31 de maig 2022

MONÒLEG 'POSTCREUER DE LUXE', UNA ESTRENA DE LUXE

Lectors del Taller de Lectura en Veu Alta, Centre de Lectura
i autores de Reusenques de Lletres

Situem-nos a primera fila del recital de cloenda del Taller de Lectura en Veu Alta del Centre de Lectura de Reus: Cultura de quilòmetre zero. Els protagonistes del recital han estat els textos de Reusenques de Lletres seleccionats per Fina Masdéu. Material literari de casa, reelaborat acuradament per ser dit i distribuït a una audiència de proximitat.

Escolteu el relat Postcreuer de luxe 
al canal IVOOX o al Canal SPOTIFY
 
Veus: Joan Bové i Carme Simó 
del Taller de Lectura en Veu Alta
Direcció: Rosa Mateu

Un recital especial perquè he tingut el privilegi de sentir-hi molt ben interpretat un dels meus monòlegs per primer cop. Es tracta del monòleg Postcreuer de luxe, publicat a la Revista «Lo Nunci» del CAR. Forma part de la vintena de monòlegs publicats i, tot i que en tinc algun d'enregistrat en pòdcast, cap havia estat fins ara interpretat davant de públic.

Tot el que ha envoltat aquesta estrena ha estat ben treballat. I és que la Rosa Mateu professora del taller de Lectura en Veu Alta no només ha guiat els assistents al taller en la forma de llegir els textos, sinó que ha promogut que cadascú fes en paral·lel una recerca documental de la trajectòria d'una autora. La documentació al voltant del meu text va preparar-la Beti Martí, que em va entrevistar i em va implicar en el projecte amb l'enregistrament d'un àudio del monòleg. Al recital, en directe, Postcreuer de luxe ha estat llegit per Joan Bové i Carme Simó, que n'han fet una lectura dramatitzada (l'he reproduïda als meus canals de pòdcast, amb unes notes musicals).  No he gosat a girar-me per veure la cara que feien els que l'escoltaven a la Sala Emili Argilaga, però les lectores que eren a l'escenari somreien plàcidament escoltant el Joan i la Carme. Un gran què. Vegeu-ho al vídeo del Canal Youtube del Centre de Lectura [minut 32:32]:


 
POSTCREUER DE LUXE

¿Em vol fer un arròs blanc, sisplau?  Estic bé, molt bé, gràcies. És que ahir vaig tornar d'un creuer de luxe. Que no, de veritat, que no tinc mal d'estómac, no. Només vinc de rentar-me les mans. Sí, que hi havia tovalloletes de paper, gràcies. A la nostra suite, cada vegada que entràvem al lavabo, una assistenta venia a desinfectar-lo i tornava a lluir les aixetes, que em penso que devien ser d'or. Vostè ho ha dit: entre poc i massa. Només li diré que a l'exterior de les cabines, pels passadissos i als salons tot el terra i les parets estaven emmoquetades de vellut vermell, com una bombonera. Asfixiant, cregui'm. I a tot arreu hi trobaves personal de servei que ens portaven en safata. Miri, abans d'anar a dormir, mentre sopàvem, ens retiraven la vànova, ens obrien el llit i ens hi posaven el pijama estès al damunt. Ens canviaven cada dia els poms de flors naturals. ¿Bona mar? Ah, doncs, no li ho podria dir perquè no la vam veure, la mar, amb tantes activitats programades nit i dia: projeccions, videoinstal·lacions, balls, malabars, màgia, concerts, còctels... que ens feien anar ascensor amunt, ascensor avall i d'un cap a l'altre del vaixell. Baldada, estic! Si és que no sé per què n'hi diuen de luxe. Escolti, que per a mi el luxe és trobar una platja deserta i bona companyia. D'acord, posem-hi una barca. O un patinet de no res, per anar fins a les roques de la Mar de la Frau a arrencar barretets i menjar-los allí mateix ¿no troba? Però en diuen així: un creuer de luxe. Un cansament és el que és.  Té raó. És clar que hauria pogut dir que no hi anava, jo. Però resulta que l'empresa feia veure que era una mena de premi, que em descomptarà de les  comissions, no es pensi. Fa un mes que somio l'arròs blanc caldós d'aquí. Estic cansada de tant de menjar suposadament selecte. No suporto els carpaccios tan originals i transparents que bé podrien ser de vedella com de tonyina. O de polpa de maracujà! Jo tampoc no n'he tastat mai. És una fruita tropical, però tant hi fa, és un dir, ja m'entén...  I, una altra cosa, ara sé del cert que em fa fàstic el caviar. ¿Amb nius de pasta fullada cruixent?, pitjor que de qualsevol altra manera. I, ja en tinc prou de còctels de sabors originals! Somnio amb un litre de bona aigua bullint, un pessic de sal, un grapat d'arròs, un all i un raget d'oli de Siurana. Simple, primitiu..., digui-li com vulgui, que a vostè li ho permeto tot. ¿De segon? Una arengada de la costa amb mitja dotzena de grans de raïm moscatell. Sisplau, sisplau, sisplau...

