El col·lectiu literari Reusenques de Lletres del qual formo part acaba de publicar
Contes de Vilaencanteri, disset contes il·lustrats adreçats als infants. Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, les ànimes del grup, han coordinat l'edició i tot l'entorn que se'n desprèn.
Els textos són de Gisela
Alcón, M. Lluïsa Amorós, Marina Barraso, Àurea Bellera, Meritxell Blay,
Dolors Buyó, Antònia Farré, Fina Grau, Pilar López,
Ció Munté, Núria
Naval, Lena Paüls, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Victòria
Rodrigo, M. Dolors Vallverdú. Il·lustrats per Antonieta
Bastida, Àurea Bellera, Mercè Bessó, Loc Buyó, Marc Díez, Pep Gavaldà,
Tomàs Grande, Núria Grinyó, Teresa Llorach, Nuri Mariné, Cristina
Pinyol, Maurici J. Ribé, Anna Roca, Jana Tàpias, Toni Vallès,
M. Dolors
Vallverdú.
Contes de Vilaencanteri és la cinquena publicació de Reusenques de Lletres i, segurament, la més
compromesa perquè s'adreça als lectors més exigents. I també per com és de delicat el moment històric que protagonitzem a Catalunya i que ha desfermat veus que titllen d'adoctrinadora l'Escola Catalana i denigren interessadament el model
d'inclusió.
No puc passar pel alt com és de significatiu que la mestra Cori Bach presenti el llibre (dijous, 26 d'octubre, 19:30 h). La Cori és fundadora de l'Escola Montsant, escola que enguany commemora el 50è aniversari de la seva creació. Una escola activa, laica, democràtica, plural, arrelada al país, i que té com a finalitat el desenvolupament de cada infant. En l'actualitat és escola pública i es mantenen els valors fundacionals. Vegeu, si no, un fragment de la carta que el director actual, Fernando Ortega, ha adreçat als pares aquest inici de curs:
Per fer escola es necessita paciència, temps, compromís,
treball, esforç, cooperació, companyerisme,
acompanyament, interès per fer les coses ben fetes,
una bona dosi de bon humor i… que no se’ns oblidi…
unes gotes de màgia que sempre aconseguim del pot
de l’originalitat, la creativitat i les emocions.
Com a creadora, també, he necessitat tot això per escriure sobre una sirena que ha après a parlar amb les cançons amb que 'adoctrinem' el pàrvuls a Catalunya. Cançons tradicionals com
El Joan Petit quan balla, cançó que ha après junt amb tots els companys de classe, Mateo, el fill del futbolista Leo Mesi, tal com mostra satisfet el pare en un vídeo.
La literatura, com l'escola, és un territori adobat per exercitar la llibertat de pensament.
Feu en aquest enllaç un tast de Contes de Vilaencanteri: