Els sous dels alts càrrecs de totes les administracions són de domini públic. Uns més exposats que d'altres més difícils de saber. Els del Parlament de Catalunya són transparents. Els sous i els complements del president, de les vicepresidències, de les secretaries, dels diputats, dels membres de les comissions i dels complements per trasllat als que viuen fora de Barcelona, es poden saber ara mateix, amb un clic: vegeu aquí els de l'any 2010. (congelats des de 2008, atenent la crisi. Pobrets!) Són públics, sí. I, per tal com són d'immorals, podem passar a casa la vergonya col·lectiva, llegint-los a internet.
Crec que s'hauria de fer una normativa que obligués a tots els alts càrrecs a portar un cartellet al coll amb l'import del que costa cadascun a la ciutadania. Les càmeres haurien de passejar per les grades del parlament (i dels ajuntaments grans, del parlament i congrés espanyols i d'institucions mil), mostrant el cartellet de qui en plena sessió llegeix el diari, envia SMS, parla de futbol o badalla, en els millors dels casos. Dic en els millors dels casos, perquè sovint fan campana. Em sembla que, ara, anant amb el sou d'incògnit, no els exigim res perquè ens pensem que ostenten —que no és sinònim d'exercir— el càrrec de franc, passejant-se pels despatxos, concedint entrevistes a les televisions, aplaudint els seus i xiulant els de l'oposició.
I el rei i la seva parentela, ¿què costen a l'erari públic? Quina altra!, exigeixen un capítol a banda. O no. Em vénen basques.