'BONS I DOLENTS', AL TEATRE CONDAL

Bons i dolents. Autor: Joel Joan. 

Direcció: Nelson Valente. Teatre Condal, Barcelona

L'actor, productor, guionista, cineasta i director Joel Joan estrena la comèdia de situació Bons i dolents. La trama es desenvolupa en registre lúdic amb una bona dosi de reflexió satírica sobre les misèries de la societat contemporània. Joel Joan es posa a la pell d'un individu sense escrúpols, amb l'engany com a targeta de presentació, amb fills i dona, usuari d'aplicacions de contactes, sempre disposat a oblidar que deu diners als amics. I un do: té bona mà per a la cuina. L'acompanyen Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago, donant vida a personatges que carreguen la seva frustració particular. Tot al servei d'una al·legoria sobre la fragilitat humana, suspesa en el prim fil que separa la bondat de la maldat. I a riure a cor què vols. 9/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'EL GRAN INQUISIDOR', AL TEATRE GOYA

El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen)

Autoria: Johann Sebastian Bach, Fiódor Dostoievski i Olivier Messiaen. 

Traducció: Joan Sales. Versió: Lluís Homar.  Direcció: Lluís Homar, Emili Brugalla i Vesko Stambolov. Teatre Goya, Barcelona.

 

L'actor i director Lluís Homar, amb els músics Emili Brugalla i Besko Stambolov, fusionen teatre i concert a l'espectacle El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen). Al recital s'hi suma un fragment de «Flamenc» del compositor Joan Guinjoan (Riudoms, 1931 - Barcelona, 2019).

El que s'hi relata sorgeix del capítol cinquè de la novel·la Els germans Karamàzov de Dostoievski. Ivan, un dels germans Karamàzov, explica a Aliosha, el seu germà monjo molt devot, una història que té com a protagonistes el Messies i el botxí de la Inquisició. Jesús baixa a la Terra —a Sevilla, segle XVI— per comprovar in situ el terror de la Inquisició. Lluís Homar és la veu del gran inquisidor que, en un monòleg reflexiu i condemnatori, retreu a Jesús que espiï el que ell i els que de debò tenen el poder hi executen. A Sevilla. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'BOUVETØYA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Bouvetøya (La necessitat d'una illa), d'Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. Tècnic de so:  Damien Bazim. Direcció: Julio Manrique. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Espectacle en format de conferència dramatitzada. En el context distòpic del 2030, un grup d'amics i coneguts projecten fugir en expedició a Bouvetøya, l'illot volcànic enmig de l'oceà Atlàntic. Han passat la segona pandèmia, que ha tingut la població reclosa vuit mesos. S'hi sumen greuges: la crisi financera, la crisi de l'habitatge, la crisi del mercat de treball i la crisi cultural. Pretenen que l'expedició sigui un punt i a cap que els ajudi a encarar-se al futur. Hi deixen com a testimoni una càpsula del temps  amb el lema: “La matèria dels somnis / 2030-2080”, inspirat en la frase «Som de la mateixa matèria de la qual es fan els somnis.» de La tempestat, de William Shakespeare.  

Un treball íntim, amb els noms propis dels intèrprets i connexió amb la mare de l'actor Andrew Tarbet i la mare de l'actor Marc Rodríguez —presents les dues, com a espectadores, a l'estrena. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'EL CADELL', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

El Cadell. Autor i director: Josep Maria Miró. 

Intèrprets: Mercè Aránega, Lurdes Barba, 

Màrcia Cisteró, Roberto G. Alonso, Àurea Márquez, 

Alba Pujol, Rosa Renom, Marc Tarrida. 

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

El dramaturg Josep Maria Miró (Vic, 1977) desenvolupa a El Cadell un drama rural en una masia catalana al llarg de gairebé un segle. Una obra fosca on plana la desfeta. Parteix de l'època que les terres eren treballades i productives fins a l'abandonament dels conreus. I un salt temporal al present. Tota una nissaga de secrets i enveges, un món familiar al voltant de l'hereu, sostingut per les dones, alterat i modificat per la història del país.  Una història densa explicada amb monòlegs pels protagonistes —fantasmes de les terres mortes—, amb un registre lingüístic popular que reconeixem com a natural els que l'hem viscut. En destaca el monòleg interpretat per Mercè Aránega, encarnant «La Recollida». Antològic. El Cadell s'inscriu en la tradició del teatre català i alhora el revalortitza esplèndidament. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra  «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'DESPRÉS DE NOSALTRES', A L'ESPAI TEXAS

Després de nosaltres 

Dramatúrgia i direcció: Jumon Erra. 

Música i direcció musical: Miquel Tejada. 

Intèrprets: Júlia Jové i Xavi Navarro. 

Música i veu en directe: Andrea Mir.  

Espai Texas, Barcelona.

El cineasta i crític francès Éric Rohmer (1920 - 2010) es va acostar al teatre amb una única peça: Le Trio en mi bémol, el 1987, on retratava la relació d'una parella que ha trencat fa temps, però continua trobant-se. Una versió cinematogràfica del 2022 —prescindible— de la directora portuguesa Rita Azevedo Gomes, introdueix en la trama un director que roda l'obra. 

Després de nosaltres s'inspira en el clàssic, en format musical, signada pel dramaturg i director Jumon Erra i el músic Miquel Tejada. La parella protagonista, aquí anomenats Lena i Adrià, que interpreten Júlia Jové i Xavi Navarro, són parella a la vida real.  Anteriorment, han coincidit en el repartiment d'altres espectacles, com al musical Mar i cel que Dagoll Dagom, de la temporada 2014-2015.

L'assumpte és el mateix que l'original de Rohmer: L'Adrià i la Lena han deixat de ser parella, però mantenen una relació d'amistat amb visites inesperades d'ella al domicili que van compartir. Parlen de la feina i del dia a dia sense l'altre. En les trobades hi busquen una mena de suport que, en el fons, amaga la incertesa de si poden recuperar la relació estable d'abans. L'argument es descabdella, sobretot, amb les lletres de les peces musicals, però hi ha també una bona part de diàlegs entretallats, sense respostes clares. I una sorpresa, amb la inclusió d'una altra parella —protagonitzada pels mateixos intèrprets. Talent i versemblança en aquest espectacle de petit format. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

     Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TOT FENT LA BELLA HELENA', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Tot fent «La bella Helena». A partir de l'opereta homònima de Jacques Offenbach. Dramatúrgia i direcció escènica: Miquel Mas Fiol. Direcció musical: Pablo Ruz. Intèrprets: Sergi Boqué, Jordi Cornudella Heras, Gerard Franch, Carme Milán, Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Núria Vinyals Mañarikua.   Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El teatre Lliure Gràcia inaugura la temporada del 50 aniversari de la fundació del Teatre Lliure, amb l'espectacle Tot fent «La Bella Helena» encarant-se [fent i desfent] el muntatge de La Bella Helena de la temporada 1978-1979, de la qual es projecten fragments. A les grades de l'estrena hi ha la veterana actriu Imma Colomer, que aleshores feia el paper de Venus, i rep un aplaudiment del públic quan l'anomena la Venus [Carme Milán] d'aquest muntatge. Tot celebrant l'efemèride, el nou elenc treu els drapets al sol de la família del Lliure, en un exercici lúdic i atrevit de metateatre. Els membres de la jove companyia no sembla que s'avinguin gaire millor. Pel que expliquen, els trenta-tants dies i nits d'agost que han conviscut al Lliure els han passat factura. Ara, es disfressen, canten, es discuteixen. Alguns pleguen. Els calen mans per pintar decorats i per cosir vestuari i impliquen el públic al caos d'estil Cubana. I final amb el Can Can d'Offenbach, en homenatge al teatre que va néixer lliure. 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÍLVIA PÉREZ CRUZ, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Repetir, repetir, repetir, de Sílvia Pérez Cruz. 
Convidats especials: Toti Soler, Glòria Cruz, Lola Cruz.
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

 Violins: Carlos Montfort, Elena Rey, Marta Cardona. Violes: Anna Aldomà, Josep Bracero. Violoncels: Marta Roma, Isa Najem. Contrabaixos: Bori Albero, Miquel Ángel Cordero. 

