Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes infantils. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contes infantils. Mostrar tots els missatges

09 d’agost 2026

ECLIPPSI, EL LOGO

 
Considero que TOT és il·lustració: llibres, pagines 
de diari i revistes, muntatges teatrals, articles, 
cartells, portades... la meva feina és posar en solfa 
una idea i fer servir la tècnica adequada. 
PERE PRATS SOBREPERE 

L'il·lustrador, dissenyador gràfic i periodista Pere Prats Sobrepere (Reus, 1943) d'un temps ençà empra en els seus treballs el logotip ECLIPPSI. El logo dissenyat pel mestre és d'una simplicitat aparent, de lectura directa a primer cop d'ull. La forma al servei del contingut simbòlic. Detalls significatius, protagonistes: llum i foscor, cercles que se supersonen i un ull —l'esquerra—a la part il·luminada, situada a la secció àuria de la nostra mirada. L'ull dret també hi és, però no es veu. Les lletres participen del blanc i negre i les inicials del nom i cognoms de l'autor [PPS] en una tipografia diferent de la resta de la paraula. Sisplau, torneu a mirar aquesta il·lustració. Potser sabeu el nom de les dues tipografies (la de les inicials: Curlz MT; la resta de la paraula: FrailBold ) i quin sentit tenen, potser hi sabreu llegir la importància dels volums de cada part. Gaudiu-ne.  

El 2024 vaig tenir el privilegi de veure per primera vegada el logotip ECLIPPSI en un conte per a infants, amb il·ustracions i muntatge de Pere Prats Sobrepere i guió meu: La caseta de fruita. Un llibre singular, en l'edició d'artista, és a dir, un únic exemplar físic. Un regal del mestre de la il·lustració. Un tresor.

BOOKTRÀILER: La caseta de fruita

DESCARREGUEU el conte en pdf
 

17 de juny 2026

FESTA 'LA GALERA 60 ANYS DE GRUMETS'

Autors de La Galera - Abacus Futur, a la festa dels 60 anys
de la col·lecció Grumets. Preparats per a la foto de grup. 
Casa Abacus. Barcelona, 16-VI-2026

 

El violinista de secà  i  La primera foto
d'Andreu Sotorra al catàleg de La Galera-Abacus Futur,
col·lecció Grumets.


10 de juny 2026

«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

Foto: ASA, 1968
 
 
«CORNABOU»
 Suplement novetats literàries Núm. 31 - Juny 2026 
SUMARI

De mare gitana i d'obrera estirp
El poble gitano de Catalunya: història i cultura
Dormir al carrer
M'hi vaig acostumar i vaig deixar de plorar
Ràdio Sarajevo
Fills d'Hiroshima
El fetiller Ged i l'arxipèlag de Terramar
Porta'm a la terra en un dibuix
Novetats literàries
Llibre i àlbum il·lustrat
Autors catalans
Traduccions
L'aparador

 
**
 

 ELS SUPLEMENTS DE CORNABOU

Podeu llegir en línia i/o descarregar els anteriors suplements
de «Cornabou» a la plataforma dinàmica digital

21 d’abril 2026

EL CAVALLER SANT JORDI A REUS








Text: Lena Paüls. 
Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  
 
 
*
Escolteu el conte
al Canal IVOOX  o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

*

¿On va anar i què va fer el cavaller Sant Jordi
l'endemà d'haver mort el drac ferotge?


Descobrireu en primícia el secret més ben guardat 
de la llegenda del cavaller Sant Jordi. 
L'endemà de matar el drac ferotge va arribar 
a la ciutat anomenada Sant Pere del Cloquer.
 

 

          SINOPSI
Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer (criptònim de Reus)— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.
 
CONCEPTES 
Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.
 
HEMEROTECA
* El cavaller arrebossat. Text: Lena Paüls. Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  «Lo Nunci»,  Centre d'Amics de Reus. Núm. 160, p. 16 a 21 
 
 

24 de febrer 2026

'LA DRAGA SENSE ESCATES', CONTE PER SOMIAR KM0

El programa «Contes per somiar Km0» del Centre de Lectura de Reus inclou en el seu canal YouTube el conte La draga sense escates, il·lustrat per Àgata Gil. Amb muntatge i lectura de Marta Vidal.

