09 de maig 2021

'HORTA', ALS JARDINS DEL TNC

Horta. Idea i direcció: Pau Pons
Veus Iaios: “Savis de l’Horta” 
Jardins Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya
Teatre per a infants, als Jardins de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, a càrrec de la companyia valenciana L'Horta Teatre. A Horta, les actrius Joana Alfonso i Esther López fan de transmissores de la tradició que diuen haver rebut els seus iaios. A la primera part, els infants hi aprendran a fer cavallons (crestalls, en el nostre dialecte) i hi plantaran cebes, lletugues  (enciams) i llavors de safranòria (pastanaga) i les regaran i els cantaran una cançó per animar-les a créixer. 

Conte des de la cebera. Foto: © ASA
A continuació tota la concurrència passem per la cebera (construcció per assecar cebes) on es mostren fotografies antigues, i diversos estris per treballar al camp.  En sortir, ens expliquen la història d'amor dels avis, amb la col·laboració d'espectadors menuts. Encara no una hora més tard, la plantació que hem deixat a la primera part ha crescut (la cançó ha fet el seu efecte!) i els petits es poden emportar les verdures que han plantat. Espectacle especialment recomanable per a espectadors d'entre 2 i 4 anys. 9/10

La collita (exprés). Foto: © ASA

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

Tràiler de l'espectacle en sala interior.

'GALATEA' DE JOSEP M. DE SAGARRA, AL TNC

Galatea. Autor: Josep M. de Sagarra. Direcció: Rafel Duran
Sala Petita. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Vaig veure la versió que Ariel García Valdès va fer de Galatea el 1998 i no me n'ha quedat sinó algun gest de l'Anna Lizaran. De l'actual, a la Sala Petita del TNC, me'n queda ara mateix el despullament de qui es desarrela per força, un munt de vides esqueixades i Míriam Iscla, sempre tan precisa brodant la protagonista, amb aquell desapassionament natural que li convé al personatge de la domadora de foques.

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX



07 de maig 2021

EL ROSERAR DEL PARC DE CERVANTES, DE BARCELONA

Parc de Cervantes, a l'Avinguda Diagonal 706-708

Roserar del Parc de Cervantes

Coincidint amb la celebració del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona hem anat a passejar pel Parc de Cervantes, un jardí temàtic públic situat en un terreny de pendent suau, amb camins amples, pèrgoles i zones de gespa transitables. Hi ha instal·lades dues escultures interessants: Rombes bessons (1977), d'Andreu Alfaro i Serenitat (1964), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat. Va ser creat l’any 1965 pels arquitectes Lluís Riudor i Joaquim Maria Casamor. 

El parc de Cervantes és reconegut sobretot pel Roserar: 10.000 rosers de 2.000 espècies diferents, 176 de les quals de rosers silvestres locals i originaris de Nord-amèrica, Europa, Orient Mitjà... S'hi troben totes les espècies representatives de la història dels rosers i de les varietats modernes. A l'espai  'Jardí dels Perfums' hi ha una col·lecció dels rosers més perfumats del món. Ara a primers de maig els rosers estan en el punt àlgid de floració. Es calcula que hi poden haver 150.000 roses obertes alhora.

En ocasió del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, s'hi poden veure varietats inèdites que encara no han estat comercialitzades. Un espai reservat dins els jardins reuneix els rosers guardonats en cada edició, etiquetades amb el nom, tipologia, nom del seu creador, any d'obtenció i origen geogràfic.
Dues hores de passeig agradabilíssim per la vegetació ufanosa, per les olors que en aquesta època destil·len les roses, pels espais de repòs entre sol i ombra i per la quantitat de públic reduït pel fet de ser dia feiner. El Parc de Cervantes és un jardí esplèndid i ben cuidat, però enterbolit pel soroll de dues artèries concorregudes: la Ronda de Dalt i la Diagonal. 

Passeig virtual pel Parc de Cervantes



06 de maig 2021

NO HI HA CAP CONTE INFANTIL INNOCENT


¿Hem d'eliminar els contes per a infants on surten reis, reines, princeses i prínceps atenent el criteri republicà? M'acaba d'assaltar aquesta pregunta, precisament ara (a bona hora!) que tinc a les mans, després d'un any i mig confinat, el conte Quin groc t'ha picat?, del qual soc autora del text, conjuntament amb el veterà Pere Prats Sobrepere que n'ha fet el disseny gràfic i les il·lustracions allunyades del dramatisme —en aquest setanta-setè llibre de la seva bibliografia—.