28 de maig 2022

HAIKUS ENRAMATS

Haikus cal·ligrafiats sobre pergamí enramat
en quadrícula de branquillons. © Lena Paüls
 
Escolteu el pòdcast dels poemes
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra

El sol s'escampa
pels marges de ginesta.
El camí és tebi.

*

L'aire és ofrena
de romaní i d'ametlles,
fum i orenetes
.

Haikus de 'Plens de ditades' 


Aquests dos haikus que ara em plau presentar en format tridimensional i enregistrats en pòdcast pertanyen al recull 'Plens de ditades' que va ser guardonats amb el premi de poesia de les Corts Barcelona (2007). Han estat publicats en revistes, recitats en diversos fòrums i cal·ligrafiats en aparadors de Reus.
Festa de la Primavera. Reus, 2015


27 de maig 2022

SÈRIE 'LYKKELAND'

El temps de la felicitat [Lykkeland]
Direcció: Petter Naess. Bèlgica i Noruega, 2022

Thriller polític, saga familiar i lliçó d'història en una sèrie multipremiada, considerada una joia de la ficció europea dels darrers anys. El 1969 la companyia  Phillips Petroleum, una empresa d'Estats Units, va trobar al Mar del Nord la reserva de petroli més gran de la història. La trama gira a l'entorn del descobriment del jaciment i en la lluita de diverses companyies petrolíferes de tot el món per aconseguir la riquesa que amaguen les profunditats del mar. Fa el retrat de gran format d'una família noruega conservadora, d'Stavanger, petit poble costaner dedicat fins aleshores a la pesca, i del somni americà a Europa. Història de contrastos a tots els nivells en un guió fascinant. 

Filmin. Dues temporades de 8 capítols de tres quarts 10/10

25 de maig 2022

PETRICOR DESPRÉS DE LA SEQUERA

Raïm del jardí de llicorella, Duesaigües, 25-5-2022

Ha plogut bé després d'una rara setmana d'estiu improvisada a mig maig. Xim-xim d'aigua neta durant hores que ha revifat les plantes del jardí de llicorella,  a tocar del Priorat. I ara, amb el cel enterenyinat, encara, l'aire s'inunda de l'efervescència d'aerosols de petricor. Un plaer escàs difícil de definir. Aromateràpia.

«Petricor és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts. El nom deriva de la unió de dues paraules gregues: πέτρος petros, que significa "pedra", i ἰχώρ, ikhôr, paraula amb la qual anomenaven el líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega. Es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera.» [Per saber-ne més, vegeu Viquipèdia]

24 de maig 2022

PEL·LÍCULA 'MADELEINE COLLINS'

Madeleine Collins. Direcció: Antoine Barraud. França, 2021

Una història enigmàtica que atrapa per l'atmosfera insòlita resolta amb diàlegs concisos, curtísims. Poques paraules per a la protagonista, la Judith (Virginie Efira, fantàstica) que porta una doble vida entre Suïssa i França. A Suïssa viu amb Abdel (interpretat per l'actor català Quim Gutiérrez, precís i versemblant), amb qui cria una filla menuda. A França, té dos fills adolescents. Mentides a una casa i a l'altra, passant la maroma d'una suposada relació bígama. Amb algunes decisions melodramàtiques que fan tambalejar el plantejament robust de la trama.  En ser desemmascarda, la protagonista se'n surt amb una tercera via. Filmin. 8/10


22 de maig 2022

'DESFICI DE MAR', EN EDICIÓ DIGITAL


o bé

*

Desfici de mar  desenvolupa poèticament el tema del viatge —desitjat o bé forçat per les circumstàncies— i de la reconstrucció del sentit de la vida lluny dels orígens. El jo poètic és una dona que s'adreça a un tu que és una dona exiliada  que evoluciona responsabilitzant-se del seu projecte vital, refent-lo, actualitzant-lo dia a dia gaudint de les coses petites allà on hagi arribat. Durant anys, aquest poemari ha estat un ens viu al qual s'han anat superposant significats. Ara, la publicació del llibre ha coincidit de ple amb l'èxode de dones amb infants fugint de l'horror de la guerra d'Ucraïna, i el context ha fet que la lectura d'aquests poemes hagi pres un sentit esborronador inesperat.

