'PERDONA'M COS MEU', AL TEATRE AKADÈMIA

Perdona'm cos meu, de Queralt Riera. 

Direcció: Queralt Riera. 
Teatre Akadèmia, Barcelona

L'espectacle Perdona'm cos meu, que ha dirigit Queralt Riera, la mateixa autora, és constituït per  microescenes on tres dones contemporànies —la Carme (Mireia Aixalà), la Maricarme  (Annabel Castan) i la Carmela (Àfrica Alonso)— exposen una sèrie de reivindicacions, denuncien fets experimentats.   El tercet d'actrius defensa, amb una mesurada dosi d'humor,  cada situació amb un doll d'energia matisada per a cada personatge. Àfrica Alonso hi incorpora el seu vessant d'actriu musical amb la interpretació d'una mitja dotzena de peces ben encaixades en la trama. Un espectacle rodó en tots els aspectes. 10/10

Perdona'm, cos meu, la mala vida. / Perdona'm, cos meu, la ràbia i el menyspreu i el mal i la fam  i l'excés... / Perdona'm, cos meu, la impertinència i l'autoodi./ QUERALT RIERA

 **

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
   

EXHUMACIÓ NÚM. 5, UN CLAM CONTRA L'OBLIT

Performance en record  d'Elisa Cardona Ollé 

Acció a càrrec de Pilar i Montserrat Camarasa Cardona

a la Fossa comuna 1 del cementiri de Tarragona, 19-IX-2026 

 

https://vimeo.com/1236785643 

(minuts 6:46 a 9:13)  

L'artista Miquel Garcia (Barcelona, 1975) és l'autor del vídeo creatiu de memòria històrica Exhumació núm. 5.  En col·laboració amb l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona. El documental reflecteix com els familiars dels represaliats van destapant els seus noms i els fets, a través del contacte directe de les  mans sobre la superfície que amaga una llista impresa de cinc mil persones soterrades en fosses comunes a Catalunya. Mitjançant la calor humana les dades dels seus parents tornen a sortir a la llum. L'acció s'ha realitzat a la Fossa 1 de les tres fosses comunes del Cementiri de Tarragona, on van inhumar 797 víctimes de la repressió franquista, entre 1939 i 1949, després de ser commenades en judicis sumarísims del règim franquista, afusellades a la muntanya de l'Oliva de Tarragona.

 

Vegeu en aquest blog:

Acte de reparació històrica a Elisa Cardona Ollé

 

'LA LLEI DE LA GRAVETAT', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La llei de la gravetat 

Dramatúrgia:  Pep Farrés, Biel Rossell i Daniela Feixas. 

Direcció: Pep Farrés. Sala Tallers, TNC

La Sala Tallers del TNC ha programat La llei de la gravetat en horari escolar per a adolescents. En la meva sessió, els espectadors són alumnes de primer cicle de secundària. Sorollosos i bellugadissos fins que s'han apagat els llums de la sala.  De seguida s'han enganxat a la història de l'Èric, el personatge protagonista que cau del sistema escolar. L'obra planteja dilemes que sorgeixen de les relacions quotidianes entre professorat i alumnat. L'actor Biel Rossell Pelfort fa doblet en el paper de professor maltractat i en el d'alumne desencantat. Amb un domini excepcional de l'expressió verbal l'intèrpret fa arribar en els monòlegs del professor i de l'alumne el missatge amb claredat i amb múltiples matisos. Al seu costat, Biel Serena Riba, en el paper de músic de carrer,  s'encarrega dels efectes sonors, des de l'enrenou inicial d'una aula que sembla que no té gaire interès en les explicacions de física, al dring d'una moneda a la gorra del músic o d'altres sons ambientals, enregistrats o de percussió en directe. 8/10

En el col·loqui postfunció, conduït i dinamitzat amb eficàcia per una tècnica de l'equip del Servei Educatiu del TNC, els espectadors han demostrat que han estès el que es debatia a La llei de la gravetat i han expressant opinions ben argumentades. Han deixat amb la boca oberta el professorat que els acompanyava i els comptats adults que hem assistit a la representació.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'JÚLIA – 15 ANYS MÉS TARD', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Júlia – 15 anys més tard (2011–2026). 

A partir de «Miss Julie», d'August Strindberg. 

Adaptació i direcció: Christiane Jatahy. Traducció: Marilia Samper. Intèrprets: Júlia Genís i Moha Amazian. Càmera: Robert Molist Rossell.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona 

Revisió de l'obra Julia de la dramaturga, cineasta i directora brasilera Christiane Jatahy (Rio de Janeiro, Brasil, 1968). La trama del drama Miss Julie d'Strinberg és prou coneguda: Nit de Sant Joan, a la luxosa mansió del senyor comte només hi ha la senyoreta Júlia, filla del propietari, el xofer i la cuinera, que són parella. Després de jugar amb foc, la Júlia (Júlia Genís, esplèndida) mesura forces i humilia el criat Jamal (Moha Amazian, versemblant, immens). Júlia - 15 anys méss tard (2011-2026) és una peça intensa que en aquesta edició al Teatre Lliure posa al límit de l'expressivitat els intèrprets protagonistes reproduint imatges de sexe en directe. El drama transcendeix la realitat escènica del casal comtal, amb accions rodades en directe a les escales del Lliure de Gràcia i la fugida  de la jove mestresa pel carrer Montseny de Barcelona. 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'PANORAMA DES DEL PONT', AL TEATRE GOYA

Panorama des del pont, d'Arthur Miller. 

Traducció: Joan Sellent. Dramatúrgia i direcció: Sílvia Munt. 

Intèrprets: Eduard Buch, Nil Cardoner, Laura Conejero, 

Jan D. Casablancas, Laura Gaja, David Selvas Jansana. 

Teatre Goya, Barcelona

El dramaturg nord-americà Arthur Miller (Harlem, Nova York, 1915 - Roxbury, Connecticut,  2005) ens emociona de nou amb l'obra Panorama des del pont, aquesta vegada dirigida per Sílvia Munt. Amb la mateixa traducció de Joan Sellent que el 2006 es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya,  dirigida per Rafel Duran; i el 2016, al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant. Ara l'actor David Selvas s'uneix esplèndid als grans intèrprets catalans —Toni Sevilla i Eduard Fernàndez— que s'han posat a la pell d'Eddie Carbone, l'immigrant d'origen sicilià, estibador al port, que junt amb la seva esposa ha fet gran Catherine, la neboda òrfena. Presentant els fets i donant la paraula a cadascú, hi ha l'advocat i narrador (Eduard Buch) —que podria ser molt bé la veu de l'autor, coneixedor de l'ambient dels barris modestos dels anys vint i trenta de Nova York.

Crec que aquesta obra ens emociona perquè el que s'hi tracta és d'una actualitat esfereïdora. I, sobretot, perquè ens reconeixem en tots i cadascun dels personatges. Entenem el dolor que causa la gelosia a Eddie i la gestió que en fa Beatrice (Laura Conejero, la mesura), som la Catherine (Laura Gaja, excepcional versemblança) enamorada per primer cop; som els dos immigrants (magnífics Nil Cardoner, Jan D. Casablanca), campejant les injustícies, cadascú amb objectiu propi al Brooklyn. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'REUSENQUES, A ESCENA!', AL TEATRE BARTRINA

Dramatúrgia i direcció: Rosa Mateu i Antònia Farré
Músics: Pau Terol i Joan Terol
Espai escènic, llums i so: Albert López

Audiovisuals; Jordi Farré

Cartell: Teresa Llorach

El col·lectiu literari Reusenques de Lletres estrena Reusenques, a escena!, al Teatre Bartrina de Reus. Han confegit l'espectacle i l'han dirigit Rosa Mateu i Antònia Farré, a partir de quatre peces de teatre breu de les setze que conté el llibre del mateix títol: 

Preludi en re menor, d'Antònia Farré. 

Dia de visita, de Romana Ribé. 

Rebaixes!, de Ció Munté. 

Pis en venda, de Victòria Rodrigo.

La representació és a càrrec dels intèrprets Neus Ceballos, Ernest Feliu, Marta Llorens, Carme Merlo, Aïda Pitarch, Putxi Porqueres, Bàrbara Roig i Ferran Rull. Compta amb música en directe i projeccions audiovisuals. Un conjunt de talent de proximitat per a una representació única. 

Aplaudiments a punt. 

 

  

HEMEROTECA  

«Diari de Tarragona»

26-X-2026

 

 

* Entrevista - Reusenques, a l'escenari! «Cadena Ser», 21-X-2026

* L'obra Reusenques de lletres, a escena!. Entrevista a Victòria Rodrigo, Rosa Mateu i Antònia Farré. «Canal Reus», programa Fot-li, 21-X-2026

* Reus puja a escena el talent local amb quatre històries nascudes de les Reusenques de Lletres. Article de Paula Montalvo. «Diari de Tarragona», 21-X-2026

* Del paper a l'escenari, les Reusenques arriben al teatre. Diari «Més Reus», 14-X-2026

* «Tot l'equip, tant tècnic com artístic, és de quilòmetre zero». Entrevista a Antònia Farré i Rosa Mateu, codirectores de l'espectacle Reusenques a escena! «La Guia de Reus», 30-IX-2026

* Del paper a la dramatúrgia: Reusenques, a escena! arriba al Teatre Bartrina. «Reus digital», 12-X-2026

* Reusenques, a escena!, de Reusenques de Lletres. «Pont d'Enseula», 20-XI-2025

 

***

'MORNING SUN', A LA VILLARROEL

Morning Sun, de Simon Stephens Traducció: Adriana Nadal. 

Intèrprets: Raquel Ferri, Anna Güell i Miriam Iscla. 

Direcció: Pau Roca. La Villarroel, Barcelona.

Morning Sun ressegueix més de mig segle de la vida de tres dones novaiorqueses: Clodette, l'àvia, nascuda el 1926; la Charley, la filla; i la Tessa, la neta. Tres generacions, baules de la memòria refetes amb narrativitat absoluta, durant tota la trama que es tanca en cercle amb la pregunta «¿Estic fora de perill?» Els sotracs històrics hi són de fons i condicionen la vida de les tres dones, però sobretot s'hi enfoquen les celebracions privades, l'amor per la seva ciutat, les frustacions i els canvis d'objectius vitals. Interessant recurs dramàtic: les tres intèrprets es posen a la pell de diversos personatges i fins i tot se'ls intercanvien. Parlen des de diferents espais temporals i coneixen el que el futur els comportarà. Passen del passat al present, del present al futur i viceversa. Interpretacions brillants de tres grans actrius que fan versemblant qualsevol acció, qualsevol història. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LO DE JAUME I', A EL MALDÀ

Lo de Jaume I. Dramatúrgia i lletres: Guillem Cuxart. 

Composició i direcció musical: Marc Sambola. 

Direcció: Guillem Cuxart. El Maldà, Barcelona. 

Intèrprets: Arnau Fà Lladó, Paula Moles Roma i Laia Esdul. 

Músics: Magí Castro i Marc Sambola.

La companyia Al cel Cia presenta l'espectacle musical de petit format Lo de Jaume I,  una paròdia a l'estil pitarresc sobre el rei conqueridor. Des de l'engendrament a les fosques fins a les gestes conqueridores de terres als moros, que coneixem a través de la crònica Llibre dels Fets. Jaume I va morir el 1276 i el que queda de les seves restes són al Panteó Reial del Monestir de Poblet. Ara, a Lo de Jaume I s'explica que s'ha trobat el fal·lus reial. La peça arqueològica arriba a escena, encara traient fum. Una bona excusa per emprendre fragments de l'obra paròdica Don Jaume el Conqueridor, de Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra sobre les gestes del rei nascut a Montpeller.  En mode satíric també s'hi mouen personatges actuals que reconeixem, com una tal reina Sílvia Obiols que pretén netejar el país de 'moros' i 'indesitjables' i referències a espais del sud del país (nuclears, indústria química, un succedani del parc Disney.) Un divertiment a cor què vols. Rient rient, qui avisa...  

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PRESENTACIÓ 'ULL DIU' DE MÒNICA DE DALMAU MOMMERTZ

Presentació del llibre de poemes Ull diu, 

de Mònica de Dalmau Mommertz

Llibreria Calders, Barcelona, 13-X-2026

«Ull diu. La vista. La paraula. L'ull (subjecte) que parla. Què veu? Allò que veu (allò que sent, que l'emociona) ho transcriu amb paraules. Un viatge creatiu a l'interior sensible que obre els ulls a paisatges, a fets, a impressions, a pensaments... Mònica de Dalmau escriu poèticament i lúdica la seva visió del món, allò que li ha deixat petja.» 

 

 

M'he encarregat de la presentació a la Llibreria Calders del poemari Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. L'autora hi ha llegit uns poemes que exemplificaven el que he ressaltat i n'ha situat el context amb l'ajuda de la projecció de les imatges que van inspirar-los. Hi han intervingut Silvana Díaz i  Josep Vila Fisas, amb la lectura de poemes propis generats a partir dels d'aquest llibre. A primera fila, els editors entusiastes del poemari Paco Fanés i Joan Puche, de Pont del Petroli Edicions, de Badalona. L'autora ha signat exemplars del llibre Ull diu als assistents, i ho ha fet amb tanta dedicació i generositat que s'ha format una bona cua (celebrada amb cava). M'imagino que encara hi deuen ser ara.

 

 **

 

Presentació Ull diu, de Mònica de Dalmau Mommertz. 

Col·laboració de Silvana Díaz. 

Fundació Úniques, Barcelona, 23-IV-2026

 

 

 

PEL·LÍCULA 'LA DESAPARICIÓ DE JOSEF MENGELE'

La desaparició de Josef Mengele. Dir.: Kirill Serebrennikov
Alemanya i França, 2025    -    Drama, bòpic, durada 2:16

La desaparició de Josef Mengele és una espectacular adaptació del best-seller homònim d'Olivier Guez. Segueix, a través del temps, el recorregut esmunyedís de Josef Mengele (encarnat per l'actor August Diehl), el metge nazi del camp de concentració d'Auschwitz. La pel·lícula crea l'atmosfera de terror evitant imatges sensacionalistes, més aviat enfoca la mirada sobre l'estructura política que va crear el personatge i el va protegir. 

L'home que va ser conegut com l'Àngel de la Mort, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, va organitzar una metòdica desaparició per evitar qualsevol judici. Va fugir a l'Amèrica del Sud per reconstruir la seva vida en la clandestinitat.  El troba el seu fill i, a través dels seus ulls, Mengele s'enfronta a un passat que ja no pot ignorar. 

Filmin. 8/10 

'BONS I DOLENTS', AL TEATRE CONDAL

Bons i dolents. Autor: Joel Joan. 

Direcció: Nelson Valente. Teatre Condal, Barcelona

L'actor, productor, guionista, cineasta i director Joel Joan estrena la comèdia de situació Bons i dolents. La trama es desenvolupa en registre lúdic amb una bona dosi de reflexió satírica sobre les misèries de la societat contemporània. Joel Joan es posa a la pell d'un individu sense escrúpols, amb l'engany com a targeta de presentació, amb fills i dona, usuari d'aplicacions de contactes, sempre disposat a oblidar que deu diners als amics. I un do: té bona mà per a la cuina. L'acompanyen Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago, donant vida a personatges que carreguen la seva frustració particular. Tot al servei d'una al·legoria sobre la fragilitat humana, suspesa en el prim fil que separa la bondat de la maldat. I a riure a cor què vols. 9/10

    Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'EL GRAN INQUISIDOR', AL TEATRE GOYA

El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen)

Autoria: Johann Sebastian Bach, Fiódor Dostoievski i Olivier Messiaen. 

Traducció: Joan Sales. Versió: Lluís Homar.  Direcció: Lluís Homar, Emili Brugalla i Vesko Stambolov. Teatre Goya, Barcelona.

 

L'actor i director Lluís Homar, amb els músics Emili Brugalla i Besko Stambolov, fusionen teatre i concert a l'espectacle El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen). Al recital s'hi suma un fragment de «Flamenc» del compositor Joan Guinjoan (Riudoms, 1931 - Barcelona, 2019).

El que s'hi relata sorgeix del capítol cinquè de la novel·la Els germans Karamàzov de Dostoievski. Ivan, un dels germans Karamàzov, explica a Aliosha, el seu germà monjo molt devot, una història que té com a protagonistes el Messies i el botxí de la Inquisició. Jesús baixa a la Terra —a Sevilla, segle XVI— per comprovar in situ el terror de la Inquisició. Lluís Homar és la veu del gran inquisidor que, en un monòleg reflexiu i condemnatori, retreu a Jesús que espiï el que ell i els que de debò tenen el poder hi executen. A Sevilla. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

'BOUVETØYA', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Bouvetøya (La necessitat d'una illa), d'Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer. Intèrprets: Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. Tècnic de so:  Damien Bazim. Direcció: Julio Manrique. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Espectacle en format de conferència dramatitzada. En el context distòpic del 2030, un grup d'amics i coneguts projecten fugir en expedició a Bouvetøya, l'illot volcànic enmig de l'oceà Atlàntic. Han passat la segona pandèmia, que ha tingut la població reclosa vuit mesos. S'hi sumen greuges: la crisi financera, la crisi de l'habitatge, la crisi del mercat de treball i la crisi cultural. Pretenen que l'expedició sigui un punt i a cap que els ajudi a encarar-se al futur. Hi deixen com a testimoni una càpsula del temps  amb el lema: “La matèria dels somnis / 2030-2080”, inspirat en la frase «Som de la mateixa matèria de la qual es fan els somnis.» de La tempestat, de William Shakespeare.  

