29 de maig 2015

STILL ALICE, AMB JULIANNE MOORE

EUA, 2014
La pel·lícula Still Alice (Siempre Alice) és una versió de la novel·la del mateix títol de Lisa Genova (2007). Alice és una filòloga de la Universitat de Colúmbia a la qual diagnostiquen la malaltia d'Alzheimer en estat inicial. Commou veure com és conscient del procés degeneratiu que avança implacable i com es prepara per afrontar-lo. M'ha recordat la pel·lícula Iris, basada en la vida real d'Iris Murdok, escriptora i filòsofa britànica. Tot i que Alice és una dona bastant jove i Iris era una dona gran, la malaltia a Still Alice no és presenta com un fet dramàtic, sinó que enfoca els procediments i recursos que la protagonista desplega per retardar-la. S'agraeixen els matisos que aporta l'actriu Julianne Moore al personatge. 9/10



28 de maig 2015

BLAVA APARENÇA, RELAT DE MEMÒRIA HISTÒRICA


Acaba de sortir la proposta de micromecenatge per a l’edició del llibre Blava aparença (1936-1982), de M. Dolors Vallverdú i Torrents. Un relat memorialístic a partir de manuscrits de Tomàs Vallverdú i Duran, pare de l'autora. Hi recupera la memòria familiar i s'hi revelen fets des del primer quart del segle XX fins a la postguerra i la Transició, a la ciutat de Reus, potent focus de resistència en la preservació de la identitat nacional i de la llengua. Precisament, el darrer període marcarà  la joventut de l'autora, fidel als valors del pare i amb qui manté, al llarg de l’obra, una conversa esperançada. 

Per saber-ne més:

27 de maig 2015

PROGRAMACIÓ DEL FESTIVAL GREC 2015

http://lameva.barcelona.cat/grec/programa
Consulteu la programació del Grec 2015, clicant la imatge
L’edició d’enguany del Grec 2015 Festival de Barcelona, que tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol, arriba carregada d’emocions intenses i de descobertes. Amb una barreja de gèneres i estils, el programa d’enguany torna a comptar amb algunes de les propostes més interessants de la creació contemporània, tant d'aquí com internacional: teatre, dansa, música, circ i la festa del festival per als menuts: el Minigrec.
Ara ens mirarem la programació i anirem reservant nits a l'aire lliure. I buscarem el repel·lent de mosquits que vam deixar a mitges l'any passat.
N'anirem fent la crònica.


26 de maig 2015

MUSICAL 'GUAPOS & POBRES', AL TEATRE GOYA

Guapos & Pobres. Versió a partir d'Alfredo Ruiz.
Direcció musical: Xavier Torras. Direcció d'escena: Toni Martín.
Teatre Goya, Barcelona

Entre el desig imaginat i el fet de poder-lo portar a terme hi ha un abisme. És el que expliquen al musical Guapos & Pobres,  uns personatges que comparteixen generació i el fet de no trobar feina o no fer la que voldrien fer. Tots tenen un projecte de vida que se'ls escola entre els dies estèrils de llargues jornades de feina per pocs diners. El musical desgrana diverses històries personals d'aquest grup d'amics que es donen suport mutu.
Els intèrprets són un elenc que eleva molt alt el llistó de la qualitat vocal i actoral dels musicals de format mitjà. Compten amb moltes hores de vol, actuant i cantant en musicals de gran format i en espectacles de butxaca: Los miserables, Mamma mia!, Grease, West Side Story, La Bella i la bèstia, T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, El petit príncep, Lo llaman copla, Mar i cel, Cop de rock, Mares i filles, Ojos verdes, Company, Flor de nit, El somni de Mozart...
Cinc músics a escena, col·laboracions enregistrades en audiovisual, amb la solidaritat de molts professionals amics. Un conjunt impressionant, que mira en la mateixa direcció. 9/10



Guapos & Pobres és el retrat d'unes persones que viuen
en una ciutat moderna, cosmopolita i multiracial, que
tenen estudis, experiència, treball i talent però que,
paradoxalment, són pobres.
ALFREDO RUIZ, autor de Guapos y pobres






25 de maig 2015

INCERTA GLÒRIA, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Incerta glòria. Adaptació de la novel·la de Joan Sales. 
Adaptació i direcció: Àlex Rigola. Banda sonora: Nao Albet.  
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
The uncertain glory of an april day..., diu Shakespeare. L'abril de Joan Sales és el de la proclamació de la República, el 1931, on el poble havia dipositat tantes esperances. He anat a veure amb molt d'interès, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya,  el muntatge teatral Incerta Glòria, basat en la novel·la del mateix títol de Joan Sales, una obra que reflexiona sobre la inutilitat de qualsevol guerra.  ¿Com transcriuria en llenguatge teatral les emocions i la tensió de la guerra que són vívíssimes en la novel·la de Sales, el director Àlex Rigola?
L'acció se situa a les trinxeres republicanes, en terra de ningú, al front d'Aragó, on els obusos retrunyen. Sense llei, les persones són animals que sobreviuen. El comandant i el metge que tenen al seu càrrec la patrulla espolien  els pocs aliments del rebost de les masies i del poblet dels Monegres, al Baix Aragó, on hi ha les trinxeres dels dos bàndols. Lluís, el protagonista, alferes republicà, fa dies que troba a faltar el seu amic Juli Soleràs (no sap que s'ha passat al bàndol feixista); coneix la Carlana, una vidua misteriosa que li produeix un daltabaix afectiu. Deixa d'escriure a la Trini, la seva dona, que és a la rereguarda, a Barcelona. La Trini escriu a Soleràs, l'amic comú de la parella, recordant-li els dies feliços a la universitat. I allà els espectadors palpem les traïcions que destrossen relacions, els excessos dels dos bàndols... ningú serà la mateixa persona després de la tragèdia personal i col·lectiva.
Molt ben resolta la complexitat estructural, monòlegs densos als quals els intèrprets  doten de sentit. A la primera part, hi ha, al meu entendre, unes coreografies de caire simbòlic que més aviat posen entrebancs visuals entre el fons i la forma. Amb tot, el muntatge és una invitació a tornar a llegir Incerta glòria. 8/10




24 de maig 2015

'UN ENEMIC DEL POBLE', TORNA AL TEATRE LLIURE

L'actor Pere Arquillué interpreta el doctor Stockmann
La cita:
Teatre Lliure
Del 28 de maig al 21 de juny


Llegiu en aquest blog un comentari de l'estrena:

23 de maig 2015

VEREDICTE DEL CONCURS DE RELATS BREUS 'BIBLIORELATS'

Vegeu al blog 'Bibliorelats' el veredicte del jurat del Concurs de relats breus 'Bibliorelats' convocat conjuntament pel Servei de Biblioteques de la Generalitat i Reusenques de Lletres, en commemoració de L'Any de les Biblioteques:

bibliorelats.blogspot.com

Arola Editors publicarà els relats seleccionats.
El volum col·lectiu es presentarà el setembre,
dins la Setmana del Llibre en Català.
lletresdereusenques.blogspot.com

Enhorabona, Reusenques de Lletres,
per la feina ben feta!


22 de maig 2015

DISSABTE GALÀCTIC A CAL MASSÓ DE REUS

Aquest dissabte, si fem cas del cartell anunciador, l'artista plàstica Fina Veciana portarà la creativitat dels infants que s'inscriguin al taller cap a l'espai sideral. Quan publiqui les fotografies al seu blog, aclarirem fins on han arribat. Endavant, Espai Creatiu de Cal Massó.

Inscripcions per somiar en la lluna:
finaveciana@hotmail.com


21 de maig 2015

BIBLIORELATS DOTA LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES D'UN IMAGINARI COL·LECTIU

bibliorelats.blogspot.com

He format part del projecte Bibliorelats de Reusenques de Lletres des del primer moment i ha estat una experiència molt gratificant. Parlo en passat perquè tinc la sensació que amb la lectura i la valoració dels relats rebuts i la publicació del veredicte (prevista pel 22 de maig) la feina ja està feta. I, no. Encara ens queda un llarg recorregut d'edició abans no es presenti el llibre dins els actes de la Setmana del Llibre en Català, a l'esplanada de la Catedral a Barcelona, el mes de setembre.
La convocatòria d'un concurs de relats breus d'àmbit nacional amb l'objectiu de dotar les biblioteques públiques d'un imaginari col·lectiu era, fa cosa de dos mesos, un enigma. Un enigma que hem anat descabdellant —correu va, correu ve— al costat de molts còmplices.
D'entrada, Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va acollir sense reserves el projecte que li presentàvem Reusenques de Lletres. Demanàvem incloure'l dins els actes de L'any de les Biblioteques. A mans besades. Segons va dir a la presentació de les bases del concurs  a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, va valorar la nostra determinació a dur-ho a terme. Va ser Carme Fenoll qui ens va posar en contacte amb Bernat Ruiz, director de la plataforma digital Roter. Hem tingut bona sintonia tant amb les persones amb qui Fenoll va delegar els tràmits com amb els responsables de Roter. En paral·lel, s'hi afegia l'editor Alfred Arola, d'Arola Editors, que s'encarregarà de la publicació del volum col·lectiu dels relats seleccionats.
El jurat és un capítol a banda de bones pràctiques. Els concursants s'han inscrit a la plataforma d'edició i el jurat (Carme Andrade, Carme Fenoll, Fina Masdéu, Victòria Rodrigo i jo) només hem tingut els textos a mesura que anaven entrant-hi. Cadascuna hem llegit pel nostre compte i ritme i hem valorat formalment diversos aspectes consensuats, abans de passar les votacions individualment a la plataforma i—cosa que no em podia imaginar—hem coincidit punt amunt, punt avall, en totes les puntuacions. El programa informàtic ha fet la mitjana que ens ha servit per la selecció final.
En el moment que escric aquest apunt, tot i que sé els títols dels relats que hem seleccionat, no sé qui els ha escrit.  Ara Reusenques de Lletres ha activat el blog 'BIBLIORELATS' per donar a conèixer tot el que fa referència al concurs. Divendres, dia 22, s'hi publicarà el veredicte amb la relació dels relats seleccionats. Per fi el jurat i tothom qui ho vulgui, coneixerem els autors del llibre col·lectiu  Bibliorelats.

Doncs, està vist:
fer miracles és pas cosa de sants
ara com ara.
PERE QUART. Vacances pagades

 

20 de maig 2015

MAIG: QUE ELS GOSSOS DESCALCIN...

Bresques de mel. Del blog Cuina Cinc

Que els gossos descalcin parterres florits,
pot ser ben bé el naixement d'un odi.
Els voltants de casa s'omplen per un dia
d'almívars i confitures de préssec, prunes, ametllons,
barrils de mel de romaní, d'espígol, de milflors;
se superposen en toies la farigola, l'espernallac,
la marialluïsa i la flor de saüc.
LENA PAÜLS. Maig, fragment.
 Dins Temps de penyora

https://sites.google.com/site/lenapauls/temps-de-penyora


19 de maig 2015

CONTES PER A INFANTS A LES PLACES DE REUS

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlreus/noticies.html?ID=13515
Per saber-ne més, cliqueu la imatge

La Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus porta contes a les places de la ciutat. És un dels projectes de Sònia Rodríguez, guanyadora del 10è Premi d'Idees per Promoure l'Ús del Català. S’inicia l’activitat en tres emplaçaments: plaça de la Cultura de la Pau (22 d’abril, vegeu-ne fotografies al peu d'aquest apunt),  a la plaça de l'Abat Oliba  (26 de maig) i al voltant del Mas Iglesias (22 de juny).
Els destinataris són els infants, tot i que es pretén que s’hi sentin bé els acompanyants adults. La primera acció va ser un èxit: es va aconseguir un ambient tranquil, el conte El senyor No és atractiu i l'autora el va explicar amb gràcia. Només cal observar com els menuts i els grans devoren les paraules que escolten. Ara bé, no em sé quedar amb la foto llampant.
La idea és bona perquè amplifica el que es fa a la biblioteca, però, perquè l'activitat tingui consistència, demana continuïtat (i extensió).  Podríem dir que portar els contes una vegada a tres places diferents, és poc significatiu. Però, malgrat tot, ¿per què trobo interessant aquesta activitat? Per les sinergies que mou: Regidoria d'Ensenyament i Política Lingüística, Biblioteca Central Xavier Amorós, Centre de Normalització Lingüística de l’Àra de Reus Miquel Ventura i voluntaris del projecte Alersuer del Casal de Joves La Palma. Ha de sortir bé per força, amb tanta energia despesa.
Potser tot és començar, però, és tan migrat el panorama que em fa pensar que els infants de les “zones allunyades” (com va dir Joaquim Sorio, regidor de Cultura i Joventut,  a la presentació) de la Biblioteca Central tenen dret a tenir espais de lectura al seu abast. En aquest sentit, reivindico les biblioteques escolars en hores no lectives, com un servei públic obert a tothom.  
No sé si els infants que van fer la proposta de 'contes a les places' —el 2014 al Consell Municipal d'Infants— arribaran a saber que ja s’ha posat fil a l’agulla al que demanaven. Potser cap no coincidirà a ser a les tres places el dia que un grup de bicicletes amb carretons plens de contes hi arribin convocant els futbolistes empedreïts, els que es gronxen i els que fan pastetes al sorral. Confio que els infants de Reus, implacables, continuïn esperonant els adults que hi tenen responsabilitats a fi que no donin l’objectiu ‘contes a les places’ per acomplert. Ho vull veure.

