29 de maig 2026

'INVENTARI DE FUGUES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Inventari de fugues. Idea i creació: Amaya Galeote, Shaday Larios, Judith Pujol i María Velasco. Dramatúrgia: Judith Pujol i María Velasco. Intèrprets: Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Dasha Lavrennikov Laia Marull, Lara Salvador Peydro, La Coral Sant Jordi. Direcció: Judith Pujol. 
Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Disciplines diferents, acumulació de sentits per reflectir exilis obligats, reculades col·lectives, renúncies personals, contradiccions. Teatre d'objectes que perduren, que acompanyen les fugides (les claus per tornar a casa, unes bosses sempre fetes per si cal fugir, un peluix d'infància...), fins a una vintena de petites peces amb les expectatives frustrades. L'espectacle parteix d'un treball de creació col·lectiva que va començar fa dos anys,  en part en una residència al Convent de les Arts, a Alcover (Alt Camp). 

Inventari de fugues parla, entre d'altres, de l'esclau de Virgínia del segle XIX, Henry Box Brown, que va lluitar per la seva llibertat i es va autoenviar per correu en una caixa; o de la poeta nord-americana Elisa Cowen del segle XX, de qui, després de la seva mort, uns amics de la família van cremar la majoria dels seus quaderns per les idees que hi escrivia; o de l'activista hongaresa jueva de pseudònim Lisa Fittko, que va ajudar refugiats a fugir del setge dels nazis, entre els quals el filòsof Walter Benjamin, i que va acabar ella també fugint exiliada, primer a Cuba i després als Estats Units. 

Com un cor grec, setze cantaires de la Coral Sant Jordi, fan una aportació musical efímera a l'espectacle. Poc aprofitada. 7/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

28 de maig 2026

SÈRIE 'THE LADY'

The Lady. Director: Lee Haven Jones 
Regne Unit, 2026
La modista reial Jane Andrews va pujar fins als cercles de palau abans que una condemna per assassinat de la seva parella acabés amb el seu conte de fades. El judici d'alt perfil va atreure l'interès morbós dels mitjans de tot el món. 

La sèrie comença amb un crim violent que sacseja l'opinió pública britànica. A partir d'aquell moment, la història retrocedeix en el temps per reconstruir el camí de  Jane Andrews (a càrrec de l'actriu Mia McKenna-Bruce) una jove brillant d'origen humil que somia escapar de la seva vida a la petita ciutat costanera de Grimsby. Aconsegueix una feina com a ajudant de vestuari de Sarah Ferguson, duquessa de York, i creu haver trobat la porta d'entrada al món amb què sempre havia fantasiejat. Però dins dels murs del palau descobreix una realitat molt diferent: el pes de les diferències de classe i el ridícul social. Arriba fins a ser assessora i assistent personal de la duquessa. S'obsessiona per mantenir-se en aquell món i la necessitat de ser-hi acceptada la desequilibren emocionalment. 

 Movistar +  4 episodis de 45 min. 8/10

27 de maig 2026

'LA MADONNA DI MAGGIO', DE JOAN RAMELL

 
Des del 1814 se celebra al poble de Sant'Oreste i Pitigliano la festa de la Mare de Déu del Maig (últim diumenge del mes), que culmina amb la processó amb torxes del Mont Soratte. Els dies previs a la processó, es col·loquen centenars de feixos de canyes al llarg d'una zona de la muntanya, i al vespre, quan la processó arriba a la Piazza Mola a Vento, s'encenen totes les canyes simultàniament.
 
El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Sant'Oreste i Pitigliano. La Madonna di Maggio, on transmet amb imatges i paraules la vibració de la descoberta del viatger. La mirada artística sobre els paisatges urbans esculpits pel temps enllaça amb la dimensió plàstica del documental sobre la festa del 'màgic somni', del 'miracle' de l'addenda. L'autor invita a construir laberints narratius a qui s'endinsa en cada imatge vinculada a una prosa poètica on descriu creences i costums enllaçats amb emocions pròpies. Un treball excepcional (que voldríem gaudir, també, en suport digital.)
 
 

26 de maig 2026

EXPOSICIÓ 'KURIOS' DE CIRQUE DU SOLEIL

KURIOS, a Casa Cupra Raval, Barcelona
 Oberta fins al 30 de maig

L'exposició “KURIOS - Gabinet de Curiositats: Més enllà de l'escenari” mostra una selecció de figures i personatge icònics de l'espectacle KURIOS de Cirque du Soleil. Cada peça permet apreciar de prop el treball artesanal, el disseny del vestuari i el procés creatiu. 

Entre els elements més destacats hi ha una instal·lació inspirada en els primers globus aerostàtics del segle XIX. Aquesta peça evoca una època on volar simbolitzava progrés, curiositat i fantasia. 

 


L'espectacle KURIOS es podrà veure a l'emblemàtica 
Gran Carpa, al Districte Cultural de l'Hospitalet.  
    A partir del 3 de setembre.

22 de maig 2026

'CONTRA ANTÍGONA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Contra Antígona. Idea d'Andrea Jiménez. 
Dramatúrgia: Andrea Jiménez i Victoria Szpunberg. 
Direcció: Andrea Jiménez. 
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
El drama d'Antígona es desenvolupa sobre les runes que representen Tebes, però que podria ser qualsevol espai urbà arrasat per la barbàrie contemporània. Corifeu, en funció de mestra de cerimònies (a càrrec de l'actriu Oga Onrubia, excel·lent) recluta catorze espectadors voluntaris en cada sessió per interpretar el cor grec. Rebran instruccions de moviments i d'actituds pels auriculars. Amb subtils tocs d'humor és qui s'encarrega de donar entrada a les accions del clàssic de Sòfocles, en la traducció de Jeroni Rubió Rodon.

En les intervencions de la companyia es constata un treball escènic de primera fila amb moments vibrants de claredat de dicció que captiva com els de l'actriu protagonista, Júlia Truyol, potent en el paper d'Antígona que sap a què s'exposa si enterra el germà, desobeint el rei; o el de l'actor Xavi Sáez, desconcertat rei Creont davant la rebel·lia del seu fill Hemon, interpretat per l'actor Marc Soler; o les de l'actriu Clara de Ramon en el paper d'Ismene, a qui li fan fer aviat un mutis metateatral; les del guarda, interpretat per l'actor Jan D. Casablancas; i la fugaç intervenció coreogràfica i sense paraules de l'actriu Arantza López Medina, en el paper d'Eurídice; i en clau de sorpresa, les de les nenes Bruna Luz o Nora Pàmies Ricart —depèn de la funció—, que mantenen el llistó altíssim de nitidesa expositiva en el paper de la jove guia del defenestrat endeví Tirèsies. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*   

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

21 de maig 2026

'EL GRAN GATSBY', AL TEATRE VICTÒRIA

El gran Gatsby. Espectacle de dansa, teatre i música basat en la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. Creació coreogràfica: Enrique Gasa Valga. Llibret d'Enrique Gasa Valga i Birgit Edelbauer-Heiss. Composicions originals de Roberto Tubaro. Cia. Gasa Valga Dance Company. Direcció musical: Roberto Tubaro. Direcció: Enrique Gasa Valga. 
Teatre Victòria, Barcelona

 

La companyia d'Enrique Gasa ara fa una breu estada a Catalunya, al Teatre Victòria.  La gira actual amb «El gran Gatsby», des d'Àustria, on es va estrenar, ha passat per escenaris de Múnic i Montecarlo i té previst viatjar a Bangkok amb un repartiment que posa en escena 13 ballarins, 2 cantants i 6 músics.
El gran Gatsby és una relectura en clau coreogràfica de la novel·la de Francis Scott Fitzgerald, publicada enguany fa cent anys. Es basa en un personatge de ficció mitificat per ser un espia dels alemanys a la Primera Guerra Mundial, i per portar una vida sumptuosa de festa amb amics en una mansió de Long Island. Gatsby viu turmentat somiant amb una noia que havia estimat i que va haver de deixar. De rerefons, la societat dels anys vint als Estats Units, dedicada al culte a les aparences i l'opulència abans del Crac del 29. 
Més de vint peces de ball executades amb una gran precisió i virtuosisme tècnic i amb una banda sonora en directe de peces històriques de Nina Simone, de Duke Ellington, de Nat King Cole, de Bing Crosby, de Benny Goodmann, d'Ella Fitzgerald, de Richard Rogers o fins i tot de Freddy Mercury i de Jacques Brel. Ritmes de jazz, de swing i també amb algunes insercions de composicions originals del director musical de l'espectacle, Roberto Tubaro.
La cantant Greta Marcolongo i el ballarí i cantant australià Locke Venturato han estat merescudament aplaudits dempeus.

Rellegeixo la novel·la de Francis Scott Fitzgerald. El que s'hi explica es repeteix ara mateix. 

9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

20 de maig 2026

SÈRIE 'EL SENYOR DE LES MOSQUES'

El senyor de les mosques
Adaptació de la novel·la de William Golding
Guió i direcció: Jack Thome 
Regne Unit, 2026

Primera adaptació en format de sèrie per a TV de la novel·la homònima del premi Nobel de literatura William Golding, publicada el 1954, que compta amb dues adaptacions cinematogràfiques prèvies. (Peter Brook, 1963 i Harry Hook, 1990) 
Explica la història d'un grup d'escolars anglesos d'entre 5 i 12 anys, que queden perduts i aïllats en una illa tropical sense adults, després de patir un accident d'avió. Per sobreviure, s'organitzen intentant reproduir la civilització que coneixen. Des del primer moment es té la impressió que tot està a punt de descontrolar-se. Enmig del caos piscològic, destaca de seguida el líder carismàtic que té el suport de l'intel·lectual del grup, fins que s'hi enfronta un competidor negatiu.
Guió exquisit i visualment espectacular, filmada a l'arxipèlag de Langkawi, a Malàisia. Rodada  sempre de dia —per qüestions legals de treball amb infants— amb càmera d'infrarojos que converteix el fullatge verd en vermell, cosa que simula la caiguda del sol i reforça la màgia i l'espai intrigant. 

Compta amb un repartiment de 30 nens, la majoria debutants, que van ser triats a través d'un càsting al qual es van presentar 7.000 criatures. Tot i tractar-se d'una sèrie coral, hi ha quatre personatges que porten el pes de la trama, un encert de càsting: el "Porquet" (fantàstic David McKenna, que es veurà a la nova Nàrnia), la veu de la raó; el Ralph (Winston Sawyers), el líder que intenta que els de la seva edat i els petits estiguin bé; el Jack (Lox Pratt, que es veurà a la nova sèrie Harry Potter), que representa l'ús de la força, roba el foc i organitza una festa salvatge que culmina amb tragèdia; i el Simon (Ike Talbut, la sobrietat), que representa l'espiritualitat i té visió del Senyor de les Mosques, el cap d'un senglar que han caçat. 

4 episodis de 60 min. 10/10
Movistar+ 

19 de maig 2026

PLATÓ DESERT: METRATGE EXCEDENT

quan els quatre gats d'aquesta sessió
trepitgen les crispetes
ho aboquem tot a terra,
i sortim furtius de la sala.  
 
Metratge excedent
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

 

Escolteu el pòdcast del poema 
Metratge excedent
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**


Comentari a propòsit el poema visual Metratge excedent:

Comença la sessió i els quatre gats que ens acompanyen comencen a trepitjar les crispetes que, indolents, deixen caure provocant que el concert de blat de moro torrat i ensucrat es superposi a la banda sonora. El terra s’omple de midó calent que es continua expandint, sense aturador, i nosaltres decidim marxar. Abans, però, sobre una safata de paper amb vora ornamental també aboquem al terra les il·lusions amb què veníem a veure aquesta pel·lícula: retalls de vida viscuda, una acumulació de vivències i somnis que agafen formes vegetals i l’últim poema cargolat, a punt per ser llegit, mentre el vent ha quedat atrapat en les fibres trenades del nostre desencís. JOAN RAMELL

18 de maig 2026

SÈRIE 'EL CAS DE LAURA STERN'

El cas de Laura Stern [L'affaire Laura Stern
Creació: Frédéric Krivine i Marie Kremer
Direcció: Akim Isker. França, 2026

Sèrie francesa que explica com la protagonista (a càrrec de Valérie Bonneton), una farmacèutica corrent, feliçment casada, mare de dues criatures petites, es converteix en assassina d'homes violents. Funda una associació Femmes Debout— de suport a dones que pateixen maltractament. Traumatitzada pel feminicidi d'una de les dones que protegia i indignada per la innacció de la policia i la justícia, decideix arribar fins a les darreres conseqüències. El sistema no funciona, però la sèrie planteja un conflicte moral que ens fa preguntar com reaccionem davant d'una injustícia. Una pregunta delicada que incomoda. 

Filmin. 4 episodis de 50 min. 9/10

17 de maig 2026

PEL·LÍCULA 'NOUVELLE VAGUE' , DE RICHARD LINKLATER

Nouvelle Vague
Direcció: Richard Linklater
França, 2025
El mite originari de la Nouvelle Vague a través dels ulls de Richard Linklater. Un diari de rodatge de l'òpera prima de Jean-Luc Godard per celebrar l'alegria contagiosa de fer cinema. Sense anàlisi ni reivindicació. Linklater descriu la preparació i el rodatge, el 1959, del primer llargmetratge de Jean-Luc Godard, Al final de l'escapada, protagonitzat per Jean Seberg i Jean-Paul Belmondo, ideat per François Truffaut. Una reunió històrica de talents irrepetibles.Un homenatge als creadors de moments fonamentals de la història del cinema. En present, una reconstrucció gens nostàlgica, una celebració, un homenatge delicat. 
Filmin. 10/10
 

16 de maig 2026

'DINAMARCA', A LA SALA BECKETT

Dinamarca, de Lluïsa Cunillé 
Intèrprets: Pere Arquillué i Imma Colomer 
Direcció: Albert Arribas. Sala Beckett, Barcelona

Imma Colomer i Pere Arquillué brillen en la interpretació clownesca de mare i fill, reiets de casa, a Dinamarca de Lluïsa Cunillé. Diàlegs, silencis i gestos surrealistes que tenen lloc entre cortinatges de vellut d'una mena de saló reial on regna la incomunicació. Que la intenció de venjança remeti al Hamlet shakespearià, amb el pare mort i el fantasma de l'oncle ara ja vell que va ocupar el seu lloc és un embolcall, com la mateixa cortina que fan servir de vestuari noble. Text, intèrprets i direcció singulars, lúdics. Bravo! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

15 de maig 2026

EXPOSICIÓ 'MAKO', AL PALAU ROBERT

Mako. Palau Robert. Sala 4 Cotxeres. 
Exposició oberta fins al 7 de juny
Exposició retrospectiva d'homenatge a la dissenyadora d'estampació tèxtil i ceramista Mako Artigas (pseudònim de Masako Ishikawa, Tòquio, 1937). Aplega una selecció representativa de la seva obra: dibuixos, dissenys tèxtils i peces de ceràmica i porcellana creades al llarg de més de cinc dècades. La mostra ha estat impulsada per Casa Àsia, la Fundació J. Llorens Artigas i Palau Robert. 
Mako està estretament lligada a la família Artigas per matrimoni i professió.  Casada amb el ceramista i escultor català Joan Gardy Artigas (fill del reconegut ceramista Josep Llorens Artigas) amb qui té dos fills.

Mako va ser una figura clau en el disseny d'alta costura a París als anys seixanta i vuitanta. Va crear motius per a les firmes Paco Rabanne, Nina Ricci, Kenzo, Dior i André Courrèges entre d'altres. Després de dues dècades d'èxit a París, es va traslladar a Catalunya als anys vuitanta i es va instal·lar a la històrica masia i tallers de Gallifa (Vallès Occidental) arran de la mort del seu sogre. A Gallifa va deixar progressivament el disseny tèxtil per endinsar-se en el món de la ceràmica. A més, va integrar-se de ple en l'ambient d'avantguarda freqüentat pels Artigas.

Actualment es dedica activament a la creació de peces de ceràmica i porcellana realitzades a la Fundació Llorens Artigas de Gallifa, on resideix.



14 de maig 2026

PLATÓ DESERT: TÍTOLS DE CRÈDIT

El pic de la tarda en remull 
 
Títols de crèdit
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 


Escolteu el pòdcast del poema 
Títols de crèdit
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

**


 

Comentari a propòsit del poema visual Títols de crèdit:

Sobre la barca negra i metàl·lica, talment un mirall, la bola navega per un mar de xarpellera de jute on les branques entrellaçades són onades que marquen el ritme de la travessada. Nosaltres, fora de l’estany, tornem a jugar i tornem a llençar la bola mirant de tocar o de caure el més a prop possible del nostre propi reflex, no de la petita bola de fusta. La petanca és un joc de pes, precisió i gravetat, i el més difícil és llençar la bola d’acer sobre un mirall sense esquerdar-lo. JOAN RAMELL

13 de maig 2026

CLUB DE LECTURA RADIOFÒNIC KM0 AMB 'PLATÓ DESERT'

 
Poemes de Plató desert al Club de lectura radiofònic Km0 
de les Biblioteques Municipals de Reus,
produït per LaNOVA Ràdio de Reus. 
Presentació a càrrec del periodista David Fernàndez Solé
Veu de l'autora. 
Fons musical: Forrest Gump Suite, d'Alan Silvestri


Pòdcast al web de la LANOVA Ràdio de Reus.

Cliqueu la imatge per escoltar el programa 


Pòdcast al web de les Biblioteques Municipals de Reus 

Cliqueu la imatge per escoltar el programa 



 
Per saber-ne més:
 

i/o 
 
 
 
** 
 
 
(Premi, comentaris, recitals, 
club de lectura radiofònic, poemes visuals...) 
 

12 de maig 2026

'INÚTIL (UN CACTUS I ALTRES DESASTRES)', AL MALDÀ

Inútil (un cactus i altres desastres)
Composició: Clodine i Alícia Serrat 
Intèrprets: Claudia Nogués, Pau Oliver, Anila Padrós. 
Companyia Com Un Llum. Direcció: Alícia Serrat. El Maldà
En la intimitat de la sala d'El Maldà, Inútil (un cactus i altres desastres) assistim a un muntatge teatral i música —un concert teatralitzat— que desenvolupa el relat terapèutic d'una depressió. L'obra parteix de l'experiència vital de l'actriu, cantant i compositora Claudia Nogués, de nom artístic Clodine. Compta amb un trio  format per la pròpia Clodine (veu solista i guitarra), Aina Padrós (guitarra) i Pau Oliver (teclats). Tres intèrprets que es posen a la pell de diferents personatges: el psicòleg senyor Ahà, el pare de la Cris, la mare, l'àvia, els oncles, el professor de música, el primer amor i desamor... Un treball ben disssenyat, genuí,  excel·lent factura musical i interpretativa. Es mereix l'èxit. No hi té cabuda la síndrome de l'impostor.
Clodine acaba de publicar un disc, que és a les plataformes, amb algunes de les peces que formen part de l'obra.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: FINAL OBERT

comenceu rient la ruta incerta,
pel gust de perdreu-us,
pel gust d'estar junts.  
 
 
Final obert
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
  
 
Escolteu el pòdcast del poema 
Final obert
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

 **


 

Comentari a propòsit del poema visual Final obert:

Els records embolicats al carret de fil amb els ulls oferint-se a la contemplació de la tendresa imperfecta de les coses fetes lentament. La bobina de fusta girant al voltant de la memòria que una roba florejada encara conserva. L’eco d’unes puntades reverberant per les parets de l’oblit. JOAN RAMELL 

11 de maig 2026

'LA MEITAT DE L'ÀNIMA', A LA SALA ATRIUM

La meitat de l'ànima 
Autora: Carme Riera 
Adaptació: Ramon Simó i Magda Puyo
Direcció: Magda Puyo 
Sala Atrium, Barcelona

 

Adaptació escènica en format docuficció de la novel·la La meitat de l'ànima, amb la qual l'escriptora Carme Riera (Palma, 1948) va obtenir el 2003 el Premi Sant Jordi.

