FOTOGRAFIES 'SÒRIA', DE JOAN RAMELL

Un año más. El sembrador va echando
la semilla en los surcos de la tierra.
ANTONIO MACHADO 

Noviembre 1913 (Campos de Castilla)

El fotògraf d'art i poeta Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les seves creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri. 

Sòria (2026) 
Opuscle de fotografies d'art, «fotografies personals i fins i tot íntimes que no figuraran a l'àlbum familiar del viatge», diu l'autor. Imatges d'espais urbans que mostren el pas del temps i imatges de terres treballades que s'estenen disposades en un escaquer esplèndid de colors. El poeta hi imagina vida i hi vincula paraules. Proses poètiques, versos propis i d'altres poetes —Antonio Machado, Jorge Luis Borges, Concha de Marco— que canten la bellesa dels camps àrids de la terra castellana.

Les impressions que el viatger s'emporta gravades a la memòria són les imatges de vida, els sons, el gust, l'olor i el tacte de l'aire. Ara, les paraules detallen impressions desvinculades de l'instant que foren guardades. Remembrança feliç. 

 

Per saber més:

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

* * 

SÈRIE 'AIXÒ NO ÉS UNA INTRIGA D'ASSASSINAT'

Això no és una intriga d’assassinat

Direcció: Hans Herbots, Matthias Lebeer
Bèlgica, 2025

Sèrie de la televisió belga ambientada en el mon de l'art a Londres, als anys trenta del segle passat. El títol es basa en la frase «Això no és una pipa» inscrita sota del quadre La traïció de les imatges (1929), de René Magritte. En una mansió de luxe es reuneixen artistes surrealistes de renom mundial (inclosos uns joves Salvador Dalí i René Magritte). Hi té lloc un crim i un altre i un altre al més pur estil de les novel·les d'Agatha Christie. Entre Dalí, Magritte, Man Ray o Max Ernst, ¿qui és el misteriós assassí en cadena que campa lliure? Remarco la interpretació de l'actor barceloní Iñaki Martínez Bertran, conegut artísticament com a Iñaki Mur, que encarna el paper de Salvador Dalí.

Filmincat. 6 episodis de 50 min. 9/10

PLATÓ DESERT: VERSIÓ SUBTITULADA

Ara li voldries explicar el conte
d'una mare que cada vegada que anava a la lluna
portava un estel a casa.

 

Versió subtitulada
Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Versió subtitulada
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 

** 

 

Lectura del poema Versió subtitulada 

a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. 

Rapsoda: Victòria Rodrigo, bibliotecària i escriptora.

Dia Mundial de la Poesia, 2026

 

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

Comentari a propòsit del poema visual Versió subtitulada: 

La lluna s’ha despenjat i, sense que ningú la vegi, s’ha assegut a la vora d’un safareig petit. Amb els peus remena l’aigua quieta i desdibuixa la celístia dels estels que encara brilla en el seu reflex. JOAN RAMELL

PLATÓ DESERT: LA TRAMA I EL DESENLLAÇ

Li queda el temps,

que perdrà, tard o d'hora,

navegant a la vela 

 

La trama i el desenllaç

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

 

Escolteu el pòdcast del poema 

La trama i el desenllaç
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

  

Comentari a propòsit del poema visual La trama i el desenllaç:

Amb l’arbre de trinquet desarborat, la vela s’ha despenjat sobre la quilla quan el vent desfermat per la tempesta ha trencat les cordes que la tibaven. Restes de la fúria d’un combat que ara jeuen sobre una mar callada i en calma que fa poc era l’escenari d’un caos inclement. JOAN RAMELL

SÈRIE 'AMENAÇA DE TEMPESTA'

Amenaça de tempesta. Direcció: Matti Geschonneck 
Alemanya-Àustria, 2025

Superproducció que mostra com el final de la Gran Guerra i l'auge del nazisme durant dues dècades van sacsejar la tranquil·litat d'un poblet de l'Alta Baviera. El guió es basa en la novel·la Unruhe um einen Friedfertigen d'Oskar Maria Graf (Berg, Alta Baviera, Alemanya, 1894 - Nova York, 1967), publicada el 1947 a l'exili.

