28 de febrer 2015

ROSA NOVELL, IN MEMORIAM

Rosa Novell (Barcelona 1953-2015)
Actriu i directora de teatre
[...] li preguntaria lestimes i la miraria de dret als ulls no menganyaria no però ell es podria pensar que ho estava i declarase daquella manera embarbussada que sap ell com va fer amb mi tot i que vaig tenir una feinada de mil dimonis per ferliho dir però magradava per això volia dir que se sabia aguantar i que no lenganxarien a la primera li va anar dun pèl que no sem declarés a mi també la nit de la cuina treballava la massa del pastís de patata li voldria dir una cosa sinó que jo el vaig tallar fent com si estigués neguitosa amb les mans i braços plens de pasta de farina sigui com sigui ja se mahvien escapat prou coses la nit abans parlant de somnis [...]
JAMES JOYCE. Ulisses. Traducció de Joaquim Mallafrè (Leteradura, 1980)


27 de febrer 2015

LA COMÈDIA 'PELS PÈLS', AL TEATRE CONDAL

Pels pèls. Autor: Paul Pörtner. Versió: Marilyn Abrams
i Bruce Jordan. Adaptació: Guillem-Jordi Graells
Direcció: Abel Folk. Teatre Condal, Barcelona
Vam veure una versió catalana de la comèdia Pel pèls de Paul Pörtner fa ben bé deu anys al Teatre Borràs. La nova versió que Abel Folk presenta al Teatre Condal té lloc en una perruqueria del Gaixample barceloní. És una comèdia i ha de fer riure. I ho aconsegueixen, més que amb la trama i les entrades i sortides, amb el referents a l’actualitat que el públic coneix.  Continua la participació  en directe a l’intermedi i a la segona part per tal que el públic decideixi qui és l’assassí de la veïna i propietària de l’edifici, una pianista d’èxit. La interacció públic-intèrprets és un fet que ve rodat, tothom té alguna cosa a dir com si ens trobéssim en un fòrum d’una escola, braços enlaire o bé votant el culpable amb les perruques posades dissenyades com a programa de mà.
Els intèrprets brillen, en especial Jofre Borràs, lluminós en el paper de perruquer gai; Mercè Comes, espontàniament calculada; les taules  d’Àlex Casanovas (en la nostra sessió) que combina cartell amb Dafnis Balduz fent d’inspector dels Mossos d’Esquadra; l’eficàcia de Pep Planas, subinspector; la voluptuosa presència de Beth Rodergas, ajudant del perruquer, i la intrigant presència de Pep Sais posat en la pell d’un client insòlit. Tots els personatges tenen motius per ser els culpables de l’assassinat de la pianista, però només un haurà de fer el monòleg final de confessió. I l’haurà triat el públic. Ens ho creiem. Aplaudiments agraïts per haver-nos encomanat la il·lusió del teatre. 10/10


26 de febrer 2015

JOC DE MIRALLS, A L'ESPAI LLIURE DE MONTJUÏC

Joc de miralls. Autora: Annie Baker. Traducció: Cristina Genebat
 Direcció: J.C. Martel Bayod. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
A l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc li escau aquesta paret de miralls que hi ha enfront de les grades. En hi veiem reflectits els espectadors i amplifica l'escenari enxovat, però sembla que només s'hi ha instal·lat com a decorat de l'obra Joc de miralls. M'agradaria que aquest decorat innecessari per al desenvolupament de l'acció es quedés fix en aquest petit espai. La trama de Joc de miralls avança a cop d’exercicis de teatre, durant sis setmanes d'un curset d’iniciació actoral. Metateatre des del punt de mira dels intèrprets. Elisions, diàlegs no explícits que infereixen informacions de cada personatge, unes informacions que ens arriben creuades —i sovint reiterades— a través de la veu d'altres personatges. Té una estructura singular, però dilatada en excés.   El treball de la direcció d’actors és extraordinari  i cadascú brilla i té el seu moment de glòria.  Versemblants  Aina Clotet, Eduard Farelo, Jordi Martínez, Isabel Rocatti, Elena Tarrats. 8/10


25 de febrer 2015

UN LLIBRE QUE PARLA DE LLIBRES

Biblioteques personals
Arola Editors, 2014

La cita:
Casal de les Dones
(Pl. de la Ptacada, 9 - Reus)
18:30 h

La tertúlia literària del Casal de les Dones pren com a base els textos de Biblioteques personals, del col·lectiu «Reusenques de Lletres». Un llibre que parla de la relació amb els llibres que ens han descobert el sentit de la lectura i dels que ens mantenen viu aquest plaer.


Organitzen conjuntament:  
Casal de les Dones i Reusenques de Lletres.

24 de febrer 2015

DAVID ESPINOSA: UNA GRAN OBRA, EN MINIATURA

Mi gran obra (Un proyecto ambicioso), de David Espinosa
Vestíbul del Teatre LLiure de Montjuïc
Els precedents d'aquesta instal·lació de miniatures són els pessebres, les maquetes de tren... La descoberta va anar així: anàvem cap a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i se'm va acostar David Espinosa (aleshores no sabia que ho era) i en veure que m'interessava pels diorames amb personatges de miniatura, em va invitar a seure'm en una butaca. Em va indicar com havia de posar el peu que es veia reflectit a la pantalla. ¿I si ara abaixés el peu? El meu peu era una amenaça invisible per a la humanitat. Si hagués abaixat el peu, que es veia immens en relació als personatges diminuts que hi havia a la gespa fent diferents accions quotidianes, els hauria aplastat. Vaig sentir el poder que em donava no fer-ho.
Només 20 persones per funció hauran pogut interactuar amb Mi gran obra (Un proyecto ambicioso), de David Espinosa a l'espai on habitualment ocupa la Llibreria del Lliure. Mi gran obra és un títol irònic perquè la gran obra és d'escala reduïda, sostenible,  modificable, fàcil de traslladar. Un muntatge teatral insòlit. 10/10


