29 de desembre 2022

INSTAL·LACIÓ SONORA 'R MUDA'

Instal·lació sonora 'R muda', de Gerard Marsal
i Projecte Ingenu. Centre de les Arts Lliures. La Seca, BCN
El músic reusenc Gerard Marsal Norte i Projecte Ingenu submergeixen l'espectador en l'obra de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) amb la instal·lació R muda. Consta de 13 escultures creades a partir de la interpretació dels neguits i passions que es troben en la poesia de Gabriel Ferrater (la r muda fa referència a la r final del seu primer cognom).  S'hi utilitzen 80 motors DC, 250 metres de cable elèctric que mouen petits objectes que podrien haver format part del món del poeta i creen una banda sonora per a la lectura.

La mostra es va presentar al Centre d'Art Cal Massó de Reus i ara es pot veure a La Seca, edifici patrimonial del segle XIV,  Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.
Oberta fins al 8 de gener.


27 de desembre 2022

PEL·LÍCULA 'SECRETS D'ESTAT'

Secrets d'estat. Regne Unit, 2019
Direcció: Gavin Hood
Crònica periodística, thriller d'espionatge i drama judicial. Keira Knightley interpreta Katherine Gun la traductora que, mentre treballava a l'Oficina de Comunicacions de la Intel·ligència britànica, va destapar la corrupció que va portar el govern a la Guerra de Iraq, el 2003. Li va arribar a les mans un correu electrònic confidencial enviat per l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units. El correu demanava la col·laboració britànica per espiar les delegacions dels sis països que en aquell moment eren membres del Consell de Seguretat de l'ONU, el vot dels quals era decisiu per legitimar la invasió de l'Iraq. Gun va decidir filtrar la informació a la premsa i va provocar un terratrèmol polític internacional. Va ser acusada de violar la Llei de Secrets Oficials. L'incentiu és el treball de l'actriu protagonista i la història ben explicada, tot i que tirant a plana visualment. Filmin. 8/10

26 de desembre 2022

'TERRA BAIXA (EL LLOP)', A TV3

Estrena a TV3. Emissió 25-XII-2022

El muntatge Terra baixa (El llop), dirigit per Àngel Llàcer, ha acabat la gira per una trentena de teatres de Catalunya i al Festival Temporada Alta de Girona. Se'n va poder veure el càsting i els assajos al programa 'El llop' i ara s'ha estrenat a TV3. 

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

"El que no li perdona el temps, a Terra baixa, és el perfil d'alguns dels seus personatges i les seves actituds davant el drama rural de Guimerà." [...] Ni el Manelic seria avui tan bon jan com és, ni la Marta aguantaria el que aguanta amb el casament de conveniència, ni l'amo Sebastià se les veuria tan fresques per dominar la hisenda i la seva gent com un terratinent de fa dos segles."

Intèrprets: Alexandra Olmo (Marta), Àlecs Guixà (Manelic), Pep Carpena (Sebastià), Jordi Ferragut (Tomàs), Blanca Lasobras (Nuri), Daniel Masalles (Mossèn), Alba Segarra (Nanda), Marc Andreu (Josep), Roser Martínez (Antònia), Toni Aguilar (Xeixa) i Tuni Salvadó (Pepa). 

"Tots els intèrprets espeteguen el text clàssic amb una netedat absolutament envejable que molts professionals haurien de tenir en compte. [...]  Amb un estol de matisos dialectals —cadascú el seu— que és un dels atractius afegits d'aquesta singular versió, tenint en compte que la Marta, la principal protagonista junt amb el Manelic, s'expressa en un afinat occidental en contrast amb els diferents subdialectes orientals dels altres o el subdialecte occidental ebrenc que també s'hi escolta."

"I hi ha el simbòlic "He mort el llop", esclar. I hi ha, a la llunyania, les sirenes d'un patruller de policia. Tot això amb un muntatge musical que ha coordinat Manu Guix i que reuneix des de la recent Rigoberta Bandini a l'incombustible Albert Pla passant per la tradicional La cançó del lladre amb que en Xeixa obre el foc."
ANDREU SOTORRA, fragments de la crítica

24 de desembre 2022

SÈRIE 'L'ÚLTIM ARTEFACTE SOCIALISTA'