Després de la Primera Guerra Mundial, una societat cohesionada es va transformant en un entorn dominat per la desconfiança i l’extremisme. Els conflictes locals entre partidaris revolucionaris i forces paramilitars es barregen amb tensions familiars i socials. Julius Kraus (protagonitzat per Josef Hader), un sabater solitari, es veu atrapat entre dos focs quan es descobreix que és jueu. Al seu voltant tot es fragmenta: una mare soltera (interpretada per Verena Altenberger), lluita per tirar endavant, mentre el seu pare ascendeix a alcalde i el seu germà es lliura al nacionalsocialisme. Alguns personatges intenten aferrar-se als seus principis mentre que d'altres es deixen arrossegar per l'odi i la violència. 

Filmin. 2 episodis de 90 min. 10/10

'ÈDIP & ANTÍGONA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Èdip & Antígona. Versió lliure de Carlota Subirós, a partir d'Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona de Sòfocles. Traducció catalana en prosa de les obres de Sòfocles: Carles Riba. Dramaturgista: Ferran Dordal. Intèrprets: Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Joel Cojal, Oriol Genís, Jordi Martínez, Vicenta Ndongo, Albert Pérez, Kathy Sey, Yolanda Sey, Yolanda Sikara, Junyi Sun i Moïse Taxé. Direcció: Carlota Subirós. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona 

**

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

** 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: CÀMERA SUBJECTIVA

DESCARADA, ET VEUS RESSEGUINT-LI AMB UN DIT

ELS CABELLS BLANCS  

 

Càmera subjectiva

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Càmera subjectiva
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Càmera subjectiva:

El fil blanc respira en cada punt que l'àvia va cosir en silenci perquè la memòria no es desfés del tot i la branca, seca i tossuda, ha continuat creixent després que l'avi marxés. Ara es troben en aquest altar, sense tocar-se del tot: la branca reposa dins del brodat, el brodat sosté la gravetat de la fusta. Ella l’embolcalla, ell la fixa. El temps s’ha aturat en aquest altar on descansa la fotografia de l'àvia i de l'avi que ja no hi són. JOAN RAMELL

EL CAVALLER SANT JORDI A REUS

Descarregueu la historieta gràfica en PDF

Text: Lena Paüls. 

Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  

 

 

*

Escolteu el conte

al Canal IVOOX  o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

*

¿On va anar i què va fer el cavaller Sant Jordi
l'endemà d'haver mort el drac ferotge?

Descobrireu en primícia el secret més ben guardat 

de la llegenda del cavaller Sant Jordi. 

L'endemà de matar el drac ferotge va arribar 

a la ciutat anomenada Sant Pere del Cloquer.

 

 

          SINOPSI

Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer (criptònim de Reus)— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.

 

CONCEPTES 

Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.

 

HEMEROTECA

* El cavaller arrebossat. Text: Lena Paüls. Imatge i disseny: Pere Prats Sobrepere  «Lo Nunci»,  Centre d'Amics de Reus. Núm. 160, p. 16 a 21 

 

 

PLATÓ DESERT: CÀMERA FIXA

ES MOSTRA SERÈ SOTA EL FOCUS

CONTROLANT LES RENDES I EL RISC,

SENSE ESCOPETA NI CANANA. 

 

Càmera fixa

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

  

Escolteu el pòdcast del poema 

Càmera fixa
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Càmera fixa: 

La corneta penjada ja no crida cap acció, només apunta cap al record d’un temps passat que les flors i les fulles premsades al seu darrere fan present quan ens mostren el temps capturat. Són vida aturada, bellesa conservada, ara ja sense creixement. Són l’evidència d’un desplaçament imperceptible: del soroll a la quietud. JOAN RAMELL

CRÒNICA DEL RECITAL 'PLATÓ DESERT', AL CENTRE CÍVIC GREGAL DE REUS

  

Crònica gràfica del recital 'Plató desert', al Canal Youtube

Imatges seleccionades de les que ens han enviat els assistents. 

Muntatge: Lena Paüls, 2026

 

 

 

  *** 

 

Recital de música i poesia Plató desert, al Canal Youtube.
Enregistrament i muntatge: Antònia Farré. Les Versàtils, 2026

*** 

COMENTARIS DEL RECITAL

Va ser una matinal esplèndida en saber fer. Exquisida l'actuació de la Mireia, un encert en la tria de poemes i esplèndida la conjunció de veu i música. Vam fer el ple. Moltes gràcies a tothom!» CARME ANDRADE (Les Versàtils)

Lena, va ser molt bonic. Els teus poemes amb la teva veu, la música, tot plegat precios! MONIKA ESCUER

Vau fer un tàndem exquisit! A repetir, sí. ANTÒNIA FARRÉ (Les Versàtils)