El Teatre Nacional de Catalunya ha inaugurat la temporada 2026-2027 amb el recital teatralitzat Repetir, repetir, repetir de la cantant, compositora i actriu Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, Baix Empordà, 1983).  Sílvia Pérez Cruz ha reprès cançons de Vestida de nit, celebrant el desè aniversari de la publicació del disc. L'han acompanyat el quintet de corda de fa deu anys i quatre músics dels que l'acompanyen actualment. El vestuari era del magatzem de sastreria d'anteriors muntatges del TNC, com la impressionat capa d'un espectacle de Carlos Santos (disseny de M. Elena Roqué) que lluu Lola Cruz, filla de la cantant, en l'entrada triomfal des del fons de l'escenari. I la veu, la veu, la veu privilegiada de la cantant, i la selecció de peces que el talent i el bon gust interpretatiu han fet brillar. Inoblidables. Aplaudiments dempeus. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'SCOOP', A LA SALA BECKETT

Scoop. Autor: Enric Folch. 

Producció: Centre Moral i Cultural del Poblenou. 

Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

«Andorra ha desaparegut del mapa.» És una exclusiva de debò? —es qüestionen els quatre periodistes d'un diari digital a punt de fer fallida. ¿Què està disposat a fer el director per salvar la capçalera? ¿Com reaccionen els periodistes davant l'evidència de la notícia que tenen el privilegi de saber abans que cap altre mitjà? Una comèdia de proximitat signada per Enric Folch, que també forma part del repartiment al costat de Carme Canet, Albert Cobacho, Lluís Girbau i Mireia Martínez. Riure a cor què vols. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
  

'L'ÒPERA DE TRES RALS', AL TEATRE LLIURE

  

L'òpera de tres rals, de Bertolt Brecht (text) i Kurt Weill (música), en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Nao Albet, Roc Bernadí, Marta Bernal, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Eduard Farelo, Clara Mingueza, Miriam Moukhles, Biel Rossell i Júlia Truyol. Direcció musical: Dani Espasa. Direcció escènica: Marta Pazos. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

 

Aquesta producció de L'òpera de tres rals es va estrenar a l'amfiteatre del Teatre Grec en unes nits tòrrides. Ara inaugura la temporada 2026-2027 del Teatre Lliure de Montjuïc en el cinquantenari de la fundació.

De fons, el cor de coloms que parrupegen. En primer terme, els ciutadans explotats i els ciutadans capitalistes tots uniformats amb vestuari de color gris, confosos amb els gris sense relleu de les grades i el fons. Per tant, tres hores centrades en el text coreografiat, dit i cantat, tot i que algunes peces no arriben prou nítides a l'auditori. 

Bertolt Brecht es riu del burgès i del corrupte i fa triomfar els lladregots, els pòtols i les prostitutes. Els intèrprets que s'emporten la palma:  Nao Albet, en el paper del pillastre Mackie Navalla,  que força al màxim la distorsió del gènere expressionista, la sàtira del personatge. L'actor Roc Bernadí marca el pas sobretot quan fa de cap de policia, el Tigre Brown, amic de conveniència de Mackie Navalla.  L'actriu Marta Bernal —després de la introducció imitant la directora Pazos— com a senyora Peachum, manté el to portant les regnes del marit explotador. L'actor Eduard Farelo es despatxa a gust en el rol d'explotador dels pobres.

A l'escena final, baixa a l'escenari una de les arcades de la sala Fabià Puigserver. Mackie Navalla, ja alliberat per la gràcia de la corrupció d'amistat amb el cap de policia, la traspassa i, trencant la quarta paret, crida: «Sóc lliure! Sóc lliure!» 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

 

'APOCALIPSI FATXA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Apocalipsi fatxa 

Guió i intèrpret: Xavi Castillo. Producció: Pot de Plom Teatre. 

Sala Versus Glòries, Barcelona. 

Xavi Castillo (Onda, Plana Baixa, País Valencià, 1967) monologuista, comunicador digital, còmic provocador, ha estrenat a la Sala Versus Glòries el monòleg Apocalipsi fatxa, enmig d'una ES-Alert per prevenció de tempesta. Ha integrat l'alarma al seu discurs amb elegància, enxampat vestit de fallera major, damunt del tanga vermell característic del personatge.

