Escenes d'un matrimoni, amb Mònica López i Francesc Orella
La funció que avui anem a veure a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya dura tres hores. S'hi estrenen dues de les obres més emblemàtiques de l'escriptor i director de cinema Ingmar Bergman (1918-2007): Escenes d'un matrimoni i Sarabanda. Són dues obres mestres, complementàries en el temps, que analitzen l'evolució d'una relació de parella. Al cinema van ser protagonitzades les dues parts per Liv Ullman i Erland Josephsson, filmades amb trenta anys de diferència. Al TNC, les ha dirigides Marta Angelat, que també actua com a protagonista de la segona.
A Escenes d'un matrimoni —protagonitzada per Mònica López i Francesc Orella—, l'argument s'endinsa en la crisi i les infidelitats d'un matrimoni en l'edat adulta, mentre que a Sarabanda, —interpretada per Miquel Cors i Marta Angelat en els papers protagonistes, i Francesc Orella i Aina Clotet com a fill i néta, respectivament— ho fa trenta anys després, en una història de retrobament, amb l'aparició de conflictes que ni el pas del temps ni la distància han aconseguit tancar. El matrimoni format per Marianne i Johan estan destinats a retrobar-se malgrat el calvari de desavinences. Qui fa el pas, després de tants anys de separació definitiva, és Marianne. Els dos personatges es troben en un moment crucial de la seva existència, no els queda res on aferrar-se. Són vells, vulnerables i contradictoris. Una reflexió lúcida que deixa un regust agredolç.
Llegiu-ne aquí una crítica més completa.
A Escenes d'un matrimoni —protagonitzada per Mònica López i Francesc Orella—, l'argument s'endinsa en la crisi i les infidelitats d'un matrimoni en l'edat adulta, mentre que a Sarabanda, —interpretada per Miquel Cors i Marta Angelat en els papers protagonistes, i Francesc Orella i Aina Clotet com a fill i néta, respectivament— ho fa trenta anys després, en una història de retrobament, amb l'aparició de conflictes que ni el pas del temps ni la distància han aconseguit tancar. El matrimoni format per Marianne i Johan estan destinats a retrobar-se malgrat el calvari de desavinences. Qui fa el pas, després de tants anys de separació definitiva, és Marianne. Els dos personatges es troben en un moment crucial de la seva existència, no els queda res on aferrar-se. Són vells, vulnerables i contradictoris. Una reflexió lúcida que deixa un regust agredolç.
Llegiu-ne aquí una crítica més completa.