23 d’abril 2025

ROSA DE FOC

© Ignasi Bañó Millet
Aquarel·la, 13x33 cm
Retrates el foc viu a l'engraellat de la teiera. Pel sedàs de l'art, has fet passar el cavaller sobre el seu corser, llança en mà. Encara suren en l'ambient gotes de la sang del drac que atemoria els prioratins. Ja ens hi trobem, i imaginem totes les malures abatudes i aquest foc del cremaller purificant l'aire. I, ara, en la calma dels marges que afileren ceps amb les arrels enfonsades a la pissarra trencallosa de llicorella, aspirem a obrir un llibre que ens inviti a la lectura i, com a punt, hi guardarem la flaire d'una rosa que es despullarà sensual amb la complicitat del temps. I brindarem amb un vi de bona anyada.
 
**
 
 
Música: Midley «Un pont de mar blava», «Valset», «El cafè antic» i «La lira».
Interpretació: La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.
Composició: Lluís Llach. Àlbum: Tossudament Llach, 2006.

 
"Sempre queda una mica de perfum a les mans que ofereixen roses", llegim a l'embolcall amb què m'arriba el regal de la pintura d'Ignasi Bañó Millet, de part de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. A primer cop d'ull s'hi aprecia la corol·la bicolor, el calze i la tija d'una rosa, però el fet que calze, tija i unes suposades fulles siguin del color de l'acer m'hi ha fet repensar. I ja no l'he pogut interpretar d'altra manera: és una rosa de foc. Pètals flamejant dins d'un cremaller en forma de calze de rosa, i la punta d'una llança em remeten no a espurnes, sinó a taques de sang. Del drac. Hi ha hagut lluita entre el bé i el mal.  La signatura de l'autor a sopluig de l'escomesa. 
Les creacions artístiques s'acaben d'arrodonir amb la interpretació que en fa cada receptor a través de la seva sensibilitat.