En entrar al vestíbul del Palau de l'Agricultura, un actor vestit de capellà, des d'un pont de llums, llegeix abrandadament: "Ciutadans i ciutadanes! “Ha arribat el maig”, diu una cançó alemanya." I continua declamant la prosa poètica del discurs d'Adolf Hitler de l'1 de maig de 1933, que parla de fraternitat, de renaixença i de llibertat. De tant en tant, llença quartilles on hi ha escrit el text, sobre els espectadors que fem cua a la taquilla.
Tinc entès que hi ha llista d'espera per accedir a una butaca per veure una de les dues úniques funcions —ahir i avui— de la companyia Berliner Ensemble al Teatre Lliure. La companyia berlinesa estrena per primera vegada a l'Estat espanyol l'obra de Brecht: Der Aufhaltsame Aufstieg des Arturo Ui (La resistible ascensió d’Arturo Ui.) Escrita el 1941, és una sàtira política sobre la formació d’un feixista i reexplica la història de Hitler i del nazisme. L'acció se situa al Chicago dels anys 20. El contrast entre el relat còmic del gàngster que intenta establir el monopoli de la coliflor, i la història d’Alemanya il·lustra la proximitat entre els showmans i els polítics populistes actuals. De les quinze escenes, en destaco una de genial: la sisena, on el líder de la banda, Arturo Ui (l'actor Martin Wuttke) es transforma en polític. També com Hitler, rep classes de declamació i interpretació, per seduir l'auditori.
Heiner Müller, deixeble directe de Brecht, va dirigir aquesta mítica obra el 1995, quan era el director artístic de la Berliner Ensemble. Va ser un dels més grans èxits de la història de la companyia. Müller va morir aquell mateix any, i l'obra, que no s'ha deixat de representar des d'aleshores, s'ha convertit en el testament teatral del director. Dues hores i mitja de teatre polític en alemany, subtitulat en català.
Quan els espectadors sortim de la Sala Fabià Puigserver, encara portem a la mà les quartilles on hi ha escrit el discurs-proclama hitlerià que el capellà ha llençat des del pont de llums. Un model textual de demagògia.
Llegiu-ne aquí una crítica més completa i vegeu-ne vídeos.
Quan els espectadors sortim de la Sala Fabià Puigserver, encara portem a la mà les quartilles on hi ha escrit el discurs-proclama hitlerià que el capellà ha llençat des del pont de llums. Un model textual de demagògia.
Llegiu-ne aquí una crítica més completa i vegeu-ne vídeos.