En aquest espectacle irreverent, satíric, alliberat d'autocensura i de correcció política, Xavi Castillo porta chaquetilla de torero i montera. I és que al País Valencià —«terra de governants fatxes», diu l'actor— hi ha actualment una passió per les curses de bous i els bous embolats i hi ha també una onada d'involucionisme cultural. En un registre còmic, denuncia fets i actituds locals i internacionals que remouen la societat d'avui, amb l'ascens de l'autoritarisme,  la xenofòbia, l'amenaça bèl·lica... El bufó desglossa veritats evidents que superen la ficció, saltant d'un tema a l'altre sense transició. I ficcions que poden ser veritats, com la metàfora de la fallera que, paella i espasa en mà,  encapçala l'odissea de l'ocupació de Catalunya. Genial. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'GONE'

Sèrie Gone. Direcció: George Kay i  Richard Laxton
 Regne Unit, 2026

Thriller psicològic carregat de tensió i ambigüitat moral. Sèrie creada pel guionista George Kay, inspirada en To Hunt a Killer, llibre de Julie Mackay, exsuperintendent detectiva, i Robert Murphy, corresponsal de successos d'ITV, els quals van exercir com a consultors del rodatge.

La trama segueix Michael Polly (interpretat per David Morrissey), director estricte i fred d'una escola d'elit situada en un bosc inquietant a la perifèria de Bristol. Desapareix la seva dona i es converteix en el principal sospitós per la seva actitud impertèrrita.  Investiga el cas la detectiva Annie Cassidy, (encarnada per Eve Myles), que posarà a prova tant els seus instints com la seva capacitat per separar les proves dels prejudicis. A mesura que apareixen proves, Annie és apartada, inexplicablement, del cas i la nomenen 'enllaç' amb la família. Un thriller construït sobre secrets, on la moralitat dels personatges es mou en zona de grisos i l'atmosfera claustrofòbica. Narrativitat impecable, realista, sense cops d'efecte. Revela noves capes del cas a cada episodi i manté la tensió per encaixar el trencaclosques d'indicis i fets.  

Filmin. 6 episodis de 50 min. 9/10

'KURIOS', DEL CIRQUE DU SOLEIL

Kurios. Gabinet de curiositats.  Cirque du Soleil. 

Guió de Michel Laprise. Equip creatiu: Guy Laliberté, 

Jean-F. Bouchard, Chantal Tremblay (directora de creació).

Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, Bellvitge

Cirque du Soleil, la companyia de circ més gran del món, fundada el 1984, al Quebec, té 35 produccions en gira. El 1998 amb l'espectacle Alegria van parar per primer cop el Grand Chapiteau a l'esplanada de la Mar Bella. Els últims vuit anys s'ha instal·lat a Bellvitge. Enguany arriba Kurios. Gabinet de curiositats, un espectacle que fa dotze anys que roda pel món i serà l'últim espectacle que presenten en aquesta ubicació.

La característica que distingeix el Cirque du Soleil és el desenvolupament de números clàssics de circ —malabars, bicicleta aèria, contorsionisme, equilibrisme, corretges aèries, cadires volants, salts de la troupe, número còmic— embolcallats amb una presentació fantasiosa espectacular. Tot gira al voltant d'una il·lusió: la creació escènica, la música, la coreografia, el vestuari, l'attrezzo, la il·luminació... A Kurios. Gabinet de curiositats el protagonista és el Científic, un personatge que ha descobert que només tancant els ulls es poden arribar a veure meravelles. Tot i així està envoltat d'artilugis futuristes i també objectes d'antiquari plantats com si estigués en un museu o formant part de personatges: Nico l'home acordió, el de Klara el telègraf de l'invisible, o el panxut Sr. Microcosmos. Cinquanta artistes internacionals. Sincronització impecable. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

DISSETÈ ANIVERSARI

Llibre d'artista commemoratiu de Pont d'Enseula 2026 

Vegeu-lo amb detall al vídeo 

Avui fa disset anys que vaig publicar el primer apunt en aquest blog dietari. Un espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació que des d'aleshores he anat desenvolupant en 4.954 entrades. L'hemeroteca (Vegeu 'Etiquetes' a la columna de la dreta), indexada per temes, és oberta a tothom.

