Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultures. Mostrar tots els missatges

26 de maig 2026

EXPOSICIÓ 'KURIOS' DE CIRQUE DU SOLEIL

KURIOS, a Casa Cupra Raval, Barcelona
 Oberta fins al 30 de maig

L'exposició “KURIOS - Gabinet de Curiositats: Més enllà de l'escenari” mostra una selecció de figures i personatge icònics de l'espectacle KURIOS de Cirque du Soleil. Cada peça permet apreciar de prop el treball artesanal, el disseny del vestuari i el procés creatiu. 

Entre els elements més destacats hi ha una instal·lació inspirada en els primers globus aerostàtics del segle XIX. Aquesta peça evoca una època on volar simbolitzava progrés, curiositat i fantasia. 

 

L'espectacle KURIOS es podrà veure a l'emblemàtica 
Gran Carpa, al Districte Cultural de l'Hospitalet.  
    A partir del 3 de setembre.

04 de gener 2026

ESCULTURES 'SAFAREIG', DE NATÀLIA FERRÉ

Fotos: © Cesca Toledano 
 
 
En homenatge a les dones que hi van rentar  

 
Lo safreig de Masroig, els rentadors de Reus, els rentadors de Duesaigües i els de tots els pobles i ciutats són testimoni viu de la duresa del dia a dia de les nostres àvies i besàvies. Ens recorden d'on venim. 
Les generacions d'avui, les honorem cada cop que aquests espais patrimonials demanen manteniment i l'hi proporcionem, i en tenim cura continuada. 
 
I, més encara, si en fem una interpretació en obres d'art, com les escultures de Natàlia Ferré (Masroig, 1969), escultora i ceramista. La instal·lació Safareig comprèn, en gran part, escultures de ceràmica i també de ciment i de sabó, com les mans de bugaderes fetes amb motlles de mans de diferents dones. 
 
Caps de dona, 2,10 m. Instal·lació Safareig

Instal·lació a Lo Safreig de Masroig (Priorat)
La instal·lació de les escultures Safareig s'acompanya amb una representació de plantes de les quals tenim cura les dones, als balcons i als terrats familiars. Aquesta nit ha nevat i les nostres besàvies i les nostres àvies, aliades del sol, no anirien a rentar aquest matí als rentadors. Tindrien cura de treure la neu de damunt de les plantes i les posarien a cobert. Les mans balbes. 
 
 
Per saber-ne més:
 
 

20 de setembre 2025

EXPOSICIÓ 'ESCULTURES DE DONES AMB MIRADA DE REUSENQUES DE LLETRES', A ANQUIN'S REUS

Inauguració de l'exposició Escultures de dones amb mirada
de Reusenques de Lletres
. Il·lustracions de Teresa Llorach
Galeria Anquin's, 19-IX-2025


Catàleg de l'exposició. Il·lustracions: Teresa Llorach
Textos: Reusenques de Lletres. Galeria Anquin's, 2025
Cliqueu la imatge per accedir al catàleg

** 

La meva aportació: 

La Pastoreta en dos temps. Text: Lena Paüls
Il·lustracions: Teresa Llorach
Catàleg de l'exposició. Galeria Anquin's, 2025

 
 
HEMEROTECA
 

  
** 
 
Reportatge: Teresa Llorach, Fina Masdéu, Monika Escuer, Lena Paüls
 

**

Per saber-ne més:

ESCULTURES DE DONES: AMB MIRADA DE REUSENQUES.




23 de desembre 2024

16 de juliol 2024

ESCULTURA 'L'OMBRA', DE JOSEP PIQUÉ ISERTE

L'ombra, de Josep Piqué Iserte, Ca 1992
Barreta de ferro i acer, 42x42x6 cm.
Foto: Fundació Piqué Art

De lluny i amb claror mediterrània, diríem que són dues persones que remen en una direcció, amb el mestral de cara. Ens preguntem si és possible tanta conjunció en un tàndem de matèria diferent. Mentre ens hi anem acostant, no els traiem els ulls de sobre fins que de mirar-les hem passat a veure-les. En són només una i la seva ombra. Àtoms de la mateixa molècula. Substància desdoblada que avança.
***
Música: Milonga I, de Josep Piqué Iserte
 
 
 
En la darrera etapa escultòrica de Josep Piqué Iserte (Montbrió de Camp 1913-2012) la barreta d’acer li dona noves possibilitats i li permet depurar les formes i els volums a la mínima expressió sense perdre dinamisme aeri i imprimint el segell personal de modernitat. 
Per saber-ne més: Fundació Piqué Art
 