L'últim artefacte socialista. Croàcia, 2021
Direcció: Dalibor Matanic

Els cosins Oleg i Nikola,  ciutadans de Zagreb, arriben a un petit municipi remot dels Balcans. Tenen un gran projecte per a la fàbrica de turbines que ara està abandonada, però que havia estat el centre de l'activitat local. Els habitants del poble, marcats per la caiguda del comunisme i la separació de Ioguslàvia, viuen en la misèria i la desesperació. ¿Què estan disposat a fer per recuperar la dignitat? Una història apassionant que s'emmarca sobre les deixalles d'un món on la clase treballadora, els empresaris moderns nouvinguts i els vells ideals segueixen alimentant un sistema econòmic que s'autodevora.  Els fets que s'hi expliquen marquen un pont entre el passat comunista i l'era del capitalisme desenfrenat actual. Cada episodi se centra en un dels personatges mostrant què feia abans de la guerra i la seva situació d'ara. Producció i interpretacions d'alt nivell. 6 episodis de 50 minuts. Filmin. 9/10


23 de desembre 2022

'EL VICI DE CANTAR', DE JOAN MANUEL SERRAT

Palau de Sant Jordi. Barcelona
Concert final 23 desembre 2022 

Crítica-crònica musical d'Andreu Sotorra
  



22 de desembre 2022

'CATARINA E A BELEZA DE MATAR FASCISTAS' AL TEATRE LLIURE

Catarina e a beleza de matar fascistas
Creació i direcció: Tiago Rodrigues
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El dramaturg i director portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977) és l'artífex d'aquest muntatge que parla de l'activisme contra el feixisme. La família Catarina (tots es diuen Catarina i tots vesteixen de dona) cada any maten un feixista i l'enterren al bosc de tocar d'una propietat seva. Enguany el ritual de la reunió familiar, el tec i la mort d'un feixista és a punt de repetir-se. Tot és a punt, toca posar-ho en pàctica a una de les filles. Tot i que l'ha segrestat, ara, quan és el seu moment de glòria, es nega a executar-lo i ho justifica davant dels familiars. Dues hores i mitja, amb arenga final del feixista indultat, una arenga tan semblant a la dels feixistes del nostre entorn que fa feredat. Acabem amb xiulets, picant de peus i 'fora, fora'. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

21 de desembre 2022

'ELS RAPINYAIRES', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Els rapinyaires. Autor: Roc Esquius 
Direcció: Nelson Valente
Sala Versus Glòries, Barcelona
El dramaturg Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) ha escrit aquesta comèdia en clau de thriller que transcorre en un ambient rural. Una dona ha comprat una casa de poble fugint, sembla, del brogit de la ciutat. Hi va a viure amb la seva parella, que no es mostra gaire entusiasmada amb el canvi.  I, tan aviat com prenen possessió de la casa, els visita l'alcalde per pressionar-los a vendre-la a una pobra dona del poble que la necessita per a la filla. I la pobra dona també es presenta. Potser la venda vitalícia de la casa té algun misteri inclòs. Som-hi, que encara farem negoci. Intèrprets que són i no són els personatges que ens pensem tenir davant: Roser Batalla, Ramon Godino, Òscar Jarque i Rafaela Rivas. Boníssim guió, boníssima estructura. Escenografia amb la pols suficient sobre tot.  Final inesperadament apoteòsic. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

20 de desembre 2022

UN PIRINEU DE PESSEBRE

Museu Frederic Marès. Pessebre 2022
Per Nadal, Barcelona s'omple de pessebres. Per visitar-los es formen cues tan llargues com les que es formen a les voreres on hi ha les grans administracions tradicionals de loteria.
Hi ha pessebre a la Catedral, a la basílica de Santa Maria del Mar, al Mercat de Santa Caterina i al de la Concepció, un pessebre al mar, visible des del Moll de la Fusta, un d'humorístic a la Casa dels Entremesos. Cap canvia gaire d'un Nadal a l'altre. 
En canvi, el pessebre del Museu Frederic Marès cada any és diferent. Enguany s’emmarca en una vall del Pirineu. En aquest entorn idíl·lic amb muntanyes, valls i llogarets es despleguen desenes d’elements representatius de la vegetació, els pobles, els costums propis, l’agricultura i la ramaderia de la zona. Figures d'estil clàssic que representen escenes tradicionals com el Naixement, l’Anunciació als pastors o la Cavalcada dels Reis d’Orient, però també altres escenes populars i, fins i tot, extretes d’algun conte clàssic. El pessebre és obra de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

Obert fins al 8 de gener.