Des de fa uns anys, la Biblioteca del Centre de Lectura ofereix «Contes per somiar» als infants ingressats a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Petites sessions de contacontes amb històries de tota mena, a través del canal de YouTube de l’entitat, amb l'objectiu que proporcionin una estona d’evasió i companyia durant la seva estada a l'hospital.  Els contes també es faran presents als Centres d'Atenció Primària de Salut Sant Joan (Reus – Marià Fortuny, Riudoms, la Selva, Hospital Lleuger de Cambrils i l'Hospitalet). 


Edita: Centre de Lectura de Reus. Amb la col·laboració de Salut / Hospital Universitari Sant Joan i l'Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS) de l'Ajuntament de Barcelona.
Amb el suport de Biblioteques Municipals de Reus, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació La Caixa i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Febrer 2026.

** 
 
HEMEROTECA
Fòrums, crítiques i recensions de La draga sense escates
 
 

31 d’octubre 2025

QUIN GROC T'HA PICAT?, CONTE PER SOMIAR KM0

 El programa «Contes per somiar Km0» (Centre de Lectura de Reus) 
inclou en el seu canal YouTube el conte Quin groc t'ha picat? 
Lectura i muntatge: Marta Vidal. Octubre 2025

Des de fa uns anys, la Biblioteca del Centre de Lectura ofereix «Contes per somiar» als infants ingressats a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Petites sessions de contacontes amb històries de tota mena, a través del canal de YouTube de l’entitat, amb l'objectiu que proporcionin una estona d’evasió i companyia durant la seva estada a l'hospital.  Els contes també es faran presents als Centres d'Atenció Primària de Salut Sant Joan (Reus – Marià Fortuny, Riudoms, la Selva, Hospital Lleuger de Cambrils i l'Hospitalet). 

El conte Quin groc t'ha picat?, del qual soc autora conjuntament amb Pere Prats Sobrepere, inicia la sèrie enregistrada de «Contes per somiar Km0». Ara, a més de llegir-lo en l'àlbum il·lustrat publicat per Arola Editors (2021),  els infants el poden escoltar tot mirant les imatges que l'il·lustren i, si volen, també poden seguir-lo llegint el text sobreimprès a la pantalla. La bibliotecària Marta Vidal a més de fer-ne el muntatge, hi ha enregistrat amb la seva veu la lectura dramatitzada del conte. Mentre l'escolten, els infants xalaran amb els múltiples detalls visuals que l'il·lustrador i dissenyador gràfic ha integrat  a l'espectacular collage de dibuixos, retalls de paper, escultures, fotografies... Detalls que defineixen els personatges i expliquen l'espai i l'ambient on es mouen. Fa riure la reina repressora que va promulgar lleis perquè no hi hagués res de color groc en aquell país. Ni el sol, no hi volia. Fan riure els soldats que vesteixen descuradament, branden espases pròpies d'una baralla de cartes i van muntats en cavallets del seguici de Reus. Els oients i lectors d'imatges s'emocionaran quan la reina s'enamori d'un papagai de plomes grogues i la seva visió del mon s'endolceixi. Quanta informació aporta el castell recuperat com a biblioteca pública, amb el rellotge funcionant...

«Contes per somiar Km0» compta amb la col·laboració de Salut / Hospital Universitari Sant Joan i l'Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS) de l'Ajuntament de Barcelona. I el suport de Biblioteques Municipals de Reus, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació La Caixa i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 


Per saber-ne més: 

QUIN GROC T'HA PICAT?

 

19 d’octubre 2025

CASTANYERES: FLAIRE DE TARDOR!

© Nines de Drap. Castanyera Lili. Mida: 48 cm
Reproducció per encàrrec.

Cada any, amb l'arribada de les castanyeres ja flairem la gran festa popular de tardor. En aparadors de botigues i en moltes cases apareixen les nines Castanyeres fetes per l'artesana reusenca Isabel Marsal, al seu taller de Nines de Drap. Pel que sé s'ha convertit en un regal intergeneracional que no té caducitat. Cada nina Castanyera de la Isabel és única, n'elabora de diverses mides, amb complements que les singularitzen. També ha creat els ninos Mario Castanyer i Pere Carboner i el gat Marrameu (el que segons la cançó "torra castanyes i li peten als morros.") Tots ens porten l'escalfor dels fruits de la terra els vespres ventosos i freds de la tardor. Enguany no ha fet vent ni fred, encara, però agraïm aquesta tendra companyia.

Al costat de la nina Castanyera preparem les paperines i anunciem castanyes torrades i moniatos (i panellets i moscatell).  Plaers de tardor! 

23 de setembre 2025

«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

© Araiz Mesanza / La noguera / Editorial AkiaraBooks
 
«CORNABOU»
Suplement novetats literàries

Núm. 30 - Setembre 2025



SUMARI

L'aigua que fa bé i l'aigua que fa mal
Rodoreda, un bosc
L'animació internacional dels germans Grangel
La pel·lícula de la vida
Ni Figa ni Flawas
Novetats literàries
Llibre i àlbum il.lustrat
Autors catalans
Traduccions
L'aparador

 

**

ELS SUPLEMENTS DE CORNABOU
Podeu llegir en línia i/o descarregar els anteriors suplements
de Cornabou a la plataforma dinàmica digital
 
 

06 de maig 2025

'LA DRAGA SENSE ESCATES' TANCA EL CERCLE

La draga sense escates, a l'Escola Puigmarí de Duesaigües
Llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Text: Lena Paüls. Il·lustracions: Àgata Gil.
He explicat el conte La Draga sense escates als infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües, en una sessió a la mateixa escola. Un matí de vent tempestuós ens ha impedit que la féssim al Jardí de Ca la Lina, a tocar de la plaça on té lloc l'acció del conte, que és on el vaig explicar fa setze anys. Ha presidit la sessió, el mural que l'Anna Llebaria ha repintat per aquesta sessió i que a partir d'ara es quedarà a l'escola. A la pantalla, les esplèndides il·lustracions de l'Àgata Gil han acompanyat el relat oral del conte.

La draga ha nascut sense escates i ha arribat a Duesaigües perquè sap llegir la natura i està segura que aquí trobarà la solució. Amenaça el poble que si no la volen ajudar es menjarà una criatura cada dia fins que no en quedi cap. Els conte ofereix una mirada positiva davant del conflicte que presenta aquest personatge. Els duesaigüencs resolen l'assumpte fent ús de la solidaritat i la generositat. 
Hem acomiadat la draga amb una gran festa. Hem aviat coets i el confetti i les serpentines han anat a dojo sobre els assistents. Ha fet acte de presència el mestral (a, e, i, o, u) i una gotellada (1, 2, 3, 4, 5 dits sobre el palmell de l'altra mà) ha dispersat la gent de la plaça. 
 
Per celebrar que la draga ja té escates i, a més, ha promès que ni ella ni els seus parents no posaran foc als boscos, hem fet un tastet de galetes del Club Dragolí de Lectura. Ara per ara, aquest club només existeix a l'àlbum amb el logo que va dissenyar la il·lustradora Àgata Gil. M'agradaria ser-hi quan uns infants es constitueixin en lectors d'aquest club i expliquin o representin els contes que hagin llegit o els que s'hagin inventat.
 
Fent cua per sol·licitar la dedicatòria del llibre. 
He dedicat un llibre del conte La draga sense escates a cada infant, que s'han emportat també un punt de llibre d'espàrrecs màgics. El regal del llibre ha estat gentilesa de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 
 
 
Els alumnes més grans han rebut, a més, un petit quadern de natura per anotar-hi observacions del temps, de les plantes, dels ocells i altres animals en estat salvatge. 
 
D'esquerra a dreta: Marisol Aznar (directora de l'Escola Puigmarí),
Lena Paüls (autora del conte) i Anna Llebaria (autora del mural)
El conte La Draga sense escates va ser guardonat fa divuit anys amb el Premi Mercè Llimona i l'àlbum va ser distingit amb «The White Ravens» que atorga la Internationale Jugendbibliothek de Munic. L'he explicat en escoles, biblioteques, llibreries i altres fòrums amb infants. Per tancar el cercle l'he tornat a explicar a Duesaigües que és on va néixer.
 
He comptat amb l'acompanyament dels mestres de l'Escola Puigmarí de Duesaigües i de la complicitat l'Anna L., la Carmina M. i la Montse F. amb qui passejant pels herbassars florits, em van facilitar el plànol del tresor per escriure aquest conte. Amb la seva mediació, unes quantes generacions d'infants que han escoltat aquest conte han descobert la llengua en relació amb l'entorn. 
 

 

HEMEROTECA

Per LLEGIR el llibre en línia

i/o

per DESCARREGAR el llibre en pdf

 
* Entrevista a Lena Paüls. CLIJ, núm. 225. Reproduïda al dossier 'Cornabou', abril 2009
* Vídeo Canal Blau TV. Les autores revisen les proves de l'àlbum, 2008
* Cassoletes de xocolata (per a la draga), 30-V-2010 
* Invitació La draga sense escates, 21-IV-2012 (conté missatge 'bastant' secret)
* La draga sense escates portarà llavors a Reus. Centre Cívic Migjorn, 15-IV-2016
* La draga sense escates al programa 'Suport a la lectura'. Ajuntament de Barcelona, 16-XI-2015
* Contaconte La draga sense escates, a Reus, Centre Cívic Migjorn, 19-IV-2016 
* Una draga entre molts i molts dracs, Centre Cívic Migjorn, Reus, 23-IV-2016
* Conte enregistrat per l'autora: La draga sense escates. Escola de Lletres Centre de Lectura, Reus, 7-V-2020 
* La draga sense escates, conte per somiar Km0. Vídeo. Veu: Marta Vidal, bibliotecària del Centre de Lectura. Per als infants de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Maig 2026

 
Aquest conte duesaigüenc ha estat molt ben acompanyat
a Vilanova i la Geltrú, a Badalona, a Barcelona, a Reus i a Duesaigües
Gràcies a tothom que l'ha fet possible. 
 

 

12 de febrer 2025

'ARMSTRONG, UN MUSICAL MOLT ESPACIAL', A SANT ANDREU TEATRE

Armstrong, un musical molt espacial
Text i direcció: Dani Cherta. Música original de Keco Pujol
Sant Andreu Teatre (SaT!), Barcelona
L'any 1969, tres homes van arribar per primer cop a la Lluna. L'astronauta Neil Armstrong va ser l'escollit perquè sortís de la nau i deixés l'empremta de la seva sola de bota lunar sobre la sorra aparentment sense vida de la Lluna. El mateix Neil Armstrong —en la ficció— és ara l'avi de la jove protagonista d'aquest nou musical, “molt espAcial”, de la companyia La Roda.

La jove Armstrong vol ser astronauta com el seu avi Neil. I amb el dietari de l'avi que li regala la mare recorda algunes de les operacions que cal seguir per sortir de la Terra i arribar a la Lluna. Una joia que ensenya als seus companys d'estudi,  aspirants com ella a astronautes. Un parell de lladregots —interpretacions còmiques excel·lents— li roben el dietari amb la pretensió d'arribar a la Lluna abans que l'expedició de la neta. Interpretacions, música i cançons enganxadises en directe, coreografies potents. Un magnífic espectacle per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

07 de gener 2025

CORNABOU. REVISTA DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL, 25 ANYS

Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil, commemora 25 anys en xarxa. Conté l'hemeroteca de novetats editorials des del 1990 fins a l'actualitat, a més de diversos reculls d'articles o entrevistes de col·laboracions externes. Més de 1.000 crítiques literàries signades per l'escriptor i periodista Andreu Sotorra.  

Més informació:

*

CORNABOU. 
REVISTA DE LITERATURA I NFANTIL I JUVENIL



29 de desembre 2024

EXPOSICIÓ 'ELS MONS D'ALÍCIA', AL CAIXAFORUM

Caixaforum Barcelona presenta Els mons d'Alícia, una exposició escenogràfica de gran format, en col·laboració amb el Victoria and Albert Museum, de Londres.