23 de febrer 2015

CASAL DE LES DONES, DE TERTÚLIA LITERÀRIA

 Casal de les Dones, de Reus
Dimecres, 25 de febrer a les 18:30 h

Us agrada llegir. Potser teniu una biblioteca personal que us estimeu. ¿Considereu que la vostra biblioteca és un tresor íntim i sensible? Sou els lectors ideals del llibre Biblioteques personals, (Arola Editors, 2014) del col·lectiu «Reusenques de Lletres». Ara teniu l'oportunitat de compartir l'emoció de la lectura d'aquest llibre que parla de llibres, en un espai de conversa, amb la presència de diverses de les autores.
Posarem en comú les descobertes personals, tantes com lectors ens trobem. 
La sessió és oberta al públic en general.


Organitzen conjuntament:  
Casal de les Dones i Reusenques de lletres.


22 de febrer 2015

FOTOGRAFIES TROBADES, A LA VIRREINA


La Virreina Centre de la Imatge. ©ASA
La Virreina Centre de la Imatge,  planta baixa, un dimecres feiner al migdia. Calma a la sala d'exposicions en contrast amb el tràfec del carrer que es veu pels finestrals. Les fotografies que hi presenta el fotoperiodista Jordi Socías (Barcelona, 1945), sota el títol de Fotografies Trobades, es troben al mateix nivell visual que les parades de les pageses del mercat de la Boqueria.
És una mostra eclèctica tant pels temes com per la distribució de les fotografies en l'espai expositiu. Trobem, per exemple, una fotografia de patates fent parella amb un retrat de Salvador Dalí. Allò exquisit al costat d'allò popular i així amb cinquanta fotografies seleccionades del seu impressionant fons on es troben imatges que ha publicat a tota mena de mitjans de comunicació: «Cambio 16», «El País», «El Europeo», entre molts d'altres. Retrats, reportatges de rodatges cinematogràfics,  fotografies de viatges amb personatges de carrer, fotografies que il·lustren la història social i política del nostre temps. El fotògraf ha exposat la seva obra a galeries de tot el món. No el buscàvem, l'hem trobat. Una descoberta inesperada.

Exposició oberta fins al 26 d'abril.

Jo no busco,  jo trobo.
PABLO PICASSO

UN NOU VESTIT NOU, AL SANT ANDREU TEATRE

Un nou vestit nou. Basat en ‘El vestit nou de l'emperador',
de Hans Christian Andersen. Adaptació i dramatúrgia: Víctor Polo
i Ramon Molins. Direcció: Ramon Molins Sant Andreu Teatre
Per a espectadors de més de 3 anys.
L'espectacle Un nou vestit nou és una adaptació actualitzada del conte El vestit nou de l'emperador de Hans Christian Andersen, a càrrec de la companyia Xip Xap, que participarà enguany en el Festival Internacional Kulturbörse de Friburg. Posen en escena personatges de carn i ossos i titelles de fusta per explicar el conte de l'emperador que porta a la ruïna el país a causa dels seus dispendis en roba fastuosa. Tothom al seu entorn s'hi fa d'or, mentre el país s'ensorra. La crisi fa empescar-se a uns venedors de teles que tenen una tela invisible als ulls dels necis. Ningú vol semblar neci. Fins aquí és tal com ens ha arribat el conte. Al desenllaç, però,  es produeix el gran canvi que actualitza l'obra amb el sentir d'avui: a l'emperador no li val dir que ho sent molt. En aquesta versió republicana, ni el rei ni els  mandataris corruptes no tenen el vistiplau de la població encara que diguin que s'han equivocat i que no ho faran més. El rei és foragitat de l'escenari. Un model a seguir. 9/10

21 de febrer 2015

CREMATS, AL TEATRE APOLO

Cremats. Autor i director: Roger Peña Carulla.
Teatre Apolo, Barcelona
Comèdia de situació, comèdia,  però no tant. Parella madura, el marit s’ha  enamorat de dona jove, joveníssima. Fa el salt i no sap com verbalitzar-ho. Triangles inesperats, relacions insospitades de pagament i de les altres. Tothom té algun secret a punt de confessar a l’escenari del Teatre Apolo. La dona, la mare, el cunyat, família de tots emparentats i més, personatges histriònics que tenen els seus instants de veritat. El què ja l’he dit, el com dóna el joc en aquesta obra. Ai, somriem, amb el somriure glaçat als llavis. Un espectacle d’entreteniment que aporta recursos per a la reflexió. 7/10



20 de febrer 2015

¿QUÈ PODEM FER AMB AGULLES D'ESTENDRE ROBA?


Al taller que dirigeix l'artista plàstica Fina Veciana els infants de 4 a 12 anys crearan petites joguines amb pinces d'estendre roba. Han de ser de fusta. La poesia pot començar a les mans.