19 de desembre 2022

LA GRAN FARSA (ELS JUTGES NO PORTEN BOTONS VERMELLS A LA TOGA)

La gran farsa (els jutges no porten botons vermells a la toga). Autor: Santiago Fondevila. Dramatúrgia: Santiago Fondevila i Ramon Simó, amb la participació dels actors. Direcció: Ramon Simó.  Sala Beckett, Barcelona.
 
Quatre grans actors multifacètics de l'escena catalana: David Bagés, Jordi Martínez, Santi Ricart i Xavier Ripoll per a La gran farsa (els jutges no porten botons vermells a la toga), l'opera prima del periodista i experimentat crític teatral Santiago Fondevila. Les accions se situen a la presó, el 2037, on tres presos polítics i un de comú preparen una obra de teatre. L'autor diu que va escriure l'obra per la ràbia que li va causar el judici esperpèntic i la sentència contra els líders independentistes encausats per l'1-O. No en fa referència explícita, però la lectura, escena a escena i globalment és prou nítida de referents, autocrítica i metàfores de la realitat, encara que estigui embolcallada per interpretacions clownesques. Tot es mou al punt just d'eixelebrament perquè el muntatge sigui una obra d'art de llarg recorregut. 9/10


*
 

18 de desembre 2022

'TRAVY', REPOSICIÓ A LA SALA BECKETT

Intèrprets:  Quimet Pla, Núria Solina, Diana Pla, Oriol Pla. Pare, mare, filla i fill. No és que s'emportin el teatre a casa, el quatre són teatre.  Intèrprets tot terreny, interpreten a Travy els seus propis personatges amb la tendresa que embolcalla la nissaga a la taula. Una síndria emfarfega els moviments paterns, no l'abandona, tot i el pes.  Metàfora del present. Quimet i Núria, els progenitors, guarden carpetes de gags acabats a mitges, el fill Oriol ha triomfat fora de casa i Diana, la filla, tira cap a llenguatges de circ contemporani. La síndria amb què entra a escena fent equilibris, el futur. Potser serà el darrer espectacle que aquest equip de pallassos faran plegats. Brodats artesanalment els monòlegs adreçats a l'altre que hi és i escolta el que vol. Hi ha teatre perquè hi ha l'altre. Al carrer, a casa. Sempre. Plorem de riure, plorem. Gràcies, Oriol, per aquest regal. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

Vídeo de l'estrena al Teatre Lliure, 2018

17 de desembre 2022

EXPOSICIÓ 'CONFLUÈNCIES', AL MUSEU FREDERIC MARÈS

El verb "confluir" designa la unió entre dos rius, dos fluxos
que sumen els seus cursos respectius.
Al catàleg de l'exposició 'Confluències' hi ha la imatge del bust reliquiari d'una santa, talla del segle XVI, i 'La dama de les vespes' de Gerard Mas, del 2009. Són dues escultures que aparella aquesta exposició, una procedent del fons del Museu Frederic Marès i l'altra de la col·lecció Carmen i Lluís Bassat. Una exposició amb un discurs expositiu singular perquè ofereix noves lectures d'aquest museu de temàtica religiosa, de titularitat municipal que, per moltes vegades que ens hi acostem, no podrem abastar a observar tot el cabal d'art que s'hi conserva. És una invitació a descobrir escampades per l'espai expositiu de la primera i la segona planta la trentena de petites escultures d'autors com Joan Miró, Henry Moore, Pablo Gargallo, Chillida, Subirats, Andreu Alfaro, Joan Brosa i també de noves fornades d'escultors, connectades per fons o per forma amb peces que daten de mil anys ençà. Les obres medievals, del Renaixement, del barroc i del segle XIX del museu dialoguen ara amb peces d’aquesta col·lecció d’art contemporani. Excepcional. En volem més.

15 de desembre 2022

PEL·LÍCULA 'LA NIT DEL 12'

La nit del 12. Direcció: Dóminik Moll. França 2022

Thriller policíac basat en un cas real de la comissaria de Grenoble. Un investigador de la policia judicial viu obsessionat per l'assassinat no resolt en un barri residencial de la ciutat. Una noia jove va ser ruixada per un desconegut amb gasolina i cremada al carrer prop d'on vivia amb els seus pares. Després de moltes entrevistes i estirar molts fils, la policia només pot assegurar que el crim es va cometre la dit del dia 12. Interessant perquè tot i seguir el cànon del gènere aprofundeix en la violència de gènere i com el tracta la policia. Festival de Cannes. Selecció oficial 2022. Filmin. 8/10 

14 de desembre 2022

JOVES TALENTS A L'ESPAI KBR MAPFRE

Una imatge fixa pot suggerir el moviment a través de la composició, però ¿pot suggerir el so? Els fotògrafs de les noves fornades investiguen aquest fet i exploren altres límits de la fotografia artística. Ho hem vist a l'exposició de la segona edició de KBr Flama'22 on es presenten quatre projectes que signen joves talents de les escoles de fotografia de Barcelona.

