura semiòtica del cartell de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2020 no sabrem si correspon a l'any de la pandèmia de coronavirus o de qualsevol altre any. Però el cartell que signa Alina Ballester ens recorda que el cicle no s'atura. Regeneració en latència.

Vegeu ressenyes d'altres cartells 
de la Festa de la Misericòrdia
  2012 20132014,  2015, 2019
 

12 de setembre 2020

SÈRIE ISRAELIANA 'L'ATTACHÉ'

L'ataché [HaNispach]. Direcció: Eli Ben-David
L'attaché [HaNispach]. Direcció: Eli Ben-David 2020

Sèrie israliana de deu capítols de mitja hora. Basada en l'experiència personal del seu creador, Eli Ben-David. Avshalom i Annabelle, una parella jueva procedent d'Israeli i el seu fill arriben a París el 2015 per establir-s'hi durant un any, precisament la nit dels atemptats terroristes al Teatre Bataclan i a l'Estadi de França. Confonen l'home amb un terrorista i el detenen, a partir d'aquest fet pateix una obsessió per protegir el fill. La dona treballarà d'agregada a l'ambaixada i té els pares a París, l'home era un músic d'èxit a Tel Aviv, però al nou destí ni té feina ni coneix la llengua del país i és qui més nota el xoc cultural. 8/10

VOSC Disponible a Filmin

08 de setembre 2020

LA MERCÈ 2020, UNA FESTA DIFERENT

L'Ajuntament de Barcelona encara la Festa major en temps de pandèmia amb una programació escurçada, però amb el mateix pressupost que l'any anterior.  Totes les activitats són de franc, però cal reserva prèvia.
El pregoner serà Jaume Mateu (el pallasso Tortell Poltrona)
El cartell de La Mercè 2020 ha estat elaborat amb tradició modernista per Reskate Studio (María López i Javier de Riba). Diuen els creadors que la nena "representa l'esperança en les generacions més noves i que, en posició activa, sosté a la mà una llagosta, aquell insecte convertit en plaga que va fer que els barcelonins del 1687 es posessin en mans de la Verge de la Mercè. Quan es va aturar la calamitat, la santa va acabar sent nomenada patrona de Barcelona. Avui, aquest insecte que ens explica per si sol tota la història d'un patronatge i d'una festa, marca la silueta d'un somriure sobre la mascareta."
Un cartell preciós al qual caldria haver corregit la majúscula del mes.

Vegeu els cartells des del 1979 ençà.

06 de setembre 2020

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ 2020


«La Setmana», 38a edició. Va començar el 1983 a l'Estació de Sants i ha anat canviant d'ubicació: Estació de França, Drassanes, plaça Catalunya, Sant Cugat del Vallès, parc de la Ciutadella i les darreres edicions a l'avinguda de la Catedral. Enguany, excepcionalment a causa del coronavirus, s'ha buscat el lloc més obert possible de Barcelona: el Moll de la Fusta, de cara al mar. 

Més concentrada de dies i d'activitats: presentacions de llibres i de programes de les biblioteques, recitals, passejades i itineraris literaris, xerrades, contacontes...

03 de setembre 2020

SÈRIE 'HARLOTS: CORTESANES'

Regne Unit i EUA, 2019
Filmin estrena la sèrie Cortesanes [Harlots], basada en una adaptació de la novel·la The Covent Garden Ladies de Hallie Rubenhold. Tres temporades de vuit capítols cadascuna que mostren la sordidesa de la prostitució al Londres del segle XVIII (al Soho entre 1757 i 1795), i alhora, expliquen les realitats de classe, de gènere i la falta de consideració legal de la dona d'un país i una època  sencera.  
Cortesanes és una sèrie d'època pel vestuari, per les localitzacions i pel tema, però enregistrada seguint els personatges, amb el·lipsis com s'enregistraria avui un curtmetratge. Els personatges femenins són els protagonistes de les accions de qualsevol dimensió. S'enfronten les propietàries de dos bordells Lydia Quigley [Lesley Manville] prostíbul al que acuden els homes de la noblesa i Margaret Wells [Samantha Morton] que pretén oferir més bones condicions per a les prostitutes del seu redòs. Wells té dues filles: la glamurosa Charlotte (Jessica Brown Findlay) i Lucy (Eloise Smyth), la virginitat de la qual la mare ha venut al millor postor. Una mirada cruel de l'explotació de persones, sense concessions al fet que tingui res de bonic. A partir de la meitat de la segona  temporada les accions transcorren en cercle, sense girs de guió, cosa que m'ha resultat ofegant. 8/10
 
 
Direcció: C. Giedroyc, J. Robertson, C. Moo-Young, Philippa Langdale.

02 de setembre 2020

PEL·LÍCULA ESLOVACA 'QUE ES FACI LA LLUM'

Que es faci la llum [Nech je svetlo aka]
Direcció: Marko Skop. Eslovàquia, 2019
Per Nadal, un paleta eslovac que treballa a Alemanya torna a casa amb la dona i els tres fills per passar les festes. Descobreix que el fill gran actua amb un grup paramilitar, al front del qual hi ha el capellà del poble. En un món tancat, la violència i les humiliacions s'exerceixen sobre els mateixos adolescents del grup. Pressió i silenci per acultar-les. Esfereïdora.
FilminCat 8/10

01 de setembre 2020

'AIMA', D'ÁNGEL BURBANO

La galerista i artista Cori Torroja presenta a la CT Art Gallery (carrer Santa Anna, 6 de Reus) la col·lecció Aima, del fotògraf saragossà Ángel Burbano.

Amb cita prèvia al 657 962 834
o bé a artgallery.ct@gmail.com
 
De l'1 de setembre al 4 d'octubre

30 d’agost 2020

REPORTATGE SOBRE LLEBARIA GRAU AL «DIARI DE TARRAGONA»

Llebaria Grau, paisajes y emoción contra el olvido, 
reportatge de Sílvia Fornós
«Diari de Tarragona» Cultura y Vida, 30 d'agost de 2020


https://andreusotorra.com/lenapauls/llebariagrauddtgna.pdf
En ocasió de la publicació del llibre digital


Recull de pintures de Bartomeu Llebaria Grau 
(Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019)

Pròleg d'Anna Llebaria Enrich.

Amb textos de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria,
Maria Brull Pujol, Montserrat García, 
Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, 
Carla Llebaria González, Carles Nogués, 
Lena Paüls, Queta Sedó, 
Anna Maria Vallvey i  Francesc Vergés.

29 d’agost 2020

PEL·LÍCULA 'CHARTER'

Charter. Direcció: Amanda Kernell
Suècia, 2020
Després d'un divorci traumàtic, Alice perd la custòdia dels seus fills i, desesperada, els segresta. Fons i forma de tractament subtil i ben matisat per a un tema complicat i realisme en una interpretació excel·lent de l'actriu Ane Dahl Torp, que havíem vist com a entrenadora de futbol d'un equip masculí de primera divisió a la sèrie  Home Ground.
VOS FilminCat 7/10


28 d’agost 2020

PEL·LÍCULA 'ELS PROFESSORS DE SAINT-DENIS'

Els professors de Saint-Denis [La vie scolaire]
Mehdi Idir, Grand Corps Malade. França, 2019
Comèdia social fresca, sobre la infància marginal i el món laboral, commovedora i plena d'esperança sobre el dia a dia en una escola als suburbis de París. La Sami és una jove mestra que n'assumeix la direcció d'estudis. En la seva tasca diària descobrirà els problemes de disciplina i la realitat social que pesa sobre el barri, però també la increïble vitalitat i humor tant dels estudiants com dels seus companys docents.
VOS. FilminCat 7/10

Una excusa ben treballada:

Estratègia del professor d'esports:

27 d’agost 2020

70 ANYS DE LA MORT DE CESARE PAVESE

'Verrà la morte e avrà i tuoi occhi'

Cesare Pavese. (Santo Stefano Belbo, 9-9-1908 - Torí, 27-8-1950)


EDIP.— Una cosa és parlar, i una altra sofrir, amic. Però és cert que parlant alguna cosa s'aplaca en el cor. Parlar és una mica com anar pels camins dia i nit a la nostra manera, sense fita, no com els joves que cerquen fortuna. I tu has parlat molt, i has vist molt. De debò volies regnar?

