Foto: Paüls©, 2009
A la fotografia, feta a la Diagonal, veiem una senyora endreçada que tria roba que algú ha llençat. Per tal com està de concentrada, pensa en algú concret com a destinatari de cada peça que recupera. Potser la rentarà i la portarà a un Armari de Càritas o a alguna altra institució. Si no és per a ella, tal com suposo, encara n'admiro més la valentia.
A les dependències de l'Obra Mercedària de la plaça Castella —al llindar del Raval, carrer Pelai i la Gran Via—, també tenen Armari de roba usada per a gent necessitada. I també hi fan lliurament d'aliments. Sovint hi veig arribar un camió ple de palets d'aliments de primera necessitat, procedent del Banc d'aliments, possiblement. El dia que l'Obra té establert per a les donacions, una gran quantitat de gent hi fa cua amb carrets d'anar a comprar. Cada vegada són més els que van a demanar auxili. Pertanyen a famílies joves, la majoria nous immigrants als quals, tot just arribats de l'altra banda del món, les entitats bancàries els van fer creure que els regalaven una hipoteca. Però també hi va gent vella i gent de mitjana edat d'aquí que s'han quedat sense feina. Viuen en pisos sense ascensor i baixos "de propietat" al carrer Ponent i adjacents i algunes d'aquestes persones estan a punt de ser desnonades. Porten la canalla al CEIP de la Plaça Castella, a l'Escola Vedruna de la plaça dels Àngels, a la Labouré del carrer Elisabets i s'hi queden a dinar. Si més no, fan un plat com cal al dia. A tot arreu es respira neguit i desconfiança en el futur.
A les dependències de l'Obra Mercedària de la plaça Castella —al llindar del Raval, carrer Pelai i la Gran Via—, també tenen Armari de roba usada per a gent necessitada. I també hi fan lliurament d'aliments. Sovint hi veig arribar un camió ple de palets d'aliments de primera necessitat, procedent del Banc d'aliments, possiblement. El dia que l'Obra té establert per a les donacions, una gran quantitat de gent hi fa cua amb carrets d'anar a comprar. Cada vegada són més els que van a demanar auxili. Pertanyen a famílies joves, la majoria nous immigrants als quals, tot just arribats de l'altra banda del món, les entitats bancàries els van fer creure que els regalaven una hipoteca. Però també hi va gent vella i gent de mitjana edat d'aquí que s'han quedat sense feina. Viuen en pisos sense ascensor i baixos "de propietat" al carrer Ponent i adjacents i algunes d'aquestes persones estan a punt de ser desnonades. Porten la canalla al CEIP de la Plaça Castella, a l'Escola Vedruna de la plaça dels Àngels, a la Labouré del carrer Elisabets i s'hi queden a dinar. Si més no, fan un plat com cal al dia. A tot arreu es respira neguit i desconfiança en el futur.