'LA MADONNA DI MAGGIO', DE JOAN RAMELL

 

Des del 1814 se celebra al poble de Sant'Oreste i Pitigliano la festa de la Mare de Déu del Maig (últim diumenge del mes), que culmina amb la processó amb torxes del Mont Soratte. Els dies previs a la processó, es col·loquen centenars de feixos de canyes al llarg d'una zona de la muntanya, i al vespre, quan la processó arriba a la Piazza Mola a Vento, s'encenen totes les canyes simultàniament.

 

El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) és l'autor de l'opuscle Sant'Oreste i Pitigliano. La Madonna di Maggio, on transmet amb imatges i paraules la vibració de la descoberta del viatger. La mirada artística sobre els paisatges urbans esculpits pel temps enllaça amb la dimensió plàstica del documental sobre la festa del 'màgic somni', del 'miracle' de l'addenda. L'autor invita a construir laberints narratius a qui s'endinsa en cada imatge vinculada a una prosa poètica on descriu creences i costums enllaçats amb emocions pròpies. Un treball excepcional (que voldríem gaudir, també, en suport digital.)

 

 

 

 

Per saber-ne més, en aquest blog: 

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

EL CAVALLER SANT JORDI A REUS

Descarregueu la historieta gràfica en PDF

Text: Lena Paüls. 

Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  

 

 

*

Escolteu el conte

al Canal IVOOX  o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

*

¿On va anar i què va fer el cavaller Sant Jordi
l'endemà d'haver mort el drac ferotge?

Descobrireu en primícia el secret més ben guardat 

de la llegenda del cavaller Sant Jordi. 

L'endemà de matar el drac ferotge va arribar 

a la ciutat anomenada Sant Pere del Cloquer.

 

 

          SINOPSI

Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer (criptònim de Reus)— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.

 

CONCEPTES 

Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.

 

HEMEROTECA

* El cavaller arrebossat. Text: Lena Paüls. Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  «Lo Nunci»,  Centre d'Amics de Reus. Núm. 160, p. 16 a 21 

 

 

VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitecte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

CASTANYERES: FLAIRE DE TARDOR!

© Nines de Drap. Castanyera Lili. Mida: 48 cm
Reproducció per encàrrec.

Cada any, amb l'arribada de les castanyeres ja flairem la gran festa popular de tardor. En aparadors de botigues i en moltes cases apareixen les nines Castanyeres fetes per l'artesana reusenca Isabel Marsal, al seu taller de Nines de Drap. Pel que sé s'ha convertit en un regal intergeneracional que no té caducitat. Cada nina Castanyera de la Isabel és única, n'elabora de diverses mides, amb complements que les singularitzen. També ha creat els ninos Mario Castanyer i Pere Carboner i el gat Marrameu (el que segons la cançó "torra castanyes i li peten als morros.") Tots ens porten l'escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i freds de la tardor. Enguany no ha fet vent ni fred, encara, però agraïm aquesta tendra companyia.

Al costat de la nina Castanyera preparem les paperines i anunciem castanyes torrades i moniatos (i panellets i moscatell).  Plaers de tardor! 

CARTELL DE LA MISERICÒRDIA, REUS 2025

El cartell de la festa de la Misericòrdia d'enguany és de l'artista reuseca Teresa Llorach, s'hi representa l'encesa de carretilles del Ball de Diables. En paraules de l'autora: «Amb el llenguatge de l’aquarel·la he intentat traduir aquest instant en color i força. Cada pinzellada està feta pensant en la tradició, el ritual, l'energia col·lectiva que ens fa sentir units. Un moment que connecta generacions.»
Un cartell que concentra en un espai la metàfora festiva i patrimonial. Inclou un únic element vinculat a la festa: els diables. Simbolitzada amb el foc regenerador en la baixada tradicional del Ball de Diables pel passeig de Misericòrdia per escenificar al santuari la lluita entre el bé i el mal.
L'autora ha optat per la representació de la cohesió de la comunitat a través de la festa. La composició sòbria del conjunt l'ocupen figures dels diables d'esquena, amb caputxa, ciutadans anònims. Els oficiants empunyen la carretilla i estan concentrats en l'encesa, envoltats de fum i espurnes.  El foc ha pres. Un cartell visualment impactant, els detalls del qual es van imposant de tant mirar-lo.