MENDICANT.—Vés a saber! El que és cert és que havia de canviar. Cerques una cosa i en trobes tota una altra. També això és destí. I parlar ens ajuda a retrobar-nos nosaltres mateixos.

CESARE PAVESE.
De Diàlegs amb Leucò. Traducció de Jaume Creus.
Editorial Laia, 1982. 
 
 

24 d’agost 2020

'LA PESTA', D'ALBERT CAMUS

 Malgrat que aquella brusca regressió de la malaltia fos insperada, els nostres conciutadans no es van afanyar a alegrar-se'n. Els mesos que acabaven de passar, per bé que els augmentaven el desig d'alliberació, els havien ensenyat de ser prudents i els havien acostumat a confiar cada vegada menys en un pròxim acabament de l'epidèmia.

La pesta, d'Albert Camus. Traducció i pròleg de Joan Fuster.
Edicions 62, Col·lecció «El Cangur», 97, 1986: 219

18 d’agost 2020

SÈRIE TV 'QUAN LA POLS ES FA CENDRA'

Direcció: Milad Alami,
Iram Haq, Jeanette Nordahl


La sèrie danesa Quan la pols es fa cendra és un drama coral dur de deu espisodis que aprofundeix amb una gran capacitat d'anàlisi les vides de vuit personatges que, tot i viure circumstàncies molt diferents, els unirà un atemptat terrorista en un restaurant de Copenhaguen.
Fins a la meitat de la sèrie no s'esdevé la catàstrofe, per tant, entenem com es desestabilitzen les vides dels que queden i que hem conegut a la primera meitat en una lectura social realista i complexa (els camps de refugiats, les dificultats d'adaptació de les primeres generacions d'immigrants, de la pobresa, la discriminació de classes, dels problemes de drogues, de la conciliació familiar). Els instants previs a l'atemptat són narrativament magistrals. FilminCat. 8/10


14 d’agost 2020

I, MENTRESTANT, LA CALITJA ANIRÀ FENT...

Marc Pérez Oliván, fragment
Vegeu la pintura sencera a Instagram

Potser aquesta nit, sobre la plaça de llambordes irregulars,
algú es torçarà el turmell ballant la conga
i s'haurà de retirar a fer companyia al fanalet de la taula.
D'altres aniran a veure sortir el sol a la platja més propera
i tornaran just quan un cercavila amb gralles i dolçaines
meni tothom a fer el vermut,
i una xiqueta assenyali un punt que fumeja al bosc.
(¿I, tu, d'on surts, maca?)
L'endemà passat, els paperets de colors, les garlandes,
i les serpentines seran una pasta informe amuntegada
al voltant d'un escombriaire foraster que badalla.
Amb l'artifici enlaire, el dolor se la camparà sense traves.
I, mentrestant,  la calitja també anirà fent.

© LENA PAÜLS, fragment de 'Temps de penyora'. 

12 d’agost 2020

DUESAIGÜES INSPIRA EN COLORS

La professora Elena Oundjian i Francesc Mauri,
el dia de la inauguració, 12-8-2020


Signa la crònica de la inauguració: Carmina Mauri Mestre

A iniciativa de Francesc Mauri, i en col·laboració amb l’Ajuntament i l’Ateneu de Duesaigües, durant la setmana de les Festes d’agost, es pot gaudir d’una exposició de pintures d’artistes del poble. S'hi exposen un total de vint-i-una obres de sis artistes, la gran majoria pintures a l’oli, però també hi ha aquarel·les i un acrílic de gran format. És la primera mostra conjunta d’artistes locals que es fa al poble, encara que hi ha hagut altres exposicions bé d’un sol artista, com és el cas de l’aquarel·lista Bartomeu Llebaria, o d’un grup de pintors d’arreu de la comarca, com és el cas dels Pintors de la Baronia d'Escornalbou.