Des del 2009 fins avui «Pont d'Enseula» ha tingut 1.629.520 visites (he hagut de mirar la xifra dues vegades!) que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios pòdcasts que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

Agraeixo la confiança dels lectors que m'estimulen a compartir interessos, inquietuds i impressions en aquest espai virtual. Continuem...

 

 

Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot. 

Literatura és el que canta la veïna, 

és un guió de televisió, és un anunci… 

En aquest sentit, la literatura impregna la vida.
JOAQUIM MOLAS

 

 

CAIXMIR I LADAKH, DE JOAN RAMELL

Cada viatge reescriu el mapa del jo
Ranjit Oskote (Bombai, 1969)

El fotògraf d'art Joan Ramell ha viatjat per tercera vegada a l'Índia. En contrast amb l'estiu extremadament calorós mediterrani, el destí l'ha portat al fred del  Ladakh i a creuar els territoris abruptes de l'Himàlaia. N'ha seleccionat unes imatges excepcionals que recull en dos opuscles: Ladakh. Paisatges de l'Himàlaia, fotografies de la natura magnificent, sense altre text que  la referència de localització; i Caixmir i Ladakh, fotografies i anotacions del viatger que suggereixen el context de l'instant fotografiat.  Una joia.   

Stupes de Zangla, vall de Zankar (Ladahh) 

Foto: © Joan Ramell 2026

 Stupes. Funció espiritual: Són llocs de veneració on es guarden objectes associats amb Buda o mestres espirituals. Els budistes les voregen en el sentit de les agulles del rellotge mentre mediten. Representen la ment il·luminada de Buda i els elements de la naturalesa (terra, aigua, foc, aire i espai). Materials: pedra, maó o fang compactat i palla. A causa del clima de desert fred, el fang no es desfà i les estructures poden aguantar dempeus durant centenars d'anys. 

Gaudeixo d'aquestes fotografies d'art i de les proses poètiques que s'hi inspiren i em convoquen a saber-ne més sobre les imatges que el viatger ha escollit per compartir i dels relats i impressions que les contextualitzen. En aquest viatge, Joan Ramell ha fotografiat la façana de la realitat de persones i pobles de Ladakh, a l'extrem nord-oest de l'Índia. A més de mil quilòmetres, a la mateixa serralada, a la zona que limita amb el Tibet, la glacera de Lang Tang s'ha desprès i ha arrossegat gel, aigua, roques i sediments cap al fons de la vall. Ha arrasat pobles sencers. L'impacte humà ha estat de dos-cents morts i centenars de desapareguts. Les fotografies del viatger i l'actualitat ens fan entendre la dificultosa convivència dels humans amb la imponent serralada de l'Himàlaia.

 

L'home vessa aigua sobre l'aigua en un gest 

que no és inútil: retorna al riu sagrat l'aigua

que li ha sobrat després de rentar-se l'ànima. 

Joan Ramell 

 

contacte

MOR RATKO MLADIC, EL CARNISSER DELS BALCANS

Mor en una presó de La Haia Ratko Mladic (Božanovići, 12-III-1942 - La Haia, 27-VIII-2026), conegut com el «Carnisser dels Balcans». Va ser executor d'atrocitats contra la població civil com la masacre de Srebrenica i del setge de la ciutat de Sarajevo durant la Guerra de Bòsnia (entre abril de 1992 i desembre de 1995).

Un mes després de la declaració d'independència de Bòsnia i Hercegovina, Ratko Mladić, cap de l'Estat major de l'exèrcit de la República Srpska va ordenar el bloqueig de la ciutat de Sarajevo, tancant el trànsit tant dins com des de fora de la ciutat, i el tall del subministrament d'aigua i electricitat. La població va ser bombardejada amb obusos i trets indiscriminats de franctiradors durant quatre anys. 

