A la Sala Muntaner, en sessió de nit, anem a veure Figuretes de vidre, de Tennessee Williams, traduïda pel doctor Bonaventura Vallespinosa. N'hem vist unes quantes versions d'aquesta obra, basada en l'autobiografia de l'autor, i el discurs sempre sorprèn. Qui ens la serveix, ara, és la companyia Fènix Teatre d'Arenys de Mar. El director, Jordi Poins-Ribot, converteix l'autor en protagonista que narra els fets a través dels seus records. Només el text i, al seu servei, una posada en escena austera, la il.luminació i el so que subratllen les interpretacions subtils de Gemma Sangerman (germana minusvàlida), Andreu Banús (l'autor), Lluïsa Sala (mare) i David Ortega (amic i suposat pretendent de la germana.)
Tota la força estructural es concentra en Laura, la germana coixa de l'autor, que reflecteix els somnis en el seu tresor de figuretes de vidre, entre les quals hi ha un unicorn, símbol fàl·lic que es trenca coincidint amb punt zenital del drama. "El drama resideix en l'aparició passatgera i il·lusòria de la felicitat", diu Vito Pandolfi.