Obres de Bartomeu Llebaria Grau i d'Anna Llebaria Enrich
En aquesta petita mostra hi ha dues aquarel·les del desaparegut Bartomeu Llebaria (Barcelona 1919 - Duesaigües 2019), són obres excepcionals pel que fa a temàtica, ja que són una petició de la seva filla i que mostren dos paisatges, un d’aigua i un altre d’un cel, sense cap altre element característic dels paisatges d’en Bartomeu. Llebaria Grau era autodidacta i va arribar a un nivell de perfecció envejable en la tècnica de l’aquarel·la, sobretot en paisatges de mar. Va exposar en diverses galeries catalanes i a l'estudi de casa seva tenia una mostra permanent oberta a qui vulgués visitar-la. La seva filla Anna presenta en aquesta exposició una obra que es compon de quatre làmines pintades també amb la tècnica de l’aquarel·la que representen les quatre estacions. L’Anna Llebaria és autodidacta i és la primera vegada que exposa al públic les seves obres. Ha aprofitat el confinament per la pandèmia per aprendre mitjançant tutorials d’internet utilitzant els estris del seu pare, però per a ella “l’art és un treball interior i personal per gaudir” més que buscar la perfecció d’una imatge.

Obres de Cristina Cervera
Una altra artista és la nouvinguda Cristina Cervera, ja completament integrada a la comunitat veïnal de Duesaigües. La Cristina té un estil modern i molt singular que es veu perfectament plasmat en les cinc teles que exposa de temàtica ben variada i acolorida: un cafè de París, racons de pobles de cases blanques, un cavall de mar o una margarida. La Cristina fa més de vint anys que pinta i ja ha exposat en diverses poblacions del territori català, que encara que no s'hi dediqui professionalment ha venut diverses obres. Ha tingut dues professores, la Nina professora a Molins,  i l’Elena Oundjian professora del col·lectiu de Pintors de la Baronia, grup al qual pertany. Per a la Cristina és molt important que “cadascú tingui el seu propi estil i aprengui amb el propi treball”. Però el què més il·lusió li fa és quan algú està disposat a comprar la seva obra perquè veu recompensada la seva feina.

Obres de Francesc Mauri
Obres de Carmina Mauri
Hi ha una altra parella de pare i filla, els Mauri, en Francesc i la Carmina, dos pintors novells amb ganes d’aprendre i trobar el seu estil. La Carmina va començar a pintar a l’oli farà uns cinc anys al grup de pintors de la Baronia d'Esconalbou amb l’Elena Oundjian. Sempre li ha agradat molt dibuixar però mai s’havia atrevit a fer-ho amb oli. Per a ella és la manera més fàcil de desconnectar de les preocupacions i obligacions diàries. El seu pare, Francesc Mauri es va animar en veure els pintors de la Baronia, pensava que era gran per aprendre, però les ganes i la il·lusió de poder pintar s’han vist recompensades amb unes obres intenses de paisatges variats i evocadors. Per ell, el resultat del seu esforç ha sigut treure’s l’espineta de pensar que no en seria capaç. Pare i filla han exposat diverses vegades amb el grup de la Baronia als pobles que la formen i al Castell d’Escornalbou, sempre sota el pupil·latge d’Elena Oundjian, que va voler acompanyar els seus alumnes en aquest dia tan especial.

Obres de Cori Torroja. Dos olis de petit format i un acrílic de gran format.
Finalment també hi participa la premiada pintora, galerista i professora d’art Cori Torroja, l’única professional del grup. La Cori és llicenciada en Belles Arts. Per a aquesta primera exposició al poble, hi aporta tres obres. Dos petits olis, Boires i Punt de partida que formen part d’una sèrie anomenada Ritmes on l’eix conductor són els moviments de la natura. La tercera obra, un acrílic de gran format, té com a títol Després dels blaus, és el final d’una sèrie i començament d’una altra, també fa referència al lligam cromàtic blau-gris-blanc. Aquestes obres no són actuals, ja que des que va obrir una galeria a Reus que porta el seu nom, més una acadèmia d’art no s’hi ha pogut dedicar; tot i això dibuixa, i pinta cada dia. La Cori pren altres autors com a referents, més que tenir un mestre guia. Per a la Cori “l’art ens obre la ment i esdevé una via de comunicació per arribar als altres”.

A la inauguració de l’exposició hi han acudit l’alcaldessa del poble, Noèlia Tarragó, membres de la Junta de l’Ateneu i amics, familiars i coneguts del poble. A causa de la situació excepcional per la pandèmia de la Covid-19, els assistents han entrat en grups reduïts i han respectat totes les mesures de seguretat. Aquest primer acte de les festes d’agost ha tingut un bon acolliment i esperem que es repeteixi en properes ocasions i que hi puguin participar altres artistes relacionats amb el poble, que aquesta vegada no els ha estat possible ser-hi.