El conte ajuda a reflexionar sobre si s'ha d'obeir una llei injusta i proposa una solució perquè l'entenguin els infants, refermada per unes il·lustracions amb tècniques d'historieta gràfica, optimistes, que fins i tot fan esclafir una rialla als lectors quan la reina d'aquell país imaginat prohibeix el sol. Els petits entenen a la primera que el conte els convida a prendre partit en els fets que s'hi expliquen.

De fet, no hi ha cap conte innocent. No hi ha cap conte lúdic, exclusivament. Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i, per contrast,  també existeix la generositat més genuïna. Personatges tan submisos com els ciutadans represaliats del conte Quin groc t'ha picat?  i tan radicalment dominants i agressius com la reina, ajuden a comprendre la diferència entre uns i altres. I aleshores és quan els contes acompleixen la seva funció, és a dir, aportar recursos per ajudar els infants a través de la imaginació— a interpretar el món i a formar-se en l'esperit crític.

Tant el fons dels contes clàssics com el dels actuals reflecteixen la crueltat de la vida, posen de manifest que hi ha perills i conflictes i com protegir-se'n o com resoldre'ls fent ús dels valors. Sense intenció de repassar els contes clàssics, n'agafo cinc l'atzar de ben coneguts:  La Caputxeta VermellaLes Set Cabretes i el Llop, ambdós fan adonar als petits de les repercussions de refiar-se d'algú que no coneixen. El Flautista d'Hamelín mostra les conseqüències que pot comportar no complir un pacte. El vestit nou de l'Emperador critica l'adulació als poderosos. I Barbablava posa el focus en la violència de gènere amb una al·legoria de la submissió esgarrifosa.

Desitjo que Quin groc t'ha picat?, publicat en àlbum per Arola Editors de Tarragona, tingui un recorregut llarg i que formi part de moltes biblioteques escolars i també que no sigui vetat perquè hi ha una reina despòtica ni per cap altre motiu, com ho van ser dos-cents contes a l'escola pública Tàber de Barcelona el curs abans de la pandèmia. Es van eliminar de la biblioteca de parvulari La Caputxeta, La Bella Dorment, La Blancaneu... perquè reprodueixen continguts sexistes i racistes. No van tenir en compte que els pàrvuls llegeixen amb la mediació de mestres i professionals que ja fan les corresponents intervencions pedagògiques.

En aquest sentit, per als infants que encara no llegeixen, el contingut gràfic dels contes és un suport visual per a la veu expressiva dels adults que els el llegeixin o en dramatitzin escenes i converteixin en lúdica i distanciada la història. Per als que ja llegeixen sols, és més que recomanable una lectura acompanyada. I per als adults amb un mínim de sensibilitat creativa que s'endinsin en un conte ben il·lustrat i d'aparença innocent els pronostico entreteniment, aprenentatge, plaer artístic i estimulació del pensament crític. Què ens hi juguem?  Si hi apostem, apostem-hi fort.


04 de maig 2021

'SON. EMPREMTES I FIGURACIONS A LES VALLS D'ÀNEU', AL MNAC

Oriol Vilapuig. Tècnica del frottage

Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu forma part dels projectes que porta a terme el Museu Nacional de Catalunya per establir ponts entre la societat, el present i les obres patrimonials del fons del museu, convidant artistes contemporanis a dialogar amb la col·lecció.

Oriol Vilapuig ha fet una intervenció que ha consistit a fregar el paper sobre la pedra —tècnica del frottage— dels baixos relleus esculpits a les piques d'esglésies disseminades per les Valls d'Àneu. De Sant Pere de Burgal a Alós d’Isil (de Sud a Nord) i l’altre de Cervi a Son (d’Est a Oest). Aquests contenidors de pedra, datats entre el segles XI i XIII, contenien l’aigua beneïda per al ritual del baptisme així com l’oli per altres rituals religiosos i per il·luminar les esglésies.
Els treballs s'exposen en una sala de cinquanta metres quadrats habilitada per a les vuitanta empremtes del projecte i inviten el visitant a experimentar-les físicament dins d'un espai simbòlic i significatiu


Oberta fins al 27 de setembre de 2021

 

03 de maig 2021

A L'ENTORN DE 'QUIN GROC T'HA PICAT?'

