Retrat de Maria Aurèlia Campany. Barcelona, 1978 © Arxiu Colita Fotografia |
«Però un home vell encara és un home,
tot i que sigui
vell; una dona vella no és res.
Ha de ser un cos apetible, un cos
fecundable,
ha deixat de ser el genèric que ha estat
acceptat com
l’essència de la feminitat.
La fèmina s’ha convertit en antifèmina.»
MARIA AURÈLIA CAMPMANY
Disseny Hub Barcelona revisa les fotografies esplèndides que va escollir Colita [Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940-2023] per a Antifémina, un llibre reivindicatiu del 1976 fet en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany. Es considera el primer llibre gràfic feminista de l'època de la Transició. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals
com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la
sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió.
Dones al Paral·lel. Barcelona, 1965. De la sèrie 'Esquarterar un cos' © Arxiu Colita Fotografia |
Les imatges van ser escollides per Colita d'entre les que havia fet entre els anys seixanta i primers dels setanta. Són en la majoria dels casos fotografies de gran bellesa plàstica. Però, sobretot, són documents històrics rellevants de la vida quotidiana d’una època. Amb els mateixos apartats del llibre, s'exhibeixen fotografies dedicades a la vellesa, les nenes, les núvies, les treballadores, les monges, les prostitutes, les models, les dones gitanes i també, cosa que ara ens sembla insòlita, les ‘majorettes’.
El llibre Antifémina va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries, la resta es van triturar per a pasta de paper. Just després de la seva publicació, l'editor va ser acomiadat. Cap altra editorial va voler recuperar el projecte fins al 2021, que el van reeditar l'Editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. Ara, amb motiu de l'exposició se n'ha fet la segona edició.
