10 de juliol 2024

'ELISABETH COSTELLO', AL TEATRE NACIONAL

J. M. Coetzee, “Elizabeth Costello: Set lectures i cinc contes morals. Text basat en «Elizabeth Costello, Slow Man i Moral Tales», de J. M. Coetzee. Adaptació: Krzysztof Warlikowski, Piotr Gruszczyński. Festival Grec 2024. Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran.

El director i dramaturg polonès Krzysztof Warlikowski, fundador del Nowy Teatr de Varsòvia, debuta a Catalunya amb aquesta adaptació de l'obra de l'escriptor John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940), Premi Nobel del 2003. D'entrada s'hi desvela que la tal Elizabeth Costello, una escriptora de gran prestigi i reconeixement internacional a qui sentirem parlar durant tota la representació —de gairebé quatre hores de durada— no és un personatge real sinó que és un personatge de ficció. 
Teatre d'idees, relat filosòfic estructurat en conferències de l'autora de ficció en diferents etapes de la seva trajectòria com a defensora de la vida. Parla del genocidi de l'Holocuast i el compara amb la mort d'animals per a l'alimentació i proposa escorxadors amb parets de vidre. La primera part manté la tipologia textual d'assaig, que es desenvolupa visualment amb escàs moviment coreogràfic. La segona part s'anima amb l'acció d'un conte explicat per la suposada autora.  Si tenim en compte que el dens text original es diu en polonès i els espectadors hem hagut d'estar pendents del sobretitutalt (anglès i català), en conjunt la representació ha estat bastant feixuga de seguir. Hem valorat les interpretacions amb aplaudiments entusiastes, dempeus. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

09 de juliol 2024

'THE SECOND WOMAN', AL TEATRE LLIURE

The second woman. Creació i direcció: Nat Randall i Anna Breckon. 
 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Festival Grec 2024.

Durant 24 hores ininterrompudes, l'actriu María Hervás (Madrid, 1987) es posa a la pell de Virgínia, una dona que rep en un cubicle la visita d'un home durant uns minuts. D'un home darrere l'altre, fins a cent. Invariablement, tots arriben al cubicle amb la intenció de fer-se perdonar alguna cosa. Porten una bossa amb menjar per compartir amb la Virgínia. Ella insinua que els ha de comunicar una cosa. Beuen, ballen i, de sobte, l'home és acomiadat sense contemplacions. Quan són fora, la dona deixa com una patena el cubicle. I es disposa a esperar el nou visitant. Els espectadors entrem i sortim de la platea. Hervás aguanta hores i hores desperta, rep homes que porten l'energia d'algú que arriba descansat. Totes les escenes segueixen el mateix esquema, amb les improvisacions que formen part del joc. Cada visita masculina manifesta la seva personalitat amb pocs minuts. A la platea, que s'omple i es buida contínuament, riem, badallem, fem alguna capcinadeta, ens estirem i aplaudim cada escena. Una experiència teatral singular. 9/10. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

08 de juliol 2024

PEL·LÍCULA 'EL MÓN D'AHIR'

El món d'ahir. Direcció: Matej Chlupacek
República Txeca, 2023

Cinema txec de denúncia que tracta la sexualidad a través de la mirada de 1937. Thriller social protagonitzat per Helena, estudiant de medicina,  embarassada, que descobreix el cadàver d'un nounat intersexual a la fàbrica del seu marit. Analitza  actituds i arguments que persisteixen avui. En un recorregut detectivesc descobreix que la criatura ha nascut morta, possiblement del part d'una treballadora. S'enfronta a una maniobra de la directiva que culpa els comunistes del succés. Els personatges de l'època parlen d'éssers monstruosos, de curiositat anecdòtica. La història que s'hi presenta és interessant perquè té voluntat humanista i fa comprendre la complexitat de la realitat. Filmin. 7/10