© Pere Prats Sobrepere.
Quin groc t'ha picat? (Arola Editors)

El conte Quin groc t'ha picat? parla de l'abús de poder. És una eina per fer una mirada crítica a l'entorn, tot rient. Al dibuix, la tropa en plena actuació contra el sol. Són els soldats a qui la reina despòtica d'aquell país confiava la repressió de la ciutadania: bombatxos com la guàrdia suïssa del Vaticà, botons de pallasso, barretina de pare Noel, armats amb una espasa de naips i cavalcant cavallets de cartó a l'estil dels del seguici festiu de la ciutat de Reus!

 

Han fet ressò de Quin groc t'ha picat?:


* No hi ha cap conte infantil innocent. Blog «Pont d'Enseula», 6-5-2021

* 'Groc, groc...'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 6-5-2021

* 'Un poble submís...'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 26-4-2021 

* 'Es un dia bonic el dia de Sant Jordi'. Grafisme de Pere Prats Sobrepere, 23-4-2021

* Quin groc t'ha picat?, un conte per a primers lectors. Blog «Pont d'Enseula», 22-4-2021

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere. Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», abril 2021, 103:32

Amb un somriure es pot estimular l'esperit crític. Entrevista a càrrec de Sílvia Fornós. «Diari de Tarragona», 6-4-2021

Diari «Més», 4-3-2021
* Booktrailer de Quin groc t'ha picat?

* Novetat editorial per a infants: Quin groc t'ha picat?. Blog Pont d'Enseula, 25-2-2021

* Arola Editors presenta l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?, de Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere.  «ReusDigital», 26-2-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, article de Cristina Serret. «Diari Més», 4-3-2021

* Per què s'ha d'obeir una llei injusta?, Blog «Pont d'Enseula», 10-3-2021

* Ja és aquí! Grafisme de Pere Prats Sobrepere. A Instagram. 

* 8 M Dia Internacional de les Dones. Grafisme a Insgramam

* Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere publiquen Quin groc t'ha picat?. «NW. La Revista de Reus», març 2021, 102:36

«Diari de Tarragona», 6-4-2021
«NW», març 2021
«ReusDigital», 26-2-2021

«NW», abril 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere.

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021

Grafisme de © Pere Prats Sobrepere. Sant Jordi 2021


Grafisme de © Pere Prats Sobrepere, 6-5-2021

PEL·LÍCULA 'UN DIVAN A TUNIS'

Un divan a Tunis. França 2019
Guió i direcció: Manele Labidi Labbé
Selma és una jove sensible i decidida que ha estudiat a França i ara obre consulta psicològica al seu barri de Tunis, just després de la 'Primavera àrab'. D'entrada és rebuda amb prevenció pel veïnat, però aviat haurà de tractar pacients que intenten adaptar-se als nous esdeveniments socials i polítics. Tocs d'humor per aprofundir i entendre realitats properes. Filmin 8/10

02 de maig 2021

'PER UNA EDUCACIÓ EN LLIBERTAT 1908-1979', AL BORN CCM

El Born Centre de Cultura i Memòria repassa a l'exposició Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979 l’evolució de l’educació a la ciutat de Barcelona durant el segle XX i la seva relació amb les opcions polítiques predominants. L’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura.  Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, laic, amb nens i nenes compartint les aules i valorant la feina dels mestres i pedagogs. El polític i defensor del moviment obrer, Francesc Layret, va ser-ne l'impulsor.
El projecte s’inspirava en les experiències de renovació pedagògica d’arreu del món a tombant de segle. Va tenir oposició per totes bandes: l’Església s'hi va oposar per la seva laïcitat; la Lliga, fidel als principis cristians, va abandonar la proposta junt amb els radicals anticatalanistes de Lerroux, que veien en l’ensenyament en català l’amenaça del domini de la burgesia catalana. El projecte va fracassar amb la Setmana Tràgica i l’assassinat del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, però va esdevenir un referent per als moviments educatius catalans posteriors. 
 
 
La iniciativa es va recuperar en el context de la Mancomunitat de Catalunya  i va tornar a retrocedir amb la dictadura de Primo de Rivera. Es va emprendre la renovació pedagògica durant la Segona República i amb la nova pedagogia revolucionària durant la Guerra Civil; va retrocedir amb la repressió del franquisme i la va recuperar en el tardofranquisme i en els moviments de renovació pedagògica de la primera democràcia.
L'espai expositiu concebut per Lluís Danés permet reviure tot allò que s’hi narra. En destaco el carrer estret i fosc del Raval del segle XIX, la Sala de Plens de l’Ajuntament on es pot seguir l'aferrissat debat del pressupost de 1908 i la reproducció d'una aula de l'època franquista engabiada.



