 |
Presentació del llibre
Centre de Lectura, Sala Hortensi Güell, Reus, 23-XI-2024
|
El conte per a infants Meteorit, quin embolic! (Llibres Parcir, 2024), d'Antònia Farré (text) i Teresa Llorach (il·lustracions), s'ha presentat agombolat per un gran nombre d'amics, de diverses companyes de Reusenques de Lletres i de fans de les autores. La Fina Masdéu, l'Abril Garcia i jo les hem acompanyades en aquesta primera difusió a Reus, la ciutat de la Lila, la nena del conte que viu prop del campanar i mira cada nit l'espectacle del cel.
Meteorit, quin embolic! és un conte per ser llegit i explicat en veu alta. Recomanat per a infants a partir de cinc anys d'edat, és a dir, per a lectors que llegeixen imatges i es comencen a familiaritzar amb les lletres. Hi fa molt el disseny i la maquetació artesanal que n'ha fet Joan Ferrando Llorach. L'expressivitat de la veu de l'adult inspirador que encomani l'emoció a l'infant mentre mira els dibuixos hi farà la resta.
La història comença amb la Lila que, just abans d'anar a dormir, s'adona que no hi ha la Lluna al cel. Aquest ambient realista emmarca la narració de fantasia que transcorre al cel. Les estrelles busquen la Lluna i la troben. El Meteorit se l'ha empassada perquè vol fer llum de totes passades. Les estrelles la salven a base de fer riure el Meteorit, és a dir, de forma no violenta. La Lluna ofereix un pacte al Meteorit perquè no calgui que reincideixi. La Lluna tindrà companyia i el Meteorit prodrà gaudir de la llum.
Les il·lustracions il·luminen el text i a la inversa. La Teresa Llorach ha fet un càsting de personatges caracteritzats per la poesia, tranquils, fins i tot el Meteorit és de bona jeia. Remarco la coreografia espectacular de les estrelles quan busquen la Lluna i sobresurt del conjunt la casa, un dibuix suggerent —una mena d'iglú celestial, escalinata, fumera, porta i clau de masia antiga— que indueix a imaginar quina podria ser la vida de la Lluna en la intimitat.
L'Antònia Farré empra en el conte un lèxic precís, sense concessions a l'edat dels possibles lectors-oients, que hauran d'entendre'l pel context, que és com s'aprèn una llengua: llumenetes, gaudir, ulls esbatanats, el lloc habitual, s'endarrereix, bonyegut, com la gola d'un llop, cruspir-se, malcarat, malgirbat, pocapena, fer-ne un gra massa de tot plegat... Al final, Farré ha explicat el conte amb l'expressivitat que la caracteritza, amb el suport d'Abril Garcia, en el paper de Meteorit. Sentint-les m'ha semblat que Meteorit, quin embolic! és una història fàcil de versionar per ser interpretada per infants
d'edats primerenques. Un guió i una posada en escena senzilla perquè s'expliquin el Meteorit, la Lluna i tantes estrelles com
infants hi intervinguin. Ho vull veure.
En cloure l'acte, mentre les autores signaven llibres amb dedicatòria inclosa, la llarguíssima cua s'ha interessat per l'exposició de dibuixos originals del conte i han amenitzat l'espera amb unes avellanes de cal Ritu de Vilaplana i vermut Miró i Izaguirre, que ja n'era l'hora.
Tothom ha marxat amb un somriure i el llibre sota el braç, per al tió.
 |
Reportatge fotogràfic: © Josep Coca © Joan Ferrando Llorach © Elisabet Márquez
|