La cita:
Centre d'Art Cal Massó
(Prosper de Bofarull, 7 Reus)
Dissabte, 21 de febrer, d'11 a 13 h

CAMPANYA DE DONACIÓ D'EXCEDENTS DE PUBLICACIONS A L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

IEC. Campanya de donació d'excedents de publicacions.
Foto: © Paüls, febrer 2015
 L’Institut d’Estudis Catalans està duent a terme una campanya de donació d’excedents de les publicacions de la institució amb l’objectiu de reduir l’estoc de llibres emmagatzemats i alliberar espais per a nous títols. Les persones que ho desitgin poden recollir dos exemplars dels títols disponibles.

Foto: © Paüls
Vaig a IEC per si hi ha un títol entre els excedents: Onomàstica de Duesaigües i el seu terme, de Miquel S. Jassans. És el numero 14 de la col·lecció Treballs de l'Oficina d'Onomàstica.  Després de donar una volta entre les piles de llibres emmagatzemats a la Sala Lluís Nicolau d'Olwer puc assegurar que el llibre no hi és. S'ha salvat, aquesta vegada, de ser en aquesta avantsala del reciclatge. Els llibres que no es recullin fins a la data límit de la campanya seran, presumiblement, reciclats per a pasta de paper.

Aquesta lloable campanya de repartir excedents de publicació l'haurien de fer un cop a l'any les editorials, en comptes de passar els llibres directament a reciclatge. Si no la fan és per no fer evident la vergonya de publicar llibres que el mercat no pot assumir. Les llibreries també podrien participar en la distribució d'estocs editorials immobilitzats, fent descomptes importants, com fan a Noruega (vegeu 'Les rebaixes del Mamut). De fet, les piles de l'IEC són una demostració que estem en un monent de transició en la impressió de llibres. Per evitar estocs indesitjables, els editors que vulguin sobreviure hauran d'imprimir només un nombre reduït d'exemplars de cada llibre i, segons la demanda, anar-ne imprimint.

En la visita a l'IEC hauria pogut agafar un parell de llibres de cada pila i —m'hi vaig esforçar, de veritat— no en vaig trobar ni un que m'interessés ni remotament. Per no fer un lleig al porter, vaig agafar Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya (Institució Catalana d'Història Natural, 15). Aquest i la majoria de llibres d'aquesta campanya, ¿calia publicar-los? Possiblement sí, però no en suport paper. Imaginen-nos la quantitat de dades que contenen posades a disposició de tothom i, si algú les necessita en paper només cal que se les imprimeixi. Per a mi, els fulls d'aquest totxo amb què he arribat a casa m'aniran bé per comprovar la resistència d'un cúter, de cara a una narració que tinc enllestint. Hi ha mil maneres de reciclar.

Recollida de llibres a l'IEC:
 De les 10 a les 13 i de les 16 a les 19 h, de dl a dv
Fins a 27 de febrer

19 de febrer 2015

PINTAMÚSICA, TEATRE PER A NADONS AL CCCB

Pintamúsica. Companyia Únics produccions. CCCB
Els espectadors arriben al braços dels pares, dins de cotxets o bé fent els primers passos cap al teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. És la segona temporada del cicle “Babies al CCCB” i també repeteix l'espectacle Pintamúsica, que es veurà en breu a la Fira Europea de les Arts Escèniques per a infants, a Gijón (del 22 al 27 de febrer). L'espectacle transporta els infants a un viatge sensorial per les estacions de l'any, una experiència visual i auditiva en la creació de cap i de nou del quadre Dona i ocells en la nit de Joan Miró. Un quadre blanc on tot és possible, quatre colors que activa la música de tres músics en directe. L'espectacle és també sobre la gespa artificial on s'han assegut els petits i els seus acomanyants.  Mitja hora de felicitat, caient-nos la bava a petits i grans. 10/10


18 de febrer 2015

L'ART DE LA COMÈDIA, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

L'art de la comèdia,  d'Eduardo De Filippo. Trad: Xavier Albertí
Direcció: Lluís Homar. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Com ens sedueixen els textos del dramaturg De Filippo! Eduardo De Filippo (Nàpols, 1900 - Roma, 1984) va ambientar en la societat que s'estava recuperant de les destrosses de la Segona Guerra Mundial, L'art de la comèdia, una obra de tesi sobre el sentit del teatre. En temps de vaques magres, ¿és prioritari el teatre? La conclusió de De Filippo és que “tot el que succeeixi a l’escenari és cert i, com a corol·lari, tot el que és cert és també espectacle”, com recorda Huguette Hatem, en el text que reprodueix el programa de mà.
Un còmic (Lluís Homar) demana al prefecte de Caro (Joan Carreras) que l’ajudi a finançar un viatge de la companyia familiar, que ho ha perdut tot a causa d’un incendi. Un cop concedida la subvenció, el còmic invita el mandatari a una representació. El prefecte, no tan sols la refusa, sinó que insulta tota la professió dient que el teatre no serveix per a res. Diàlegs en picat, profunds i esmolats, monòlegs  de gran volada per a intèrprets d’excepció, en aquest cas: mossèn Salvati (Andreu Benito), el metge rural (Roger Casamajor), la mestra (Mar Ulldemolins). Ah, però, per sort de l’art de la comèdia,  la caixa dels postissos no es va cremar! Teatre de la persuasió dins del teatre de cada dia.  10/10  




Si en una comèdia hi ha dos, cinc, vuit personatges,
el novè és per a mi el públic: el cor. És al que dono
més importància perquè, en definitiva, és qui m’ha
de donar les veritables respostes als meus interrogants.