Un treball íntim, amb els noms propis dels intèrprets i connexió amb la mare de l'actor Andrew Tarbet i la mare de l'actor Marc Rodríguez —presents les dues, com a espectadores, a l'estrena. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

SÈRIE 'AMERICAN CROSSING'

Sèrie American Crossing
Direcció: Alexandre Eik. Noruega, 2020

Drama històric ambientat a Noruega i Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. La protagonista és la princesa hereva Märtha de Noruega (interpretada per Sofia Helin) que,  escapant de la invasió nazi de Noruega el 1949, es va refugiar amb els seus fills als Estat Units. A l'exili americà, va iniciar una relació molt propera i influent amb l'home més poderós del món: el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt (a càrrec de l'actor Kyle MacLachlan). La sèrie mostra les tensions diplomàtiques en marcs i ambients fastuosos, la neutralitat inicial dels Estats Units i el paper de la princesa intentant convèncer el president perquè ajudi Noruega i els aliats.

Filmin. 8 episodis de 60 min. 8/10

'EL CADELL', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

El Cadell. Autor i director: Josep Maria Miró. 

Intèrprets: Mercè Aránega, Lurdes Barba, 

Màrcia Cisteró, Roberto G. Alonso, Àurea Márquez, 

Alba Pujol, Rosa Renom, Marc Tarrida. 

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

El dramaturg Josep Maria Miró (Vic, 1977) desenvolupa a El Cadell un drama rural en una masia catalana al llarg de gairebé un segle. Una obra fosca on plana la desfeta. Parteix de l'època que les terres eren treballades i productives fins a l'abandonament dels conreus. I un salt temporal al present. Tota una nissaga de secrets i enveges, un món familiar al voltant de l'hereu, sostingut per les dones, alterat i modificat per la història del país.  Una història densa explicada amb monòlegs pels protagonistes —fantasmes de les terres mortes—, amb un registre lingüístic popular que reconeixem com a natural els que l'hem viscut. En destaca el monòleg interpretat per Mercè Aránega, encarnant «La Recollida». Antològic. El Cadell s'inscriu en la tradició del teatre català i alhora el revalortitza esplèndidament. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra  «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'DESPRÉS DE NOSALTRES', A L'ESPAI TEXAS

Després de nosaltres 

Dramatúrgia i direcció: Jumon Erra. 

Música i direcció musical: Miquel Tejada. 

Intèrprets: Júlia Jové i Xavi Navarro. 

Música i veu en directe: Andrea Mir.  

Espai Texas, Barcelona.

El cineasta i crític francès Éric Rohmer (1920 - 2010) es va acostar al teatre amb una única peça: Le Trio en mi bémol, el 1987, on retratava la relació d'una parella que ha trencat fa temps, però continua trobant-se. Una versió cinematogràfica del 2022 —prescindible— de la directora portuguesa Rita Azevedo Gomes, introdueix en la trama un director que roda l'obra. 

Després de nosaltres s'inspira en el clàssic, en format musical, signada pel dramaturg i director Jumon Erra i el músic Miquel Tejada. La parella protagonista, aquí anomenats Lena i Adrià, que interpreten Júlia Jové i Xavi Navarro, són parella a la vida real.  Anteriorment, han coincidit en el repartiment d'altres espectacles, com al musical Mar i cel que Dagoll Dagom, de la temporada 2014-2015.

L'assumpte és el mateix que l'original de Rohmer: L'Adrià i la Lena han deixat de ser parella, però mantenen una relació d'amistat amb visites inesperades d'ella al domicili que van compartir. Parlen de la feina i del dia a dia sense l'altre. En les trobades hi busquen una mena de suport que, en el fons, amaga la incertesa de si poden recuperar la relació estable d'abans. L'argument es descabdella, sobretot, amb les lletres de les peces musicals, però hi ha també una bona part de diàlegs entretallats, sense respostes clares. I una sorpresa, amb la inclusió d'una altra parella —protagonitzada pels mateixos intèrprets. Talent i versemblança en aquest espectacle de petit format. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

     Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TOT FENT LA BELLA HELENA', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Tot fent «La bella Helena». A partir de l'opereta homònima de Jacques Offenbach. Dramatúrgia i direcció escènica: Miquel Mas Fiol. Direcció musical: Pablo Ruz. Intèrprets: Sergi Boqué, Jordi Cornudella Heras, Gerard Franch, Carme Milán, Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Núria Vinyals Mañarikua.   Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El teatre Lliure Gràcia inaugura la temporada del 50 aniversari de la fundació del Teatre Lliure, amb l'espectacle Tot fent «La Bella Helena» encarant-se [fent i desfent] el muntatge de La Bella Helena de la temporada 1978-1979, de la qual es projecten fragments. A les grades de l'estrena hi ha la veterana actriu Imma Colomer, que aleshores feia el paper de Venus, i rep un aplaudiment del públic quan l'anomena la Venus [Carme Milán] d'aquest muntatge. Tot celebrant l'efemèride, el nou elenc treu els drapets al sol de la família del Lliure, en un exercici lúdic i atrevit de metateatre. Els membres de la jove companyia no sembla que s'avinguin gaire millor. Pel que expliquen, els trenta-tants dies i nits d'agost que han conviscut al Lliure els han passat factura. Ara, es disfressen, canten, es discuteixen. Alguns pleguen. Els calen mans per pintar decorats i per cosir vestuari i impliquen el públic al caos d'estil Cubana. I final amb el Can Can d'Offenbach, en homenatge al teatre que va néixer lliure. 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÍLVIA PÉREZ CRUZ, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Repetir, repetir, repetir, de Sílvia Pérez Cruz. 
Convidats especials: Toti Soler, Glòria Cruz, Lola Cruz.
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

 Violins: Carlos Montfort, Elena Rey, Marta Cardona. Violes: Anna Aldomà, Josep Bracero. Violoncels: Marta Roma, Isa Najem. Contrabaixos: Bori Albero, Miquel Ángel Cordero. 

El Teatre Nacional de Catalunya ha inaugurat la temporada 2026-2027 amb el recital teatralitzat Repetir, repetir, repetir de la cantant, compositora i actriu Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, Baix Empordà, 1983).  Sílvia Pérez Cruz ha reprès cançons de Vestida de nit, celebrant el desè aniversari de la publicació del disc. L'han acompanyat el quintet de corda de fa deu anys i quatre músics dels que l'acompanyen actualment. El vestuari era del magatzem de sastreria d'anteriors muntatges del TNC, com la impressionat capa d'un espectacle de Carlos Santos (disseny de M. Elena Roqué) que lluu Lola Cruz, filla de la cantant, en l'entrada triomfal des del fons de l'escenari. I la veu, la veu, la veu privilegiada de la cantant, i la selecció de peces que el talent i el bon gust interpretatiu han fet brillar. Inoblidables. Aplaudiments dempeus. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'SCOOP', A LA SALA BECKETT

Scoop. Autor: Enric Folch. 

Producció: Centre Moral i Cultural del Poblenou. 

Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

«Andorra ha desaparegut del mapa.» És una exclusiva de debò? —es qüestionen els quatre periodistes d'un diari digital a punt de fer fallida. ¿Què està disposat a fer el director per salvar la capçalera? ¿Com reaccionen els periodistes davant l'evidència de la notícia que tenen el privilegi de saber abans que cap altre mitjà? Una comèdia de proximitat signada per Enric Folch, que també forma part del repartiment al costat de Carme Canet, Albert Cobacho, Lluís Girbau i Mireia Martínez. Riure a cor què vols. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
  

'L'ÒPERA DE TRES RALS', AL TEATRE LLIURE

  

L'òpera de tres rals, de Bertolt Brecht (text) i Kurt Weill (música), en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Nao Albet, Roc Bernadí, Marta Bernal, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Eduard Farelo, Clara Mingueza, Miriam Moukhles, Biel Rossell i Júlia Truyol. Direcció musical: Dani Espasa. Direcció escènica: Marta Pazos. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

 

Aquesta producció de L'òpera de tres rals es va estrenar a l'amfiteatre del Teatre Grec en unes nits tòrrides. Ara inaugura la temporada 2026-2027 del Teatre Lliure de Montjuïc en el cinquantenari de la fundació.

De fons, el cor de coloms que parrupegen. En primer terme, els ciutadans explotats i els ciutadans capitalistes tots uniformats amb vestuari de color gris, confosos amb els gris sense relleu de les grades i el fons. Per tant, tres hores centrades en el text coreografiat, dit i cantat, tot i que algunes peces no arriben prou nítides a l'auditori. 

Bertolt Brecht es riu del burgès i del corrupte i fa triomfar els lladregots, els pòtols i les prostitutes. Els intèrprets que s'emporten la palma:  Nao Albet, en el paper del pillastre Mackie Navalla,  que força al màxim la distorsió del gènere expressionista, la sàtira del personatge. L'actor Roc Bernadí marca el pas sobretot quan fa de cap de policia, el Tigre Brown, amic de conveniència de Mackie Navalla.  L'actriu Marta Bernal —després de la introducció imitant la directora Pazos— com a senyora Peachum, manté el to portant les regnes del marit explotador. L'actor Eduard Farelo es despatxa a gust en el rol d'explotador dels pobres.

A l'escena final, baixa a l'escenari una de les arcades de la sala Fabià Puigserver. Mackie Navalla, ja alliberat per la gràcia de la corrupció d'amistat amb el cap de policia, la traspassa i, trencant la quarta paret, crida: «Sóc lliure! Sóc lliure!» 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

 

'APOCALIPSI FATXA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Apocalipsi fatxa 

Guió i intèrpret: Xavi Castillo. Producció: Pot de Plom Teatre. 

Sala Versus Glòries, Barcelona. 

Xavi Castillo (Onda, Plana Baixa, País Valencià, 1967) monologuista, comunicador digital, còmic provocador, ha estrenat a la Sala Versus Glòries el monòleg Apocalipsi fatxa, enmig d'una ES-Alert per prevenció de tempesta. Ha integrat l'alarma al seu discurs amb elegància, enxampat vestit de fallera major, damunt del tanga vermell característic del personatge.

En aquest espectacle irreverent, satíric, alliberat d'autocensura i de correcció política, Xavi Castillo porta chaquetilla de torero i montera. I és que al País Valencià —«terra de governants fatxes», diu l'actor— hi ha actualment una passió per les curses de bous i els bous embolats i hi ha també una onada d'involucionisme cultural. En un registre còmic, denuncia fets i actituds locals i internacionals que remouen la societat d'avui, amb l'ascens de l'autoritarisme,  la xenofòbia, l'amenaça bèl·lica... El bufó desglossa veritats evidents que superen la ficció, saltant d'un tema a l'altre sense transició. I ficcions que poden ser veritats, com la metàfora de la fallera que, paella i espasa en mà,  encapçala l'odissea de l'ocupació de Catalunya. Genial. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'GONE'

Sèrie Gone. Direcció: George Kay i  Richard Laxton
 Regne Unit, 2026

Thriller psicològic carregat de tensió i ambigüitat moral. Sèrie creada pel guionista George Kay, inspirada en To Hunt a Killer, llibre de Julie Mackay, exsuperintendent detectiva, i Robert Murphy, corresponsal de successos d'ITV, els quals van exercir com a consultors del rodatge.

La trama segueix Michael Polly (interpretat per David Morrissey), director estricte i fred d'una escola d'elit situada en un bosc inquietant a la perifèria de Bristol. Desapareix la seva dona i es converteix en el principal sospitós per la seva actitud impertèrrita.  Investiga el cas la detectiva Annie Cassidy, (encarnada per Eve Myles), que posarà a prova tant els seus instints com la seva capacitat per separar les proves dels prejudicis. A mesura que apareixen proves, Annie és apartada, inexplicablement, del cas i la nomenen 'enllaç' amb la família. Un thriller construït sobre secrets, on la moralitat dels personatges es mou en zona de grisos i l'atmosfera claustrofòbica. Narrativitat impecable, realista, sense cops d'efecte. Revela noves capes del cas a cada episodi i manté la tensió per encaixar el trencaclosques d'indicis i fets.  

Filmin. 6 episodis de 50 min. 9/10

'KURIOS', DEL CIRQUE DU SOLEIL

Kurios. Gabinet de curiositats.  Cirque du Soleil. 

Guió de Michel Laprise. Equip creatiu: Guy Laliberté, 

Jean-F. Bouchard, Chantal Tremblay (directora de creació).

Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, Bellvitge

Cirque du Soleil, la companyia de circ més gran del món, fundada el 1984, al Quebec, té 35 produccions en gira. El 1998 amb l'espectacle Alegria van parar per primer cop el Grand Chapiteau a l'esplanada de la Mar Bella. Els últims vuit anys s'ha instal·lat a Bellvitge. Enguany arriba Kurios. Gabinet de curiositats, un espectacle que fa dotze anys que roda pel món i serà l'últim espectacle que presenten en aquesta ubicació.