Va ser maquíssim, intim, inspirador… ISABEL FORNOS

Va ser una estona carregada d'inspiració, sensibilitat i bon gust. ISABEL MARSAL

Bon record del recital... i bona pensada de fer dos vídeos, un de breu amb el resum fotogràfic amb moviment complementat per l'storyboard de Contrafoc al paradís i l'altre amb el recital sencer. JOAN RAMELL 

Deixa't estar de rapsodes còmplices, Lena. Va ser un espectacle perfecte: delicat i perfecte. Em va agradar moltíssim. Gràcies a tu per donar-me uns moments tan plens de vida. CARME SIMÓ

***

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF

 

***

Per saber-ne més:

PLATÓ DESERT, EDICIÓ DIGITAL

'PLATÓ DESERT', PREMI DE POESIA «L'ATIADOR» 2025 



 

'BATECS', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Batecs. Idea original de Nídia Tusal. 

Autoria i dramatúrgia de Nídia Tusal, Alba Florejachs, 

Ariana Ruglio i Lara Díez Qintanilla. 

Direcció: Lara Díez Quintanilla. Sala Tallers, TNC 

L'obra Batecs parteix de l'experiència de la dissenyadora i figurinista de cinema òpera i teatre Nídia Tusal, que va ser mare d'una bessonada el 2018 amb el drama d'haver portat una de les seves dues filles morta a dins mentre regalava la vida a l'altra. Han configurat la trama, l'equip de la companyia i el relat testimonial de deus-centes mares que han passat pel dol peroinatal silenciat i incomprès per l'entorn. Les mares/actrius confessen en veu alta els dubtes que tenen i les pors que acumulen davant l'embaràs, uns dubtes i unes pors que esdevenen desesperació quan les consultes ginecològiques diagnostiquen que hi ha malformacions, que l'embaràs és de risc o que el batec s'apaga. En aparts de metateatre, els intèrprets (Belén Barenys, Alba Florejachs i Bàrbara Roig, Sergi Vallès) es treuen la màscara del personatge i reflexionen sobre la ficció que estan representant. Versemblança encertadíssima, per entendre la realitat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'ELS ESTUNMEN', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Els estunmen. Música: Fernando Velázquez 

Llibret i direcció escènica: Nao Albet i Marcel Borràs 

Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona  

Macromuntatge operístic. Grandiloqüent. Irreverència, violència poblada d'especialistes de cinema que fan de dobles dels intèrprets en les escenes considerades d'alt risc. Interessant muntatge amb els intèrprets vocals fent de dobladors en directe dels personatges. Ho relliga tot la protagonista, l'Evangelina, una dona que ha perdut el fill. El personatge clama al desert la seva desesperació, mentre es va transformant d'escena en escena. Impressionant desplegament de recursos escènics que superen la trama i es converteixen en el tema que queda a la retina dels espectadors. Ai, foc a l'escenari! Un patiment amb sensació de descontrol controlat. Ens el podríem estalviar. Quan l'espectacle vagi de gira per teatres d'Espanya no caldrà que tradueixin el text català. Hi és anecdòtic. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*     Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: UDOLS DEL GALANT

EL CAVALLER QUE ERES FA POC,

ARA ES DESCARNA DINS D'UN BOSC

EMBROSSAT DE FILS DE PESCAR. 

 

Udols del galant

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

  

Escolteu el pòdcast del poema 

Udols del galant
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual Udols del galant:

El rotlle dorm recargolat sobre si mateix, com una idea que encara no s’atreveix a respirar. Dorm lligat amb uns fils que no són fils, són els dubtes que encara no tenen resposta. Al seu costat, la maquineta espera, amb dues boques petites, el moment de transformar la fusta en precisió, la matèria en traç. El rotlle no és un rotlle, és una ullera de llarga vista per albirar, horitzó enllà, on neix el poema clar que un llapis afilat escriurà sobre un paper blanc. JOAN RAMELL

'EL DIBUIXANT DE LABERINTS', AL TEATRE EÒLIA

El dibuixant de laberints. Autor: Nil Martín López

 Direcció: Júlia Valdivielso Teatre Eòlia, Barcelona

Intèrprets: Carla Nit i Nil Martín, l'autor. Per referència generacional, l'actor i ara dramaturg debutant Nil Martín (Barcelona, 1998) devia ser un dels entusiastes seguidors de Doraemon, el gat còsmic que queia del cel i ajudava una criatura tímida i mal estudiant. Amb aquest primer espectacle d'autoria pròpia, guanyador de la Beca Odisseu 2025 que atorga el Teatre Eòlia, s'atreveix a desfer el mite de Doraemon amb una trama que circula laberínticament marcada per la sensació de pèrdua heretada de la infància i que, a tocar de la franja dels trenta anys, no s'ha pogut treure encara del damunt. Inicia amb un monòleg on recorda l'estada a ca l'àvia i l'afició de dibuixar laberints suggerits a partir de les visites al Laberint d'Horta amb el pare. Més endavant, amb format d'entrevista televisiva, desmunta els suposats poders màgics de Doraemon, que es presenta com un pòtol desubicat, poc sociable. El recorregut del laberint com a metàfora de la realitat diària d'una generació. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: L'ATTREZZO