L'acció d'aquest treball de memòria històrica se centra en  la investigació que du a terme la filla de Cecília Balaguer, que va desaparèixer a Portbou els primers dies de l'any 1960 en estranyes circumstàncies. A través de la documentació que facilita un lector desconegut a la filla, mentre està en una parada signant llibres el dia de sant Jordi de 2001. S'hi descriuen una sèrie de testimonis que van tenir relació o que van conèixer Cecília Balaguer. Es llegeixen un plec de cartes d'amor que fan dubtar de la identitat del pare biològic de la  narradora. 

En un monòleg gairebé ininterromput d'una hora i mitja, la filla escriptora  (a càrrec de l'actriu Mercè Arànega, versemblant i imponent de matisos) acompanyada de la documentalista o arxivera (l'actriu Antònia Jaume, delicada, eficient) va relatant els fets en format de thriller,  il·lustrant-los amb fotografies que fan referència a la protagonista absent —la meitat de l'ànima— des de la postguerra fins a l'actualitat. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

                                     * 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY



10 de maig 2026

PEL·LÍCULA 'L'ESTRANGER'

L'estranger. Direcció: François Ozon.
França, 2025

Nova adaptació de la novel·la homònima d'Albert Camus. Argel, 1938.  Meursault (Benjamin Voixin innoblidable), un modest empleat d'uns trenta anys, assisteix al funeral de la seva mare sense vessar una llàgrima. L'endemà inicia una relació amb Marie, una companya de treball, i torna a la seva rutina amb aparent normalitat. Però la seva vida es veu alterada pel seu veí, Raymond Sintès (Pierre Lottin, guanyador de l'Oscar per aquesta interpretació), que l'involucra en assumptes personals obscurs. Sota un sol sufocant, en una platja deserta, una trobada fortuïta desencadena un tràgic succés. Ritme narratiu, estètica, interpretacions: 10/10

09 de maig 2026

'EL FILL', A L'ESPAI LLIURE MONTJUÏC

El fill, de Jon Fosse. Traducció del nynorsk: Laura Segarra 
Intèrprets: Guillem Balart, Jordi Figueras, 
Sebastiàn Mogordoy i Mercè Pons. 
Direcció: Ferran Utzet. Espai Lliure Montjuïc, Barcelona
 
«A fora tot és fosc. El glaç ha fet caramells a la borda del fiord on el pare i la mare d'aquesta peça breu de l'escriptor noruec Jon Fosse (Haugesund, Noruega, 1959) han quedat gairebé isolats després que els joves de la colònia hagin marxat tots perquè al fiord no hi ha res a fer i els vells s'hagin anant morint.
A fora, la fredor i la solitud són extremes. I a dins, també. Només els queda un veí. Una mena de pòtol que veuen només de tant en tant, malalt, embriac, desendreçat i bocamoll. I a una hora determinada, allà baix, passa el bus i s'atura. Alguna vegada en baixa algú. Una ombra. Una esperança que és com un raig de llum en la foscor que potser un dia o altre els tornarà el fill que va marxar fa temps...» ASA
9/10 

'

'L'AUTORA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

L'autora, d'Ella Hickson. Traducció: Carlota Subirós.
Intèrprets: Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, 
Ravina Raventós, David Selvas. 
 Direcció: Anna Serrano. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
 
Metateatre. L'espectadora s'ha deixat la bossa al seient de platea i torna a la sala a recuperar-la. Ja ha sortit tot el públic i l'hi troba el director de l'obra que ha vist. El director vol saber si li ha agradat la representació i l'espectadora se sincera: l'obra no ha acomplert les expectatives que hi havia dipositat. A partir d'aquí mantenen un diàleg de sords a un ritme frenètic. Vehement ella, expectant i pedagògic, ell. Malgrat aquesta trobada inicial amb el director, la història es desenvolupa amb dues actrius, que aquí encarnen esplèndidament Nausicaa Bonnín i Ravina Raventós. La cara i la creu del discurs de l'obra.  La joventut i la maduresa. La creadora i l'actriu.  Mostrar-se a l'escenari obert o deixar intuir el que hi ha entre bambalines. Radicals. 9/10

   Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre 


    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

08 de maig 2026

'EL FIRMAMENT', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

El firmament. Autora: Lucy Kirkwood
Traducció, adaptació i direcció: Gara Roda Cendra
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
 
 
Intèrprets: Sílvia Abril, Cristina Arenas, Mila Borràs / Lola Sendrós, Anna Castells, Ester Cort, Montse Esteve, Elena Fortuny, Maria Garrido, María Hernández Giralt, Júlia Jové, Cristina López Vallès, Norbert Martínez, Tafita Miró, Mont Plans, Teresa Vallicrosa. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

  

07 de maig 2026

PLATÓ DESERT: TAULA DE MUNTATGE

Deixes que el balancí es gronxi buit,
i desplegues  avall
el llibant  amb la cistella
plena de cargoles, 
ametlles torrades
i pans de llicorella.
 
 
 
Taula de muntatge
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

 

Escolteu el pòdcast del poema 
Taula de muntatge
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

 **


 

Comentari a propòsit del poema visual Taula de muntatge:

L'arrel penetra per les esquerdes del terreny  buscant l’aigua fonda fins que un bon dia, borratxa de garnatxa i carinyena, torna a aflorar per lligar-se a la llicorella que la va deixar passar. JOAN RAMELL

 

 

06 de maig 2026

PEL·LÍCULA 'FRANZ KAFKA'

Franz Kafka [Franz]
Direcció: Agnieszka Holland
República Txeca, 2025
 
    
Biopic de Franz Kafka (1883-1924), l'emblemàtic escriptor txec d'origen jueu en llengua alemanya. Un mosaic calidoscòpic sobre l'empremta que va deixar al món, des del seu naixement a la Praga del segle XIX fins a la seva mort a la Viena després de la Primera Guerra Mundial. Desenvolupament narratiu caòtic, brilla quan recrea visualment les paraules de Kafka. L'actor Idan Weiss té una gran semblança física amb la imatge que ens ha arribat de l'escriptor. Filmincat. 7/10

05 de maig 2026

PEL·LÍCULA 'MAI MÉS'

Mai més [Never Alone] [Ei koskaan yksin]
Protagonista: Villa Virtanen 
Direcció: Klaus Härö. Finlàndia, 2024
Basada en el llibre Setä Stiller: Valpon ja Gestapon välissä, de Rony Smolar. Drama nòrdic que tracta  el coratge individual contra la barbarie i la resistència davant de l'Holocaust. A Helsinki, 1942,  mentre el país coopera amb l'Alemanya nazi, l'empresari jueu Abraham Stiller (1885-1972) descobreix que les autoritats planegen deportar un grup de refugiats jueus cap a una mort segura. Tot i les pressions polítiques, del risc personal i de la indiferència generalitzada,  emprèn una lluita arriscada per protegir-los i impedir que els serveis de seguretat finlandesos lliurin en secret els refugiats jueus a la Gestapo. 
Filmin.  9/10

04 de maig 2026

PLATÓ DESERT: DIORAMA

Imiteu el vals dels balladors de la pantalla,
ell tan sapastre i tu,  que no en saps més, 
amb el vestit de tul celest, 
que ho dissimula tot
 
 
 
Diorama
Poema visual 
 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

  

Escolteu el pòdcast del poema 
Diorama
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

 **


 

Comentari a propòsit del poema visual Diorama:

El tutú flota com un núvol lleuger quan la ballarina invisible assaja el primer pas d’un somni amb la delicadesa i la lleugeresa que permetrà al públic oblidar-se durant una estona del món que sovint reclama gravetat.
Balla sobre l’escenari d’una pila de diaris lligats, compacta, terrenal, plena de paraules que expliquen el soroll del món —migrants, Palau de la Música, ...—, un escenari sense teló i sense bambolines, un escenari d’històries acumulades que un cordill estreny en un intent d’ordenar el caos. 
La ballarina no trepitja l’escenari, només l’acaricia mentre, amb cada pas i amb cada moviment, transforma el soroll en ritme i la fragilitat en dansa. JOAN RAMELL