 |
Escolteu el poema sencer |
macada l'esquena pel pes de l'àncora,
tornes amb els rems a l'espatlla
per reposar al pedrís oscat de casa.
Ja tens la clau al pany posada,
però, t'atures.
"Hi han passat coses, sense mi", et dius.
¿Qui et reconeixerà del veïnat?
El replà es malfia dels forasters,
de si fan soroll, de si parlen poc.
Imagines què hi trobaràs quan obris:
hi haurà arnes a les aixetes
i verdet a la moqueta grisenca;
hi haurà del sofà molles oxidades,
hi haurà les cortines encartonades,
confoses amb l'empaperat, tot llis.
Empenys la porta, amb la clau al pany,
i arrossegues muntets de serradures.
Els corcs són substància dels vaixells;
i vulgues que, pacients, t'hi esperin.
Poema: © Lena Paüls
És la mandra del retorn a casa on no saps què et trobaràs però que ho faràs sadollada de mar i de Kavafis al cor. I voldràs reposar al vell pedrís després de tant temps de navegació en mars llunyanes. El retorn agredolç, el món que fou i el temps que ha de venir, la pols i les arnes que esperen.
CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar.
Cliqueu la imatge per accedir al llibre
