La draga sense escates, a l'Escola Puigmarí de Duesaigües Llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Text: Lena Paüls. Il·lustracions: Àgata Gil.
He explicat el conte La Draga sense escates als infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües, en una sessió a la mateixa escola. Un matí de vent tempestuós ens ha impedit que la féssim al Jardí de Ca la Lina, a tocar de la plaça on té lloc l'acció del conte, que és on el vaig explicar fa setze anys.Ha presidit la sessió, el mural que l'Anna Llebaria ha repintat per aquesta sessió i que a partir d'ara es quedarà a l'escola. A la pantalla, les esplèndides il·lustracions de l'Àgata Gil han acompanyat el relat oral del conte.
La draga ha nascut sense escates i ha arribat a Duesaigües perquè sap llegir la natura i està segura que aquí trobarà la solució. Amenaça el poble que si no la volen ajudar es menjarà una criatura cada dia fins que no en quedi cap. Els conte ofereix una mirada positiva davant del conflicte que presenta aquest personatge. Els duesaigüencs resolen l'assumpte fent ús
de la solidaritat i la generositat.
Hem acomiadat la draga amb una gran festa. Hem aviat coets i el confetti i les serpentines han anat a dojo sobre els assistents. Ha fet acte de presència el mestral (a, e, i, o, u) i una gotellada (1, 2, 3, 4, 5 dits sobre el palmell de l'altra mà) ha dispersat la gent de la plaça.
Per celebrar que la draga ja té escates i, a més, ha promès que ni ella ni els seus parents no posaran foc als boscos, hem fet un tastet de galetes del
Club Dragolí de Lectura. Ara per ara, aquest club només existeix a
l'àlbum amb el logo que va dissenyar la il·lustradora Àgata Gil.
M'agradaria ser-hi quan uns infants es constitueixin en lectors
d'aquest club i expliquin o representin els contes que hagin llegit o
els que s'hagin inventat.
Fent cua per sol·licitar la dedicatòria del llibre.
He dedicat un llibre del conte La draga sense escates a cada infant, que s'han emportat també un punt de llibre d'espàrrecs màgics. El regal del llibre ha estat gentilesa de Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Els
alumnes més grans han rebut, a més, un petit quadern de natura per
anotar-hi observacions del temps, de les plantes, dels ocells i altres
animals en estat salvatge.
D'esquerra a dreta: Marisol Aznar (directora de l'Escola Puigmarí), Lena Paüls (autora del conte) i Anna Llebaria (autora del mural)
El conte La Draga sense escates va ser guardonat fa divuit anys amb el Premi Mercè Llimona i l'àlbum va ser distingit amb «The White Ravens» que atorga la Internationale Jugendbibliothek de Munic. L'he explicat en escoles, biblioteques, llibreries i altres fòrums amb infants. Per tancar el cercle l'he tornat a explicar a Duesaigües que és on va néixer.
He comptat amb l'acompanyament dels mestres de l'Escola Puigmarí de Duesaigües i de la complicitat l'Anna L., la Carmina M. i la Montse F. amb qui passejant pels
herbassars florits, em van facilitar el plànol del tresor per escriure aquest conte. Amb la seva mediació, unes quantes generacions d'infants que han escoltat aquest conte han descobert la llengua en relació amb l'entorn.
HEMEROTECA
Premis que ha obtingut el conte La draga sense escates: * Premi Mercè Llimona de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2007 * Distinció «White Ravens» de la Internationale Jugendbibliotek de Munic, 2010
Edicions de La draga sense escates: * Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008
* Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i 2011, col·lecció «Petits insòlits» * Edició digital, 2024
És a punt d'assaltar-nos en tots els terrenys la Intel·ligència Artificial. Tindrem a disposició una
imparable —i incommensurable—enciclopèdia digital. N'hem d'estar al dia i aprofitar-ne tants recursos com puguem.
RECURSOS LINGÜÍSTICS. L'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat enguany al Diccionari de la Llengua Catalana DIEC en línia 87 articles nous i 289 modificacions el 2024. Entre les paraules que s’hi han incorporat hi ha autocaravana, batucada, blíster, càtering, clicar, datàfon, esnifar, gorro, kebab, led, mediàtic, paparazzi, porexpan, tiramisú i xapata. Costa de creure que no hi fossin!
LECTURA. Fa anys que llegeixo —i publico— llibres en línia. A la biblioteca digitalebiblio.cat he accedit a llibres que no m'hauria comprat mai de la vida. El préstec de llibres a la biblioteca digital té l'avantatge que si un llibre no em fa el pes o no m'ofereix el que estic buscant en aquell moment, el torno sense remordiments. Els llibres que he publicat en línia deuen tenir un recorregut semblant, però per les dades sé que han arribat a mans d'una quantitat de lectors tal que, si els hagués publicat en suport de paper, ni tan sols me l'hauria poguda imaginar.
CINEMA. No recordo la darrera vegada que he anat a una sala de cinema. Fa anys que veig pel·lícules i sèries al canal Filmincati a Movistar +.
CONFERÈNCIES. Cada vegada més m'interesso pels vídeos dels actes culturals als quals
no he pogut assistir presencialment. És un bon model el canal Youtube del Centre de Lectura de Reus.
Els actes es poden seguir en directe i després, pels vídeos es pot fer el seguiment de
conferències, presentacions de llibres, converses, contes per a
infants...
TELEVISIÓ. Rarament veig programes en directe. Ni tan sols els
Telenotícies. Segueixo els programes en els vídeos a la plataforma 3cat.
PREMSA. Llegeixo tres diaris en línia cada dia. La lectura selectiva per aprofundir titulars i llegir articles no m'ocupa gaire més d'una hora. A més, passo els ulls per vuit —les acabo de comptar— revistes cada més.
EXPOSICIONS. Hi ha moltes exposicions pensades per visitar en línia. Es poden veure a les pantalles dels televisors a casa o en tauletes i mòbils als
transports públics o al terrat, fent alguna capcinadeta. De fet, si el
tema ens atreu, aconseguirem mantenir l'atenció. Sobretot perquè els continguts es presenten amb dissenys atractius d'imatge i de so. Relaciono aquí uns exemples que tinc a mà:
Museu Nacional d'Art de Catalunya, col·leccions on line. 1900 peces de la col·lecció permanent, amb gigafotos de l'absis de Sant Climent de Taüll i de la Vicaria de Marià Fortuny. Activitats al Canal+MNAC Continguts audiovisuals digitals en contínua actualització relacionats amb la col·lecció, les darreres exposicions i les activitats del museu.
Museu d'Història de Catalunya. Exposicions creades exclusivament per ser presentades en línia:
I me'n deixo. Aquest apunt no té pretensions de ser exhaustiu. La síntesi: disposem de molts recursos culturals en línia d'accés fàcil i actualitzats. Molts són imprescindibles per a l'ús quotidià. D'altres, ens mantenen al corrent, fan la funció informativa, però no substitueixen l'emoció de veure els traços d'una pintura original, sentir i viure un concert o un espectacle en directe o fullejar un llibre d'artista. O sentir el refilet d'un rossinyol en despuntar el dia. Cultura.
Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona,1929, Duesaigües, 2019) no pertanyia a la generació digital, però crec que li entusiasmaria la idea que la seva obra es doni a conèixer al món per mitjà de la tecnologia. I, sobretot, estaria molt satisfet que la seva filla, l'Anna Llebaria Enrich, faci servir per crear amb tanta propietat les pintures i els pinzells i que va heretar d'ell avui fa cinc any. Vegeu-ho:
L'Anna Llebaria ha prologat Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, publicació de trenta aquarel·les de paisatges figuratius, sobretot del Baix Camp i entorns, plasmats amb
dibuix sòlid, pintats amb paleta de llum de seda que comuniquen una
síntesi de la memòria col·lectiva. Llebaria Grau es fa testimoni bategant
del pas del temps sobre el paisatge i
ens el retorna interpretat amb la intemporalitat de l'art. Les aquarel·les es presenten acompanyades de textos del mateix artista i de
Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat
García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González,
Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc
Vergés, amics que en fan lectures singulars i aporten nous discursos a les obres. Llibre dedicat a la Maria Rosa Enrich Vidal, optimista contra vent i marea.
El Neret i la Montsant recullen branques per fer una cabana i
troben una caseta recoberta de dalt a baix de fruita amb un lleuger bany
de xocolata. Se'n malfien perquè coneixen el conte de Hansel i Gretel.
Al porxo hi ha una dona ajaguda en una hamaca que llegeix impasssible.
És una mena de fada protectora, però també inquietant perquè només diu
una frase: «Qui mengi d'aquesta fruita...» Sembla que els inviti a
atrevir-se a tastar la fruita que hi ha a l'abast. Els petits fan una
juguesca, guanyarà el grup que robi més fruita. Però els trapelles no
saben que cauran en una trampa de la qual no podran escapar mai més.
La reflexió: La fruita de la caseta és un esquer per tal que els qui la tastin en descobreixin el gust i en gaudeixin. Aconseguida la fruita amb una actuació agosarada, els sembla exquisida. Per sempre més en menjaran per trobar aquell gust primer.
Els valors: Interès per la descoberta, cooperació, seny i rauxa, menjar sa.
Una draga arriba a un poble on hi ha un estany i exigeix que la curin: no té escates. Amenaça de menjar cada dia un nen o una nena del poble fins que no li solucionin el problema.
La gent del poble li fa menjar espàrrecs a tota hora. Al poble, ningú no
és calb, mengen tots espàrrecs i els creix gespa al cap. No saben que
les aigües de l'estany són màgiques.
Un dia que fan anar la draga a
rentar-se a l'estany, en surt amb unes escates grans com a plats. Està
molt agraïda. Es compromet que cap drac posi foc als boscos. Però l'assumpte no acaba aquí...
Edicions:
* Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008(1) i 2011(2), col·lecció «Petits insòlits»
* Edició digital, 2024
Premis:
* Premi Mercè Llimona de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2007 * Distinció «White Ravens» de la Internationale Jugendbibliotek de Munic, 2010
La comitiva d'uns reis disfressats ha estat interceptada a la frontera. Del cant II
El poema S'ha desmaquillat l'àngel és una nadala en set cants que transcorre en un pessebre en guerra. El presento en format digital i enregistrat en pòdcast. El vaig iniciar pels volts de Nadal de fa vint anys i l'he anat definint apilant impressions i emocions pel desconcert i la falta d'entesa entre els guies cecs, les decisions dels quals tenen el poble ras com a víctima.
El poema es pot escoltar en la veu d'Andreu Sotorra amb el fons musical de la nadala més popular a Ucraïna, Xtxèdrik [Carol of the bells], composta el 1916 per Mikola Dmítrovitx Leontòvitx, interpretada pel Kölhner Jugendchor St. Stephen, a l'àlbum 'Sing Halleluja', 2018. La va popularitzar en anglès Peter J. Wilhousky, nord-americà d'origen ucraïnès. El 1921 va ser interpretada pel Cor Nacional d'Ucraïna al Carnegie Hall de Nova York.
«Una realitat que vivim cada dia, i que ens costa assimilar, sense poder-hi fer res. Un llenguatge profund, que diu molt més del que escoltem.» FANY ALBERICH
«La
cruesa i la bellesa en aquesta nadala que ens invita a mirar el nostre
món de cara, sense concessions, ni endolciments, ni mistificacions. La
poesia al servei, la poesia mirall... Felicitats per saber vessar
paraules a aquest pou d'on de moment no veiem la sortida. I no voldria
pecar de transcendent ara que tot ha de ser frívol i volàtil. I el
pitjor és com fer veure que no passa res. Se'ns ha fet una crosta tan obscena com indestructible. Aquest
temps em transporta al que he vist a les pel·lícules i als relats de
l'època d'entreguerres salvant la distància d'un context tecnològic
avançat que encara hi afegeix més materialisme i deshumanització. » CARME ANDRADE
«Molt bonic i tristament real... Potser sempre ha estat així, guerres i pau, llum i foscor. I malgrat tot, la llum sempre torna.» MAGDA BARCELÓ
«És
tan real i tan dolorosament preciós! Vivim temps convulsos i no hi ha
res, ni passat, ni present, que ens faci reflexionar i ens converteixi
en més bones persones.» FARNERS CASAS
«Arriba a l'esperit tot el sense sentit de les guerres. Ho portes al límit. Amb les metàfores descarnades que fas servir com per exemple s'escuren la sang de les ungles o tots caganers d'un fang etern... vas més enllà dels tòpics de la guerra. Ara que fins i tot amb la guerra es fan servir eufemismes tu has trobat les paraules més dures del diccionari per descriure-la i també per dir-nos a tots el que som.» ROSA MASANÉS
«Un poema per pensar i per gaudir, per rellegir una vegada i una altra. Un poema amb aires de faula i terra eixorca que ens mostra allò que no volem veure, però que, tanmateix, és a tocar nostre.» JOSEP MASANÉS