10 d’agost 2020

'REVENIR', DE LA CINEASTA JESSICA PALUD

 Revenir, 2020 Direcció: Jessica Palud. Festival Film Fest.

Una faula rural d'atmosfera intimista. El Thomas [interpretatat per Niel Schneider] torna a la granja on va néixer, on s'està acabant la seva mare. Els conflictes són els mateixos de quan va marxar-ne fa dotze anys, afegits al sentiment de culpabilitat. Hi ha, però, algú amb una mirada nova, el seu nebot de sis anys i la mare del nen [extraordinària interpretació d'Adèle Exarchopoulos] 8/10

 
 
 

04 d’agost 2020

BOTIGA 'LA INCORRECTA'


Una botiga de proximitat, en línia: La incorrecta.
Bosses, dessuadores, mascaretes... que tenen
en comú lemes impresos per a l'ús quotidià de la llengua.



03 d’agost 2020

ORNITOGRAPHIES, DE XAVI BOU

© Xavi Bou. Sèrie 'Ornitographies'

L'ornitòleg i fotògraf de natura Marius Domingo de Pedro [marius_domingo] [http://mariusdomingo.blogspot.com/] fotografia ocells en repòs o en vols descriptius, didàctics, que permeten conèixer els ocells del nostre entorn.
Des de fa cinc anys, el fotògraf Xavi Bou, llicenciat en Geologia per la UB,  en fotografia la faceta creativa. Succesions de vol d'un conjunt d'aus que creen uns moviments d'espectacular bellesa. Capta moments desapercebuts que qüestionen els límits de la percepció humana. Fa visible allò invisible.


N'ha publicat fotografies a «National Geographic», «The Guardian», «Der Spiegel», «Geo i Sonntag», entre moltes altres. N'ha exposat a Austràlia, Holanda, Estats Units, Espanya, Suïssa, França, Rússia i Grècia. 
El projecte 'Ornitographies' consta de dues col·leccions, disponibles amb edicions limitades —numerades i autentificades amb certificat—i de mides d'impressió diverses.

Per saber-ne més:

02 d’agost 2020

LA MANUAL ALPARGATERA, AL CARRER MONTCADA




Avui, 2 d’agost, festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, patrona dels espardenyers i corders de Barcelona, estreno espardenyes d'espart de color vermell. Són còmodes i transpirables, però procuraré que no es mulli la sola, altrament pesen i costen d'eixugar-se.  Ara s'han posat de moda i es troben en moltes sabateries.
La casa mare, La Manual Alpargatera (amb seu al carrer d'Avinyó, 7), acaba d'obrir tenda nova al carrer Montcada, 13, al costat del Museu Picasso. El propietari, Joan Carles Tasies, s'ha associat amb el comerciant Amit Ram Chandani, d’origen indi, que té la intenció de donar un aire genuí als comerços de souvernirs a la ciutat.
Els de la Manual Alpargatera van fer les espardenyes blanques de cànem per al papa Wojtyla; són els proveïdors de les espardenyes de l'uniforme de gala dels mossos d'esquadra. Les models de Pertgaz van desfilar amb les espardenyes artesanes de la firma. I també han arribat a Hollywood. L'actor Jack Nicholson en va comprar uns parells i també en són usuaris Jean Paul Gaultier, Penélope Cruz, Freddy Krueger i Julian Moore.


01 d’agost 2020

BOOKTRAILER DE 'LLEBARIA GRAU, ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ

La mostra d'aquarel·les Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, que s'ha publicat en edició digital, ja compta amb un booktrailer, un tast de pintures d'aquest autor polifacètic que fa fixar la memòria col·lectiva d'uns paisatges harmònics del Baix Camp i del seu entorn viscut.  Vegeu-lo (i difoneu-lo, si us ve de gust):


El recull compta amb el pròleg d'Anna Llebaria Enrich i l'acompanyament d'impressions poètiques de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.

En aquest enllaç podeu llegir directament en línia  
Llebaria Grau, entre el serè i el garbí 




29 de juliol 2020

'LES ÉBLOUIS', VIDES EMPRESONADES

Les éblouis. Directora Sarah Suco. França, 2019

La directora Sarah Suco debuta darrere la càmera amb aquesta pel·lícula basada en part en fets de la seva biografia. L'adolescent Camille (interpretada per Céleste Brunnquell, nominada al premi Cèsar d'actriu revelació) entra amb la seva família a formar part d'una comunitat catòlica fonamentalista que, sota la fe i la solidaritat, exerceix excessos de poder sobre les persones. Personatges ben dibuixats i dinàmiques familiars complexes però ben explicades. Molt interessants els processos de captació dels adeptes i com suporten càstigs i humiliacions per aconseguir ser admesos i mantenir-se dins del grup sectari i aconseguir la salvació eterna. El capellà, líder de la comunitat (interpretat per l'actor veterà Jean Pierre Darroussin, la versemblança), obliga la Camille a abandonar l'escola de circ que tants coneixements personals li aporta. A partir d'aquest fet, la noia fa un recorregut que va des de l'acceptació no implicada dels rituals de la comunitat sectària fins a la total independència. Una mirada amarga i aclaparadora de la família, incapaç de protegir-se per ella mateixa. 8/10
Atlàntida Film Fest. Estrena a FilminCAT


27 de juliol 2020

LLEBARIA GRAU, ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia

o bé descarregar-lo en format PDF


Us invito a endinsar-vos en la publicació Llebaria Grau, entre el serè i el garbí,  que aplega una mostra de pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Hi trobareu obres que formen part d'un llegat esplèndid de pintures esveltes, plàcides, que capten la substància del moment. Un conjunt de trenta aquarel·les i un oli del qual destaquen les marines tranquil·les i els paisatges amb muntanyes arrodonides per les mestralades, humanitzades amb conreus plantats als replans fixats amb parets de pedra seca. 
Paisatges del seu entorn de Duesaigües, de l'Argentera, dels boscos del Castell d'Escornalbou, paisatges de diferents llocs de Catalunya i d'altres paisatges viscuts pel pintor.  Els identifiquem, però ja no són el paradís assossegat que Llebaria Grau va fixar amb els seus colors. Són testimoni i memòria col·lectiva que volem compartir perquè ens plauen i ens emocionen.

«El seu caràcter era de geni, alhora sensible i espinós. La dualitat dels artistes. [...] perviu en les seves pintures que de cop són tresors que ens ha deixat. Recopilant-les m’adono del gruix de tot el que ha pintat.  [...] Pintures, maquetes de vaixells, pessebres, poemes, llibretes i més llibretes amb els seus pensaments. Què en fareu de tot això quan jo no hi sigui? –em deia. Tot el seu treball, lluitant en la seva memòria contra l’oblit.», diu Anna Llebaria Enrich, filla de l'artista, al pròleg. 
El recull compta amb l'acompanyament d'impressions poètiques de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.

Apunts en aquest mateix blog:



26 de juliol 2020

PERES AMB VI, 2020

Peres del jardí de llicorella.
Fotos: Paüls, 2020
El confinament durant aquesta primavera a causa de la pandèmia de coronavirus ha fet que la circulació rodada hagi estat nul·la durant tres mesos. Sembla que la nostra perera nana ha notat que no hi ha hagut contaminació i ara ens regala una collita excepcional, amb peres més grans i més sanes que mai.  Per tant, enguany, en comptes de fer-ne melmelada, les conservem senceres o tallades per la meitat amb vi, sucre, branca de canyella i pela de llimona. Quinze minuts de cocció. N'omplim els pots de vidre de brocal ample i hi afegim l'almívar reduït. Banyamaria de cinc minuts i, quan es refredin els pots, desades a les lleixes del rebost.