 
 
 

19 de maig 2024

ESCULTURA 'CRIT', DE JOSEP PIQUÉ ISERTE

© Josep Piqué Iserte
Crit. Bronze. Ca. 1983. 23 x 19 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Ets essència expandida més enllà de l'experiència sensible de la forma orgànica. Contens el vertigen i la força impulsora que brolla del buit íntim, i és així com desemmascares la mística amb què el dolor assalta amb tota mena de drons incendiaris. Sentim el teu gest acústic, mare, entre la vibració d'ones de la mar encrespada, arrelat a la caixa de ressonància de les emocions del creador. Un compromís a favor de la vida, fins a trencar alè.

**

 
Música: Song of tje Black Swan
Interpretació: Heitor Villa-Lobos i Pink Martini
Àlbum: Hang on Little Tomato, 2004
 

22 de març 2024

ESCULTURES DE DONES: AMB MIRADA DE REUSENQUES

Escultures de Modest Gené al Museu de Reus
Il·lustració de © Teresa Llorach
 
a càrrec d'Isabel Martínez. 
Reus Digital, 16-III-2024

"Dones que alcen la mirada cap al cel il·luminant la foscor en què es mou la humanitat, suggeridors torsos femenins, bugaderes que transporten la roba neta al cap, petites cosidores que sargeixen la roba, ancianes venedores d’anissos... La pluralitat dels rols amb els quals, en aquests anys, s’han representat artísticament les dones a Reus mereix una mirada aprofundida i especial no exempta, tampoc, de certa emoció en capbussar-nos en una nova experiència col·lectiva." Isabel Martínez

***

Il·lustració de © Teresa Llorach
Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', 
de Josep Salvadó Jassans, 2000. Bronze. 
Emplaçament: Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
 
Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. 
Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. 
Emplaçament: Plaça d'Isabel Besora, Reus.
 
La Pastoreta en dos temps, a càrrec de Lena Paüls
  Reus Digital, 13-IV-2024 

***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura 'Cant a la vida', de Josep Salvadó Jassans. 
Bronze, 205 cm d’alçària.  
Emplaçament: façana del nou Hospital de Sant Joan de Reus.
Reus Digital, 11-V-2024

***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Làpida funerària amb escultura de Joan Rebull.  
Emplaçament: Cementiri General de Reus 
Reus Digital, 15-VI-2024
 
***
Il·lustració de © Teresa Llorach
 Escultura 'Anna', de Mercè Bessó
Emplaçament: Reus, plaça Lluís Domènech i Montaner.


***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura Nu femení, de Pau Gargallo
Emplaçament: Reus. Centre de Lectura, vestíbul del primer pis
 
***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura Dansa (El Vent), de Josep Salvador Jassans, 1986. 
Emplaçament: Reus. Darrere la Prioral de Sant Pere 
a la baixada del carrer de l'Hospital 
 
 Reus Digital, 7-IX-2024
 
***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Bust de Maria Josepa Giner, d'Artur Aldomà Puig, 1994
Emplaçament: Reus, plaça de la Patacada.
 
Maria Josepa Giner, a càrrec de Carme Simó
Reus Digital, 12-X-2024 
 
***
Il·lustració de © Teresa Llorach
 Grup escultòric Les bugaderes, d'Artur Aldomà Puig
Emplaçament: Reus, plaça de les Basses.
 

***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura La Flama, de Josep Salvadó Jassans, 1996
Emplaçament: Reus. Rotonda davant l'Institut Pere Mata
 
La Flama, a càrrec de Gisela Alcón
Reus Digital, 7-XII-2024

***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura La venedora d'anissos, de Mercè Bessó, 2021
Emplaçament: Reus. Passeig de la Boca de la Mina
 
Reus Digital, 11-I-2025

***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Grup escultòric Nens saltant, de Diego Cruz
Emplaçament: Reus. Parc de Sant Jordi
 
Reus Digital, 8-II-2025
 
 
***
Il·lustració de © Teresa Llorach
Grup escultòric
Nens jugant a ball rodó, de Lourdes Umérez
Emplaçament: Reus. Plaça Luis Buñuel
 
Reus Digital, 8-III-2025
 
***
 
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura Monument a la Dona Treballadora, de Ramon Ferran Pagès
Emplaçament: Reus. Plaça de la Dona Treballadora
 
Reus Digital, 12-IV-2025
 
***  
 
Il·lustració de © Teresa Llorach
 Grup escultòric Triptòlem, de Joan Rebull
Emplaçament: Reus. Plaça Joan Rebull 

Reus Digital, 10-V-2025 

*** 

Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura Laboremus, de Joan Roig i Soler
Emplaçament: Reus. Centre de Lectura, 
a la sala Ramon Amigó 
 
L'escultor i la model, a càrrec de Fina Grau
Reus Digital, 7-VI-2025 

*** 
 
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura Maternitat, de Josep Piqué Iserte
 Emplaçament: Reus. Hospital de Sant Joan. 
Vestíbul d'accés a les plantes, entre Ginecologia i Pediatria,
just davant de la cafeteria. 
 