Vegeu 'Contes a les places', a la plaça Cultura de la Pau
22 d'abril 2015
Fotos extretes del CNL de Reus. Vegeu-ne Àlbum de fotos



18 de maig 2015

SEBALD: ON L'ART I LA LITERATURA ES TROBEN


Les papallones negres —¿erugues, potser?— han envaït el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). N'hi ha milers de paper a les parets. Formen part de l'exposició «Les variacions Sebald».  L’exposició examina de quina forma la literatura i l'art contemporani dialoguen en l'obra de l'escriptor alemany W. G. Sebald (1944-2001), autor d'Els anells de Saturn, un dels llibres fonamentals del canvi de segle.
Sebald és autor d'una obra mixta d'imatge i text, que explora gran part dels temes del segle XX: les migracions, la memòria individual, els discursos històrics, la violència política, el viatge, la intertextualitat. L'art i la literatura serien els instruments ètics de rehabilitació.
M'interesso per les connexions entre les diferents disciplines artístiques, pel collage, la juxtaposició de gèneres textuals. I Sebald n'és un mestre. Malauradament en aquesta exposició el disseny no juga a favor de fer confortable l'itinerari que ens hauria permès aprendre de l'obra d'aquest autor.
Exposició oberta fins al 26 de juliol de 2015.

La forma que articula l'obra sebaldiana és la xarxa. 
Els camins encreuats: un sistema multiplicador 
de petjades i citacions.
«Les variacions Sebald». 02  Història


Per saber-ne més:
BLOG SEBALDIANA



17 de maig 2015

L'HORT DE LES OLIVERES, DE NARCÍS COMADIRA, AL TNC

L'Hort de les Oliveres. Autor: Narcís Comadira
Direcció: Xavier Albertí. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
L'Evangeli, L'hort dels cirerers d'Anton Txèkhov,  Hamlet de Shakespeare i la simbologia de les oliveres planen sobre L'Hort de les Oliveres (una òpera catalana) de Narcís Comadira. ¿S'entén aquesta obra i la posada en escena d'Albertí si no es tenen aquests referents? Els espectadors que no coneguin aquests quatre referents es perdran el contingut profund, però l'entendran prou (i els agradarà) perquè es desenvolupa dins d'una família en clau catalana contemporània. Un conjunt que fa el ple: intèrprets que han entrat sense reserves al joc maliciós d'autor i director, escenografia suggerent, subratllats musicals intrèpids per a aquesta òpera-vodevil de la Sala Gran del Teatre Nacional. Hipèrbole consensuada. 10/10

16 de maig 2015

LA NIT DELS MUSEUS


Concerts, recitals, dansa, performances, tallers, visites guiades i dramatitzacions, contacontes, gastronomia... durant La Nit dels Museus. Triem a consciència l'activitat.  Triem el que triem, segurament haurem de fer cua i, en aquest cas, tant és que ens hàgim llevat ben d'hora o no. Aquesta nit hem d'estar disposats a fer cua i a demanar sense defallir, més nits de portes obertes i més matins, i més tardes de museus amb activitats gratuïtes per a tothom.

Per saber-ne més:

15 de maig 2015

UTILITAT PROGRAMADA, AL TEATRE TANTARANTANA

Utilitat programada. Autor: Marc Rosich.
Direcció: Míriam Escurriola. Teatre Tantarantana, Barcelona
Un context singular per a l'obra Utilitat programada que hem vist al Tatarantana. Els protagonistes són uns adolescents empresonats des de menuts en un espai claustrofòbic, per una tutora esquizofrènica. No han sortit mai d'aquest lloc, però ara ha desaparegut un dels nois. Aprofitant que la tutora és a comprar per omplir-los la nevera, es plantegen escapar-se utilitzant les suposades capacitats màgiques de cadascú.  El dramaturg Marc Rosich ja ha demostrat la capacitat en l'escriptura dramatúrgica en molts altres textos. Míriam Alamany, la jove actriu veterana del grup té un currículum excel·lent d'interpretacions i hi pot afegir aquesta. Tots els altres intèrprets joves que hem vist en alguna altra obra poden fer més, molt més del que aquí se'ls demana.  Espectacle bilingüe: una frase en català i una en castellà, etc. sense més ni més. És el llenguatge social amb què es relacionen dins d'aquest búnquer. No sabem si han estat programats en cap altra llengua a mitges, com aquestes dues, que els siguin d'utilitat al món de fora. No hem aclarit gran cosa, de fet. 7/10


14 de maig 2015

DUES FARSES DE TXÈKHOV, A LA SALA LEOPOLDO FREGOLI

Somiant en cocodrils. Autor: Anton Txèkhov
Traducció de Joan Casas i Nina Avrova
Direcció: Lluïsa Mallol. Sala Leopoldo Fregoli. La Seca, Barcelona