07 de juliol 2024

'MOLT SOROLL PER RES', DE PARKING SHAKESPEARE

Molt soroll per res, de William Shakespeare. 
Traducció de Salvador Oliva. Adaptació: Jaume Viñas. 
Companyia Parking Shakespeare. Parc de l'Estació del Nord, Barcelona
La companyia Parking Shakespeare celebra quinze anys amb Molt soroll per res. Des de fa uns anys ofereix cada juliol una versió d'alguna de les obres de William Shakespeare, a la rotonda de grades, a l'ombra dels til·lers del Parc de l'Estació del Nord de Barcelona.
L'adaptació que Jaume Viñas ha fet de Molt soroll per res situa l'acció en un hotel de vacances amb relacions i conflictes entre hostes enamorats que volen i dolen i empleats de l'establiment. Però, tot i que es permet anacronismes amb referències d'artilugis contemporanis i plataformes digitals, segueix força fidelment el guió original del bard, amb duel d'espases inclòs. Amb un registre que s'acosta a la Commedia dell'Arte, els intèrprets inviten a interactuar els espectadors de totes les edats.  Una festassa. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

06 de juliol 2024

'TIRANT LO BLANC', AL TEATRE ROMEA

 
Tirant lo Blanc. Text: Màrius Serra (a partir de Joanot Martorell)
Música original: Judit Neddermann. Direcció: Joan Arqué
Festival Grec 2024. Teatre Romea, Barcelona
De la versió del Tirant que va escriure Màrius Serra (Barcelona 1963) aquest espectacle desenvolupa els capítols de la declaració de l'heroi defensor del Cristianisme a Carmesina, filla de l'emperador de Constantinoble i el gruix de la campanya africana (capítols 296-413). El cavaller Tirant —i Plaerdemavida i el senyor d'Agramunt— surt de Constantinoble en vaixell per ajudar el cristians en lluita contra els turcs, però naufraga a les costes nord d'Àfrica i, un cop establert mostra el vessant més sanguinari i bateja, sisplau per força, musulmans a tort i a dret.  Espectacle que excel·leix en les interpretacions, en la coreografia, en la música original en directe i en l'estètica minimalista tant d'escenografia com de vestuari. Bravo! 9/10

Gràfic: Esther Utrilla. Diari Ara.
Andreu Sotorra esmenta en la seva crítica, «les versions de 1971 i del 1976, que va fer Maria Aurèlia Capmany, una de narrativa, una de teatral i una de novel·la gràfica, però que van servir de base per a la versió cinematogràfica, el 2006, de Vicente Aranda. I lluny queden també les versions que Calixto Bieito va fer el 2015 al mateix Romea —amb la platea trasbalsada per una llarga tarima— amb una composició musical de Carles Santos, o la versió de Pere Planella, del 2015, al Teatre Nacional de Catalunya.» 
Festival Grec 2024. Teatre Romea, Barcelona

*
   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

05 de juliol 2024

'LA LLAMADA', AL TEATRE POLIORAMA

La llamada. Guió i direcció: Javier Ambrossi i Javier Calvo
Teatre Poliorama, Barcelona
L'espectacle musical La llamada porta deu temporades seguides en escena a Madrid i ha girat per molts teatres. L'han vist dos milions d'espectadors. A Barcelona s'hi ha pogut veure en dues ocasions i ara hi torna. L'acció se situa entre 1978 i 2005, coincidint amb el pontificat de Joan Pau II, segons l'indici del retrat que es mostra. La trama és nítida: una de les noies adolescents d'un campament d'estiu regentat per monges sent la crida mística al mateix temps que una de les novícies eternes es desenganya de la vida monàstica i penja l'hàbit. La proposta té un fons carca, malgrat que les protagonistes portin roba d'avui i tinguin mòbil, escoltin cançons a Spotify —una anacronia que no modifica res—, facin acivitats esportives,  ballin amb gràcia i cantin fent gala de veus excel·lents. Però la idea de submissió i el càstig que a l'obra estan a l'ordre del dia, avui no les acceptaria ningú. ¿Com és que aquesta proposta connecta amb l'auditori d'avui? Segurament pel tractament amable, còmic a voltes, d'una història iniciàtica que ja entenem que és d'un altre temps. I, a més d'estar ben resolta escenogràficament, els intèrprets broden matisos i contratos sense anar més enllà del tòpic. Deu ser això. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

04 de juliol 2024

'BILLY'S VIOLENCE' I 'BILLY'S JOY', AL TEATRE LLIURE

Billy’s Violence i Billy's Joy.
Text: Victor Afung Lauwers. Direcció: Jan Lauwers.
Teatre Lliure Montjuïc. Festival Grec 2024

La companyia flamenca Needcompany, de Jan Lauwers, un dels cofundadors, amb seu a Gant (Bèlgica) torna a Barcelona amb dos espectacles en sessió contínua. Quatre hores de festassa escènica. Teatre multidisciplinar, que ens recorda algunes accions de la Fura dels Baus, des del físic, a la música, la coreografia i també el text clàssic filtrat pel contemporani a base d'esgarips. A Billy's violence disseccionen la violència contra les dones que hi ha en les deu tragèdies de Shakespeare:  Marina (Pèricles), Cleopatra, Desdèmona, Júlia (Romeu i Julieta), Pòrcia (Juli Cèsar), Lavínia (Titus Andrònic), Cordèlia, Ofèlia, Imogènia (Cimbelí) i Gruoch (inspiradora de Macbeth) i acaben amb un bany de sang. L'excés controlat.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


Retrobem l'estil a Billy's Joy, el segon espectacle, endolcit per la part més còmica d'El somni d'una nit d'estiu i d'altres peces del bard. Aquí la fantasia, el conte, el somni, la disbauxa de la festa. Els dos espectacles compten amb la participació de l'actor Nao Albet, que hi fa un treball excepcional de caracterització. Tota la companyia brilla en aquest grandiós espectacle que té un punt de sobreexplotació física dels intèrprets que, segurament, no seria tan evident vist per separat.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

30 de juny 2024

'MALAMORT', A LA SALA BECKETT

Malamort. Autoria i direcció: Daniela Feixas. 
Sala Beckett, Barcelona. Festival Grec 2024
Intèrprets: Abril Julien Feixas, Josep Julien, Marta Marco i Marc Soler Rull. Quan la dramaturga Daniela Feixas (Torrelavit, Alt Penedès, 1973) escrivia Malamort, segurament ja imaginava que Josep Julien, la seva parella, interpretaria el pare i que l'Abril, la filla dels dos, interpretaria la noia d'aquesta obra. El càsting no pot ser més potent. Afegim-hi un noi d'una edat similar a la noia, en funció de pseudofillastre de procedència just apuntada (Marc Soler Rull, veraç). I una agent rural que s'hi troba i hi fica el nas (Bravo, Marta Marco!). El resultat és un thriller d'alta volada, amb l'acció situada en una masia aïllada del prelitoral català, envoltada de bosc. El gat de la noia ha desaparegut, coincidint amb el fet que s'han trobat gats escorxats penjats d'un arbre. I una violació. I un aniversari que ja no se celebrarà. No cal lligar caps. És prou inquietant el recorregut d'aquesta tragèdia rural que s'afegeix als referents de la història de la literatura catalana. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

29 de juny 2024

'MACHO GRITA', AL TEATRE CONDAL

Macho grita. Dramatúrgia, direcció: Alberto San Juan
Teatre Condal, Barcelona. Festival Grec 2024
Lliçó d'història d'Espanya a càrrec d'un creador carismàtic que desgrana el procés pel qual, al llarg de la història, s'ha anat creant el macho ibérico. Des de l'any clau 1492, Alberto San Juan situa el relat endavant i endarrere tot desgranant de quina manera, al llarg del temps, l'ADN masclista va passant de generació en generació. Amb format de monòleg performàntic acompanyat de quatre músics i una ballarina, San Juan fa una interpretació histriònica en el relat apassionat que condueix a la tesi i és delicat de matisos quan imita personatges cèlebres. En síntesi i conclusió: tots venim dels moros. Ho hem vist clar.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra  «Cli de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