Maternitat, a càrrec de Carme Simó
Reus Digital, 5-VII-2025 
 
***
 
Il·lustració de © Teresa Llorach
Relleu 'Al·legoria a l'empreneduria', de Josep Salvador Jassans, 1995
 Emplaçament: Reus. Viver d'Empreses. Camí de Valls
 
Noms de dona, a càrrec de Pilar López. 
Reus Digital, 9-VIII-2025 
 
***
 
Il·lustració de © Teresa Llorach
Escultura 'La pubilla', de Joan Rebull
  Emplaçament: Vestíbul de l'Ajuntament de Reus
 
Reus Digital, 6-IX-2025 
 
***
 
 
HEMEROTECA
 


Inauguració de l'exposició Escultures de dones amb mirada
de Reusenques de Lletres
. Galeria Anquin's, 19-IX-2025

**

 la dona a l'espai públic. Reus digital, 20-IX-2025


21 de març 2024

DIA MUNDIAL DE LA POESIA: 'FONT DELS DOFINS'

Font dels dofins
escultura de Josep Piqué Iserte
(1972)
Planxes d'acer, 167 cm x 300 cm. Emplaçament: Passeig de Mata, de Reus
 
Foto: © Carles Fargas

Una fira de cops de mestral
ens regalava la coreografia dels dofins,
el pom de dalt d'un carro gros.
Companys de mar oberta,
sentim la crida dels vostres clics
que ens inviten als dolls de l'aigua,
a l'alfabet de la terra, a l'aventura del foc,
al tremolor de l'aire i al tragí de la festa
per coronar castells i fer l'aleta. 
I per fondre'ns en aliatge.  
 
© LENA PAÜLS

Veu: Andreu Sotorra
Música: 'Amoretes', de Josep Piqué Iserte
 
L'escultura Font dels Dofins, de Josep Piqué Iserte (Montbrió de Camp 1913-2012), es troba situada a Reus, a la cruïlla-rotonda del passeig Mata amb el carrer Ample. Originàriament l’obra fou concebuda com a element decoratiu de la Fira Provincial de Mostres de Reus de l’any 1972, al bell mig del recinte firal. Un cop acabada la Fira es va ubicar a la plaça Antonio de Villarroel, però quan va ser remodelada l’any 1992, es va retirar i es va conservar als magatzem de les Brigades Municipals. El 2012, arran de la mort de l’artista i en paral·lel a l’exposició que va tenir lloc al Centre de Lectura de Reus, aquesta obra va recuperar el seu esperit públic i una nova vida dins la ciutat de Reus.  
 
Per saber-ne més:
Montbrió del Camp
 
 

01 de gener 2023

LLIBRES OBJECTE. NOUS PROJECTES

¡Com m'agrada presentar creacions literàries en formats, suports i espais diferents! Especialment amb la complicitat d'altres creadors, adreçades a lectors que se les vulguin fer seves. En performances, en muntages coreogràfics, enregistrades en pòdcast, musicades, il·lustrades, exposades al costat de les obres que me les han inspirades.  La darrera gran presentació en format performance va ser el 2019 i van protagonitzar-la les proses poètiques i les obres d'art del llibre digital 'Bombes de llavors' (vegeu-ne aquí la crònica)

 El 2020, durant el confinament vaig iniciar-me en l'aprenentatge d'un nou codi comunicatiu a partir de materials sensibles de l'univers subjectiu. He recreat poemes propis en format tridimensional, amb objectes que tenen història: cartrons ondulats, papers i teixits on he fet estampacions botàniques, poemes enrotllats en bobines de fusta, en llicorella, fixats en bastons i en escorces, subjectes amb agulles d'arquet i filats de galliner. (Vegeu-ne aquí un recull)

Els nous projectes en curs —petites escultures mòbils, microllibres enrotllats en bobines de fil, llibres desplegables— també estotgen poemes cal·ligrafiats i enregistrats en pòdcast.  Com fins ara, a mesura que els vagi acabant els compartiré a la xarxa amb tothom que estigui interessat a fer-se preguntes a través de la poesia i de l'art.