Nanouch Congost (Girona, 1999) presenta 'Papa', un projecte que parteix de la relació amb un pare absent. Va entrevistar i fotografiar un seguit de persones de diferents edats i els demanava una fotografia d'arxiu del pare i que en fessin una descripció lliure.

Guillermo Fernández (Granada, 1991) a la sèrie 'Los santos innocentes'  il·lumina la realitat nocturna contemporània de la província de Granada, actual 'regne' de la marihuana.

Jordi Miquel Riera (Girona, 1977) explora a 'Modus imaginis'  les possibilitats de la fotografia per suggerir o representar el so.

Sílvia Parés (Vic, 1997) a 'Owning the Weather' reimagina el fenomen de la manipulació climàtica en una peça audiovisual que explora el passat, reflexiona sobre el present i imagina el futur dels nostres cels.

Oberta fins al 15 de gener de 2023

12 de desembre 2022

'UNA NOCHE SIN LUNA', AL TEATRE NACIONAL

Una noche sin luna, de Juan Diego Botto.
Direcció: Sergio Peris-Mencheta. Sala Gran, TN
¿Com es pot baixar una estrella a la platea?, es preguntava Federico García Lorca. L'actor Juan Diego Botto (Buenos Aires, Argentina, 1975) es posa a la pell de Lorca i ho aconsegueix amb un monòleg d'excepcional bellesa del qual sabem el final tràgic. Prenent la veu de Lorca després de mort, Diego Botto interactua constantment amb l'auditori i relata el pas per la Residencia de Estudiantes, les crítiques que va rebre de Yerma, el projecte teatral de La Barraca, la relació amb la premsa, els amors, la tensió dels últims anys. I com el van prendre de casa, els pensaments moments abans de la mort i l'afusellament a mans dels franquistes, el 18 d'agost de 1936.  Encara avui només se sap que el van matar i enterrar entre Viznar i Alfacar, juntament amb el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadí. 'El desig és un vaixell', sobre el qual viu un imponent, tendre i innoblidable Lorca. Bravo!, Juan Diego Botto i Sergio Peris-Mencheta, director. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

09 de desembre 2022

'NO SENSE LA MEVA LLIMA', EN EDICIÓ DIGITAL

No sense la meva Llima. Edició digital, 2022
Coberta: Pere Prats Sobrepere

LLEGIU el llibre en línia

i /o
 
Em plau compartir el llibre No sense la meva Llima, un recull de narracions breus amb els animals com a protagonistes. Consta de tres grups de relats de diferent to i perspectiva, que s'inscriuren en la tradició literària catalana de bestiaris que retornen una imatge aproximada de la fragilitat de la fauna humana.
He imaginat tot d'éssers plens de veritat, com la gossa protagonista de No sense la meva Llima, narració que dona títol al recull,  una història realista en format de monòleg enregistrat per una noia cega, durant un matí pels voltants de Nadal. El segon recull, Animals de companyia, són ficcions fantasioses amb un toc d'humor i malícia que exploren les relacions d'una cinquantena de petits animals que conviuen en un jardí privat. I el tercer grup, Peces de a natura diligent, són relats d'experiències singulars amb una vintena d'animals diversos d'una periodista especialitzada en temes de natura.
 
Fins i tot en la caiguda d'un pardal 
hi ha una especial providència
W. SHAKESPEARE. Hamlet, Acte 5, Escena II 

08 de desembre 2022

'DIVINA DE LA MORT', AL MALDÀ

Divina de la mort. Dramatúrgia; Companyia Fac-òF
Intèrprets: Marc Arias, Julia Calzada, Joana Castellano,
Gisela Guitart i Paula Segura. Direcció: Juanjo Cuesta. El Maldà

Espectacle de cabaret de petit format a El Maldà. El fil conductor és la pressió dels estereotips socials de bellesa que comporten el culte desmesurat al cos. Agreujat amb l'expansió a les xarxes socials de mètodes descabellats que asseguren resultats infal·libles, però no comprovables. Coreografia persistent i mil·limètrica, breus peces musicals, humor pujat de to i pit i cuixa de rigor: «Toqui, toqui!» En la sessió d'estrena hi va intervenir Laura Aubert, actriu, cantant i música que va reblar el tema nuclear del muntatge amb frases extretes de la realitat sobre l'aparença de les actrius. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a  «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