DES DEL CAPDAMUNT DEL PONT,

ALGÚ ET FA LA RATETA

AMB L'ÚLTIM RAIG DE SOL.

 

L'attrezzo

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

Escolteu el pòdcast del poema 

L'attrezzo
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

**  

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

Comentari a propòsit del poema visual L'attrezzo

Al capdamunt de tot, el sol ens fa la rateta amb les aurores boreals, i tanquem i obrim els ulls en un gest automàtic  i repetit sense saber si les veiem quan les mirem o quan les somiem. JOAN RAMELL

'UNA BUFETADA A TEMPS', A LA VILLARROEL

Una bufetada a temps

Autoria i direcció: Marta Buchaca. 

La Villarroel, Barcelona

La comèdia Una bufetada a temps de la dramaturga Marta Buchaca (Barcelona, 1979) és un bombonet i els intèrprets la broden (Sara Diego, Eudald Font, Montse Guallar, Ramon Madaula i Marc Rius), dirigits per la mateixa autora. ¿Existeix un mètode infal·lible per educar els infants? A l'obra s'enfronten dos dels possibles mètodes: la bufetada de l'avi, en funció de cangur,  per haver estat insultat en un brot de ràbia de la criatura de vuit anys —que no devia recordar el mètode de la tortugueta!— i la permissivitat extremada, acaloradament teòrica, de pares i escola. El cas és que el director de l'escola cita els pares i els avis paterns del nen per anunciar-los que l'escola denunciarà l'avi per la bufetada. S'haurà d'atendre a les conseqüències penals. Els espectadors hi entrem a la primera frase. I gaudim les genials rèpliques i contrarèpliques. Sabem qui és culpable, sabem que amb quatre anys un infant reconeix l'altre, sap què és el respecte i ja discerneix que és correcte i què no. I quan ja estem amb aquestes, un gir de la trama ens deixa amb un pam de nas, rient a cor què vols. Seriosament. Aplaudiments  entusiastes. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TINC UN BOSC AL CERVELL', A LA SALA BECKETT

Tinc un bosc al cervell. Autora: Guadalupe Sáez 

Direcció: Alícia Gorina. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

Intèrprets: Rosa Boladeras i Greta Jorge, Dana Sina, Bruno Bistuer / Pau Montserrat, Alejandra Cid i Lila Sina. La directora Alícia Gorina ha situat les accions del text Tinc un bosc al cervell, de la dramaturga Guadalupe Sáez, en un aparador metafòric d'arxivadors-porta. Darrera dels vidres s'hi mou l'actriu Rosa Boladeres i tres infants/joves amb qui comparteix protagonisme. Els espectadors accedim al que diuen els personatges a través d'auriculars. L'assumpte: desesper per la pèrdua del fill. Amb un relat fragmentat ple de constratos coneixem els fets ocorreguts la vigília de Nadal, al castell infable d'un centre comercial. Remarco els tres infants i preadolescents a qui tocava actuar el dia de la meva funció (com se sap, per raons laborals de menors, cal que hi hagi sempre un doble repartiment per alternar diferents funcions). En aquest cas, corresponia al trio format per la nena Greta Jorge, i els preadolescents Dana Sina i Bruno Bistuer. Els dos últims, alternant també, com Rosa Boladeras, diferents papers (una mossa d'esquadra, un marit, un pare, una mare...). I la primera, Greta Jorge en el paper del fill desaparegut, que en fa una interpretació estel·lar. Se'n parlarà d'aquesta actriu barcelonia de 9 anys formada a l'Escola Auditori i a la mateixa Sala Beckett. Ha deixat l'auditori amb la boca oberta.