A la biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus, Teresa Llorach, autora del cartell d'engany,  exposa dibuixos de diferents elements del seguici de la Festa de la Misericòrdia i els llibres que ha il·lustrat. Vegeu-ne unes imatges. 

Per saber-ne més:

Teresa Llorach, aquarel·les en adagio

 

 

'LA DRAGA SENSE ESCATES' TANCA EL CERCLE

La draga sense escates, a l'Escola Puigmarí de Duesaigües
Llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Text: Lena Paüls. Il·lustracions: Àgata Gil.

He explicat el conte La Draga sense escates als infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües, en una sessió a la mateixa escola. Un matí de vent tempestuós ens ha impedit que la féssim al Jardí de Ca la Lina, a tocar de la plaça on té lloc l'acció del conte, que és on el vaig explicar fa setze anys. Ha presidit la sessió, el mural que l'Anna Llebaria ha repintat per aquesta sessió i que a partir d'ara es quedarà a l'escola. A la pantalla, les esplèndides il·lustracions de l'Àgata Gil han acompanyat el relat oral del conte.

La draga ha nascut sense escates i ha arribat a Duesaigües perquè sap llegir la natura i està segura que aquí trobarà la solució. Amenaça el poble que si no la volen ajudar es menjarà una criatura cada dia fins que no en quedi cap. Els conte ofereix una mirada positiva davant del conflicte que presenta aquest personatge. Els duesaigüencs resolen l'assumpte fent ús de la solidaritat i la generositat. 

Hem acomiadat la draga amb una gran festa. Hem aviat coets i el confetti i les serpentines han anat a dojo sobre els assistents. Ha fet acte de presència el mestral (a, e, i, o, u) i una gotellada (1, 2, 3, 4, 5 dits sobre el palmell de l'altra mà) ha dispersat la gent de la plaça. 

 

Per celebrar que la draga ja té escates i, a més, ha promès que ni ella ni els seus parents no posaran foc als boscos, hem fet un tastet de galetes del Club Dragolí de Lectura. Ara per ara, aquest club només existeix a l'àlbum amb el logo que va dissenyar la il·lustradora Àgata Gil. M'agradaria ser-hi quan uns infants es constitueixin en lectors d'aquest club i expliquin o representin els contes que hagin llegit o els que s'hagin inventat.

 

Fent cua per sol·licitar la dedicatòria del llibre. 

He dedicat un llibre del conte La draga sense escates a cada infant, que s'han emportat també un punt de llibre d'espàrrecs màgics. El regal del llibre ha estat gentilesa de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 

 

 

Els alumnes més grans han rebut, a més, un petit quadern de natura per anotar-hi observacions del temps, de les plantes, dels ocells i altres animals en estat salvatge. 

 

D'esquerra a dreta: Marisol Aznar (directora de l'Escola Puigmarí),
Lena Paüls (autora del conte) i Anna Llebaria (autora del mural)

El conte La Draga sense escates va ser guardonat fa divuit anys amb el Premi Mercè Llimona i l'àlbum va ser distingit amb «The White Ravens» que atorga la Internationale Jugendbibliothek de Munic. L'he explicat en escoles, biblioteques, llibreries i altres fòrums amb infants. Per tancar el cercle l'he tornat a explicar a Duesaigües que és on va néixer.

 

He comptat amb l'acompanyament dels mestres de l'Escola Puigmarí de Duesaigües i de la complicitat l'Anna L., la Carmina M. i la Montse F. amb qui passejant pels herbassars florits, em van facilitar el plànol del tresor per escriure aquest conte. Amb la seva mediació, unes quantes generacions d'infants que han escoltat aquest conte han descobert la llengua en relació amb l'entorn. 

