Grafit en una casa okupada, carrer comte d'Urgell, cantonada Floridablanca. Foto: Paüls©, 2009
Grafiters i plantillers somien convertir la ciutat en un mosaic. Són artistes artesanals que tatuen la ciutat amb tècniques i formats diversos. Si no existissin, les ciutats serien més grises. N'hi ha de compromesos amb l'art i el civisme i n'hi ha que no. Tenen el sentit de l'art i/o tenen objeccions a fer al món i saben com projectar-ho. Però hi ha un problema: el suport sobre el qual pintar. Per això cal pactar-hi.
La majoria dels ajuntaments de ciutats mitjanes de Catalunya ja s'han posat les piles. Cedeixen murs als grafiters per tal que hi pintin i n'organitzen pintades amb totes les facilitats. D'altra banda, hi ha galeries d'art que n'exposen obres. Segurament que molts artistes del grafit s'exclouen d'aquests projectes perquè deuen pensar que són iniciatives per domesticar-los. Però, les energies artístiques es van canalitzant cada cop més i, sovint amb la iniciativa dels propis grafiters. Per exemple, pels voltants del Mercat de Sant Antoni, quan els botiguers han plegat, s'hi pot veure una esplèndida exposició de pintures fetes sobre les persianes metàl·liques. El compromís a tres bandes dels ajuntaments, dels botiguers i dels artistes del grafit només pot donar satisfaccions.