Som a la petitíssima Sala Leopoldo Fregoli de La Seca Espai Brossa. Tenim els actors tant a tocar que sembla que actuïn al passadís de casa. Avui ens serveixen dues farses breus de Txèkhov, sota el títol Somiant en cocodrils: Un tràgic sense voler i El prometatge. Ens mirem amb tendresa aquests personatges que volen desprendre's de circumstàncies que els atenallen i no se'n surten. Dues peces que vessen humor a través de l'explosió de sentiments de cada personatge. A Un tràgic voler és la d'un funcionari la família del qual estiueja fora i ell cada vespre hi va acomplint els múltiples encàrrecs de la dona i els veïns. A El prometatge, els implicats són un pagès ric que va a demanar la mà d'una camperola veïna —l'altra implicada en discordia!— hereva de terres, a la qual tria per portar-li la casa. Un atrezzo mínim per aquesta posada escena de petit format, per a uns textos grans, immensos. 10/10
   

12 de maig 2015

TERTÚLIES LITERÀRIES: UN PLAER COMPARTIT

Andreu Sotorra, escriptor i periodista
Andreu Sotorra, autor d'Els silencis de la Boca de la Mina
es trobarà amb lectors d'aquesta novel·la a la Biblioteca Central 
Xavier Amorós, de Reus. Sessió oberta a tothom.
12 de maig, 18:30 h

Sovint trobem apunts en blogs i a Facebook amb la fotografia d'un llibre i un comentari de lectura amb aprofundiment i extensió diversos. La democratització a l'accés de les xarxes socials ha permès que exposem voluntàriament la nostra intimitat. L'objectiu és mostrar la imatge ideal de nosaltres mateixos, però ens reservem el dret de no explicar mai per què aquell llibre ens ha salvat. Ni de què. No diem que ens ha salvat de l'avorriment, d'una enrabiada o d'una pèrdua. Busquem algú que pugui acollir la part que no ens comprometi de la nostra experiència lectora. Aquest podria ser l'origen de l'èxit de les tertúlies entre lectors i dels clubs de lectura presencials o en línia.

Les primeres tertúlies literàries en què poden participar els infants són fòrums de l'àmbit acadèmic. Tant a primària com a secundària, després d'una lectura col·lectiva, pot ser que l'autor vagi a l'aula per parlar amb els seus lectors. Sovint els alumnes preparen aquesta visita amb lectures en veu alta, exposicions de dibuixos, objectes i també petites representacions teatrals a partir del que els ha suggerit la lectura. Quan tenen l'autor davant, el clivellen amb preguntes. Volen saber, sobretot, si el protagonista és real. ¿Per què l'autor ha resolt d'aquella manera i no d'una altra la història? En alguns centres completen l'activitat amb una entrevista per a la revista escolar o enregistraments audiovisuals. La literatura és un assumpte viu, els lectors i l'autor no es coneixien, ara els uneix un llibre. Pot ser que els alumnes trobin en una biblioteca pública o d'una entitat un club de lectura adequat a la seva edat i als seus interessos. L'hora del conte i el regal de lectures en veu alta per als petits o combinades amb rutes per espais on transcorren les històries per als més grans. 

Les afinitats lectores determinen els clubs de lectura adreçats a adults. Ara mateix podríem triar formar part de grups que llegeixen textos d'autors catalans contemporanis, de ciència i literatura, de cinema i novel·la, de clàssics de la literatura, de còmics, de cultura africana, de filosofia, de viatges, de novel·la històrica, de literatura fantàstica i de ciència-ficció, de novel·la negra, de poesia, de teatre, de veu de dones... La majoria de grups de lectors especialitzats s'organitzen des de les biblioteques, però cada cop més conviuen amb cicles literaris organitzats per tot tipus d'entitats. També proliferen els grups de lectura virtual i els debats de lectors internacionals per videoconferència. Uns i altres fomenten l'hàbit de lectura i el diàleg. I, a més, són una possibilitat per al temps lliure de molta gent. Hi ha, doncs, molts potencials lectors compromesos a llegir. I suposem —¿per què ho hauríem de dubtar?— que llegeixen.

La cita:
http://www.andreusotorra.com/pubbocamina.html
Més informació, clicant la imatge


ACCIÓ D'HOMENATGE DE PERICO PASTOR

Perico Pastor dibuixant una obra inèdita sobre paper
de gran format. Pati de Lletres de la UB, 11 de maig. Foto: Paüls
L'artista Perico Pastor fa un homenatge a la seva mare —Clinette Bodmer—, a Jaume Vicens Vives, a Rosselló-Pòrcel, a Salvador Espriu, a Quero, a Calsamiglia, a Valentí Fiol, a Vinyoli... estudiants de la UB "que van encarnar la il·lusió d'uns anys truncats el 36, però que, malgrat tot, van aconseguir mantenir l'esperit més enllà del desastre".
L'Acció Perico Pastor al Pati de Lletres de la Universitat de Barcelona
ha estat una activitat complementària de l'exposició "Els pericos de Perico" 
(Centre Cultural El Carme de Badalona)

Inauguració oficial i descoberta dels dibuixos: 
Pati de Lletres de la Universitat de Barcelona,
dimecres, 13 de maig de 2015, a les 16:30 h


11 de maig 2015

MOTS DE RITUAL PER A ELECTRA, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Mots de ritual per a Electra. Autor: Josep Palau i Fabre
Direcció: Jordi Coca. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya
Josep Palau i Fabre va escriure Mots de ritual per a Electra, el 1958, a l'exili de París. Fa dotze anys, la interpretació de l'actriu Marta Domingo ens va colpir, dirigida per Hermann Bonnín. Ara, aquesta tragèdia, posada en escena amb més mitjans,  l'hem pogut tornar a veure a la Sala Tallers del TNC, dirigida per Jordi Coca,  amb Àngels Bassas com a protagonista.
Els antecedents familiars de la tragèdia els explica a mode d'introducció un audiovisual —amb l'actor Josep Costa com a narrador—, amb imatges que situen l'acció en un context bèl·lic indefinit, que podria ser de la Gran Guerra o de la Segona Guerra Mundial.
La venjança i la traïció planen des dels primers versos, en el monòleg que Electra (interpretació matisada d'Àngels Bassas), una heroïna contemporània, que espera i desespera l'arribada del seu germà Orestes (Dafnis Balduz, contingut, serè), exiliat de fa vint anys. L'oracle va predir que el nen —aleshores tenia 3 anys— executaria la venjança del pare assassinat per la mare (Clitemnestra, interpretada per Carme Callol) i el seu amant (Egist, a càrrec de Quimet Pla). L'espectre d'Erínia, (interpretada per Carme Sansa), víctima innocent de la tragèdia,  posa l'epíleg que ens fa saltar de la cadira i aplaudir aquest espectacle basat en la paraula. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»




09 de maig 2015

POESIA TOTAL, POESIA COM A BATEC HUMÀ.

http://lameva.barcelona.cat/setmanapoesia/ca/programa/dies/

'Poesia Total', lema de la Setmana de la Poesia de Barcelona, 2015. 
Poesia per a tots els gustos, per a totes les edats. Poesia a totes hores. Poesia combinada amb tot: òpera, teatre, dansa, en espectacles musicals, d'aquí i d'arreu. Poesia de matisos, poesia de reflexió, poesia seriosa i per esclatar a riure...
La Setmana s’obre amb un homenatge a Ovidi Montllor, un muntatge poètic i musical creat per Toti Soler. Recomano el recital concert que Pau Riba (15 de maig a la Plaça de Jaume Sabartés) i el de poesia anglesa a càrrec de Julie Christie i Marta Pessarrodona (a La Pedrera). Passejant pel Verger del Museu Marès, toparem amb Fulles d’herba de Walt Whitman, en traducció de Jaume C. Alorda. Establirem lligams intensos amb l'espectacle Poesia i cos, entre la poesia, el cos malalt, el cos que fruita, commemorant el centenari de l’Hospital del Mar.
El Cinema Girona acollirà un cicle dedicat a la relació entre poesia i cinema. Al Teatre Akadèmia s’interrelacionaran poesia i teatre. 
La Setmana també tindrà moments per recordar figures que ens han deixat fa poc: els poetes  Jesús Lizano i Carles Miralles, l’editor Jaume Vallcorba. I també, un seguit d'actes per fer visibles les editorials emergents amb poetes al seu catàleg.

Tots els actes són gratuïts 
(tret del Festival Internacional de Poesia, Palau de la Música)



CLEÒPATRA, A L'ESPAI LLIURE

Cleòpatra. Autor i director: Iván Morales.
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc.
La Cleòpatra contemporània de l'obra Cleòpatra, que signa Iván Morales, és una prostituta (Anna Azcona, esplèndida) del Poble Sec que, per arrodonir el sou, lloga una habitació a Dylan Bravo (Manel Sans, mesurat, versemblant). El públic que hem vist Mammón,  primera part de la trilogia 'Tot pels diners', coneixíem aquest vividor  provinent Las Vegas. Ara és un xaiet. És el testimoni no implicat del retorn a casa de la filla de Cleòpatra (Clàudia Benito, sorprenent monologuista) que, després de vint anys s'hi refugia, amb una bossa d'esports plena de droga. Dylan Bravo l'olora de lluny. 8/10

07 de maig 2015

CLUB DE LECTURA, TROBADA AMB ANDREU SOTORRA

Sessió oberta a tothom


Per saber-ne més:
Els silencis de la Boca de la Mina
(Guia de lectura, material complementari 
—gràfic i sonor—estudis i experiències)


06 de maig 2015

COMPRA DE LLIBRES A AMAZON

http://amzn.to/1IavsDu
Cliqueu la imatge per saber-ne més
i /o buscar altres publicacions

Primer, les llibreries de proximitat i les biblioteques
de les quals som usuaris. I, si no trobem el llibre ni s'ofereixen
a trobar-lo —cosa estranya— podeu demanar-lo
a Amazon.

05 de maig 2015

'BIBLIORELATS' CONVOCA ESCRIPTORS NOVELLS I ESCRIPTORS CONSAGRATS A LA PARTICIPACIÓ


Escriptors novells i escriptors consagrats: ¿aneu sovint a una biblioteca pública? Ah, esclar, és el vostre medi. ¿Us suggereix alguna història fosca aquest edifici tan lluminós? ¿Us inspira alguna aventura amorosa? ¿O una història de terror? Escriviu-la (entre 5.000 i 5.500 caràcters).  Participeu al concurs ‘Bibliorelats’.  Presentació d'originals per mitjà de la plataforma digital Roter

Vegeu-ne les BASES

Termini: 10 de maig


Un concurs per a ampliar l'imaginari
 col·lectiu de les biblioteques del país.

Convoquen 'Bibliorelats':
Servei de Biblioteques de la Generalitat 
i Reusenques de Lletres.

04 de maig 2015

PURGA, DE SOFI OKSANEN, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Purga. Autora: Sofi Oksanen. Traducció: Emma Claret i Eila Pyrhönen. 
Direcció: Ramon Simó.  Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, BCN
L'autora finesa-estoniana, Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977), va estrenar el 2007,  Puhdistus (Purga), obra teatral que es faria molt popular i que un any després convertiria en novel·la (en català editada el 2009 a La Magrana - RBA, traduïda per Emma Claret i Eila Pyrhönen).
Ramon Simó,  director de Purga, ha resolt l'espectacle en dues hores i quart d'una tirada i en aquest espai de temps s'hi acullen dues èpoques de la història d'Estònia (després de la Segona Guerra Mundial, amb el comunisme opressor i després de la caiguda del mur de Berlín, amb la màfia organitzada de l'explotació sexual). No és fàcil entrar en la història dramàtica d'aquestes dues generacions, però a mesura que avança la trama es van acostant i són arguments per al desenllaç esfereïdor. I, aleshores, totes les peces del trencaclosques s'acoblen sòlidament. Un muntatge potent, que deixa el públic subjugat, servit per intèrprets extraordinaris: Carme Elias, Maria Molins, Ernest Villegas, Santi Ricart, Jordi Martínez, Pep Ambròs i Andrea Portella.   
'¿Com utilitzar la ficció per explicar la pèrdua de la humanitat i la lluita per recuperar-la, i tot el mal que hem de fer i no podem evitar de fer si volem sobreviure?' Com ho has fet tu, amb aquest magnífic text, Ramon Simó9/10

03 de maig 2015

LA FLOR DEL TARONGER, LA TARONGINA

Tarongers d'El Cau. Foto: © Manel Des Valls
Aquests tarongers florits són en una parada d'una masia de muntanya, situada a prop de l’Aleixar (Baix Camp).  Les taronges són de la varietat Nàvel. "Ara mateix coincideixen les flors de la propera collita amb els fruits de la darrera. És una delícia passejar per la vora i poder gaudir del penetrant perfum de la tarongina", em diu Manel Des Valls —amic d'adolescència retrobat, ara sota pseudònim virtual—.  A casa seva les mengen madurades a l’arbre,  amb tot el contingut de sucre, les vitamines i  les propietats beneficioses en plenitud.  No les comercialitzen i en mengen dels vuit tarongers d'octubre a maig. Per molts anys.

Flors de taronger. Foto: © Manel Des Valls
Tanquem els ulls. Olorem. Ens deixem endur per la sensualitat de les flors del taronger, la tarongina. Si la seva fragància penetrant des de l'alta mar s'ensuma, com diu el poeta, també es pot sentir des de la nau de casa nostra.

Ens roba la voluntat
I ens emmetzina
La flor del taronger,
la tarongina.

Als taulells de les tavernes
Canten els vells mariners
Que la flor del taronger
Des de l'alta mar s'ensuma.
MANUEL VICENT. El mal de la tarongina



HOTEL PER A INSECTES


Les imatges són d'un catàleg de la cadena Bauhaus, especialitzada en mobles de jardí. Hotels per a insectes, en forma de casetes de fusta de cinc pisos amb diversos departaments. ¿Per a quins insectes? ¿Per a grills cantadors, per a estisoretes, per a formigues, per a vespes? ¿Per a qualsevol insecte desnonat? ¿O només per a insectes de pas? ¿Què hi trobaran les papallones? Estic confusa i espero que en llegir aquest apunt, algú m'il·lumini. De moment, només m'imagino mil conflictes entre els estadants. 

Per saber-ne més:
HOTEL PER A INSECTES




02 de maig 2015

MUNTÀNYUM, DE PLE A DUESAIGÜES (BAIX CAMP)



Han passat per sota del viaducte del tren, passant per la carretera paral·lela al llit del barranc. Han creuat el corrent d'aigua pel pont antic i han agafat un camí de carro des del qual han anat enfilant-se per les pedres de les parets seques dels trossos plantats d'oliveres fins arribar al bosc.
Des d'aquest mirador veuen les tendes plantades al terreny d'acampada, saludades pels primers rajos de sol de color taronja. S'estan una estona badant davant el paisatge que ara brilla com si fos d'or. Tenen a tocar el pont de catorze ulls del barranc dels Masos i el de nou del barranc d'Enseula i, entremig, les cases de Duesaigües, al fons, les de l'Argentera i, encimbellada al castell d'Escornalbou, l'ermita de Santa Bàrbara.

Presentació: Josep Llebaria Nolla
Pròleg: Màrius Domingo
Fotografies: Iolanda Salvadó
Ajuntament de Duesaigües, 2014




ROSES I NINES DE COL·LECCIÓ, AL CENTRE DE LECTURA DE REUS

Al vestíbul del Teatre Bartrina hi ha la instal·lació Un món de fantasia amb olor de roses, de Nines de Drap. Isabel Marsal, mestra artesana, hi presenta nines de gamma alta, molt elaborades, amb el segell del gust pel detall, tant de pròpies com de les seves alumnes.  El tema seran les roses, dues-centes cinquanta fetes de roba,  torretes amb roses que envoltaran la nina del cartell (vegeu l'estampat del vestit i el pom al braç). Nines creades a Reus,  per sumar sensibilitats al voltant de les roses naturals, en el marc del 68è Concurs-Exposició Nacional de Roses, Centre Lectura de Reus.

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Proverbi
 

01 de maig 2015

EL FENOMEN DE LES FEINES DE MERDA, AL TEATRE TANTARANTANA

Sobre el fenomen de les feines de merda. Dramatúrgia: Joan Yago. 
Companyia La Calòrica.  Teatre Tantarantana. Barcelona
La companyia La Calòrica (Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol) presenta Sobre el fenomen de les feines de merda, un espectacle fet d'històries breus amb el denominador comú de la degradació del sistema laboral contemporani. Denuncien les situacions d'inutilitat de la feina i l'estupidesa del contractant, unes situacions que voregen el surrealisme, però que sabem  ben bé que podrien ser experiències laborals de molta gent de la mateixa generació que els membres de la companyia, fins i tot autobiogràfiques. 
S'inspiren en l'article de David Graeber On the phenoena of bullshit jobs on l'antropòleg nord-americà estudia les causes i les conseqüències de la multiplicació de feines del tot prescindibles.
Un guió escel·lent, una dicció perfecta com la que vam poder gaudir a  La nau dels bojos, un conjunt interpretatiu de proximitat, fent una simbiosi versemblant entre intèrprets i personatges que intenten amb diversos recursos aconseguir sentir-se persones, malgrat tot. Un espectacle potent per riure's de la pròpia desgràcia. 10/10


AQUELLOS DÍAS AZULES, DE MARC ARTIGAU, AL CÍRCOL MALDÀ

Aquellos días azules. Dramatúrgia i direcció: Mar Artigau i Queralt
Círcol Maldà, Barcelona

Una joia sensible sobre l'arcàdia de la infància:  Aquellos días azules. Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé de la mà de Marc Artigau ens han invitat a berenar amb Nocilla en el marc d''un cabaret poètic, un poema de concerts, un desafiament als monstres que vivien dins l'armari, als primers estius com una coartada perfecta, als pares més joves, als avis encara vius, a la nit de reis, als anys que comptàvem amb dues mans...' Amb peces impagables, per recomanar i recomanar, en nom de la felicitat que hem sentit com a participants actius d'aquest espectacle. 10/10