 |
| Islàndia. Autora: Lluïsa Cunillé. Direcció: Xavier Albertí Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona |
Al·legoria de la bona fe de pas per l'infern. Mitja dotzena de trobades d'un noiet de 15 anys que surt de la Islàndia nadiua fins als barris baixos de Nova York a la recerca de la seva mare. L'enganyen, el roben, el traeixen. Tots són supervivents de la crisi financera. Tret de la primera escena, prescindible (no he sabut veure-hi quina funció fa en el conjunt de l'obra), el recorregut iniciàtic del protagonista està ben travat i fa de bon seguir, encara que ens agradaria saber que ha tornat a casa més savi després de la seva peripècia. Acompanyen el jove actor Abel Rodríguez —que interpreta amb dignitat la fragilitat i determinació del protagonista— Jordi Oriol, Paula Blanco, Oriol Genís, Joan Anguera, Lurdes Barba, Albert Prat, Joan Carreras, Albert Pérez i Àurea Márquez. Els remarco perquè tots aprofiten els minuts de glòria que els cedeix el text de Lluïsa Cunillé.
Faig notar que al fulletó de mà s'hi reprodueix el pròleg interessantísim d'Enric Juliana a l'edició del text Islàndia (Arola Editors, 2017), sobre els fonaments de la crisi financera internacional, que va col·lapsar el sistema bancari a Islàndia el 2008, el primer lloc al món a partir del qual es produiria l'efecte dòmino. 7/10