31 de gener 2010

Tocs de campanes


El so de les campanes de les esglésies té protecció legal, des d'ara. El Parlament de Catalunya l’ha declarat patrimoni cultural immaterial sonor del país.
A partir d’ara, els ciutadans queixosos dels campanars es poden estalviar de dur als tribunals ajuntaments i parròquies. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit, sempre que no superin els respectius límits de decibels establerts per cada municipi.
Les denúncies, fins i tot al Síndic de Greuges, van arribar amb la bombolla immobiliària dels anys noranta. Urbanites gens sensibilitzats per la vida del món rural, es compraven una segona residència en un poble com un cop de puny, que consideraven idíl·lic per la pau i l'entorn "miraculosament" conservat, però se sorprenien que durant la nit les campanes continuessin marcant les hores. Les queixes es van multiplicar, i alguns municipis de la Cerdanya, molt condicionats pel turisme, han acabat sucumbint a les exigències dels forans que, en vista que se sortien amb la seva, han arribat a queixar-se del soroll de les esquelles de les vaques, del soroll dels tractors pels camins sense asfaltar, de la pudor dels fems...
L'any 2003, l’Arxiu Històric Municipal de Sant Andreu de la Barca va patrocinar l’edició de CD on es recopilava el so de les seves campanes i una interessant bibliografia sobre campanes, campaners i campanars, com a exercici de recuperació de la memòria històrica. El disc recull vuit tocs de campana, que expliquen diferents motius socials i religiosos: