Una noche sin luna, de Juan Diego Botto. Direcció: Sergio Peris-Mencheta. Sala Gran, TN
¿Com es pot baixar una estrella a la platea?, es preguntava Federico García Lorca. L'actor Juan Diego Botto (Buenos Aires, Argentina, 1975) es posa a la pell de Lorca i ho aconsegueix amb un monòleg d'excepcional bellesa del qual sabem el final tràgic. Prenent la veu de Lorca després de mort, Diego Botto interactua constantment amb l'auditori i relata el pas per la Residencia de Estudiantes, les crítiques que va rebre de Yerma, el projecte teatral de La Barraca, la relació amb la premsa, els amors, la tensió dels últims anys. I com el van prendre de casa, els pensaments moments abans de la mort i l'afusellament a mans dels franquistes, el 18 d'agost de 1936. Encara avui només se sap que el van matar i enterrar entre Viznar i Alfacar, juntament amb el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadí. 'El desig és un vaixell', sobre el qual viu un imponent, tendre i innoblidable Lorca. Bravo!, Juan Diego Botto i Sergio Peris-Mencheta, director. 10/10
