A la foto, d'esquerra a dreta: Manel "Guixaire", Àngel, Joan Baptista amb l'Estel a la falda i Francisca. Pedrís de cal Pasqual,
plaça de l'Església de Duesaigües. © Paüls, 2009
Aquest pedrís es troba en un lloc privilegiat. N'hi ha uns quants més a Duesaigües: el cantoner de quatre seients de la Carmeta; el de cal Josep Vicent; el que té forma de jou, de cal Mendio, la pedrassa de cal Victorino... N'hi ha de fixats amb ciment i d'altres solts. Són una mostra de la vida comunitària al carrer. Un dels més sol·licitats és aquest de cal Pasqual, a la plaça de l'Església. És un pedrís llarg que el fa apte perquè s'hi asseguin ben amples tres parroquians adults. Té un petit replà on es poden enfilar els menuts agafats, si convé, a les reixes del finestral. A més té l'avantatge que des d'aquí es poden observar les anades i vingudes de molts conveïns. En el temps de fer la fotografia, s'han aturat a conversar la Pepita C. i l'Àngela amb els que en aquest moment l'ocupen. Com si fossin espectadors d'un partit de tennis, els caps es giren tots alhora, a dreta o a esquerra, quan hi ha algun moviment inesperat, com per exemple, ara mateix, que l'Isaïes manipula una escala o en un altre moment, quan arriba la furgoneta de teixits del "Pela". Als pedrissos s'hi asseuen els vells a prendre el sol i a controlar el dia a dia de l'actualitat del poble; als pedrissos hi juguen la canalla a nines i a curses de cotxes de miniatura; als pedrissos s'hi arremolinen, en converses sorolloses, grups de joves que aprenen a conviure. Però, també hi ha moments màgics, on uns i altres compartim plegats aquest patrimoni que s'hauria de declarar d'utilitat pública.
Llegiu en aquest mateix blog els següents apunts: