 | |||
| Edició digital, 2021 Coberta: Ramon Casas, Entre dues llums, 1894 |
*
Veu: Andreu Sotorra
L'Adela és una treballadora familiar d'una dona vella amb dependència funcional. Per mitjà d'un monòleg interior, sabem què pensa la vella per a la qual treballa. És un relat tendre que traspua la por de la vella, que creu que la noia no tornarà l'endemà.
El relat va obtenir el Premi de narrativa Frederica Montseny. Ajuntament de Manlleu, 2007. Publicat dins del Catàleg de l'exposició Lectures. Un naufragi infinit, de Pérez Oliván. Sala Portal del Pardo del Vendrell, 2015. Revisat, desembre 2021
 |
| © Fina Veciana, Cel d'albergínia, 2020 |
A partir de Nadal el dia ja s'allargarà, però avui...
a quarts de cinc ja teníem el cel d'albergínia.
Que ni sabia l'hora que era, jo! Per
això, t'he dit,
«Adela, ¿que no te'n vas?» I t'he repetit no sé
quantes
vegades, «Vés-te'n, Adela, que diumenge
el tren passa puntual.»
© Lena Paüls. La meva Adela, fragment