Ciutadans de tot el món vam tenir informació en directe del que s'esdevenia a la Guerra de Bòsnia, la primera guerra televisada de la història. Davant de periodistes, a cara descoberta, Ratko Mladic manava separar en dos grups els ciutadans desnerits que enviaria a afusellar dels que salvava per enviar-los a fer treballs forçats. No era una ficció el que mostraven les càmeres, era una realitat esfereïdora. 

Vegeu el relat L'adagio d'Albinoni on evoco l'horror del setge de Sarajevo. Dedicat a la memòria de Jordi Pujol i Puente, reporter gràfic barceloní mort per la metralla d'una granada a Sarajevo. 

SABÓ CÍTRIC

Sabó cítric casolà elaborat a partir de sabonets d'hotel.

Foto: Paüls, 2026 

Estiu de reciclatge artesà! He convertit els sabonets d'hotel que guardava com a record dels meus viatges en un nou sabó cítric. La llimona hi ha aportat el toc final amb una aroma fresca i estimulant. Per a la fórmula, he combinat unes proporcions que vaig trobar a la xarxa amb els consells d'elaboració de la meva amiga Montse F. R., de Duesaigües, que ha fet sabó natural de manera tradicional. Vegeu-ho:

Ingredients i materials:

100 grams de restes de sabó. 

50 a 100 ml d'infusió de pells de llimona.

3 cullerades de suc de llimona.

1 culleradeta oli d'oliva.

Ratlladura de pell de llimona ben seca.

Gotes d'oli essencial de llimona.

Motlles de silicona. 

Elaboració:

a) Ratllem els sabonets amb un ratllador de cuina.
b) Escalfem al bany maria a foc lent els fragments ratllats i anem afegint la infusió de pells de llimona lleugerament tèbia i el suc de llimona a poc a poc. Ho remenem amb cullera de fusta fins que els grumolls es fonguin i aconseguim una textura cremosa.

c) Retirem el sabó líquid del foc i afegim la ratlladura de llimona ben seca per evitar fongs i unes gotes d'oli essencial per potenciar-ne l'aroma.

d) Aboquem el sabó líquid als motlles de silicona.

e)  Deixem solidificar el sabó en un lloc fresc i sec (de 24 a 48 hores.)  

 

La col·lecció de sabonets d'hotel i els fragments de sabons de tocador està gairebé intacta i me n'esperem més, encara. Tinc previst convertir-los en sabó de romaní i sabó de menta. Continuarà...

MUSEU DEL DISSENY: PREMIS DELTA 2026

Premis Delta 2026. Organitza: ADI-FAD

Museu del Disseny Barcelona 

L'exposició Premis Delta 2026 reuneix 180 productes seleccionats i les peces guardonades d'aquesta edició dels premis. La mostra inclou objectes dissenyats durant els dos darrers anys i commemora també els 50 anys de les Medalles Delta, que reconeixen els projectes finals de Grau i Màster de joves estudiants, així com els projectes destacats a l'àmbit cultural amb els Premis Delta Cultura. Un conjunt espectacular que mostra la innovació i la vitalitat del disseny industrial contemporani.

Organitzada per categories, l'exposició va més enllà d'un recull de productes i ofereix una panoràmica de l'actualitat del disseny industrial. Tot ha estat dissenyat, des d'una capsa per contenir un moble fins a una esponja del lavabo. La selecció posa en relleu l'excel·lència de la professió mitjançant objectes que aporten valor als usuaris, respecten l'entorn i reflecteixen bones pràctiques professionals i industrials. Interessant per conèixer els objectes que aviat es trobaran al mercat i aproparan el disseny al dia a dia de la ciutadania. 

Exposició oberta fins al 6 de setembre de 2026

COL·LECCIÓ DE CACTUS I CRASSES

Totes les fotografies són d'exemplars que viuen al nostre jardí de llicorella de Duesaigües (Baix Camp). Petites plantes resistents que ens proporcionen moltes alegries. Són les úniques plantes que estan resistint la calor extrema d'aquest estiu. Aquí en faig un recull amb els enllaços als apunts d'aquest blog. Hi ha encara algun cactus o alguna crassa que no tinc identificada del tot. Continuarà...

