![]() |
Presentació del llibre de poemes Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz Llibreria Calders, Barcelona, 13-X-2026 |
![]() |
Presentació Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. Col·laboració de Silvana Díaz. Fundació Úniques, Barcelona, 23-IV-2026 |
![]() |
Presentació del llibre de poemes Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz Llibreria Calders, Barcelona, 13-X-2026 |
![]() |
Presentació Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. Col·laboració de Silvana Díaz. Fundació Úniques, Barcelona, 23-IV-2026 |
Comentari a propòsit el poema visual Metratge excedent:
Comença la sessió i els quatre gats que ens acompanyen comencen a trepitjar les crispetes que, indolents, deixen caure provocant que el concert de blat de moro torrat i ensucrat es superposi a la banda sonora. El terra s’omple de midó calent que es continua expandint, sense aturador, i nosaltres decidim marxar. Abans, però, sobre una safata de paper amb vora ornamental també aboquem al terra les il·lusions amb què veníem a veure aquesta pel·lícula: retalls de vida viscuda, una acumulació de vivències i somnis que agafen formes vegetals i l’últim poema cargolat, a punt per ser llegit, mentre el vent ha quedat atrapat en les fibres trenades del nostre desencís. JOAN RAMELL
El pic de la tarda en remull Títols de crèdit Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Títols de crèdit:
Sobre la barca negra i metàl·lica, talment un mirall, la bola navega per un mar de xarpellera de jute on les branques entrellaçades són onades que marquen el ritme de la travessada. Nosaltres, fora de l’estany, tornem a jugar i tornem a llençar la bola mirant de tocar o de caure el més a prop possible del nostre propi reflex, no de la petita bola de fusta. La petanca és un joc de pes, precisió i gravetat, i el més difícil és llençar la bola d’acer sobre un mirall sense esquerdar-lo. JOAN RAMELL
![]() |
Comentari a propòsit del poema visual Final obert:
Els records embolicats al carret de fil amb els ulls oferint-se a la contemplació de la tendresa imperfecta de les coses fetes lentament. La bobina de fusta girant al voltant de la memòria que una roba florejada encara conserva. L’eco d’unes puntades reverberant per les parets de l’oblit. JOAN RAMELL
**
Comentari a propòsit del poema visual Taula de muntatge:
L'arrel penetra per les esquerdes del terreny buscant l’aigua fonda fins que un bon dia, borratxa de garnatxa i carinyena, torna a aflorar per lligar-se a la llicorella que la va deixar passar. JOAN RAMELL
**
Comentari a propòsit del poema visual Diorama:
Comentari a propòsit del poema visual Versió subtitulada:
La lluna s’ha despenjat i, sense que ningú la vegi, s’ha assegut a la vora d’un safareig petit. Amb els peus remena l’aigua quieta i desdibuixa la celístia dels estels que encara brilla en el seu reflex. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual La trama i el desenllaç:
Amb l’arbre de trinquet desarborat, la vela s’ha despenjat sobre la quilla quan el vent desfermat per la tempesta ha trencat les cordes que la tibaven. Restes de la fúria d’un combat que ara jeuen sobre una mar callada i en calma que fa poc era l’escenari d’un caos inclement. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual Càmera subjectiva:
El fil blanc respira en cada punt que l'àvia va cosir en silenci perquè la memòria no es desfés del tot i la branca, seca i tossuda, ha continuat creixent després que l'avi marxés. Ara es troben en aquest altar, sense tocar-se del tot: la branca reposa dins del brodat, el brodat sosté la gravetat de la fusta. Ella l’embolcalla, ell la fixa. El temps s’ha aturat en aquest altar on descansa la fotografia de l'àvia i de l'avi que ja no hi són. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual Càmera fixa:
La corneta penjada ja no crida cap acció, només apunta cap al record d’un temps passat que les flors i les fulles premsades al seu darrere fan present quan ens mostren el temps capturat. Són vida aturada, bellesa conservada, ara ja sense creixement. Són l’evidència d’un desplaçament imperceptible: del soroll a la quietud. JOAN RAMELL
***
COMENTARIS DEL RECITAL
Va ser una matinal esplèndida en saber fer. Exquisida l'actuació de la Mireia, un encert en la tria de poemes i esplèndida la conjunció de veu i música. Vam fer el ple. Moltes gràcies a tothom!» CARME ANDRADE
Lena, va ser molt bonic. Els teus poemes amb la teva veu, la música, tot plegat precios! MONIKA ESCUER
Vau fer un tàndem exquisit! A repetir, sí. ANTÒNIA FARRÉ
Va ser maquíssim, intim, inspirador… ISABEL FORNOS
"Plató desert" amb la veu i els poemes de la @lenapauls i l'actuació al piano de la @mireiamadz han omplert la sala gran del Centre Cívic Gregal. Sentit i sensibilitat en una acció poètica on la rigorositat i el talent artístic han estat molt visibles durant els 45 minuts. @les_versatils
Va ser una estona carregada d'inspiració, sensibilitat i bon gust. ISABEL MARSAL
Bon
record del recital... i bona pensada de fer dos vídeos, un de breu amb
el resum fotogràfic amb moviment complementat per l'storyboard de Contrafoc al paradís i l'altre amb el recital sencer. JOAN RAMELL
Deixa't estar de rapsodes còmplices, Lena. Va ser un espectacle perfecte: delicat i perfecte. Em va agradar moltíssim. Gràcies a tu per donar-me uns moments tan plens de vida. CARME SIMÓ
***
Per saber-ne més:
Comentari a propòsit del poema visual Udols del galant:
El rotlle dorm recargolat sobre si mateix, com una idea que encara no s’atreveix a respirar. Dorm lligat amb uns fils que no són fils, són els dubtes que encara no tenen resposta. Al seu costat, la maquineta espera, amb dues boques petites, el moment de transformar la fusta en precisió, la matèria en traç. El rotlle no és un rotlle, és una ullera de llarga vista per albirar, horitzó enllà, on neix el poema clar que un llapis afilat escriurà sobre un paper blanc. JOAN RAMELL
Comentari a propòsit del poema visual L'attrezzo
Al capdamunt de tot, el sol ens fa la rateta amb les aurores boreals, i tanquem i obrim els ulls en un gest automàtic i repetit sense saber si les veiem quan les mirem o quan les somiem. JOAN RAMELL
**
COMENTARI
A propòsit del poema visual L'antagonista:
Aquest any no ha fet el niu dalt de la xemeneia, la cigonya, l'ha fet al peu de la fàbrica, just a la paret del darrere, lluny de la porta d'entrada i sortida dels obrers, lluny de nens entremaliats i de llops famolencs, a resguard del vent i de les pluges. Aquest any, però, una calamarsada trencarà el sostre d'uralita de la fàbrica i omplirà el niu de granotes. JOAN RAMELL
COMENTARI
A propòsit del poema visual Efectes espacials:
La vela s'alça en silenci lligada a un pal que encara conserva la memòria del bosc. El vent invisible que la tensa fa que aquest petit vaixell no navegui oceans, sinó pensaments. JOAN RAMELL