L'strappo

Pantocràtor de l'església

de Santa Maria de Taüll.

Original al Museu Nacional d'Art de Catalunya,

a Montjuïc.

Als anys 20 les pintures murals de les esglésies romàniques del Pirineu es van arrencar i es van traslladar a Barcelona. Hi ha encara la controvèrsia oberta de si aquest fet va ser un espoli del patrimoni o una salvaguarda d'obres d'art per a les generacions futures. El cas és que aquesta descontextualització va respondre, d'una banda, a la presa de consciència que hi havia un patrimoni inigualable que calia preservar. I, de l'altra, al fet que les arques públiques que en tenien la responsabilitat no podien garantir-ne la seguretat si continuaven al lloc per al qual havien estat creades.

Ara, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, en motiu de l'exposició de les pintures de la capella de santa Caterina de la Seu d'Urgell, ha aplegat una sèrie de fotografies que il·lustren l'arrencament amb la tècnica italiana de l'strappo, de les pintures murals del Pirineu. Aquest sistema consisteix a aplicar una o diverses capes de tela de cotó enganxades al mural amb un adhesiu (cola de cartílags dissolta en aigua) que, quan s'asseca, té prou força per emportar-se la pintura en estirar la tela. Un cop cada superfície pintada se separa de la paret, s'enrotlla i s'embala per al transport. En el cas de les pintures del Pirineu es van traslladar al palau de la Ciutadella de Barcelona en mules.
En algunes parets de les esglésies pirinenques encara hi ha empremtes dels dibuixos preparatoris i fins i tot part dels pigments originals dels murals arrencats. Esperem que, aprofitant la facilitat d'impressió digital de grans cartells, aviat es podran admirar còpies de les pintures en totes les capelles on van ser creades.
"Most of the time we settle for half "(La major part del temps ens acontentem amb la meitat), diu Arthur Miller, a Panorama des del pont.

Vegeu aquí la tècnica dels arrencaments.