El pròleg signat per Carme Andrade i tots els poemes es poden escoltar en pòdcast (Vegeu els enllaços). Va començar a enregistrar els poemes l'Andreu Sotorra i s'hi van oferir les rapsodes, per aquest ordre: Mònica de Dalmau Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré i Carme Andrade. Cada veu, cada cadència, cada silenci és una nova interpretació que afegeix capes de sentit a les paraules escrites.

El poema 'El camí és la meta' que obre el recull ha estat enregistrat, també, per un rapsode (primer premi per Barcelona del Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22), alumne de 2n d'ESO de la Institució Montserrat de Barcelona. La professora Rosa Masanés de la IM n'ha enregistrat un vídeo i ha promogut entre els seus alumnes versions personals del poema. Vegeu-ne les 40 versions en línia.

**

 

HEMEROTECA
Articles, ressenyes, lectures, 
pintures, objectes... de Desfici de mar
 

* Desfici de mar, il·lustrat per Nené. Versos il·lustrats. «Punt i a cap», 12-3-2024

* Llibre d'un sol full. Uns versos del poemari Desfici de mar han inspirat un llibre d'artista a Marc A. Pérez Oliván (Nené). Sèrie pintada sobre suport de cartró reciclat.  «Pont d'Enseula»

* Ones i algues de Desfici de mar Quatre minillibres objecte. «Pont d'Enseula» i «Punt i a cap», 3-7-2023

* «Embolcall i fons de crisàlide.» Llibre objecte. «Pont d'Enseula» i «Punt i a cap», 10-1-2023

* Les drassanes de Desfici de mar. «Pont d'Enseula», 3-6-2022

* Desfici de mar. Conté tots els pòdcasts dels poemes.  «Punt i a cap», 15-5-2022

* Pròleg 'Desfici de mar, desfici d'amar...', de Carme Andrade. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 15-5-2022

* Poema Un pam de saó. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 13-5-2022

* Poema Divisa. Conté pòdcast. Veu Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Ensuela«, 10-5-2022

* Poema Alquímia. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 8-5-2022

* Poema El pedrís oscat. Coté pòdcast. Vu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 5.5.2022

* Poema Calafat. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 3-5-2022

* Poema Aliats a proa. Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 27-4-2022

* Poema Nua i solar. Conté pòdcast. Veu: Antònia Farré. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* 40 versions del poema El camí és la meta. Conté pòdcast. Veu: alumne de 2n d'ESO, de la Institució Montserrat, de Barcelona. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-4-2022

* Poema Mudança. Conté pòdcast. Veu: Carme Andrade. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 12-4-2022

* Poema Pangea. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula», 6-4-2022

* Poema Pregària. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 1-4-2022

* Poema Brindis. Conté pòdcast. Veu: Mònica de Dalmau Mommertz. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY «Pont d'Enseula, 29-3-2022

* Poema Contrafoc al paradís. Conté pòdcast. Veu: Rosa Masanés. Per escoltar a IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 24-3-2022

* Reportatge El desig de pertinença i l'ànsia de fugir, de Cristina Serret. Contraportada «Diari Més», 22-3-2022

* Poema El camí és la meta, per al Dia Mundial de la Poesia Conté pòdcast. Veu: Andreu Sotorra. Per escoltar a  IVOOX o bé a SPOTIFY. «Pont d'Enseula», 21-3-2022

* Dia Mundial de la Poesia. Lena Paüls presenta en xarxa el llibre 'Desfici de mar', en edició digital. Blog, Fb i Tw de «Reusenques de Lletres», 21-3-2021

* Article La fiesta de la palabra y las letras, de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 19-3-2021

* Article Lena Paüls presenta en format digital el poemai 'Desfici de mar' «Reus Digital», 17 de març 2022

* Article Desfici de Mar. I un apunt al voltant de les pèrdues, de Carme Andrade. Blog «La casa del racó», 17-3-2022

* Lectura d'un fagment de Desfici de mar, a càrrec de la filòloga Rosa Masanés. Barcelona, 16-3-2022

reusdigital.cat 18-3-2022

«Diari Més», 22-3-2022    

Article al «Diari de Tarragona», 19-3-2022


Veu del pòdcast: Andreu Sotorra. Canal Spotify

40 versions, 21-4-2022
Tots els pòdcasts

Minilllibres objecte




21 de maig 2022

'GIRLS LIKE THAT', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Girls Like That. Autor: Evan Placey. Trad: Nan Vidal. 
Direcció escènica: Carles Solsona i Nan Vidal.  
Sala Versus Glòries. Barcelona
Sovint sense ser-ne conscients, els adolescent són víctimes i botxins de discriminacions. Les xarxes socials expandeixen la mala fe fins a límits que poden causar mals irreparables. La tesi d'aquest espectacle ve a ser que en tota comunitat per minúscula que sigui s'hi troba algú que s'erigeix al capdamunt i algú que no sap o no pot esquivar els cops dels altres i, en l'entremig, s'hi troben els de la posició més còmoda, aliens al buylling. Les actrius Cristina López, Aida Llop, Clara Moraleda, Marta Niell i Laura Porta interpreten diferents moments de la vida d'unes noies que han conviscut des que eren a P5 a la corporació catòlica de St Helen, fins ara que ho reviuen en una festa, als 45 anys. Un espectacle de petit format, recomanable per a tots els públics, en especial per a adolescents. La reflexió que impulsa aquesta obra els pot proporcionar recursos per afrontar amb èxit les relacions entre iguals. 8/10

*
 

20 de maig 2022

PEL·LÍCULA 'L'ESPIA HONEST'

L'espia honest [Nahschuss]. Alemanya, 2021
Guió i direcció: Franziska Stünkel
Pel·lícula basada en la vida del científic Werner Teske, executat d'un tret al clatell, el 1981, últim sentenciat a la pena de mort, abolida sis anys després. L'acció se situa a Berlín de l'Est on un joven professor, —Franz Walter, interpretat per Lars Eidinger— espera una càtedra promesa a la Universitat, i mentrestant, accepta treballar per al servei d'intel·ligència de la RDA i promet lleialtat absoluta al sistema. Allò que semblava un tràmit per prosperar socialment i professional es converteix en una sèrie de concessions personals inimaginables. Controlat per l'Stasi, es veu obligat a fer vigilàncies, escoltes telefòniques invasives i xantatges amb diagnòstics de salut falsificats... L'intent de fugir de la sordidesa dels operatius de seguretat li costa la vida. Un guió precís, fred i una posada en escena austera. El millor de la cinta és la progressiva asfixia que embolcalla el protagonista. Filmin. 8/10

19 de maig 2022

'ELS COLORS DE DUKE ELLINGTON', AL TEATRE CONDAL

Els colors de Duke Ellington. Creació i direcció: Marcel Tomàs
Teatre Condal, Barcelona
Només una actuació a Barcelona, per tant, som privilegiats els espectadors que hem gaudit de l'espectacle musical i humorístic Els colors de Duke Ellington, que va arrecar a Temporada Alta de Girona. L'ànima és el showman gironí Marcel Tomàs, imaginatiu mestre de cerimònies que ens atrapa des de la primera aparició i desgrana el guió divulgatiu amb l'ajuda d'un actor enginyós.  Un concert a càrrec de nou músics virtuosos, tota una banda de jazz, amb el fil conductor de la història del jazz, amb peces de Duke Ellington, un dels principals creadors. Musicalment excepcional, ritme narratiu,  precisió escènica i disbauxa simulant un gran caos en estat de gràcia. Aplaudiments a peu dret i marcant el compàs. Comiat i bisos a la vorera del Paral·lel.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

18 de maig 2022

'QUI NO S'ATREVEIX A TREMOLAR', AL MALDÀ

Qui no s'atreveix a tremolar
Dramatúrgia i direcció: Aura Foguet
El Maldà, Barcelona
Amb un pròleg poètic, la dramaturga Aura Foguet s'endinsa a poc a poc a les profunditats d'una víctima d'abusos sexuals en l'àmbit familiar. A escena, àvia, mare, neta (Carmela Poch, Bàrbara Roig, Manar Taljo) en diferents èpoques de la seva vida. I cloenda amb estadístiques d'abusadors. Per tremolar (de ràbia.) 8/10

*
 

17 de maig 2022

'EL PES D'UN COS', AL TEATRE NACIONAL

El pes d'un cos. Autora i directora: Victoria Szpunberg
Sala Petita. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
La dramaturga i directora establerta a Catalunya, Victoria Szpunberg (Buenos Aires, Argentina, 1973) potser no ha carregat el pare malalt a coll escales amunt de casa, però el que explica ficcionat a El pes d'un cos ho pot haver experimentat de prop. Tres filles, de nom com Les tres germanes de Txèkhov, l'Olga és qui explica el desemparament social i sanitari amb què es troba quan el pare després de patir un ictus es converteix en una persona dependent. Sense recursos, se'n responsabilitza en exclusiva, mentre les seves germanes se'n desentenen i fan la seva vida lluny. L'actriu Laia Marull es posa a la pell d'Olga i també de la Maixa i la Irina via telemàtica. Broda un immens monòleg de desesperació que pren aires màgics amb la intervenció d'un àngel infermer interpretat per Quim Àvila, i la materialització de records musicals a càrrec de l'actor i músic Carles Pedragosa i la cantant i compositora Sabina Witt. Un conjunt brillant. 9/10


15 de maig 2022

PRÒLEG 'DESFICI DE MAR, DESFICI D'AMAR...'