EDUARDO DE FILIPPO, ‘El teatre i la meva feina’


M. MERCÈ MARÇAL, ELS TRES DONS

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, 
de classe baixa i nació oprimida. 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 
M. MERCÈ MARÇAL. Divisa
 
La cita:

17 de febrer 2015

PÉREZ OLIVÁN, PINTURA QUE M'INSPIRA


Retrat de Lena escrivint © Pérez Oliván
He estat protagonista d'un retrat que signa Pérez Oliván. Un honor. El títol:  Retrat de Lena escrivint. M'agrada molt aquest dibuix. M'entusiasma el concepte: un arbre em surt de dins, les arrels interiors i la capçada relligant-me amb el cosmos. M'hi sento identificada, però, no pas en els detalls. La ploma, per exemple. Pérez Oliván m'imagina escrivint amb ploma, cosa romàntica, però poc pràctica, irreal, en el meu cas. Escric des dels dotze anys a màquina, he passat per tota tipologia de màquines d'escriure i d'ordinadors. Segons el retrat, sóc un arbre embolcallat dins una americana baldera (o és un batí?), només la representació de les mans fan pensar en una dona (que escriu). Quan li ho faig notar, m'assegura que ho tindrà en compte en un proper retrat. Continuarà, doncs.

Les pintures d'aquest artista plàstic em generen paraules. M'inspiren.  Algunes de les seves obres han il·lustrat  proses poètiques meves i algunes  proses poètiques meves s'han instal·lat en les seves pintures i els han donat títol.  Abans de publicar alguna reproducció de les seves pintures al web personal o als blogs,  l'hi demano permís —només faltaria— i sempre em respon amb gentilesa i generositat.

en aquest blog

La darrera col·laboració que li he demanat ha estat la pintura Balada de la noia enfilada sobre ella mateixa, per a la coberta del llibre digital El mirall que vola, on aplego set narracions premiades en diversos certàmens literaris. 
Ara, Pérez Oliván, que és un artista plàstic lletrallegit, està treballant en una exposició de pintures excepcional de la qual no em pertoca desvetllar el contingut, però que aviat serà notícia. Estigueu-ne atents,  lletrallegits!


PÉREZ OLIVÁN, DE FONS
(Proses poètiques basades en pintures)




16 de febrer 2015

¿QUI HA DIT QUE CADA DIA ES LLEGEIX MENYS?


Tertúlies, clubs de lectura, tallers de contacontes i de lectura en veu alta, rutes literàries, múltiples noves formes de compartir la lectura i donar-hi sentit. ¿Qui ha dit que cada dia es llegeix menys?
Aquests dies, més de vint lectors llegeixen Biblioteques personals, de Reusenques de Lletres,
i participaran en la tertúlia literària del
Casal de les Dones, de Reus
(plaça de la Patacada, 9)

Dimecres, 25 de febrer


També hi podeu participar com a oients. Inscripció prèvia aquí:

casaldones@reus.cat



REGAL D'ANIVERSARI, DIBUIX DE NÚRIA FEIJOÓ

¿Un ós formiguer amb un pom de roses verdes? 
¿Són o no són roses? Intriga, misteri... 


Per saber-ne més (no gaire més):

REGAL D'ANIVERSARI, FOTOGRAFIES DE L'ANTONIETA CODINA

La fotògrafa reusenca Antonieta Codina fa unes 
composicions delicades que respiren serenitat, 
com aquestes dues que em regala pel meu aniversari.

©Antonieta Codina
© Antonieta Codina




14 de febrer 2015

EL MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA

Museu del Disseny, de Barcelona. Foto: Paüls
Inaugurat un nou espai cultural a Barcelona: el Museu del Disseny a la renovada plaça de les Glòries. La veu popular ja ha rebatejat l'edifici: la grapadora. Ha projectat l'edifici l'estudi d'arquitectura MBM. Un cop dins, l'arquitectura no es fa present, és neutra a més no poder. De la mateixa manera que el visitant no gaudeix de l'edifici (cosa que no passa al Museu d'Art Contemporani de Barcelona o al Museu de la Fundació Joan Miró, per exemple) tampoc juga a favor de les peces, que podrien estar perfectament en qualsevol altre espai nou i net.
S'hi ha instal·lat una selecció de peces provinents del Museu de la Indumentària, del Museu de la Ceràmica, del Disseny Industrial i del de les Arts Gràfiques. Poques peces, desempolsades, ben exposades, esplèndidament il·luminades. Un discurs presentat cronològiament en un recorregut que crea diàlegs entre les peces exposades. Els retolets informatius continuen impresos amb lletra massa petita. Recomanable, sobretot, per l'aire d'estrena que s'hi respira.
El Museu del Disseny oferirà un programa d'exposicions temporals, conferències, tallers, serveis educatius i cursos. L'anirem seguint de prop.

Per saber-ne més:

13 de febrer 2015

TALLER DE L'AMOR, A CAL MASSÓ DE REUS

L'artista plàstica Fina Veciana ho aprofita tot. Dedica el taller 
d'art per a infants (de 4 a 12 anys) d'aquest dissabte a l'amor. 
Amor en majúscula per Sant Valentí, per Sant Faustí, 
per Santa Georgina... Sempre ve de gust.

La cita:
Dissabte, 14 de febrer
Cal Massó
D'11 a 13 h.

PINTURES DE JORDI MARAGALL, A LA SALA PARÉS

© Jordi Maragall. Oli sobre tela, 73 x 60 cm. fragment
Línies que suggereixen envasos transparents, boles de color sobre
un fons blanc. Ens costa decidir quina pintura ens agrada més
d'aquesta sèrie. Impacte del traç distribuït en l'espai.
 Exposició oberta fins al 24 de febrer.