La característica que distingeix el Cirque du Soleil és el desenvolupament de números clàssics de circ —malabars, bicicleta aèria, contorsionisme, equilibrisme, corretges aèries, cadires volants, salts de la troupe, número còmic— embolcallats amb una presentació fantasiosa espectacular. Tot gira al voltant d'una il·lusió: la creació escènica, la música, la coreografia, el vestuari, l'attrezzo, la il·luminació... A Kurios. Gabinet de curiositats el protagonista és el Científic, un personatge que ha descobert que només tancant els ulls es poden arribar a veure meravelles. Tot i així està envoltat d'artilugis futuristes i també objectes d'antiquari plantats com si estigués en un museu o formant part de personatges: Nico l'home acordió, el de Klara el telègraf de l'invisible, o el panxut Sr. Microcosmos. Cinquanta artistes internacionals. Sincronització impecable. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

DISSETÈ ANIVERSARI

Llibre d'artista commemoratiu de Pont d'Enseula 2026 

Vegeu-lo amb detall al vídeo 

Avui fa disset anys que vaig publicar el primer apunt en aquest blog dietari. Un espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació que des d'aleshores he anat desenvolupant en 4.954 entrades. L'hemeroteca (Vegeu 'Etiquetes' a la columna de la dreta), indexada per temes, és oberta a tothom.

Des del 2009 fins avui «Pont d'Enseula» ha tingut 1.629.520 visites (he hagut de mirar la xifra dues vegades!) que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios pòdcasts que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

Agraeixo la confiança dels lectors que m'estimulen a compartir interessos, inquietuds i impressions en aquest espai virtual. Continuem...

 

 

Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot. 

Literatura és el que canta la veïna, 

és un guió de televisió, és un anunci… 

En aquest sentit, la literatura impregna la vida.
JOAQUIM MOLAS

 

 

CAIXMIR I LADAKH, DE JOAN RAMELL

Cada viatge reescriu el mapa del jo
Ranjit Oskote (Bombai, 1969)

El fotògraf d'art Joan Ramell ha viatjat per tercera vegada a l'Índia. En contrast amb l'estiu extremadament calorós mediterrani, el destí l'ha portat al fred del  Ladakh i a creuar els territoris abruptes de l'Himàlaia. N'ha seleccionat unes imatges excepcionals que recull en dos opuscles: Ladakh. Paisatges de l'Himàlaia, fotografies de la natura magnificent, sense altre text que  la referència de localització; i Caixmir i Ladakh, fotografies i anotacions del viatger que suggereixen el context de l'instant fotografiat.  Una joia.   

Stupes de Zangla, vall de Zankar (Ladahh) 

Foto: © Joan Ramell 2026

 Stupes. Funció espiritual: Són llocs de veneració on es guarden objectes associats amb Buda o mestres espirituals. Els budistes les voregen en el sentit de les agulles del rellotge mentre mediten. Representen la ment il·luminada de Buda i els elements de la naturalesa (terra, aigua, foc, aire i espai). Materials: pedra, maó o fang compactat i palla. A causa del clima de desert fred, el fang no es desfà i les estructures poden aguantar dempeus durant centenars d'anys. 

Gaudeixo d'aquestes fotografies d'art i de les proses poètiques que s'hi inspiren i em convoquen a saber-ne més sobre les imatges que el viatger ha escollit per compartir i dels relats i impressions que les contextualitzen. En aquest viatge, Joan Ramell ha fotografiat la façana de la realitat de persones i pobles de Ladakh, a l'extrem nord-oest de l'Índia. A més de mil quilòmetres, a la mateixa serralada, a la zona que limita amb el Tibet, la glacera de Lang Tang s'ha desprès i ha arrossegat gel, aigua, roques i sediments cap al fons de la vall. Ha arrasat pobles sencers. L'impacte humà ha estat de dos-cents morts i centenars de desapareguts. Les fotografies del viatger i l'actualitat ens fan entendre la dificultosa convivència dels humans amb la imponent serralada de l'Himàlaia.

 

L'home vessa aigua sobre l'aigua en un gest 

que no és inútil: retorna al riu sagrat l'aigua

que li ha sobrat després de rentar-se l'ànima. 

Joan Ramell 

 

contacte