30 d’abril 2021

EL PASSEIG DE LA BOCA DE LA MINA, UN PULMÓ VERD DE REUS

Font del Lleó. Passeig de la Boca de la Mina. Reus, 2021
Després de molts anys d'abandó es recupera per a la ciutadania el passeig de la Boca de la Mina de Reus. Recupero també records d'infància que em porten a la Font del Lleó i a l'objectiu familiar d'algunes tardes d'estiu: la Bassa Nova, ara inutilitzada.

Les fotografies no són de l'època que hi anàvem la família,
però hi reconec els espais i encara vaig tastar-ne els anissos.

Mirador sobre de la Bassa del Bacallà, 2021

S'han respectat els plataners centenaris
i s'ha contruït una passarel·la per a vianants, 2021


La rehabilitació del passeig comporta una sèrie de millores en tot el recorregut, com ara una vorera que farà còmode el passeig de persones amb cadires de rodes i amb cotxets de criatures. I també bancs de pedra i fanals.  S'han respectat els plataners centenaris i se n'han replantat els malmesos. S'ha afegit vegetació als vorals i els corresponents sistemes de regs. Una construcció de ferro permetrà accedir al mirador de la Bassa del Bacallà, tancada amb cadenat el dia de la meva passejada. Les gelosies de totxana de la Font del Lleó es repeteixen en altres punts del passeig.

 
En el marc del projecte de millora i recuperació del passeig, s’han realitzat diverses entrevistes, testimonis i vivències a l’entorn. Vídeo «El meu passeig de la Boca de la Mina»: Andreu Sotorra  
 
El Parc de les Olors amb plantes aromàtiques ja està enllestit i el Jardí Agrari a punt d'acollir horts educatius, una zona de pícnic i dos edificis: un espai d’acollida i un espai d’aprenentatge. El Jardí Agrari tindrà dos camins articulars per una terrassa que donarà continuïtat a la plaça de davant de l’Escola Mowgli: d’una banda, hi haurà el camí dels fruiters, que serà paral·lel al passeig, tindrà zona de pícnic a banda i banda i un espai de fruiters; de l’altra, el camí dels horts, paral·lel a l’avinguda Saragossa i que tindrà als costats uns horts educatius i la zona de pícnic.

Llegeixo en un reportatge sobre el projecte que l'Ajuntament de Reus va adjudicar-ne les obres per un import total de 2.051.407,36 euros. I, posteriorment, la construcció del Jardí Agrari per un pressupost de 757.313,70 euros. El 50% és cofinancia pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER de la Unió europea.

Fa goig la rehabilitació en curs i, molt més en farà un cop la nova vegetació s'hagi consolidat, però tot plegat exigeix un manteniment constant per al qual cal esperar que no es faci utilitzant personal i recursos sostrets d'altres espais de la ciutat.  

Torno del passeig amb un dubte: no sé si era prioritari destinar tants diners en aquest projecte, tenint com a targeta de presentació el Passeig de Pere Mata, un barranc polsós convertit en pipicà.

29 d’abril 2021

'bREUS I ERÒTIQUES', EL VERB REFINAT

Foto: Àurea Bellera
bReus i eròtiques (Arola Editors, 2021)
Prefaci: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. Pròleg: Empar Pont Albert. Autores: Gisela Alcón, Àurea Bellera, Meritxell Blay, Fina Grau, Pilar de los Hielos, Pilar López, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó i M. Dolors Vallverdú. Estudi i epíleg: Isabel Martínez. Imatge de la coberta: 'Zipper 02' d'Àurea Bellera. Fotografia: Azul Foto art
 

bReus i eròtiques és el setè llibre del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. L'emprenc amb bona disposició lectora, segurament per les alegries que m'han proporcionat els llibres precedents i perquè sé com de minuciosament ha estat treballat el conjunt de peces que conté. Som-hi.

El títol i la imatge al·legòrica de la coberta —original de l'artista plàstica i autora Àurea Bellera— remeten a la literatura de gènere eròtic. Al prefaci les coordinadores, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, n'expliquen el making off i, al pròleg, Empar Pont dona indicis d'allò que trobarem quan girem full.

Entrada en matèria, m'esplaio amb el ventall de trames narratives senzilles i contundents tant en els textos pròpiament narratius com en els poemes que espongen la lectura.  Els recursos del gènere graviten en  universos versemblants fins i tot en el relat distòpic d'un dels relats. Sensualitat intel·lectualitzada a través de l'ús d'un llenguatge de to formal,  al·lusiu, vehiculat indirectament cap als objectius de l'art de l'erotisme.  És en l'enfocament de les històries on més ressalta l'escriptura femenina. Les autores projecten una mirada  poètica sobre els cossos i el context, parlen de les intimitats d'una sexualitat festiva, amb gust pels detalls. Hi prevalen els antecedents del plaer, els preludis conscients del desig i la passió, més que no pas la sublimació sexual desenfrenada o relats pertorbadors a l'estil de La filosofia en el tocador de Sade ni inventaris de pràctiques com les de Cinquanta ombres d'en Grey ni lliçons irreverents del Manual d'urbanitat per jovenetes, de Pierre Louys

El resultat és un aplec de textos d'una unitat temàtica de to amesurat, diversa en l'extensió, en la singularitat de les situacions, en els espais i èpoques i en els referents de lectures que s'hi apliquen. Relats subtils més decantats al clàssic atreviment de Plaerdemavida i la resposta permissiva de Carmesina i a la sensualitat de L'amant de Duras, amb autores més atrevides que els autors de Deu pometes té el pomer, on no se sabia quin dels contes havia escrit cadascú. El desacomplexament m'ha semblat més viu per la banda de situar les accions a la ciutat que Reus que no pas en l'erotització —sòbria i a voltes còmica— que emana fluidament de les històries.

La lectura de bReus i eròtiques m'ha atrapat des de la coberta fins a la darrera ratlla de les microbiografies de les autores. Un llibre amè, escrit per plomes entremaliades i formalment ben arrodonit al qual auguro un llarg recorregut. 


26 d’abril 2021

SÈRIE 'TRACES'

Traces. Escòcia, 2019
Direc: Rebecca Gatward, Mary Nighy


Sèrie de la BBC amb dones protagonistes que descobriran un assassinat després de 18 anys d'haver-se comès. L'acció gira a l'entorn d'Emma, una jove de de vint-i-tres anys que torna a Escòcia on va néixer i viu el seu pare. Guiada per dues professores de l'Institut Escocès de Ciència i Anatomia Forense i amb la seva intuïció i formació porta l'assassí de la seva mare davant de la justícia. A banda de  l'ambient i la interpretació, la sèrie atrapa per un guió que dosifica amb pinces l'enjòlit. 9/10


25 d’abril 2021

PEL·LÍCULA 'PAPICHA, SOMNIS DE LLIBERTAT'

França i Argèlia, 2020
Directora: Mounia Meddour

Argèlia anys 90. Nedja és una estudiant universitària, allotjada en una residència a la ciutat universitària d'Alger. Somia convertir-se en dissenyadora de moda. A les nits s'escapa per vendre les seves creacions a joves argelines, als lavabos d'una discoteca. Mentre avança el fonamentalisme i es prepara la guerra civil, la  Nedja i les altres noies no poden fer vida normal. Els vestits i les teles amb les quals es creen són una metàfora del desafiament al control de les dones argelines. Cine combatiu i social per conèixer aquesta realitat. Pel·lícula premiada amb el Cesar a la millor opera prima i a la millor actriu revelació (Lyna Khoudri) 8/10


24 d’abril 2021

'MART. EL MIRALL VERMELL', AL CCCB

 

Hem visitat al Centre de Cultura Contemporània Mart. El mirall vermell, una gran gran exposició divulgativa on interactuen la creació artística tant en suports tradicional com digitals, la literària i la científica al voltant de Mart, coincidint en el temps amb l’arribada de tres missions espacials al Planeta Vermell. S'hi aborda el vincle dels humans des de l’antiguitat fins a l'actualitat, amb un mostrari de més de 400 objectes, entre llibres incunables, escultures, dibuixos, còmics, pel·lícules, documents manuscrits, peces de col·leccionista i, fins i tot, un meteorit marcià. Comissariada per Juan Insua, que del no res n'ha fet un recorregut convincent fins i tot per a qui es pensa que no en sap res.

Oberta fins a l'11 de juliol de 2021

22 d’abril 2021

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, EL DIA DESPRÉS

 

Descarregueu la historieta gràfica en format PDF

Descobrireu el secret més ben guardat de la llegenda del cavaller Sant Jordi, que va matar un drac ferotge. Una primícia: la ciutat on va arribar es diu Sant Pere del Cloquer. Vegeu-ho:

21 d’abril 2021

HISTORIETA GRÀFICA 'EL CAVALLER ARREBOSSAT'


Àudio del conte.
Veu: Andreu Sotorra


SINOPSI
Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.