Per saber-ne més:

12 de febrer 2015

NO FEU BROMES AMB L'AMOR, D'ALFRED DE MUSSET

No feu bromes amb l'amor. Autor: d'Alfred de Musset.
 Traducció: Jaume Melendres.  Direcció: Natalia Menéndez. TNC
A la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya hem vist la comèdia No feu bromes amb l’amor, d'Alfred de Musset (París, 1810 - 1857).  D’aquest autor, n’havíem vist  el 1988, Lorenzaccio, obra dirigida i interpretada per Josep M. Flotats,  al Teatre Poliorama i, un any abans, una versió —Lorenzaccio Lorenzaccio— al Teatre Lliure dirigida per Lluis Pasqual.
Perdigan i Camille estan predestinats a ser parella des de petits. Tornen als escenaris d’infants després que ell, fill d’un baró, ha acabat els estudis i la noia surt d’una institució religiosa amb el cap ple de prejudicis contra el desig amorós. El desdeny de Camille fa que el noi es vengi festejant la camperola Rosette. ¿Ja es veu venir, oi? La pobra Rosette té totes les de perdre si es creu les paraules del xicot. Es veu que només els nobles tenen dret a enamorar-se. Ai, bon Musset, tan esmolat de llengua i tan poc creïble des del sentir d'avui.
Espectacle recomanable, en especial per gaudir de l'antologia de registres interpretatius a càrrec de Carles Martínez, Ramon Pujol, Ferran Rañé, Albert Pérez, Anna Moliner, Carmen Balagué i Clara de Ramon. Remarco l'embolcall singularíssim on s'esdevé la trama i el treball coreogràfic dels figurants. Un tot de fulgurant plasticitat.  9/10





11 de febrer 2015

MÒNICA BERNABÉ, VESTIDA DE NEGRE, A L'AFGANISTAN

Vestida de negre, 'Sense Ficció', TV3
El documental Vestida de negre ('Sense ficció', TV3),  de Josep Morell i Jordi Vilar fa estremir. Retrata la feina compromesa  i perillosa de la periodista catalana Mònica Bernabé en terres de l'Afganistan. Mostra el dia a dia de la societat afganesa on els conflictes són encara vius, derivats de la situació bèl·lica passada. Sense que calguin gaires paraules, la periodista, que ha viscut els darrers vuit anys a l'Afganistan, enfoca la mirada  a la situació de la dona, sempre supeditada a un home, ja sigui el pare, el marit o un membre masculí de la família. 
Mentre miro aquest valent i ben resolt documental no em puc treure del pensament les dones que va fotografiar Gervasio Sánchez i que he vist fa poc a l'exposició Dones. Afganistan al Palau Robert de Barcelona, amb textos de la Mònica, on informa de la circumstància que atenalla cada dona retratada. (Vegeu-ne aquí l'apunt).
 
I, de la realitat més crua a la ficció que ens la fa entendre. Vet aquí, la pel·lícula del 2013, Mil veces buenas noches (A thousand times goodnight), d'Erik Poppe. La protagonista, Rebecca (Juliette Binoche), és una reportera gràfica experta en conflictes bèl·lics. Viu la mort i la destrucció darrera d'una càmera. Després d'arribar ferida a casa provinent de Kabul, el marit es nega a continuar angoixat per si tornarà a casa viva o morta. Ultimàtum: feina o família. Tria la família, però reincideix, tot i sabent que s'hi juga a vida. Arriba un punt que és testimoni d'un horror que la sobrepassa i no és capaç de fotografiar l'escena. 
M'imagino que la periodista Mònica Bernabé també ha estat testimoni d'horrors que no pot explicar. I, si ens els expliqués, segurament no seríem capaços de creure'ns-els.



10 de febrer 2015

SOMNI AMERICÀ, AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Somni americà.  Dramatúrgia i direcció: Oriol Tarrasón
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
El programa de mà del Somni americà és un petit bol de cartró que conté crispetes per a cada espectador. Ens sentim que formem part d'aquest supermercat miseriós situat en el profund desert americà. A cadascú de nosaltres s'adrecen les onze persones desarrelades que malviuen en aquest espai, cadascú arrossegant i donant indicis de la seva circumstància i del seu somni. I ens emocionen.
L'espectacle s'ha confegit a partir de textos d'autors nord-americans: Erskine Caldwell, Woody Guthrie, Arthur Miller, Eugene O'Neill, Ben Reitman, William Saroyan, John Steinbeck i Tennessee Williams. Els interpreten Pep Ambròs, Laura Aubert, Paula Blanco, Javier Beltrán, Annabel Castan, Mireia Illamola, Pol López, Arnau Puig, Bernat Quintana, Mima Riera, David Verdaguer, és a dir, actors i actrius de La Kompanya Lliure i de Les Antonietes. Gent jove, però molt bregada en tot tipus d’escenaris. Oriol Tarrasón ha aconseguit combinar els textos, amalgamar-los i servir-nos-els com una història coral, molt viva. Bona feina, Teatre Lliure. 9/10

 


Però què passa amb tots aquells que rebutgen aquest somni
d'èxit individual i persegueixenun somni més petit i 
col·lectiu, fet a mida, un somni en el qual creure sense 
la necessitatd'estar eternament adormits? 
Hi ha lloc per a ells en el nostre món?
ORIOL TARRASÓN


