 |
| © Josep Piqué Iserte Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm Foto: Fundació Josep Piqué Iserte |
Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les d'orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs impossibles en l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença, tot aplegant-se silencioses per al comiat. A la primavera següent van tornar i van tornar a l'altra, fidels. Hi seran per adobar els nius al recer dels ràfecs de les cases i hi peixeran les cries fins que volin. I tornaran a fer transparent l'art que habites. En companyia.