13 de gener 2010

ESTACIÓ DE TREN DUESAIGÜES-L'ARGENTERA

Vint anys de reclamacions  Entre les dues fotografies superiors i les dues inferiors hi ha vint anys de reclamacions a tots els estaments. Cartes, correus electrònics, instàncies... No només nostres, ens consta que d'altres persones també han fet palanca. Finalment vam rebre un correu d'ADIF, en resposta a un últim correu on incloíem fotografies de l'estat lamentable de l'estació. El correu d'ADIF deia que en breu es concretaria una rehabilitació de l'estació. No ens ho vam creure, és clar.


Al cap d'uns mesos vam rebre, també per correu electrònic, un pressupost d'ADIF. Amb el detall del que es faria a l'estació. Insòlit. Potser sí que ara anava de debò. I, efectivament. Un any i mig d'obres. L'estació fa goig.


Objeccions a la rehabilitació
L'estació fa goig, però als usuaris no ens cau la bava. D'entrada, vam haver d'aixecar el crit al cel, perquè ara que hi havia la sala d'espera amb condicions, estava tancada amb l'excusa "per tal que no gixin les parets." Assumpte s'ha resolt. Però, ara, si els usuaris callem, els responsables es pensaran que no ens adonem:
  • Que hem perdut l'ombra de les moreres.
  • Que a les papereres no hi ha bosses de plàstic i que per tant hauran de treure a mà les deixalles (que ara ja puden.)
  • Que les papereres no són d'aquelles que giren (i, si un cas giressin, no tenen el lloc suficient, perquè estan massa arrecerades a la paret.)
  • Que falta un banc dins de la sala d'espera.
  • Que han caigut dues plaques del sostre de la sala d'espera tot just acabades de posar.

Ara, el sentit comú
Ara esperarem que el sentit comú dels responsables dels dos ajuntament valorin posar —o demanar a qui en tingui la responsabilitat— al final de les escales un rètol lluminós (per menut que sigui) que indiqui quin poble hi ha a cada banda de carretera (no hem de suposar de cap manera que només arriben en tren viatgers que ja saben on van!)
Ara esperarem que, qui correspongui, prengui el compromís de la neteja de les escales amb periodicitat regular, no cada vegada que algú estigui a punt de trencar-se l'espinada perquè no hi ha possibilitat de posar els peus als esglaons de tanta brutícia acumulada.
Ara esperarem que, qui correspongui, atengui la sol·licitud que, amb bon criteri, ha fet una persona de Duesaigües. Demana encimentar o posar en condicions de transitar un vehicle el camí dreturer, per tal de poder arribar amb cotxe fins dalt de l'estació. Per sentit comú. I, perquè hi tenim dret. A veure.