09 de febrer 2015

ANIMALS DE COMPANYIA, AL CLUB CAPITOL

Animals de companyia. Idea original, autoria, dramatúrgia,
desenvolupament del projecte: Estel Solé. Club Capitol, Barcelona
Juga fort i guanya aquesta companyia que interpreta Animals de companyia, d'Estel Solé, al Club Capitol. Es va donar a conèixer en format íntim, en menjadors d’amics i coneguts. Ara la dramaturga presenta aquesta peça que no és una comèdia encara que els primers compassos ho semblin. Quatre persones que van a la seva, en aquest sopar de benvinguda a casa d'una amiga comuna que ha estat rehabilitant-se en un hospital psiquiàtric. Quan els suposats amics salvadors i els amics destructius es posen seriosos, el que s'hi diu toca allò més profund de la condició humana. Desengany amorós, mentides piatoses i de les altres.  Un text ben resolt i ben interpretat, una experiència teatral ambiciosa. Els espectadors de la nostra sessió són majoritàriament joves de l'edat dels intèrprets, aparellats i sense fills. S'hi veuen reflectits en aquests personatges que són carn de cinema, per a directors amb bon olfacte. Esperem-ho. 10/10



08 de febrer 2015

JOAN LLEBARIA SABATÉ, IN MEMORIAM

'La gitana' a la Serra de l'Argentera des de Duesaigües
Estimat Joan, ahir, des de Duesaigües vèiem la gitana amorrada
a la Serra de  l'Argentera. No sabíem que hi eres tu, guaitant cap al teu poble,
recordant-nos que, un cop s'aturi el mestral, vindran les gelades.
Que no ens refiem de la bonança de l'hivern, que estiguem atents.
Moltes gràcies per tot el que ens has ensenyat.



Els grans ens transferien  la seva por
de criatures afamades,
davant dels nostres plats escurats a mitges,
i ens passaven pel front l'ou calent de la gallina,
mentre les viudes sense subsidi,
d'octubre  a maig amb manteleta,
els enagos socarrimats als brasers de carbonilla,
pagaven a terminis de per vida
l'enterrament i els recordatoris a l'Ocaso,
i explicaven acudits de soldats a les orelles noves,
quan s'ajuntaven al terrat per fer conserva,
envoltades de pots de vidre de totes mides,
que omplien de tomàquets pelats i sense llavors.
Després, tancaven amb cura els pots,
i confiaven que no explotessin al banymaria
abans d'arrenglerar-los al rebost.

LENA PAÜLS, fragment de Lletra menuda

 

EL BLANC DE LA REINA MORA, SIURANA I LA MUSSARA

La Mussara, Siurana, el pantà i els contraforts de les serres vistos a vol d'ocell. El vídeo de Christophe Desplanques recull instantànies aconseguides amb la tecnologia d'un drone. Tres minuts de natura espectacular, música i calfreds (i no precisament per la neu que hi veureu).


A l'alba, abans que el dia et sorprengui, t'has rentat les cames, 
el ventre i el pubis amb aigua cremant; després el coll, 
els braços, la cara. Has respectat el ritual de les ablucions, 
tu, l'exclosa de les pregàries.
Ombra Sultana. ASSIA DJEBAR. (Algèria, 1936 - París 2015)


AI WEIWEI, A LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE

On the table. © Ai Weiwei. La Virreina Centre de la Imatge

On the table. Ai Weiwei. L'exposició era a la Virreina Centre de la Imatge fins al primer de febrer. Hi anem el darrer dia i sembla que molts visitants, com nosaltres, no se l'han volguda perdre. Hem de fer cua per entrar a totes les sales. ¿Qui és Ai Weiwei? Un artista i activista xinès que empra tota mena de materials, formats, suports i mitjans de comunicació per difondre el seu missatge de denúncia de la manca de llibertats a la Xina. L'exposició ha estat dissenyada pel mateix autor en exclusiva per ser presentada en aquest espai de Barcelona. La mostra ens ha permès fer un tast de la trajectòria artística d'aquest activista mediàtic, des dels seus inicis al Nova York dels anys vuitanta fins avui, convertit en l'artista xinès dissident més conegut i influent del món. La seva obra aprofundeix en les estratègies d'intervenció sobre la realitat a través de la imatge i es troba en les principals col·leccions d'art contemporani.

La llibertat comporta el dret
de qüestionar-ho tot.
AI WEIWEI


07 de febrer 2015

PINTURES DE NEUS MARTÍN, A LA SALA PARÉS


No és dia d'inauguració, tot i així, la planta baixa de la Sala Parés (Espai 1) bull de visitants. Hi ha exposades pintures de Neus Martín Royo que representen establiments emblemàtics de Barcelona. Algunes peces es veuen acompanyades de textos de Rafael Vallbona. Ha titulat el conjunt Objectes perduts. Paisatge urbà patrimonial.
Exposició oberta fins al 24 de febrer.