28 de juny 2024

'MORIR LO HACE TODO EL MUNDO', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Morir lo hace todo el mundo
Creació, direcció, dramatúrgia: José y sus hermanas 
Teatre Lliure i Grec 2024 Festival de Barcelona.
La troupe de la companyia José y sus Hermanas a la programació del Festival Grec. Ens agraden les performances i ens hi posem bé. En aquest cinquè espectacle de la companyia, quatre personatges amb vestuari que suggereix militars amb condecoracions que de lluny semblen medalles, entre les quals des de la fila 7 distinguim una guitarra. S'arremolinen i s'esplaien explicant incendis de grans teatres. Diuen que per tenir més popularitat cal cremar el Lliure. ¿On és la gràcia? Desgranen dos quadres més en l'estil de proposar mentides grans adreçades al sentit irònic dels espectadors. Cap dels tres quadres no semblen gaire ben resolts ni d'espai ni d'il·luminació. Espectacle trilingüe. Durada: una hora justa. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

27 de juny 2024

EXPOSICIÓ 'SUBÚRBIA', AL CCCB

Subúrbia. La construcció del somni americà.
Centre de Cultura Contemporània, Barcelona

L'exposició de gran format Subúrbia. La construcció del somni americà aprofundeix en la repercussió social d'un model urbanístic: una casa unifamiliar idíl·lica als afores de les grans urbs, amb un petit jardí, una piscina i un garatge per dos cotxes. S'hi analitza la vigència i les contradiccions d'aquest model urbanístic insostenible, que ofereix un entorn natural amable, però sense serveis.

L’exposició es remunta als orígens dels barris residencials a principis del segle XIX, explica com es van desenvolupar massivament als anys cinquanta i repassa el context econòmic, polític i social que en va fer possible la imparable expansió arreu dels Estats Units. A través d’abundant material històric, documentals d’època, fotografies, pintures, pel·lícules i sèries, novel·les i revistes, obres d’art o objectes quotidians, l’exposició ens situa en el paradís mental del suburbi i ens convida a replantejar-nos el valor de la ciutat i l’espai públic avui. 

Els nostres 'Subúrbia' equivalents als que presenta el gruix de l'exposició serien els xalets de cap de setmana i la caseta i l'hortet que proliferen en entorns dispersos.

Exposició oberta fins al 8 de setembre

26 de juny 2024

BIOPIC 'SISI I JO'

Sisi i jo. Direcció: Frauke Finsterwalder
Alemanya, 2023
Biopic sobre l'emperadriu Sisi —Isabel de Baviera— narrat des de la perspectiva de la comtessa Irma, la seva dama d'honor. A Grècia, allunyada de les normes de la cort austríaca, Sisi viu en llibertat marcant les pròpies normes, sovint tan enginyoses com absurdes, a les quals Irma s'ha d'acostumar. Molt interessant el fons musical amb cançons de Portishead, Nico o Le Tigre. Remarcable el vestuari que evita l'ampul·lositat de l'època victoriana i més aviat recorda els anys setanta del segle passat. Filmin. 8/10

25 de juny 2024

SHERYL CROW INAUGURA EL FESTIVAL ALMA

Sheryl Crow. Festival Alma. Barcelona, 24-VI-2024
La cantant nord-americana Cheryl Crow ha inaugurat la segona edició del Festival Alma,  al Poble Espanyol.  La carismàtica artista de Missouri, barrejada entre els seus músics, iniciava amb la salutació «Barcelona és molt maca!» un concert de dues hores. Ha fet vibrar el personal amb la seva veu potent i ben modulada fent un repàs del seu repertori des de la més coneguda All i wanna do (poema Fun, de Wyn Cooper, 1987) fins a una cançó d'Evolution, el disc publicat aquesta primavera. Pop, rock, folk, hip-hop, un recital acurat en la selecció i ordre dels temes, musicalment impecable i projeccions espectaculars acompanyant cada peça sense afegir-hi gran cosa. En volem més. 
 

24 de juny 2024

SÈRIE 'DESCONNECTATS'

Desconnectats. Direcció: Aly Muritiba
Brasil, 2018
Thriller que enfoca el perill que suposen per als joves els nous dispositius i l'accés a les xarxes socials. Tati té 16 anys i és assídua a les xarxes on comparteix moments feliços. En un viatge de cap de setmana amb amics d'institut té oportunitat de conèxier millor el seu company Renet, fill d'un dels professors. Durant el viatge circula un vídeo on l'adolescent apareix en una situació comprometedora. Des del 2018 que es va estrenar la sèrie fins ara s'han donat a conèixer tantes històries reals d'aquesta tipologia, que el tema explicat en aquesta estrena ens sembla poc aprofundit i de tractament primari.
6 capítols de 25 min. Filmin. 7/10
 

22 de juny 2024

'PARADISE', AL TEATRE AKADÈMIA

Paradise, de Kae Tempest. Dramatúrgia: Moreno Bernardi. 
Traducció: Sadurní Vergés. Composició musical: Moreno Bernardi. 
Direcció de l'espectacle: Moreno Bernardi. Teatre Akadèmia.

El Filoctetes que ha estat abandonat fa deu anys en una illa (Lemos o qualsevol altre espai) és un home refugiat d'avui. Un cor grec de vuit membres i l'heroi mateix s'expliquen, canten i desenvolupen una partitura de diverses veus en català i anglès, acompanyades del so del violí que eleva l'Adagio d'Albinoni, insistentment.  La natura en forma de pedres i branques forcades fan tota mena d'usos. Odisseu envia un soldat per treure Filoctetes de l'illa, amb la intenció que torni a la guerra amb l'arc que només pot fer servir ell. L'èpica també és negar-se a acompanyar-lo. Durada 130 min. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

18 de juny 2024

MURAL A DUESAIGÜES


El poble de Duesaigües s'adreça a la persona que se'n va. T'emportes llum. La llum és símbol de vida que mostra els contorns nítids de la realitat, que dissipa les tenebres del camí per prendre decisions segures, que comporta la renovació interior de les persones i de la societat. La llum és un estímul perquè vagis on vagis,allà on el vianant —sigui del poble o no— decideixi anar o allà on el porti la vida, a Duesaigües Torna!, li espera més llum per arrelar-se, créixer i fruitar.
La idea d'aquestes paraules d'invitació me la va suggerir la meva amiga duesaigüenca Montserrat Francisco Rabascall i d'ella són també la majoria de les fotografies d'aquest vídeo de presentació:


15 de juny 2024

SÈRIE 'ARCHIE' (BIOPIC DE CARY GRANT)

Archie. Direcció: Paul Andrew Williams
Regne Unit 2023

Intèrprets protagonistes: Jason Isaacs, Laura Aikman. La història d'aquesta sèrie segueix l'icònic Cary Grant, un dels actors més important de la història de Hollywood, i es basa en el relat de la seva única filla que va tenir amb l'actriu Dyan Cannon. Perseguit per la tragèdia, malgrat la carrera d'èxit, no va oblidar mai els seus orígens humils a la Gran Bretanya. Nascut a Bristol com a Archibald Leach —l'Archie, del títol—, marcat per la pobresa, l'adulteri del pare i la mort del germà gran, es va veure abocat a una espiral de dol i depressió. D'infant no va conèixer l'amor i d'adult no sabia com demostrar-lo. La sèrie és un emotiu drama que capta les pèrdues i la lluita per assolir els reptes d'una de les figures emblemàtiques del segle XX, que va commoure el món amb el seu talent artístic. Filmin. 4 episodis. 8/10

14 de juny 2024

FAÇANA FOTO FESTA..., DE JORDI COLOMER, AL MACBA

Exposició oberta fins al 24 de setembre
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenta l'exposició temporal  Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus, un recorregut pel magatzem dels treballs de l'artista Jordi Colomer des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat, a través de múltiples formats: escultura, fotografia, vídeo, instal·lacions i accions en viu. Colomer converteix en poesia objectes-escultura de totes mides. En les produccions en format de teatre ambulant que ha realitzat en escenaris de carrer a diferents ciutats del món, convoca un esdeveniment i en promou desfilades, festes, desplaçaments, a través de rituals col·lectius. 
Llàstima que l'exposició presenti un collage per acumulació. Un amuntegament desubicat de creacions que fa impossible que el visitant no informat a l'avançada estableixi relacions entre el devessall d'obres desordenades que s'hi mostren i el context. El programa de mà llegit a posteriori no ens remet a gairebé res del que hem vist a l'exposició durant quasi dues hores. Esperem del MACBA una nova exposició antològica sobre Jordi Colomer, que expliqui qui és, la formació i els referents, amb un recorregut museístic divulgatiu i tranquil per les seves obres. Queda pendent.
 