17 de desembre 2022

EXPOSICIÓ 'CONFLUÈNCIES', AL MUSEU FREDERIC MARÈS

El verb "confluir" designa la unió entre dos rius, dos fluxos
que sumen els seus cursos respectius.
Al catàleg de l'exposició 'Confluències' hi ha la imatge del bust reliquiari d'una santa, talla del segle XVI, i 'La dama de les vespes' de Gerard Mas, del 2009. Són dues escultures que aparella aquesta exposició, una procedent del fons del Museu Frederic Marès i l'altra de la col·lecció Carmen i Lluís Bassat. Una exposició amb un discurs expositiu singular perquè ofereix noves lectures d'aquest museu de temàtica religiosa, de titularitat municipal que, per moltes vegades que ens hi acostem, no podrem abastar a observar tot el cabal d'art que s'hi conserva. És una invitació a descobrir escampades per l'espai expositiu de la primera i la segona planta la trentena de petites escultures d'autors com Joan Miró, Henry Moore, Pablo Gargallo, Chillida, Subirats, Andreu Alfaro, Joan Brosa i també de noves fornades d'escultors, connectades per fons o per forma amb peces que daten de mil anys ençà. Les obres medievals, del Renaixement, del barroc i del segle XIX del museu dialoguen ara amb peces d’aquesta col·lecció d’art contemporani. Excepcional. En volem més.

06 de juny 2021

VENUDA UNA ESCULTURA INVISIBLE

"Buda en contemplació",  a la plaça della Scala de Milà
Encara no m'he refet d'aquesta notícia perquè no sé si situar-la en el món de l'art o en el de l'estafa. Costa de creure, però sembla que algú ha comprat 'Io sono', una escultura invisible, per 15.000 euros, en una subhasta organitzada per Art-Rite de Milà, especialitzada en art contemporani. Llegeixo aquesta notícia al portal de TV3 (30-5-2021), en una informació de M. Josep Moya.
El geni que ha sabut vendre el buit és l'artista plàstic Salvatore Garau de 67 anys nascut a Sardenya. Ha exposat a la Biennal del Venècia i a diversos museus d'art contemporani europeus. Diu que l'escultura és real perquè existeix a la seva ment. Ho justifica per l'existència de Déu, que no ha vist mai ningú:

«El buit no és més que un espai ple d'energia i fins i tot si ho buidem, segons el principi d'incertesa de Heisenberg, el buit té un pes. Per tant, té una energia que es condensa i es transforma en partícules, que està en nosaltres. Després de tot, no donem forma a un Déu que no hem vist mai?»

Salvatore Garau va exposar (!?) una obra —dins d'un rectangle, com es pot veure a la fotografia— al centre de Milà, amb l'avantatge que no va crear gens d'impacte ambiental. M. Josep Moya diu que aquestes escultures són un exemple de llibertat perquè no necessiten demanar permisos als ajuntaments per instal·lar-se en espais públics, no comporten despeses de transport, manutenció o vigilància i no cal cap taller per concebre-les. 

22 de febrer 2019

JAUME PLENSA, AL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA

L'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) exposa al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) una mostra que conté obres des de la dècada dels 80 fins ara.
Entrar al món de Jaume Plensa és una experiència sensorial —vista, oïda, tacte i olfacte suggerit—  plena de bellesa i poesia, expressada pel contingut i els materials treballats com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta.
El recorregut transcorre en el marc d'un diàleg entre les peces que representen la figura humana i les obres abstractes. 


Obres meticulosament resoltes que plantegen preguntes, —com anuncia el signe d'interrogació que obre la mostra— que generen intriga, incredulitat i que inviten el visitant a fer un tempteig d'interpretació. 
El contrast com a fil conductor del conjunt: peces grandiloqüents i peces diminutes com la gota d'aigua Rumor (1998) inspirada en un poema de Blake; escultures pesants, compactes i peces subtils, lleugeres.

Paraules, números, signes. Sons i silencis. Lletres metàl·liques en cortina, que dringuen en tocar-les, com Glückauf (2004), que conté el text original de la Declaració Universal dels Drets Humans, i lletres callades com a tatuatge d'escultures de mida humana a The Heart of Trees (2007). 
Plemsa embolcalla els visitants amb referències populars, literàries, musicals, cintífiques i  filosòfiques. Enciclopèdic, hipnòtic.

Exposició oberta fins al 22 d'abril.