Escolteu els poemes del recull Desfici de mar
clicant la imatge

 
Llegiu a continuació el pròleg de Carme Andrade
i/o  escolteu el pòdcast en la veu de l'autora  
al canal IVOOX o al canal SPOTIFY

«Desfici de mar, desfici d’amar de la bella Carmesina, és el desig que traspua del solatge de les paraules, un contínuum de vida, dels cercles que es repeteixen una vegada i una altra, és l’existència que guaita a proa sense deixar la mirada enrere en una travessia que et porta a espais de bonança i també de marees on es gronxen els dubtes i les incerteses i és en aquest moviment continu que s’esdevé alguna aturada no volguda. Desitges continuar el somni de la travessia on es desperten noves aliances, nous senyals que afloren vora la nau. Seràs tu amb la teva saviesa qui guiarà els assedegats, aquesta pandèmia de manca d’aigua que assola la ciutat. Els duràs fins a la font, fins a la primera deu i un cop feta la feina t’estiraràs davant del mar i et voldràs fondre amb la sorra que t’acull però per poc temps, perquè allò que et mou incansable és tenir cura de la nau del teu jardí, dels nous plançons: desbrossar, arrencar, endreçar perquè res no vessi o perquè no entri més aigua, per equilibrar el dins i el fora i voldràs fer net de tot allò que fa malbé la terra, que l’empobreix.
És la mandra del retorn a casa on no saps què et trobaràs però que ho faràs sadollada de mar i de Kavafis al cor. I voldràs reposar al vell pedrís després de tant temps de navegació en mars llunyanes. El retorn agredolç, el món que fou i el temps que ha de venir, la pols i les arnes que esperen, tot i que sempre et sorprendrà un pit-roig a prop de la finestra per espigolar un nou dia, sempre hi haurà un rajolí d’aigua on abeurar-nos. Invoques els elements purificadors, el foc... lliurar-se al foc és restablir l’ordre, és el foc restaurador, la possibilitat de renovació, el gram nou que hi neix sota, però també és l’alambí i el llimar i el filtrar per abastar el perfum primer. No et prives de fer un brindis amb la bena posada, et protegeixes del món que es corca, brindem doncs en la intimitat de la llar protectora... i pregaràs a un déu que té la fúria i el brogit a les seves mans, que té el poder de fer-nos tornar a hora i sencers a casa i que voldries que et tractés amb benvolença com ho va fer un dia llunyà amb Ulisses.
Acabes, no sense abocar en la “mudança” tot el sentit de la crisàlide bategant que reunirà forces per fer la transformació necessària, acabes, dèiem, amb un cant al mateix cant, a la paraula i seran les teves paraules les que floriran amarades de sol, nascudes de la terra assaonada de mans i del vincle amb l’origen. El teu cant de tan antic és brot novíssim, és cel obert, és el cant que ens salvarà la vida. Paraula, aigua i vida arrenglerades en una mateixa constel·lació poètica.»

Vegeu també l'article: 
Blog «La casa del racó»,  17-3-2022


Cliqueu la imatge per accedir al llibre

14 de maig 2022

'LES BONES INTENCIONS', AL CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Les bones intencions. Autor: Marc Artigau
Direcció: Joan Maria Segura i Barnadas
Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa. Barcelona
Míriam Iscla i Joan Negrié s'emporten la palma fent-nos creure el que volen, el que vol el dramaturg Marc Artigau. Interpreten la Paula i Pere, dues persones que pretenen millorar econòmicament amb l'empresa de festes que han muntat junts. En volen ser professionals i estan disposats a adaptar-se a qualsevol cosa per complaure el client. Disfressar-se, carregar regals, ballar L'Hereu Riera, cantar el Virolai... No amaguen que és la primera feina i que serà mal remunerada. No amaguen als espectadors —secundaris llogats per a l'ocasió—, que també hem d'estar disposats a cantar, a cofar-nos amb barretina i a fer les feines que ens assignen per quan arribi el moment de l'entrada triomfal de l'homenatjat i els convidats. Però, ai, la gelosia s'interposa i no és segur que la festa transcorri com han previst. Hereus de La Cubana. Bravo! 9/10


13 de maig 2022

POEMA 'UN PAM DE SAÓ'

 
Escolteu el poema sencer 
al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
 
Veu: Andreu Sotorra

Entre estadants nouvinguts, forastera,
et costarà gestionar bé el rostre,
per això assages posats i carotes,
uns quants codis i tota la gramàtica.