 

 

HEMEROTECA

Per LLEGIR el llibre en línia

i/o

per DESCARREGAR el llibre en pdf

 

* Entrevista a Lena Paüls. CLIJ, núm. 225. Reproduïda al dossier 'Cornabou', abril 2009

* Vídeo Canal Blau TV. Les autores revisen les proves de l'àlbum, 2008

* La draga sense escates, 3-XI-2009

* Il·lustradors i il·lustradores que s'emporten la palma, 27-III, 2010

* La draga sense escates, galeria, 31-V-2010

* La draga sense escates, premi The White Ravens, 30-V-2010

* Cassoletes de xocolata (per a la draga), 30-V-2010 

* Exposició de regals d'art, 24-XII-2010

* Un conte per a la igualtat: La draga sense escates, 18-IV-2011

* Invitació La draga sense escates, 21-IV-2012 (conté missatge 'bastant' secret)

* La draga es banya al pantà i surt l'arc de sant Martí, 22-IV-2012 

* La draga sense escates portarà llavors a Reus. Centre Cívic Migjorn, 15-IV-2016

* La draga sense escates al programa 'Suport a la lectura'. Ajuntament de Barcelona, 16-XI-2015

* Per sant Jordi, un àlbum, un conte i una novel·la il·lustrats, 23-IV-2015

* Contaconte La draga sense escates, a Reus, Centre Cívic Migjorn, 19-IV-2016 

* Una draga entre molts i molts dracs, Centre Cívic Migjorn, Reus, 23-IV-2016

* Noèlia Tarragó, la primera alcaldessa de Duesaigües, 15-VI-2019

* Conte enregistrat per l'autora: La draga sense escates. Escola de Lletres Centre de Lectura, Reus, 7-V-2020 

* La draga sense escates, conte per somiar Km0. Vídeo. Veu: Marta Vidal, bibliotecària del Centre de Lectura. Per als infants de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Maig 2026

 

Aquest conte duesaigüenc ha estat molt ben acompanyat

a Vilanova i la Geltrú, a Badalona, a Barcelona, a Reus i a Duesaigües

Gràcies a tothom que l'ha fet possible. 

 

 

ROSA DE FOC

© Ignasi Bañó Millet
Aquarel·la, 13x33 cm

Retrates el foc viu a l'engraellat de la teiera. Pel sedàs de l'art, has fet passar el cavaller sobre el seu corser, llança en mà. Encara suren en l'ambient gotes de la sang del drac que atemoria els prioratins. Ja ens hi trobem, i imaginem totes les malures abatudes i aquest foc del cremaller purificant l'aire. I, ara, en la calma dels marges que afileren ceps amb les arrels enfonsades a la pissarra trencallosa de llicorella, aspirem a obrir un llibre que ens inviti a la lectura i, com a punt, hi guardarem la flaire d'una rosa que es despullarà sensual amb la complicitat del temps. I brindarem amb un vi de bona anyada.

 

**

 

ESCOLTEU la prosa poètica Rosa de foc a Spotify
Veu: Andreu Sotorra

 

Música: Midley «Un pont de mar blava», «Valset», «El cafè antic» i «La lira».

Interpretació: La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

Composició: Lluís Llach. Àlbum: Tossudament Llach, 2006.

 

"Sempre queda una mica de perfum a les mans que ofereixen roses", llegim a l'embolcall amb què m'arriba el regal de la pintura d'Ignasi Bañó Millet, de part de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. A primer cop d'ull s'hi aprecia la corol·la bicolor, el calze i la tija d'una rosa, però el fet que calze, tija i unes suposades fulles siguin del color de l'acer m'hi ha fet repensar. I ja no l'he pogut interpretar d'altra manera: és una rosa de foc. Pètals flamejant dins d'un cremaller en forma de calze de rosa, i la punta d'una llança em remeten no a espurnes, sinó a taques de sang. Del drac. Hi ha hagut lluita entre el bé i el mal.  La signatura de l'autor a sopluig de l'escomesa. 

Les creacions artístiques s'acaben d'arrodonir amb la interpretació que en fa cada receptor a través de la seva sensibilitat.

AUCA DE SANT JORDI

Escultura de sant Jordi a la façana de Casa Amatller
Passeig de Gràcia, 41 - Barcelona

Al segle XIX, el moviment cultural de la Reinaixença va recollir i popularitzar la llegenda de Sant Jordi, tal com ens ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d'un episodi romàntic i fantasiós, agraït de transmetre als infants, però sempre m'ha xocat que l'heroi aparegués tan tard. El drac ja s'havia cruspit unes quantes noies del poble ras, i ara, a falta d'altre material tendre, estava a punt d'empassar-se la princesa. El rei i la reina es depentinen, manen fer ventar les campanes, vinga... correm-hi tots. El virtuós cavaller s'enfronta al drac i el mata. El bé contra el mal. Tot en ordre. I no. No hi estic d'acord. En aquell poble no hi quedava cap altra mossa. La sang del drac és la sang de totes les criatures que el monstre s'havia menjat. La rosa vermella neix d'aquesta sang. ¿A qui havia d'oferir la rosa el cavaller, si no hi havia cap donzella viva? A la princesa. I conte contat...