07 de desembre 2022

MUSICAL 'PARES NORMALS', AL POLIORAMA

Pares normals
Autors: Els Amics de les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta
Direcció escènica: Sergi Belbel. Teatre Poliorama, Barcelona
Autoria, intèrprets, música en directe, tècnica i direcció de luxe. El resultat, no podia ser d'altra manera amb el talent dels professionals que reuneix, un musical ben cuidat des de l'inici, creat aquí, amb referents d'ara i aquí i en català (ja comença a ser cosa ressenyable, per rara!). El fill dels pares normals és l'Aran (interpretat per l'actor Enric Cambray), un jove advocat que viu als EUA. Ve a visitar els pares per anunciar-los que es casa. Però coincideix amb un fet que li canviarà la vida. I de quina manera.  I de quina manera enganxa la trama! Tant, que fins i tot ens trobem aplaudint el petó de la parella, com es feia a les sales de cinema. I acabem plorant a llàgrima viva amb la cançó que canta la representant de la tercera generació (en la sessió d'estrena, la nena Rafaella de Assis). Com en els bons musicals, sortim al carrer taral·lejant la tornada. El llistó torna a estar molt alt. 10/10

Intèrprets: Enric Cambray, Júlia Bonjoch, Annabel Totusaus, Albert Pérez, Lucía Torres, Anna Herebia, Bernat Cot, Víctor Gómez i les nenes en funcions alternes: Rafaella de Assis, Laia Pérez, Ona Mas i Emma Alegret.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


06 de desembre 2022

 SÈRIE 'KADEWE'

Kadewe. Direcció: Julia von Heinz. Alemanya, 2021
Berlín, anys 20. Després de la Gran Guerra, el fill i la filla del propietari, l'administrador i una treballadora es fan amics inseparables a KaDeWe, un gran magatzem exclusiu, temple de l'opulència de l'època. Per la nit sovintegen la legendària discoteca Club Eldorado on corrien les drogues i la prostitució. Però, sobretot, va ser un espai de llibertat sexual i de realització personal. Un drama centrat en Hedi, Fritzi, Harry i Georg, quatre joves progressistes i ambiciosos que en una època convulsa se saben reinventar i s'embarquen en una aventura fascinant. Mentrestant, el nazisme va guanyant terreny i comença a projectar l'ombra sobre tots els estaments de la ciutat. 6 capítols de 50 minuts. Filmin. 8/10


03 de desembre 2022

EXPOSICIÓ 'DONES. IMATGES FRAGMENTADES'

Museu Etnològic i de les Cultures del Món. (Montcada, 12)
A la seu del carrer Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món, l’exposició Dones. Imatges fragmentades invita a reflexionar, des de la contemporaneïtat, davant de retrats de dones que se sabien mirades. La mostra recull un centenar de fotografies de dones de diversos continents procedents dels arxius fotogràfics del museu i de la Fundació Folch. Van ser realitzades entre les dècades de 1950 i 1980 durant les expedicions que constitueixen l’origen del museu.

En el primer àmbit s’exposa una selecció de fotografies agrupades en petits relats, com les maternitats, les joies, l’aigua, la quotidianitat, o el colonialisme. El segon àmbit està dedicat a la intervenció artística La memòria de les aranyes, de l’artista Mercis Rossetti, que parteix d’una segona selecció de fotografies (algunes coincidents) que, retallades, enfoquen detalls.

Exposició oberta fins al 12 de març.

01 de desembre 2022

PEL·LÍCULA 'EL PERDÓ'

El perdó. Direcció: Maryam Moghadam i Behtash Saneeha
França i Iran, 2022
La vida de la vídua iraniana Mina (interpretada per l'actriu Maryam Moghadam) es capgira de dalt a baix quan s'assabenta que Babak, el seu marit, era innocent del crim per al qual l'han executat.  Les autoritats es disculpen de l'error burocràtic i li ofereixen una compensació econòmica,  però Mina comença una lluita silenciosa i perseverant contra el sistema. Perd la feina i  a punt d'acabar al carrer amb la seva filla, truca a la seva porta un home anomenat Reza i li diu que ve a pagar-li uns diners que devia al marit.  No és un conte de fades. Ni a partir d'aquest moment ni el final. Filmin. 9/10