En la intersecció de tarda i nit,
agombolant adob i nous esqueixos,
prepares el matalàs i el coixí,
sense treure els ulls de la claraboia.

Mires atenta les ombres xineses
—hi desxifres objectes, gent i estels—,
que et lliguen al desfici de mar alta,
record i oblit en confusa harmonia.

Una veu fa trontollar l'envelat
i plou confeti i pètals de rosa,
matèria noble que aprofites,
mentre invoques que s'omplin cisternes.

Cants entusiastes poblen la nit
i fan descarregar la nuvolada
que assaona per un temps la terra
i, encara, omple pantans per als veïns.

Quan totes les fonts canten solidàries,
un nou ou de fum clivella la bassa.
Abans d'esclafar-lo, crides, corpresa:
Fi del cicle! I tanques la carpeta.

© Lena Paüls 

 

Acabes, dèiem, amb un cant al mateix cant, a la paraula i seran les teves paraules les que floriran amarades de sol, nascudes de la terra assaonada de mans i del vincle amb l’origen. El teu cant de tan antic és brot novíssim, és cel obert, és el cant que ens salvarà la vida. Paraula, aigua i vida arrenglerades en una mateixa constel·lació poètica. CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

 

12 de maig 2022

PEL·LÍCULA 'L'ESTIU DE CODY'

L'estiu de Cody [Driveways]. Estats Units, 2019
Direcció: Andrew Ahn

Pel·lícula que tracta d'una singular relació d'amistat entre un vell i un nen de vuit anys. La Katy (Hong Chau) tenia una germana amb qui no s'ha fet gaire, però n'és l'hereva i té la intenció de buidar la casa del poblet on va viure i vendre-la. L'acompanya el seu fill de vuit anys (Lucas Jaye) i allí coneixen el veí de la casa, el vell Del (Brian Dennehy), un vidu veterà de la Guerra de Corea amb qui estableixen amistat tot i que cap dels tres és gaire sociable. És una història explicada a partir de petits detalls, sense verbalitzar el que és evident. Per exemple, en cap moment es diu que la germana morta patia la síndrome de Diògenes, perquè les imatges ja n'informen. Subtileses visuals que mostren les dificultats econòmiques de la Katy i els reptes de l'envelliment del Del. Història de pocs personatges que interactuen en una comunitat petita, sense conflictes aparents, en un transcórrer dels dies sense estridències. El moment més deliciós de la cinta, al meu entendre, no el protagonitzen Del i el nen, sinó un vell amic del Del que pateix demència senil i recita sense encallar-se un llarg poema d'infància. Minimalista. Filmin. 9/10

11 de maig 2022

MAIG, DE 'TEMPS DE PENYORA'

  

Aquarel·la de © Teresa Llorach, maig 2022

 
Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
 
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Que els gossos descalcin parterres florits,
pot ser ben bé el naixement d'un odi.
Els voltants de casa s'omplen per un dia
d'almívars i confitures de préssecs, prunes, ametllons,
barrils de mel de romaní, d'espígol, de mil flors;
se superposen en toies la farigola, l'espernallac,
la marialluïsa i la flor de saüc.
Feixos de regalèssia esperen que els menuts descobreixin
alguna relació amb aquesta arrel i les barres negres
que venen a les tendetes de llepolies del barri.
Pel mig del carrer, veig la imatge de fusta d'un sant,
sobre un baiard amb rodes acomboiat per dues dones,
darrere un capellà, sotana i penó descolorits,
seguits de mitja dotzena de velles artròsiques.
La processó avança imperceptiblement, allargassada.
Un taxista toca el clàxon desesperat.
De sobte, cauen gotes i hi ha una dispersió general,
entre la resignació d'herbolaris, confiters i melaires,
que es disposen a protegir les parades amb plàstics.
Recullo de terra una ferradura rovellada
i em resguardo del plugim sota el balcó d'un xamfrà;
d'aquí a no res, les fulles tendres dels lledoners
faran la rateta als motoristes aturats als semàfors
i les olors covades per uns instants
reclamaran altre cop l'atenció del mosquer.
I, jo, mora ¿què hi faig, en aquesta cruïlla?
 
