04 de febrer 2015

CRÒNICA GRÀFICA DE REUSENQUES A LA LLIBRERIA DOCUMENTA

Llibreria Documenta de Barcelona, 29-1-2015
29 de gener de 2015, dijous, sis de la tarda.  Fa un fred viu i molt de vent a Barcelona, cosa estranya, però que les reusenques de lletres, que avui presentem  Biblioteques personals a la Llibreria Documenta, entenem com a salutació.

Fotògrafa fotografiada. 
© Iolanda Ruiz
A la porta, ens reunim la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo —que arriba amb la Iolanda Ruiz, bibliotecària del MNAC—, la Fina Masdéu i la Carme Andrade, filòlogues i escriptores que porten una joia de la seva biblioteca personal per mostrar-nos-la a la presentació, i la Rosa Massanés, filòloga i bibliotecària de la Institució Montserrat, que llegirà textos del nostre llibre.

Un cartell anuncia l'acte i en un dels aparadors hi ha uns quants volums de Biblioteques personals. La Llibreria Documenta s'ha preparat per a "un desembarcament de Reus",  segons ens diuen l'Èric del Arco i el Josep Cots, llibreters, que ens reben i ens fan els honors a la seva agenda atapeïda de presentacions i activitats a l'entorn dels llibres.
Disposem els seients en cercle i s'hi van acomodant els lectors que ens acompanyaran. Obre l'acte l'Èric del Arco, que dóna la benvinguda als presents i explica els motius pels quals van decidir acollir aquesta presentació a la seva tan emblemàtica llibreria.
Èric del Arco dóna la benvinguda 
a Reusenques de Lletres. © Iolanda Ruiz
Concepción Rodríguez llegint la presentació.
©Núria Feijoó
Victòria Rodrigo, bibliotecària i escriptora, impulsora conjuntament amb Fina Masdéu del projecte literari «Reusenques de Lletres», dóna la paraula a Concepción Rodríguez Parada, directora del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB, que s'encarrega de la presentació formal del llibre.  N'ha fet una lectura a fons dels dotze textos que parlen de la relació amb els llibres i les lectures i ens en fa un comentari d'autoritat concís, il·lustrat amb un  fragment de cada autora. (Descarregueu-ne aquí la transcripció literal)

Rosa Massanés, lectora amatent.
© Iolanda Ruiz

Rosa Massanés, filòloga i bibliotecària de la Institució Montserrat de Barcelona llegeix fragments de diversos textos del llibre.


Parlant del present i el futur de la biblioteca personal. © ASA
Reflexiono en veu alta sobre el present i el futur de la biblioteca personal. Parlo de la relació d'amor i d'odi que mantinc amb els llibres de la meva la biblioteca personal, una biblioteca important en nombre de volums, que colonitza espais de casa. 
Auguro que els infants que ara tenen entre 8 i 10 anys no tindran biblioteca personal si continua la reutilització mal entesa del llibre de lectura a les escoles, que consisteix a comprar vint-i-cinc llibres que llegiran tres o quatre generacions de lectors d'un mateix nivell. El fet que el llibre no sigui propietat dels infants lectors, fa que perdin una part de la memòria emocional pel temps que hi han dedicat. Josep Cots discrepa d'aquest fet i diu que sempre hi ha hagut, tot i que en minoria, infants bons lectors i d'altres apassionats pel futbol o per altres distraccions.

Carme Andrade,  Fina Masdéu i diversos lectors. © ASA
No sabem si els infants d'ara tindran o no tresors biogràfics d'adults,  però enllacem la conversa amb qui en té i ens els vol mostrar. Carme Andrade, filòloga i escriptora, ens parla d’una joia de la seva biblioteca: el segon volum de Camins de França, de Puig i Ferreter. En diu: "Camins de França  va entrar en el meu món personal per quedar-s'hi per sempre. En aquest univers personal s’ha anat fent còmplice d’altres llibres i d’altres experiències tot ocupant l’espai vital on habita el desig de llibertat individual, d’aprenentatge i de poesia, perquè Camins de França va suposar veure reflectides bona part de les meves inquietuds vitals de la meva primera joventut".
Fina Masdéu, filòloga i escriptora, ens porta el llibre que  trobem a l'entrada del 25-XI-2012 del seu 'Dietari inconstant (fragments)': "Manat d’homenatge a: la reina Constança de Mallorca, la princesa Elianor de Villena, Victòria Penya d’Amer i fins a dotze noms femenins més, de diversos indrets dels Països Catalans. El volum — sembla concebut com a llibre d’obsequi— havia fet cap a casa dels meus pares, els quals me’l van donar perquè col·laborés a engruixir la meva encara adolescent bibioteca particular." Biblioteques personals, p. 154.
Acabem l'acte de presentació de Biblioteques personals parlant dels llibres que ens han descobert el sentit de la lectura. Parlem d'experiències lectores, d'emocions. I, cadascuna per la nostra banda, dediquem llibres als lectors que ens han acompanyat. 
El carrer de Pau Claris és un viver a les vuit del vespre, quan sortim de la Llibreria Documenta. Fa vent, molt de vent, a Barcelona. Som expertes a campejar-lo, les reusenques de lletres.