A través de 312 objeces i obres d'art, la mostra ofereix una visió de gran abast sobre la influència dels llibres protagonitzats per Alícia, una heroïna rebel que ha fet un recorregut de 160 anys des que es publicar el 1865, escrita per Lewis Carroll, pseudònim del matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor i fotògraf britànic Charles Lutwidge Dodgson.

L'exposició ofereix un viatge oníric als orígens, a les principals adaptaciones i a les versions artístiques d'Alícia al país de les meravelles a través del temps i de les diferents disciplines fins a l'actualitat.

En l'original d'aquesta obra victoriana Alícia és una criatura empesa per la curiositat, valenta que s'enfronta a un món absurd. Ha estat font d'inspiració d'artistes de tots els temps i se n'han publicat múltiples versions. Traduïda a 160 llengües.

L'any 1927, el poeta Josep Carner en va fer la traducció al català, amb el títol Alícia en Terra de Meravelles; actualment es troba a Editorial Juventud, amb il·lustracions de Lola Anglada. 

Exposició oberta fins al 6 de febrer.



24 de novembre 2024

METERORIT, QUIN EMBOLIC!

Presentació del llibre
Centre de Lectura, Sala Hortensi Güell, Reus, 23-XI-2024
El conte per a infants Meteorit, quin embolic! (Llibres Parcir, 2024), d'Antònia Farré (text) i Teresa Llorach (il·lustracions), s'ha presentat agombolat per un gran nombre d'amics, de diverses companyes de Reusenques de Lletres i de fans de les autores. La Fina Masdéu, l'Abril Garcia i jo les hem acompanyades en aquesta primera difusió a Reus, la ciutat de la Lila, la nena del conte que viu prop del campanar i mira cada nit l'espectacle del cel.
Meteorit, quin embolic! és un conte per ser llegit i explicat en veu alta. Recomanat per a infants a partir de cinc anys d'edat, és a dir, per a lectors que llegeixen imatges i es comencen a familiaritzar amb les lletres. Hi fa molt el disseny i la maquetació artesanal que n'ha fet Joan Ferrando Llorach. L'expressivitat de la veu de l'adult inspirador que encomani l'emoció a l'infant mentre mira els dibuixos hi farà la resta.
La història comença amb la Lila que, just abans d'anar a dormir, s'adona que no hi ha la Lluna al cel. Aquest ambient realista emmarca la narració de fantasia que transcorre al cel. Les estrelles busquen la Lluna i la troben. El Meteorit se l'ha empassada perquè vol fer llum de totes passades. Les estrelles la salven a base de fer riure el Meteorit, és a dir, de forma no violenta. La Lluna ofereix un pacte al Meteorit perquè no calgui que reincideixi. La Lluna tindrà companyia i el Meteorit prodrà gaudir de la llum.
Les il·lustracions il·luminen el text i a la inversa. La Teresa Llorach ha fet un càsting de personatges caracteritzats per la poesia, tranquils, fins i tot el Meteorit és de bona jeia. Remarco la coreografia espectacular de les estrelles quan busquen la Lluna i sobresurt del conjunt la casa, un dibuix suggerent —una mena d'iglú celestial, escalinata, fumera, porta i clau de masia antiga— que indueix a imaginar quina podria ser la vida de la Lluna en la intimitat. 
L'Antònia Farré empra en el conte un lèxic precís, sense concessions a l'edat dels possibles lectors-oients, que hauran d'entendre'l pel context, que és com s'aprèn una llengua: llumenetes, gaudir, ulls esbatanats, el lloc habitual, s'endarrereix, bonyegut, com la gola d'un llop, cruspir-se, malcarat, malgirbat, pocapena, fer-ne un gra massa de tot plegat... Al final, Farré ha explicat el conte amb l'expressivitat que la caracteritza, amb el suport d'Abril Garcia, en el paper de Meteorit. Sentint-les m'ha semblat que Meteorit, quin embolic! és una història fàcil de versionar per ser interpretada per infants d'edats primerenques. Un guió i una posada en escena senzilla perquè s'expliquin el Meteorit, la Lluna i tantes estrelles com infants hi intervinguin. Ho vull veure.
En cloure l'acte, mentre les autores signaven llibres amb dedicatòria inclosa, la llarguíssima cua s'ha interessat per l'exposició de dibuixos originals del conte i han amenitzat l'espera amb unes avellanes de cal Ritu de Vilaplana i vermut Miró i Izaguirre, que ja n'era l'hora. Tothom ha marxat amb un somriure i el llibre sota el braç, per al tió.
Reportatge fotogràfic: © Josep Coca © Joan Ferrando Llorach © Elisabet Márquez