 © Lena Paüls
'Maig', poema del recull Temps de penyora


10 de maig 2022

POEMA 'DIVISA'

 
Escolteu el poema
al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
 
Veu: Andreu Sotorra

Temps d'aliatge,
dissolta on hi hagi vida:
Tou d'ondes, xolla.
Vens de les tres pedretes
amb set grans de magrana.
 
© Lena Paüls 


Cliqueu la imatge per accedir al llibre

09 de maig 2022

SÈRIE 'JUSTÍCIA'

Sèrie Justícia. Regne Unit, 2022
Direcció: Bruce Goodison 
Sèrie biogràfica que parteix de la tragèdia de l'estadi de fubtol Hillsborough de Sheffield, durant la semifinal entre el Liverpool i el Nottinghan Forrest, el 15 d'abril de1989. Hi van morir noranta-set aficionats del Liverpool, aixafats per una allau humana. Margaret Thatcher va utilitzar els mitjans de comunicació per encausar els hooligans del desastre. En realitat, els resposables de l'estadi no van preveure l'assalt massiu a les grades d'un partit d'alt risc i els serveis públics no van saber gestionar els mitjans tècnics un cop produïda la masacre.
Imatge real de l'estadi de fubtol Hillsborough, 15-4-1989
Anne Williams (interpretada per l'actriu Maxine Peak) hi va perdre el seu fill Kevin, de 15 anys i, junt amb altres pares i familiars de les víctimes, va iniciar una llarguíssima i dolorosa lluita que va durar trenta anys fins a portar els culpables als tribunals. Aquesta tragèdia i la lluita dels familiars ha estat objecte de diversos documentals i la sèrie vol mostrar també com la vida privada feliç de la protagonista va desintegrant-se, però l'enfocament dels entrebancs és tan absorbent, que l'entorn no es resol bé del tot. Quatre capítols de tres quarts. Filmin. 8/10

08 de maig 2022

POEMA 'ALQUÍMIA'


Escolteu el poema sencer

al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
 
Veu: Andreu Sotorra
Most of the time we settle for half. 
ARTHUR MILLER, Panorama des del pont

Et sobta el desig de ser brasa encesa,
de fondre't en un respir i ser cendra.
Han passat rabents ràfegues de foc
per les vèrtebres nues: arpa eòlica.
Ja no sents crepitar els ossos pelats

ni la ferum del teu peu dret corcat.
Fumeja mandrosa i lleu la foguera,
i ara et toca destriar això d'allò,
llimar i moldre, colar i anivellar.
(El desfici del voltor t'assossega.)

Saps que el tarquim en essència
que surt de malla i sedàs
no pot passar la duana.
Altre cop alambí i filtre
purifiquen el solatge.

Tot el recapte esporgat
enyora vincles antics,
per mantenir-se en ufana.
No cal explicar per què:
lligues tall i cassigall.

Als ampits de les finestres
—mestral, calima o boirim—,
s'esqueixa la terra als testos.
Hi aparelles fem i reg,
un inici de prec i plor.

Les escletxes filtren llum,
pedra i riu es bressen junts,
i invoques als fils de sol
un cobricel tot brodat
des d'on fer i caminar el món. 

© Lena Paüls

Invoques els elements purificadors, el foc... lliurar-se al foc és restablir l’ordre, és el foc restaurador, la possibilitat de renovació, el gram nou que hi neix sota, però també és l’alambí i el llimar i el filtrar per abastar el perfum primer. CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar

Cliqueu la imatge per accedir al llibre

06 de maig 2022

EXPOSICIÓ 'ELS CATALÀ, FOTÒGRAFS D'UN SEGLE'

© Pere Català Pi

© Francesc Català-Roca

Del 1909 al 2009, tres membres de la família Català van exercir de fotògrafs i han deixat testimoniatge del seu temps per espai d'un segle convuls. L'exposició proposa un recorregut per l’ingent llegat d'imatges que reconeixem com a icones de la història col·lectiva. 
Nascuts a Valls, la família es va traslladar el 1931 a Barcelona, on van romandre fins al final de les seves vides: Pere Català i Pic (1889-1971), fotògraf i publicista, conegut pels cartells bèl·lics i propaganda republicana durant la Guerra Civil.  I els seus fills, Francesc Català-Roca (1922-1998), el fotògraf més consagrat de la nissaga,  i Pere Català i Roca (1923-2009). L'exposició fa un homenatge a Maria Àurea Català (1920-1993), formada a la Llotja,  que va participar com a retocadora en l'aventura fotogràfica del pare i germans.