Altres apunts en aquest mateix blog:


25 de juliol 2020

'DE LA POMA A LA PANTALLA. AMOR, SEXE I DESIG A L'ÈPOCA DIGITAL'

De la poma a la pantalla.
Amor, sexe i desig a l'època digital,
de Marta Roqueta-Fernàndez
Edició digital: Pagès Editors, 2019



Marta Roqueta-Fernández (Barcelona, 1988), periodista i investigadora especialitzada en feminismes, desgrana  d'una forma amena i ben documentada, com l'espai digital fomenta l'exhibició de la intimitat, en una representació falsa de la realitat, amb quins mecanismes construeix una idea de l'amor romàntic i com es perpetuen els estereotips estètics, entre d'altres.  Referències culturals, cinematogràfiques, de sèries TV i de cançons ben integrades en el relat i que inviten a la reflexió i a continuar la recerca.
El llibre s'ha publicat en suport digital i m'hauria agradat accedir als enllaços a mesura que avançava en la lectura [vegeu dues il·lustracions que el llibre referencia]. En aquest cas, l'ampliació d'informació dels enllaços no m'hauria distret i hauria tornat al llibre, un cop i un altre, perquè la visió contemporània de l'autora i la forma d'explicar-la creix en interès a cada pàgina.


«...per entendre el consentiment és el vídeo de YouTube Tea consent. L’animació compara el consentiment sexual amb diversos casos en què s'ofereix una tassa de te.»

 
«La il·lustradora Alaa Satir, musulmana, dona suport a la revolta popular sudanesa. Vol que al país la religió i el govern estiguin separats i es deixin de seguir les lleis islamistes que discriminen les dones i les persones musulmanes.»

Marta Roqueta-Fernàndez

20 de juliol 2020

SÈRIE 'LA RUTA DELS DINERS'

La ruta dels diners. [Follow the Money (Bedrag)]. Dinamarca, 2019. 
Direcció: Søren Balle, Jannik Johansen, Mads Kamp Thulstrup
Natalia Madueño, actriu protagonista
de les dues primeres temporades.


Sèrie danesa del mateix creador de Borgen. Tres temporades de deu capítols, en un thriller monumental sobre la cobdícia i les decisions equivocades. Presenta les pràctiques dels cercles financers deshumanitzats. La primera temporada tracta d'una empresa d'energies renovables —suposadament sostenibles— que ha tingut un creixament tan impressionant com sospitós. Un treballador ucraïnès es troba mort en un dels parcs eòlics i la policia inicia una investigació sobre les condicions laborals. Estirant el fil, descobreix els múltiples tentacles que amaguen en espiral la situació de l'empresa abans que cotitzi al mercat de valors. 10/10

La segona temporada se centra en els tripijocs del sistema bancari. Una banca de procediments capitalistes salvatges intenta comprar una banca ètica i familiar. Traïcions en totes direccions i sicaris ben entrenats per fer la feina bruta, fan patent la impossibilitat de sortir-ne, encara que pretenguin redreçar-se moralment. 9/10


Si les dues primeres temporades són addictives, la tercera no se'n queda enrere, tot i que pel meu gust s'excedeix en sang i fetge explícits.  Les històries personals continuen fonent-se amb els assumptes bruts de grans corporacions mafioses, en aquest cas de narcotràfic internacional.  Una treballadora d'una sucursal bancària, un personatge gris, entra a la roda del delicte per casualitat i creix immensa, escena a escena,  davant dels ulls de l'espectador.  9/10
Disponible a FilminCAT


18 de juliol 2020

SÈRIE 'EL MESTRE CARNISSER'

El mestre carnisser. Direcció: Uli Edel. Alemanya 2019
Doris Dörrie signa l'adaptació de la novel·la The Master Butchers Singing Club, de Louise Erdrich, en la sèrie televisiva The master Butcher que dirigeix Uli Edel en una posada en escena impressionant. Després de la I Guerra Mundial dues famílies alemanyes emigren als Estats Units. En un pròleg situa l'acció a la trinxera, en el moment que el jove mestre carnisser Fidelis Waldvogel promet al seu amic d'infància, que és a punt de morir, que tindrà cura de la seva promesa embarassada. Quan acaba la guerra torna al poble i es casa amb la noia. La pobresa del llogarret alemany fa que el xicot busqui guanyar-se la vida als puixants Estats Units. Gairebé en paral·lel una artista de circ d'Hamburg i el seu pare alcohòlic, també hi busquen noves oportunitats als Estats Units. L'epíleg, una broma de mal gust. 7/10
Disponible a FilminCAT