CONCEPTES
Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.

 

20 d’abril 2021

'23F ANATOMIA D'UN INSTANT', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

23F Anatomia d'un instant. Creació i direcció: Àlex Rigola,
 a partir de la novel·la de Javier Cercas.
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
El director Àlex Rigola ha fet una adaptació  de la novel·la «Anatomia d'un instant» (Mondadori / Rosa dels Vents, 2009) de Javier Cercas. Se centra en tres personatges que van tenir paper el 23F:  el president del govern espanyol Adolfo Suárez, el diputat comunista Santiago Carrillo i el tinent general i vicepresident del govern Manuel Gutiérrez Mellado. Coincideixen que cap dels tres es va arraulir sota la butaca del Congrés en sentir les ràfegues de metralleta del guàrdia civil colpista Tejero. Cercas els atribueix el do de la reconversió democràtica, traint els seus orígens:  Suárez, des del falangisme; Gutiérrez Mellado, des del franquisme; i Santiago Carrillo, des del comunisme estalinista.

Quatre intèrprets narren el que pensen els tres protagonistes a més d'altres implicats, com els generals colpistes Milans del Bosch i Alfonso Armada. Refermades amb projeccions dels esdeveniments. Amb tot l'obra no és un documental, més aviat té aires de caricatura. Didàctics i esplèndids Xavi Sáez i Pep Cruz, Enric Auquer i Roser Vilajosana.

Llegiu ¡AR ZUELO TOR MUNDO!, d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

Extracte de la crítica en podcast: [https://bit.ly/32wDipL]

19 d’abril 2021

'FORASTERS VINDRAN...', AL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

Forasters vindran... Dramaturg. i direcció: Marta Galán Sala. 
Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Documentació històrica: OVQ / Observatori de la Vida Quotidiana. 
Recerca teòrica, assessorament continguts sobre migració i acompanyament metodologies comunitàries: Silvia G. Màrquez.
Joves del programa “construeix-te” de la Fundació Comtal. 
Veïns i veïnes del projecte artístic comunitari de l'Antic Teatre. 
Grup de treball sobre migració dels anys 50 i 60 als barris de Barcelona d'El Carmel, La Teixonera, Sant Genís dels Agudells i Trinitat Vella.

Els protagonistes d'aquest documental teatralitzat, tot i que no són presents a l'escenari, són els immigrants que van arribar  a Barcelona entre els anys 50 i 60, amb els trens “Sevillano” o “Malagueño”,  deixant darrere les seves ciutats i pobles d'origen. Presentat en un to delicat a partir de monòlegs i diàlegs il·lustrats amb projeccions audiovisuals.

Llegiu 'Soc xarnego i independentista', d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 
Extracte en podcast: [bit.ly/3dsBJ2H]

18 d’abril 2021

ESPECTACLE 'DE VI VA VEU', AL TEATRE BARTRINA

Tast de misteri,
les aromes de boca,
dring de vainilla.

Pessigollegen
o el paladar entapissen,
aspres, sedosos.

Lena Paüls. Hiakus
 

A la fotografia, el músic reusenc Aleix Bové fa senyals estranys amb les mans: un 4 i un 0? Sí, ens diu, feliç, que fa 40 anys. Al Teatre Bartrina,  l'Aleix celebra De vi va veu, junt amb les sis dones tot talent que l'acompanyen. I la festa tindrà tot el quòrum que es pot tenir en temps de pandèmia, encara que el Barça jugui una final (en el moment de fer la fotografia l'Aleix encara no sap que l'equip que és més que un equip guanyarà per quatre gols a zero la copa de nom heretat del franquisme.)

Teatre Bartrina, 17-4-2021 © Daniel Recasens


L'espectacle De vi va veu es va estrenar al Jardí de la Casa Rull (26 -9-2020). [Vegeu-ne una crònica] i ara s'ha reposat al Teatre Bartrina (17-4-2021). Consta de vint peces breus de diferents autors totes referides al vi, seleccionades per Fina Masdéu.  Les interpreten a través de diferents disciplines, sota la direcció de Rosa Mateu: la paraula dita per Dolors Esquerda i Bàrbara Roig; la música festiva creada i interpretada per Aleix Bové i Sara Sambola; el moviment de Magda Borrull.
Aquest cop l'espectacle s'acompanyava de Solà sol Solà, de Lluís Solà, dirigit per Francesc Cerro-Ferran.

Brindem perquè siguin molts més.