Exposició oberta fins al 25 de setembre.

05 de maig 2022

POEMA 'EL PEDRÍS OSCAT'

 
Escolteu el poema sencer
al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
 
Veu: Andreu Sotorra
T'arriba el torn que amb mosteles als dits,
macada l'esquena pel pes de l'àncora,
tornes amb els rems a l'espatlla
per reposar al pedrís oscat de casa.
Ja tens la clau al pany posada,
però, t'atures.
"Hi han passat coses, sense mi", et dius.
¿Qui et reconeixerà del veïnat?
El replà es malfia dels forasters,
de si fan soroll, de si parlen poc.
Imagines què hi trobaràs quan obris:
hi haurà arnes a les aixetes
i verdet a la moqueta grisenca;
hi haurà del sofà molles oxidades,
hi haurà les cortines encartonades,
confoses amb l'empaperat, tot llis.
Empenys la porta, amb la clau al pany,
i arrossegues muntets de serradures.
Els corcs són substància dels vaixells;
i vulgues que, pacients, t'hi esperin.
 
Poema: © Lena Paüls
 
És la mandra del retorn a casa on no saps què et trobaràs però que ho faràs sadollada de mar i de Kavafis al cor. I voldràs reposar al vell pedrís després de tant temps de navegació en mars llunyanes. El retorn agredolç, el món que fou i el temps que ha de venir, la pols i les arnes que esperen.  
CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar.
 
Cliqueu la imatge per accedir al llibre

04 de maig 2022

SÈRIE 'THE NEWSREADER'

The Newsreader. Direcció: Michael Lucas i Emma Freeman
Austràlia, 2021

Interioritats d'un informatiu de gran audiència a la televisió d'Austràlia el 1986. El presenta Helen Norville (Anna Torv), una periodista segura i magnètica a la pantalla, però molt fràgil en la seva privadesa. En un món competitiu dominat per homes que no troben el moment de jubilar-se, la sèrie ofereix una panoràmica de la societat repassant els principals esdeveniments de l'any, començant pel desastre del Challenger. De l'equip de la cadena en sobresurt Dale Jennings (Sam Reid), un jove apassionat pel periodisme que aspira a ser presentador. Helen i Dale s'embarquen en una aliança estranya. Ritme vertiginós on es barregen els fets històrics i la vida professional i personal. Tot i situar les accions en el marc de la indústria del glamour públic, hi ha un espai de sensibilitat i s'hi reflecteixen temes complexos com l'assetjament sexual, l'homofòbia i el racisme. 

Dues temporades de sis episodis d'hora. Filmin. 8/10


MEDALLONS

Medallons de fang amb incrustacions de flors seques
Em plau compartir aquests petits medallons que he fet recuperant l'afició de jugar amb fang, un material dúctil que m'agrada molt de manipular i que feia anys havia deixar de banda perquè em semblava que era més destinat a la creativitat dels infants.

Després de visitar l'exposició 'Picasso i les joies d'artista' al Museu Picasso de Barcelona em van tornar les ganes de posar-m'hi i sense complexos generacionals. L'artista malagueny regalava a les amistats les petites peces de fang que amb el seu art convertia en joies.
Els meus medallons no passen de ser una exploració d'un altre llenguatge, no tindran la categoria de joia ni seran a cap exposició presencial tret d'aquest mitjà, però també penso en persones del meu entorn que els donaran el valor semàntic que els vulguin donar.


03 de maig 2022

POEMA 'CALAFAT'

Escolteu el poema sencer
al canal IVOOX o al canal SPOTIFY 
  
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

Tant com haurà pogut haurà lluitat.
 K. P. KAVAFIS

Calafateges a sou pels jardins,
enxampes fullaraca que juga
fent remolí d’un racó a l’altre,
mentre a casa teva tot va en dansa.
T’espolses l’olor dolça de la coronil·la,
plantes tot d’esqueixos d’espígol
per marcar el desnivell dels graons;
avies el reg gota-gota,
perquè creixi el rusc, el mall, l'enclusa
i el desig de crear: Drassanes.

© Lena Paüls

 

...allò que et mou incansable és tenir cura de la nau del teu jardí, dels nous plançons: desbrossar, arrencar, endreçar perquè res no vessi o perquè no entri més aigua, per equilibrar el dins i el fora i voldràs fer net de tot allò que fa malbé la terra, que l’empobreix. 
CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar
 
Cliqueu la imatge per accedir al llibre