A Catalunya la versió més popular explica que a Montblanc (Conca de Barberà) per amansir un drac que causava estralls al bestiar decideixen donar-li una persona per menjar, elegida entre tot el poble. Com qualsevol ciutanada, el nom de la filla del rei és al bombo. I també el del rei i el de la reina, suposo. Fins aquí sembla una versió políticament correcta. Aquesta és la versió que recullen els àlbums actuals adreçats als infants. Però, ai, surt elegida la princesa. I ja hi som! ¿Hauria actuat el cavaller, si l'elegit hagués estat qualsevol altre del veïnat?, ens preguntaríem si fóssim malpensats.
Em sembla que hauríem d'anar tendint a mantenir la versió antiga, perquè permetria un comentari de tipus social no reverencial (sigui quina sigui la monarquia!) molt interessant pel creixement de la canalla.

Vegeu L'auca de Sant Jordi 

Autor: Joan Vilamala

LA MÀGIA DE LA PRIMAVERA

La màgia de la primavera consisteix en la revifada de la natura. Xim-xim de petons i tota cuca vivent floreix. Gaudim-ne. ** 
Quan arriba l'equinocci de primavera un raig de llum travessa uns punts exactes de construccions mil·lenàries arreu del món. Vegeu l'article
«Sis llocs màgics on se celebra l'arribada de la primavera»de Cristina Torra. Diari Ara, 21-III-2025

 

LA VELLA QUARESMA, UN CALENDARI POPULAR

Vella Quaresma, nina artesanal de 33 cm. de nova creació. 

       www.ninesdedrap.cat   -  nines_de_drap_isabel

Aviat vindrà Pasqua

i la mona menjarem.

Ho sentim, Vella Quaresma,

però no et convidarem.

LOLA CASAS

¿Us agradaria regalar o regalar-vos aquesta preciosa nina Vella Quaresma? Poseu-vos en contacte amb la reusenca Isabel Marsal de Nines de Drap. Fa vint anys que dissenya i elabora artesanalment aquestes nines lligades a la tradició popular que actuen de calendari.  Cada nina assenyala la fi del període carnavalesc i anuncia les set setmanes de Quaresma.  Setmana a setmana, des del dimecres de cendra fins al dijous sant se n'ha de separar una de les set cames. Com moltes de les tradicions que perduren aquí, els elements simbòlics que conté la Vella Quaresma pertanyen a la litúrgia catòlica, com Pasqua, Nadal o Reis. 

Totes les nines de la Vella Quaresma de la Isabel són originals i úniques. En cap hi falta els elements simbòlics: l'abstinència de menjar carn representada pel cabàs ple de verdures i el bacallà, considerades menges barates (tot i que actualment el bacallà és el doble de car que no pas el pollastre o fins i tot la vedella.)  Enguany n'ha fet tres models diferents (de 33, 38 i 48 cm) amb faldilla acampanada de cotó estampat, davantal color caldera amb llaç a la cintura i manteleta de punt de caragol. Les set cames són de cotó de colors diversos i porten un velcro a la part que s'ajunta al cos.

Aquest calendari popular en forma de nina té molta acceptació a les escoles de primària. Entre Carnestoltes i les vacances de Setmana Santa serveix com a referent per treballar diversos aspectes del currículum. 

Vegeu alguns exemples 

de la pervivència de la tradició: 

A Reus, la serrada de la cama de la Vella Quaresma a les Peixateries Velles s'ha convertit en una festa col·lectiva. Els menors de sis anys d'una vintena d'escoles canten la cançó "Serra la Vella", mentre una persona o personatge conegut (un nan del seguici festiu, per exemple), enfilat en una escala, serra una de les cames.

Set setmanes de Quaresma,
només hem pogut menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà.

Carnestoltes, quinze voltes,
i Nadal de mes en mes,
tots els dies fossin festa,
la Quaresma mai vingués.

A les parades dels mercats catalans cada any surt la Vella Quaresma. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada fan un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec on pengen set arengades.

**

La Vella Quaresma ha estat objecte de representació artística. Cada any es regenera amb noves creacions:

 

La Bella Quaresma. Pere Prats Sobrepere, 2025

La Vella Quaresma,  de Pere Prats Sobrepere

 

La Chumbera (1963), de Pablo Picasso
Cliqueu la imatge per saber-ne més

Grafit Vella Quaresma
c/ de la Volta d'en Bufanalla, Barcelona
Cliqueu la imatge per saber-ne més

NADALA DE LA FUNDACIÓ PIQUÉ ART

 

Fundació Piqué art, de Montbrió del Camp

 

**

Proses poètiques inspirades en obres de Josep Piqué Iserte:

 

Escultura L'ombra

Font dels dofins

Dibuix Estol d'ocells

Escultura Crit

EL PESSEBRE DEL MOLL, A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

El Naixement dins d'un vagó de tren.
Associació de Pessebristes de Barcelona, 2024

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha presentat durant molts anys un pessebre temàtic diferent cada any al pati del Museu Frederic Marés. Una visita que hem gaudit, pel magnífic treball artesanal que cada any sorprèn amb nova ambientació i mil detalls. Enguany, el pesssebre de l'Associació s'ha instal·lat al Pati de Carruatges de l'Ajuntament de Barcelona. 

Figura Joan Salvat-Papasseit

El pessebre de 2024 és un gran diorama realista que té com a marc la façana marítima del moll de  Barcelona, en commemoració del centenari del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924)), que hi va treballar i s'hi refereix al poema 'Nocturn per acordió'. 

Figures de treballadors del port a l'entorn d'un "foc d'estelles"

S'inspira en el tragí dels diferents oficis que convivien al Moll de la Fusta als anys vint del segle passat.  El Naixement es troba —tan discret, que pot passar-nos per alt, si ens trobem encaixonats dins de l'allau de visitants— en un vagó d'un tren de càrrega. A l'entorn hi ha gitanes, mossos d’esquadra i treballadors portuaris... Al fons, darrere d'una reixa, la comitiva dels Reis mags.

Les figures són de fusta i roba pintada, ideades pel pessebrista barceloní Manolo Trullàs i realitzades en un taller del nord d'Itàlia.  Un pessebre d'excepcional bellesa que l'ajuntament ha envoltat d'instal·lacions florals.  L'entrada és lliure, però cal anar-hi amb una bona càrrega de paciència perquè s'hi formen cues quilomètriques.

Nocturn per a acordió, Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
                    que és
                        guardar fusta al moll:
Però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
Sota els flandes
I els melis,
Sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
Sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
            què és
                    guardar fusta al moll:
Però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
Que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

            què és                         guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

Per saber-ne més:

NINES CASTANYERES A REUS

Ninos Pere Carboner. Nines de Drap, d'Isabel Marsal
Cliqueu la imatge per veure tota la col·lecció

 

En començar la tardor, en aparadors de botigues i en escoles de Reus apareixen unes nines artesanes que ens la recorden amb múltiples detalls. Són les nines castanyeres que surten del taller artesà de la reusenca Isabel Marsal. 

Nina castanyera
Nines de Drap, d'Isabel Marsal

Enguany la Isabel ha continuat ampliant-ne la família, amb el disseny de nines de diferents mides, amb models que es poden desvestir per afavorir-ne la conservació. Com a novetats presenta el nino Mario Castanyer, el nino Pere Carboner i el gat Marameu. I, pensant en espais grans, la Isabel ens farà per encàrrec la Castanyera Lili, amb totes les decoracions populars pròpies de tardor que ens es aportin escalfor: sac de castanyes, estora d'arpillera amb brodat, manteleta, cistella, fogonets, paella, espàtula, carbasses, bolets...

Ja en sento el perfum. Marrameu, a la vora del foc. 

Per saber-ne més:

* Nines de drap 

* Nines en llista d'espera
 * Música i silenci per dissenyar nines 
* Nines amb certificat d'adopció    * Passejant nines i tallers*'La castanyera', nina de drap 2021
* Nines d'hivern * Traguem les castanyes del foc!** Nina castanyera, l'artesania no s'improvisa