12 de juny 2024

'EL TIGRE', A L'ESPAI TEXAS

El tigre. Autor i director: Ramon Madaula
Espai Texas, Barcelona
Intèrprets: Mercè Martínez i David Olivares. Un càstig encertadíssim. És d'aquelles obres de petit format que es fan inoblidables pel duet d'intèrprets. I això que el text de Ramon Madaula (Sabadell, 1962) ja és una preciositat de versemblança i la direcció de com dir-lo frase a frase és mil·limètrica i efectiva. La parella protagonista: ell entrenador de desenvolupament personal i ella la fotògrafa que el diari ha enviat a fer-li un reportatge per al suplement. Ell es pensa que sap com ser feliç; a ella, desenganyada de ser-ho, se li acaba d'esmicolar el món familiar. Cadascú amb la seva circumstància, debaten el sentit de la vida, entre posat i posat fotografiable i les fugaces intervencions verbals del tècnic del control, que aporten realisme de l'ara i aquí. Amb un epíleg que uneix els extrems i deixa protegits els protagonistes de l'atac de tots els tigres. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

11 de juny 2024

'EL COP DESERT', A LA FUNDACIÓ JOAN BROSSA

El cop desert. Adaptació lliure de l'obra de Joan Brossa
Direcció escènica: Andrés Corchero i Ana Pérez
Cia. Projecte Ingenu. Centre de les Arts Lliure
«El teatre va venir com una necessitat interior de trobar una quarta dimensió al poema», diu Joan Brossa. L'autor va escriure l'obra El cop desert als vint-i-cinc anys i es representa ara per primer cop. Arola Editors va publicar-la en l'edició completa Poesia escènica de Joan Brossa, el 1919, en commemoració del centenari. En aquesta obra primerenca, Brossa hi recrea l’univers oníric amb tot un mostrari de personatges fellinians: arlequí, ballarina, clowns. És una peça poètica que aprofundeix en el seu subconscient, amb fragments de vida imaginats, realitats críptiques. La proposta combina text de paraules repetides, discursos sense context (les acotacions que se sent en off dites a borbolls, sense relleu), dansa contemporània i tres instal·lacions sonores en format escultura.  Els espectadors exercim de visitants dels paisatges visuals i sonors. De puntetes. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a«Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

Entrevista a Joan Brossa (Barcelona 1919-1998)
A càrrec d'Andreu Sotorra. Diari Avui, 26-VII-1998

08 de juny 2024

'S 62° 58', W 60° 39', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

S 62° 58', W 60° 39'». Concepció i direcció: Franck Chartier
 Companyia Peeping Tom. Sala Gran, TNC
A l'escenari hi ha un vaixell embarrancat entre la boira i penques de gel prop de l'illa de la Decepció a l'Antàrtida. Potser és el mateix vaixell que es mostrava a l'espectacle Triptych de la mateixa companyia. La tripulació està incomunicada amb l'exterior i sense queviures, persones enfrontades. Futur previsible. De sobte, s'obre una altra realitat: la comunitat que està atrapada són intèrprets d'una obra i manifesten la seva pròpia realitat al director — Frank Chartier— amb qui conversen, però no veiem, suposadament situat al control. A tota llum, el cartó pedra i les altres convencions de realitats es fan visibles. Es queixen al director perquè sempre fa sortir vent als espectacles, li proposen canvis, el manipulen, es qüestionen la vida dels actors en gira. Teatre dins el teatre. Metateatre. La quarta paret cau de cop amb el monòleg final, a càrrec de l'actor portuguès Romeu Runa, adreçant-se a pèl als espectadors, sobre la funció del teatre com a teràpia. Excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

05 de juny 2024

PEL·LÍCULA 'SLOW'