 

Flor del llangardaix (Huernia zebrina)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/wS028

 

Cactus de puntets, gastèria (Gasteria carinata var. verrucosa).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/Z49s3

Tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium)

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/ZL50e

Les kalanchoë (Kalanchoe blossfeldiana)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/hem7q

Aptènia (Aptenia cordifolia)

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/dU456

Flors de migdia (Lampranthus)

Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2oCqDRI

Portulacària (Portulacaria afra)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/cpsj8

Orella d'ase, cactus trompeta (Crasula Ovata Hobbit).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/m3FGx

Cactus de carxofa (Sempervivum tectorum).

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/0fMKn

Cactus de cacauet (Echinopsis chamaecereus).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/34yS7


Cabellera de la reina (Crassula spatulata)

Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/nhnQ7

Cactus aranya (Sempervivum arachnoideum). 

 

Cactus de roseta oberta (Echeverria Desmetiana). (Echeverria  Wavellite)?

 

Cactus de fulla de ciri (Graptopetalum paraguayense) 

 

Cactus de flor groga (Echeverria carnicolor) 

Cua de dragó, cactus zebra (Haworthiopsis Attenuata)

(Crassula multicava)

Cactus Rocabruna


Àloe (Aloe vera)


Crespinell blanc, raïm de gat, dits de déu (Sedum album)

LA FIGUERA DE MORO, ÚLTIMS DIES

Figuera de moro parasitada de caparreta vermella.

© Paüls, 2026 

Les figueres de moro (Opuntia ficus-indica) estan afectades per la plaga de la caparreta vermella de l'opuntia (Dactylopius opuntiae), un insecte hemípter que parasita aquest cactus en exclusiva i en produeix la dessecació irreversible.

Vegeu: Figuera de moro 

a «Menuda natura» 

Les figueres de moro formen part del paisatge mediterrani, especialment als marges de carreteres, vies de tren i penya-segats marítims. Originàries de Mèxic,  importades pels colonitzadors del Nou Continent a partir del segle XV. De propagació fàcil i creixement ràpid. És resistent a la sequera, i això ha facilitat que creixessin al medi natural, on ha esdevingut invasora. 

Ara i aquí les figueres de moro estan malmeses als talussos i a les rieres, però el debat públic és inexistent. Les administracions no actuen atenent criteris científics i legals: Està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores [Reial decret 630/2013]. Per llei, doncs, l'administració té prohibit protegir aquesta planta o destinar fons públics a salvar-la. 

Les figueres de moro potser no s'extingiran del tot, però el paisatge canviarà per sempre. Previsiblement, les zones seques seran recolonitzades per matollars autòctons mediterranis (com el llentiscle, l'arboç o el margalló).  

* * 

Sobre la caparreta vermella de l'opuntia. 

¿Què en sabem de la caparreta vermella de l'opuntia que mata les figueres de moro? L'insecte viu protegit per una secreció de cera blanca d'aspecte cotonós i s'alimenta xuclant la saba de les fulles de la figuera de moro. Es propaga pel vent mitjançant uns fils sedosos que emeten les larves. 

Aquest insecte produeix àcid carmínic, un potent colorant natural de color vermellós que s’utilitza àmpliament encara avui en dia en la indústria alimentària, cosmètica, tèxtil i farmacèutica. Cap a 1825, el cultiu de la caparreta es va portar fins a les Illes Canàries, on encara avui dia perdura i compta amb Denominació d’Origen Protegida.  

Ens hauríem de preguntar per quin motiu, precisament ara, les figueres de moro naturalitzades aquí després de més de cinc-cents anys, la caparreta vermella s'hi ha multiplicat sense fre i les mata. ¿On són els moixons que tenien l'insecte d'aliment? Fem-nos preguntes. Indaguem, que van mal dades.

* * 

Vegeu:  Un rojo perfecto. Imperio, espionaje y la búsqueda del color del deseo d’Amy Butler Greenfield (Publicacions de la Universitat de València, València, 2010)

Històries de com la recerca del color vermell va promoure la distribució de la caparreta vermella i la figuera de moro arreu del món.