8/10   

Llegiu.-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: LLUM CREUADA

DE SOBTE, UN TRUC A LA PORTA,

UNA ONADA AMB EFECTE DòMINO

 

Llum creuada

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

Escolteu el pòdcast del poema 

Llum creuada
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

  

 

COMENTARI

 A propòsit del poema visual Llum creuada:

L'acordió es començà a excitar i, mentre s'engrandia i s'encogia, les notes s'anaven empenyent les unes a les altres, com un dòmino harmònic. Vaig obrir la porta de casa perquè la melodia pogués entrar i pintés de blau les parets blanques de la meva ànima. JOAN RAMELL

EXPOSICIÓ 'SANT PERE DE RODES I EL MESTRE DE CABESTANY', AL MNAC

Exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. 

Museu Nacional d'Art de Catalunya

L’exposició és un homenatge a l’escultor més genial i internacional del romànic català, el Mestre de Cabestany  que va crear relleus entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) Catalunya i Navarra. 

 

L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar.  

Relleu conservat al Museu Frederic Marès de Barcelona.  

La mostra aprofundeix en l'obra més important de l'escultor: la portalada de marbre de l'abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva. Entre 1160-1170, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, Mestre de Cabestany va esculpir la portalada occidental de l’església preexistent. Actualment, al monestir només s'hi poden veure petits fragments, la resta ha estat espoliada. Alguns relleus es conserven de forma fragmentària i dispersa, molts dels quals en mans de col·leccionistes. De la portalada desapareguda s’exposen, per primera vegada, un relleu figurat d’extraordinària qualitat trobat recentment, tres caps masculins, la cartel·la del Titulus Crucis de l’antiga crucifixió de pedra, un nou fragment del marc de la porta, així com dos documents sobre el desmuntatge de l’abadia i de la façana escultòrica en el primer terc del segle XIX. S'hi pot veure una reconstrucció hipotètica de la portada, així com a la confirmació que els marbres antics reutilitzats pel Mestre de Cabestany provenien de Carrara (Itàlia) i del Proconès (Turquia). 

Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany reuneix més de cent obres d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius internacionals (Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí, Londres.) 

L'exposició forma part de la programació de «Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura.» 

Oberta fins al 8 de juny de 2026.

 

PLATÓ DESERT: L'ANTAGONISTA

Mentre embastàvem o fèiem repunts
a les mascaretes vermelles,
miràvem de reüll cap als arbustos:
els llops no feien migdiada.

 

L'antagonista

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

   

Escolteu el pòdcast del poema 

L'antagonista
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 **

 COMENTARI

A propòsit del poema visual L'antagonista:

Aquest any no ha fet el niu dalt de la xemeneia, la cigonya, l'ha fet al peu de la fàbrica, just a la paret del darrere, lluny de la porta d'entrada i sortida dels obrers, lluny de nens entremaliats i de llops famolencs, a resguard del vent i de les pluges. Aquest any, però, una calamarsada trencarà el sostre d'uralita de la fàbrica i omplirà el niu de granotes. JOAN RAMELL

PEL·LÍCULA 'UN HIVERN A SOKCHO'

Un hivern a Sokcho. Direcció: Koya Kamura 
França-Corea del Sur, 2024

Drama hivernal i melanconiós basat en la novel·la homònima d'Elisa Shua Dusapin. Retrata la intimidad en el procés d'adaptació i acceptació del context individual. Entre els paisatges nevats de Sokcho, un petit poble costaner de Corea del Sud, una jove de vint-i-cinc anys que treballa en una pensió i un novel·lista  gràfic francès que s'hi allotja en busca de inspiració inicien un estrany i delicat vincle. Comencen a explorar plegats les seves identitats i ferides, s'observen mútuament i van construint un enllaç fràgil mentre l'hivern cau sobre el poble. A la primavera cadascú es trobarà amb la seva realitat, i l'afrontarà transformat amb el que han après de l'altre. Filmin. 9/10

SÈRIE 'LA DONA DANESA'

La dona danesa. Direcció: Benedikt Erlingsson

Islàndia, França, 2025

Comèdia nòrdica amb humor negre. Ditte Jensen (interpretada per l'actriu Trine Dyrholm) ha estat espia professional i ara es jubila amb tots els honors del Servei Secret Danès. Es retira a viure en un bloc d'apartaments modestos a Reikiavik, amb la intenció de viure tranquil·la cuidant el seu jardí. Però no és possible perquè s'adona dels problemes dels veïns de la comunitat i se sent obligada a ajudar-los. Tant si volen com si no. En el seu propòsit d'aconseguir un mon millor empra uns procediments no gaire ortotoxos.  Filmin. 6 capítols de 45 min. 9/10