Per saber-ne més:
C/ Petritxol, 5 
Barcelona

06 de febrer 2015

SOTA ZERO, A L'ATRIUM TEATRE

Sota zero. Autora: Carla Torres.
Direcció: Carles Mallol i Carla Torres.
Sala Atrium, Barcelona
La dramaturga Carla Torres posa sobre l’escenari Sota zero, la seva primera obra escrita de la qual també és la directora i una de les actrius. Sota zero és una comèdia negra situada en l’àmbit familiar. Una parella té un mort al congelador, precisament el dia que han convidat la família al seu pis. Volem saber com i per què hi ha arribat.  Ens ho expliquen, a més de la Carla, Anna Bellmunt, Carles Goñi, Joel Minguet i Patrícia Mendoza.  Potser hi haurà més morts en aquesta obra de petit format. Estem asseguts a la primera fila i notem com ens encomanen la por a través de la paraula i el gest. 8/10


Enveges, atraccions inconfessables, competitivitat,
tendresa, pors, protecció, clan. Tots aquests conceptes
planegen sobre aquest thriller amb tocs de vodevil.
Companyia La Peleona

05 de febrer 2015

A CAL MASSÓ: TALLERS DEL CARNAVAL I DE L'AMOR


L'artista plàstica Fina Veciana dedica els tallers d'art 
per a infants del febrer al Carnaval i a l'Amor. 
Reciclant, reciclant materials diversos... en sortiran noves 
creacions que sempre ens sorprenen.

Per saber-ne més:
 

A LA SELVA DEL CAMP, DE TERTÚLIA LITERÀRIA

Puig d'en Cama, la Selva del Camp (Baix Camp)
© Màrius Domingo de Pedro
El fotògraf i naturalista  Màrius Domingo ha publicat al blog Ca la Gallineta aquesta foto de la Selva del Camp: boscos i conreus enfarinats al puig d'en Cama. Les Reusenques de Lletres que intervindran a la tertúlia literària a la Biblioteca Pública de la Selva potser ja no veuran rastres de les primeres neus de l'hivern de 2015. A l'escalfor de la biblioteca i dels lectors que les vulguin acompanyar parlaran de llibres, de lectures, de Biblioteques personals (Arola Editors, 2014)

La cita:
Biblioteca Pública de la Selva del Camp
19:00 h


Per saber-ne més:

L'ALÈ DE LA VIDA, A LA SALA MUNTANER

L'alè de la vida . Autor: David Hare. Traducció: Mònica Bofill.
Direcció: Magda Puyo.  Sala Muntaner, Barcelona
L’autor del gruió de la pel·lícula The reader, de l’obra Celobert, de L’habitació blava, el dramaturg, guionista i director, David Hare (St. Leonards-on-Sea, Anglaterra, 1947) presenta ara a la Sala Muntaner una obra de petit format: L’alè de la vida, per a dos actrius (brillants Mercè Arànega i Anna Güell) que interpreten dues dones, les dues enganyades, que han compartit el mateix home durant vint-i-cinc anys. La dona i mare dels fills de l’home és una novel·lista que es presenta a casa de  l’amant, experta en art, ara retirada. Són dues dones madures, que topen amb llengua esmolada i van acostant-se amb comprensió i tendresa cap a la circumstància de l'altra.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


04 de febrer 2015

CRÒNICA GRÀFICA DE REUSENQUES A LA LLIBRERIA DOCUMENTA

Llibreria Documenta de Barcelona, 29-1-2015
29 de gener de 2015, dijous, sis de la tarda.  Fa un fred viu i molt de vent a Barcelona, cosa estranya, però que les reusenques de lletres, que avui presentem  Biblioteques personals a la Llibreria Documenta, entenem com a salutació.

Fotògrafa fotografiada. 
© Iolanda Ruiz
A la porta, ens reunim la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo —que arriba amb la Iolanda Ruiz, bibliotecària del MNAC—, la Fina Masdéu i la Carme Andrade, filòlogues i escriptores que porten una joia de la seva biblioteca personal per mostrar-nos-la a la presentació, i la Rosa Massanés, filòloga i bibliotecària de la Institució Montserrat, que llegirà textos del nostre llibre.

Un cartell anuncia l'acte i en un dels aparadors hi ha uns quants volums de Biblioteques personals. La Llibreria Documenta s'ha preparat per a "un desembarcament de Reus",  segons ens diuen l'Èric del Arco i el Josep Cots, llibreters, que ens reben i ens fan els honors a la seva agenda atapeïda de presentacions i activitats a l'entorn dels llibres.
Disposem els seients en cercle i s'hi van acomodant els lectors que ens acompanyaran. Obre l'acte l'Èric del Arco, que dóna la benvinguda als presents i explica els motius pels quals van decidir acollir aquesta presentació a la seva tan emblemàtica llibreria.
Èric del Arco dóna la benvinguda 
a Reusenques de Lletres. © Iolanda Ruiz
Concepción Rodríguez llegint la presentació.
©Núria Feijoó
Victòria Rodrigo, bibliotecària i escriptora, impulsora conjuntament amb Fina Masdéu del projecte literari «Reusenques de Lletres», dóna la paraula a Concepción Rodríguez Parada, directora del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB, que s'encarrega de la presentació formal del llibre.  N'ha fet una lectura a fons dels dotze textos que parlen de la relació amb els llibres i les lectures i ens en fa un comentari d'autoritat concís, il·lustrat amb un  fragment de cada autora. (Descarregueu-ne aquí la transcripció literal)

Rosa Massanés, lectora amatent.
© Iolanda Ruiz

Rosa Massanés, filòloga i bibliotecària de la Institució Montserrat de Barcelona llegeix fragments de diversos textos del llibre.


Parlant del present i el futur de la biblioteca personal. © ASA
Reflexiono en veu alta sobre el present i el futur de la biblioteca personal. Parlo de la relació d'amor i d'odi que mantinc amb els llibres de la meva la biblioteca personal, una biblioteca important en nombre de volums, que colonitza espais de casa. 
Auguro que els infants que ara tenen entre 8 i 10 anys no tindran biblioteca personal si continua la reutilització mal entesa del llibre de lectura a les escoles, que consisteix a comprar vint-i-cinc llibres que llegiran tres o quatre generacions de lectors d'un mateix nivell. El fet que el llibre no sigui propietat dels infants lectors, fa que perdin una part de la memòria emocional pel temps que hi han dedicat. Josep Cots discrepa d'aquest fet i diu que sempre hi ha hagut, tot i que en minoria, infants bons lectors i d'altres apassionats pel futbol o per altres distraccions.