«Acabo de llegir la teva nadala: preciosa i punyent. Arriba al cor i a l'ànima. I, com sempre, clara, polida, encertada.» FINA MASDÉU
«Finalment un reconeixement a la nostra culpabilitat en el que passa. És fàcil donar la culpa als polítics, als que manen. Mentre nosaltres estiguem còmodes, tot va bé i permetem atrocitats arreu del món, fins i tot permetem i ajudem a enfonsar els nostres pagesos, els nostres fills... el nostre futur. Ens hem deixat anar. Hem permès la pèrdua constant de valors, l'adoració del diner, el premi al no esforç i sobretot, hem abandonat la lluita. I així va tot.» CARMINA MAURI
«Quanta certesa en 'som allò que tolerem' i tolerem tant i tant! M'ha agradat molt!» CIÓ MUNTÉ
«Tan bella com trista i estrepitosament real... Un plaer escoltada i llegida. CARME PUYOL
«Contundent i sense concessions m’ha arribat directament a l’ànima. Se’m fa indispensable rellegir-lo i endinsar- me en cada detall.» ROMANA RIBÉ
«Dius tantes coses amb tan poques paraules que cal llegir-te sense presses. M'ha agradat molt com descrius amb poesia tant de patiment. I com fas reflexionar.» VICTÒRIA RODRIGO
«He llegit la teva nadala, que aquest any per la situació que es viu al pròxim orient (conflicte israelianopalestí) resulta més commovedora. Literàriament descrius molt bé aquesta trista realitat! A part, m'agrada molt llegir paraules que utilitzes que quasi estan en desús, com: espellifada, esbotza, assedegada, esbatanada...» SÍLVIA ROFES
El número de desembre [641] de la revista «Time Out Barcelona» és l'últim que es publicarà en suport paper, des que es va iniciar el 2008. A partir de gener ja es trobarà només en format digital. Ho han anunciat així:
«El 2024 no hi haurà revista impresa però redoblarem el nostre paper
gràcies a les plataformes digitals: volem informar, recomanar i
emocionar encara més i encara millor.»
És una bona notícia, tot i que ja ens descarregàvem cada mes «Time Out Barcelona», per tant, ara només ens cal esperar el paper 'redoblat' que prometen. També llegim on line el diari ARA i altres publicacions. Des de l'ARA, abans de vacances ens ofereixen, invariablement, enviar-nos a la segona residència el diari en paper. No el volem. Prou de paper! Fa més de cinc anys que llegim llibres que demanem prestats a ebiblio. No donem l'abast a llegir les novetats. També publiquem les nostres creacions en plataformes digitals. Tot i que som de la generació del paper, ja hem començat la revolució del suport lector. Imparable.
Xucles els
núvols-pedra i els planetes que envolten el teu asteroide. Tens de fons
les feixes de tots els verds, montíjols lleus, arrodonits per molts
mestrals, mentre fermenta el most a casa i els pàmpols encatifen el
jardí. La rabassa s'aireja sòlida i al seu suport voldries relats de sol
i aigua fresca. Però el temps és un riu sinistre, si no fos que a les
mans sense color, l'estri espanta la mosca àfida, llaura llicorella,
poda i empelta, crema sarments, espampola. Verema picapoll i carinyena,
garnatxa blanca i negra. Cada gotim, una història.
Sofia
ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues
dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la
platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat
sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just
on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va
emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a
mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la
idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un
cap a l'altre de cos i suma intuïcions.
Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.
Van plantar plegats les maduixeres en crestalls de llicorella, càvec en mà. Van arrelar en el mestral, s'hi han passejat llimacs i llagostes, però han florit, han fruitat. Ell n'ha collit un plat i en fa ofrena a la seva dama. Com si fos la balança d'hores lluminoses deixa el plat en equilibri a l'ampit de la finestra plena de solcs de la qual ella ha aixecat la persiana. Fruits cíclics que sempre la sorprenen. En aquesta zona àuria, afirmen hores de lluna plena, amb la serenitat que regala el temps.
Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors. S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís. Ara se la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà. La Bella Dorment no és Penèlope.