27 d’octubre 2024

NINES CASTANYERES A REUS

Ninos Pere Carboner. Nines de Drap, d'Isabel Marsal
Cliqueu la imatge per veure tota la col·lecció
 
En començar la tardor, en aparadors de botigues i en escoles de Reus apareixen unes nines artesanes que ens la recorden amb múltiples detalls. Són les nines castanyeres que surten del taller artesà de la reusenca Isabel Marsal. 
Nina castanyera
Nines de Drap, d'Isabel Marsal
Enguany la Isabel ha continuat ampliant-ne la família, amb el disseny de nines de diferents mides, amb models que es poden desvestir per afavorir-ne la conservació. Com a novetats presenta el nino Mario Castanyer, el nino Pere Carboner i el gat Marameu. I, pensant en espais grans, la Isabel ens farà per encàrrec la Castanyera Lili, amb totes les decoracions populars pròpies de tardor que ens es aportin escalfor: sac de castanyes, estora d'arpillera amb brodat, manteleta, cistella, fogonets, paella, espàtula, carbasses, bolets...
Ja en sento el perfum. Marrameu, a la vora del foc. 

Per saber-ne més:

02 de maig 2024

LA CASETA DE FRUITA


Em plau presentar el conte La caseta de fruita publicat
pel segell de l'il·lustrador i dissenyador Pere Prats Sobrepere.
L'edició d'artista consta d'un exemplar únic
 amb elements mòbils, elaborat artesanalment. 
Una joia rara que ara poso a disposició dels lectors 
en diversos formats: en suport digital per llegir en línia 
i/o descarregar en pdf i també un extracte en àudio. 
 
És un relat d'intriga que s'adreça a lectors a partir de sis anys.

BOOKTRÀILER:


LLEGIU el conte en línia:



***
 

ESCOLTEU un extracte del conte
a IVOOX    i /o    a SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 
Música: Valse de la demoiselle aux yeux verts
Composició i intèrpret: Pascal Comelade
 
***
 

DESCARREGUEU el conte en pdf

***

SÍNTESI
El Neret i la Montsant recullen branques per fer una cabana i troben una caseta recoberta de dalt a baix de fruita amb un lleuger bany de xocolata. Se'n malfien perquè coneixen el conte de Hansel i Gretel. Al porxo hi ha una dona ajaguda en una hamaca que llegeix impasssible. És una mena de fada protectora, però també inquietant perquè només diu una frase: «Qui mengi d'aquesta fruita...» Sembla que els inviti a atrevir-se a tastar la fruita que hi ha  a l'abast. Els petits fan una juguesca, guanyarà el grup que robi més fruita. Però els trapelles no saben que cauran en una trampa de la qual no podran escapar mai més. 
 
La reflexió: La fruita de la caseta és un esquer per tal que els qui la tastin en descobreixin el gust i en gaudeixin. Aconseguida la fruita amb una actuació agosarada, els sembla exquisida. Per sempre més en menjaran per trobar aquell gust primer.

Els valors: Interès per la descoberta, cooperació, seny i rauxa, menjar sa.


02 d’abril 2024

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2024

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024. La commemoració té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen. Engunay s'ha adjudicat a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó.

 
 Travessa els mars 
amb les ales de la imaginació
L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, l'artista Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961 és autora de les il·lustracions d'una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999.