Carme Andrade,  Fina Masdéu i diversos lectors. © ASA
No sabem si els infants d'ara tindran o no tresors biogràfics d'adults,  però enllacem la conversa amb qui en té i ens els vol mostrar. Carme Andrade, filòloga i escriptora, ens parla d’una joia de la seva biblioteca: el segon volum de Camins de França, de Puig i Ferreter. En diu: "Camins de França  va entrar en el meu món personal per quedar-s'hi per sempre. En aquest univers personal s’ha anat fent còmplice d’altres llibres i d’altres experiències tot ocupant l’espai vital on habita el desig de llibertat individual, d’aprenentatge i de poesia, perquè Camins de França va suposar veure reflectides bona part de les meves inquietuds vitals de la meva primera joventut".
Fina Masdéu, filòloga i escriptora, ens porta el llibre que  trobem a l'entrada del 25-XI-2012 del seu 'Dietari inconstant (fragments)': "Manat d’homenatge a: la reina Constança de Mallorca, la princesa Elianor de Villena, Victòria Penya d’Amer i fins a dotze noms femenins més, de diversos indrets dels Països Catalans. El volum — sembla concebut com a llibre d’obsequi— havia fet cap a casa dels meus pares, els quals me’l van donar perquè col·laborés a engruixir la meva encara adolescent bibioteca particular." Biblioteques personals, p. 154.
Acabem l'acte de presentació de Biblioteques personals parlant dels llibres que ens han descobert el sentit de la lectura. Parlem d'experiències lectores, d'emocions. I, cadascuna per la nostra banda, dediquem llibres als lectors que ens han acompanyat. 
El carrer de Pau Claris és un viver a les vuit del vespre, quan sortim de la Llibreria Documenta. Fa vent, molt de vent, a Barcelona. Som expertes a campejar-lo, les reusenques de lletres.



03 de febrer 2015

LES CRIADES, DE JEAN GENET, A LA SECA

Les criades. Autor: Jean Genet.
Adaptació dramatúrgica i direcció: Genoveva Pellicer.
Sala Leopoldo Fregoli, La Seca Espai Brossa, BCN
Les criades del dramaturg Jean Genet són Solange i Clara, dues germanes que es diverteixen fent ‘la cerimònia’, és a dir, fent de senyores i emprovant-se els vestits de la mestressa de la casa.   Un text que sempre m’ha semblat ambigu i que em genera dubtes cada vegada que el veig: ¿es viva la propietària dels vestits i les joies?, ¿l’enverinament és real o també forma part del joc? De fet, tant és, potser aquesta ambigüitat li dóna la força intrigant que el fa molt, molt suggestiu. Les actrius Elisenda Bautista i Meritxell Sabater l'interpreten amb versemblança esfereïdora. 9/10



02 de febrer 2015

TERTÚLIA LITERÀRIA A LA BIBLIOTECA DE LA SELVA DEL CAMP


La Selva del Camp ha inaugurat biblioteca pública amb un fons de dotze mil títols. Un equipament magnífic en un entorn excepcional al qual sou convidats dijous, dia 5, en motiu de la tertúlia literària a l'entorn del llibre Biblioteques personals, de Reusenques de Lletres (Vegeu-ne aquí la presentació a càrrec de Rosa M. Molas). Dotze textos a l'entorn de la biblioteca de cadascuna de les autores, de la nostra relació amb els llibres on redescobrim constantment el sentit de la lectura.
Les autores de Biblioteques personals som dotze dones d'ara i d'aquí, lletraferides i lletrallegides: M. Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Montse Farrés, Montserrat Flores, Aràntzazu Fonts Pallach, Txell Granados, Marta Magrinyà, Fina Masdéu, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Agnès Toda i M. Dolors Vallverdú.

La cita:
Biblioteca Pública de la Selva del Camp (Sala Noble)
dijous, 5 de febrer a les 19:00 h

Per saber-ne més, cliqueu el logo:
http://www.laselvadelcamp.org/actualitat/noticia/biblioteques-personals-de-reusenques-de-lletres


PARADÍS, A COP DE COPLA I PASDOBLE

Paradís. Autora i directora: Marilia Samper.
Companyia Divinas. Sala Muntaner, Barcelona

La Sala Muntaner és plena de gom a gom. El públic es divideix en espectadors que  tiren cap a la tercera edat i públic de l'edat de les intèrprets. I, entremig, nosaltres. Hi hem anat a veure l'espectacle musical tragicòmic de la companyia Divinas —Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra—, que es presenta amb dos músics en directe. 
L’acció de Paradís se situa en la misèria de la primera postguerra. La Carmeta i la Rosa són perdedores que van viure amb la República una època d’èxits i ara, malvien cantant per quatre gats en descampats de pobles i ciutats. Un dia se’ls ofereix la Purita, una noia òrfena i ingènua, per formar part de la troupe. L’ensinistren en les arts del cabaret popular, mentre desgranen els secrets i les dificultats que amaga cadascuna. Les tres intèrprets sedueixen els espectadors per la tendresa i la veritat que aconsegueixen fer traspuar als seus personatges. 9/10

LLegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»