17 de febrer 2015

PÉREZ OLIVÁN, PINTURA QUE M'INSPIRA


Retrat de Lena escrivint © Pérez Oliván
He estat protagonista d'un retrat que signa Pérez Oliván. Un honor. El títol:  Retrat de Lena escrivint. M'agrada molt aquest dibuix. M'entusiasma el concepte: un arbre em surt de dins, les arrels interiors i la capçada relligant-me amb el cosmos. M'hi sento identificada, però, no pas en els detalls. La ploma, per exemple. Pérez Oliván m'imagina escrivint amb ploma, cosa romàntica, però poc pràctica, irreal, en el meu cas. Escric des dels dotze anys a màquina, he passat per tota tipologia de màquines d'escriure i d'ordinadors. Segons el retrat, sóc un arbre embolcallat dins una americana baldera (o és un batí?), només la representació de les mans fan pensar en una dona (que escriu). Quan li ho faig notar, m'assegura que ho tindrà en compte en un proper retrat. Continuarà, doncs.

Les pintures d'aquest artista plàstic em generen paraules. M'inspiren.  Algunes de les seves obres han il·lustrat  proses poètiques meves i algunes  proses poètiques meves s'han instal·lat en les seves pintures i els han donat títol.  Abans de publicar alguna reproducció de les seves pintures al web personal o als blogs,  l'hi demano permís —només faltaria— i sempre em respon amb gentilesa i generositat.

en aquest blog

La darrera col·laboració que li he demanat ha estat la pintura Balada de la noia enfilada sobre ella mateixa, per a la coberta del llibre digital El mirall que vola, on aplego set narracions premiades en diversos certàmens literaris. 
Ara, Pérez Oliván, que és un artista plàstic lletrallegit, està treballant en una exposició de pintures excepcional de la qual no em pertoca desvetllar el contingut, però que aviat serà notícia. Estigueu-ne atents,  lletrallegits!


PÉREZ OLIVÁN, DE FONS
(Proses poètiques basades en pintures)