 | |
| Bruno, l'home dels avions Reus, plaça del Mercadal, 2022 Foto: © Antonieta Codina |
Atureu-vos un instant i mireu el gest de l'infant i la cara concentrada
de l'artesà que doblega el full de paper. L'adult escolta atent, sembla
que el petit demana un avió que voli molt alt, d'aquells que no cal
llepar-los la punta perquè facin diverses tombarelles. La fotògrafa Antonieta Codina ha
copsat la placidesa d'aquest instant irrepetible.
Des de de fa anys, el Bruno, que és com es diu l'adult de la fotografia, ha format part del paisatge humà i artístic de la plaça del Mercadal de Reus. Assegut a terra, sempre envoltat de canalla, fent avions d'origami. N'és mestre. Fa de formador de monitors i n'organitza tallers.
Enguany, per la pandèmia no hi haurà Mercat de Nadal en tot el seu esplendor a la plaça del Mercadal de Reus. Potser el Bruno farà avions sol·licitats per la canalla, amb mascareta, guants i dins d'un tancat de seguretat. Desitjo que no es repeteixi el que va passar fa vuit anys, a la una del migdia del 22 de desembre de 2012. El Bruno va protagonitzar, sense voler, un episodi de desmesura de la força de l'autoritat. A la plaça hi havia les parades del Mercat de Nadal i, el Bruno, com sempre, feia avions de paper entre un núvol de criatures. Uns guàrdies urbans van decidir que feia nosa i li van dir que marxés de mala manera. La cosa es va complicar i van sortir les porres. Vint-i-dos policies entre guàrdia urbana i mossos d'esquadra volien emportar-se'l emmanillat, però unes dues-centes persones que eren a la plaça ho van impedir. Van identificar diverses persones i el Bruno va sortir del Palau Municipal coixejant i amb una denúncia.
La premsa va recollir l'incident remarcant la forma agressiva amb què havien tractar el Bruno. Vegeu: NacioDigital i ReusDigital.
El fet em va inspirar un poema narratiu, que vaig donar a la Íngrid Vila per tal que el llegís la seva filla Paula, que aleshores tenia onze anys per tal que, si l'inspirava l'il·lustrés. La Paula en va fer un dibuix detallista i el vam publicar a les xarxes per Sant Jordi del 2013. Tres anys després, vaig recollir el poema i la il·lustració al llibre digital I tu, què mires? (veg. pàg. 27-29)
Aquí n'explico el making of:
Fins no fa gaire que no he posat cara a l'home dels avions. L'Antonieta Codina n'ha publicat a Fb la foto que encapçala aquest apunt. He estirat el fil. He contactat amb la mare de la nena que va il·lustrar el poema i amb el que sabia una i el que sabia l'altra, he aconseguit contactar amb el Bruno, que ha respost de seguida. Em diu que li havia arribat el poema i el dibuix com un regal.
Gràcies, Bruno, amb els teus avions molts infants han volat de franc. Per molts anys vulguis compartir-los!