La pel·lícula La cinta blanca (Das Weisse Band), dirigida per Michael Haneke, va guanyar la Palma d'Or en el darrer Festival de Cannes. Enregistrada íntegrament en blanc i negre. La trama se situa en un idíl·lic poblet del nord d'Alemanya, l'any 1913, just abans de començar la I Guerra Mundial. El film comença com un conte i acaba com una pel·lícula de terror. Va definint un mosaic d'intriga protagonitzat pel grup d'infants i adolescents del poble, tots amb cara i maneres d'angelets. El mestre narra els fets des de la perspectiva de testimoni impotent dels fets sinistres que succeeixen. El pastor protestant castiga la rècula de fills lligant-los una cinta blanca al braç o al cabell per escarni. Els reprimeix la sexualitat immobilitzant-los al llit. Els fa expiar les malifetes amb càstigs corporals. Però tot plegat només és la façana d'un puritanisme hipòcrita que sembra en els joves la llavor de l'ideal absolut. Uns models inamovibles que es converteixen en inhumans i perillosos. Uns ideals pervertits que aquesta generació covarà durant vint anys i desembocaran en el nazisme. La pel·lícula La cinta blanca té una durada de 141 minuts. Un temps ben aprofitat.