Slow. Direcció: Marija Kavtaradze
Lituània, 2023
Un retrat de l'asexualitat que desprèn intimitat, tendresa, comprensió i humor.  Un tema original en el cinema. Slow és una història complexa construïda a poc a poc amb estil directe sobre les possibilitats de la relació amorosa on una de les parts de la qual no té necessitat de fer pràctiques sexuals. Elena imparteix clases de dansa contemporània i Dovydas treballa com a intèrpret de llenguatge de signes. De seguida estableixen vincles i la relació es posa a prova quan el xicot es mostra vulnerable confessant que té sentiments romàntics per a la noia però que mai ha sentit desig sexual per ningú. La complicitat entra en joc. Millor direcció al Festival de Sundance. Filmin. 8/10

04 de juny 2024

BIOPIC 'PER A OLIVIA'

Per a Olívia [An Unquiet Life]
Direcció: John Hay. Regne Unit, 2021

El biopic Per a Olivia es basa en el llibre Patricia Neal: una vida inquieta, de Stephen Michael Shearer. Se centra en els anys 1955 i 1972 de la vida de gal·lès Roald Dald (1916-1990), escriptor aleshores ja consagrat sobretot per l'obra adreçada als infants, i la seva dona l'actriu estatunidenca de teatre i cinema, l'oscaritzada Patricia Neal (1926-2010).  Vivien feliçment en un casalot apartat al camp amb els seus tres fills. El 1962 va morir la seva filla l'Olivia de set anys, de xarampió, una malaltia contra la qual a Anglaterra encara no hi havia vacuna. Aquest fet va afectar la vida familiar, pare, mare i Tessa, la filla mitjana de cinc anys, no van viure el dol plegats i tot va anar en orris. (Theo de dos anys en va patir el desgavell, però era massa petit per entendre res). Finalment van reprendre les relacions de formes diferents, fins al punt que Patricia Neal va fer una pel·lícula a Hollywood i Dald li va donar suport i la filla va donar-li idees per escriure el llibre Charllie i la fàbrica de xocolata. Van tenir dos fills més: Ophelia (1964) i Lucy (1965). Un cop hi va haver vacunes contra el virus del xarampió, Patricia i Roald es van convertir en apassionats partidaris de la campanya d'immunització dels infants. Filmin. 9/10

03 de juny 2024

DOCUMENTAL 'MENTRE SIGUIS TU'

Carme Elias i Claudia Pino als Premis Gaudí.
Mentre siguis tu,  2023

El documental mostra la lluita de l'actriu Carme Elias (Barcelona, 1951) contra la malaltia de l'Alzheimer que li van diagnosticar fa uns anys. La directora canària Claudia Pino, amiga d'Elias, recull en imatges el darrer viatge conscient de la protagonista amb respecte per la seva voluntat de tenir una mort digna i la sensibilitat del relat que alterna moments estel·lars de la professió de l'actriu amb moments íntims de desesper per la pèrdua progressiva de facultats. La memòria afecta les paraules que intenta salvar amb fragments apresos d'obres que ha interpretat en els seus cinquanta anys de carrera. Ara l'actriu viu el dia a dia i s'interpreta a ella mateixa en les entrevistes i actes públics. Ho fa amb elegància i tan versemblant com sempre. Veient-la i escoltant els seus arguments fa estremir saber que els estralls de la malaltia poden avançar més o menys de pressa, però que no s'aturaran. 

Millor documental al Premi Gaudí i al Premi Goya. Filmin. 9/10
 

01 de juny 2024

EXPOSICIÓ 'HORITZÓ I LÍMIT', AL CAIXAFORUM

CaixaForum Barcelona presenta Horitzó i límit. Visions del paisatge, una exposició sobre la petjada humana, la ficció i la natura emmarcada, amb 61 obres d'art procedents de la seva Col·lecció d'Art Contemporani.  Mostra el concepte de paisatge des de perspectives de representació amb suports i llenguatges artístics com la fotografia, el vídeo i la pintura fins a la música, el so, la performance o la instal·lació. El recorregut museogràfic és acumulatiu i poc original, i no convida a contextualitzar i aprofundir en els temes que s'hi proposen, cosa d'altra banda, que ja és habitual en la presentació d'obres de la col·lecció.
Oberta fins a l'1 de setembre

31 de maig 2024

UN PILÓ DE CASCAVELLS DE LA CORI

Flors dibuixades i poesia ens han acompanyat tendrament aquest mes de maig de la mà de la mestra i amiga Cori Bach Voltas. La xeringuilla i la rosa han compartit làmina amb un poema de Montserrat Abelló; les caputxines, amb un fragment d'El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry. La gerbera, símbol de la bellesa, l'alegria i l'afecte. I la ginesta que ha posat color als camps, amb paraules de calidesa renovada. Cinc regals que han celebrat la vida i l'amistat, com «un piló de cascavells que saben riure».
Ara, amb l'aroma dels til·lers en flor, entrem ben disposats al mes de la festa i a viure el millor estiu en comunió amb la natura (els mosquits que tremolin!) Abelló diu que s'ancora a la llum, com si li anés la vida: «Visc i torno a reviure cada poema, cada paraula. Estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades» Gràcies, Cori.

Per saber-ne més:

50 flors de la Cori

Tot és vida, tot

Cori Bach Voltas, Medalla de la Ciutat de Reus


30 de maig 2024

SÈRIE 'BIG BOYS'

Big Boys. Direcció: Jack Rooke i Jim Archer
Regne Unit, 2022

Autobiografia amb to de comèdia creada per Jack Rooke. Es tracta d’una història d’amistat entre dos nois suposadament oposats. Guió sense divagar, sobre el pas de la vida al redòs familiar a la vida independent. Un dels protagonistes (Dylan Llewellyn), un noi de 19 anys homosexual que s’enfronta a la vida universitària —de disbauxa i drogues— després d'estar tancat un any a casa recuperant-se del dol per la mort del seu pare. Coincideix a l'habitació amb Danny (Jonathan Pointing) de 25 anys i tòpicament masculí. Neix una estreta amistat que valoren tant l'un com l'altre.  Situacions que pretenen ser humorístiques, però que posen de manifest que els acudits es basen, sobretot, en la llengua i la cultura que comparteixen emissor i receptor. Dues temporades, dotze episodis de 25 min. 7/10


29 de maig 2024

FAVES OFEGADES

Recepta de Montse G., de Duesaigües.
Per a dues persones:
300 g de faves tendres desgranades
6 talls de botifarra negra
100 g de cansalada tallada a daus
2 cebes tendres
3 alls tendres
un raget d'anís
menta o farcellet d'herbes (menta, farigola, romaní, llorer...)
sal

A la cassola rostim una mica la cansalada i la botifarra (que reservarem). Hi afegim les faves, la ceba i l'all tendre i el farcellet d'herbes i ho cobrim just d'aigua. Tapem l'olla i de tant en tant la sacsegem. Coem durant mitja hora a foc lent-mitjà. Al final hi afegim la botifarra que hem reservat i un raget d'anís.

 

28 de maig 2024

EXPOSICIÓ 'VENERADES I TEMUDES', AL CAIXAFORUM

El CaixaForum acull l'exposició Venerades i temudes. El poder femení en l’art i les creences del British Museum que explora la feminitat a través d'objectes espirituals al llarg dels segles. Deesses, santes, dimonis, bruixes i esperits han estat les protagonistes de representacions simbòliques de creences espirituals, éssers capaços de donar llum i esperança a una comunitat que les venera, però que moltes vegades, també les tem. Des de la prehistòria fins al segle XXI, 166 peces històriques, distribuïdes en cinc grans epígrafs: la fertilitat, la sensualitat, la ràbia, la visió i la resiliència. 
Les escultures i els objectes sagrats s’integren en un mateix espai amb diverses obres d’art contemporani que aporten una perspectiva actual dins del marc de la història. La transversalitat entre les obres històriques i contemporànies dona elements per entendre el rol de les dones a través de tots els temps, obre noves perspectives i fomenta la consciència crítica. Compartim la visita amb un grup d'alumnes de batxillerat molt interessats a relacionar les peces i hem participar a l'exposició votant si els cinc atributs dels epígrafs són poders o condemnes en cada figura o objecte espiritual. Durada: 90 minuts.

Oberta fins al 16 de juny.


27 de maig 2024

PEL·LÍCULA 'LA ZONA D'INTERÈS'

La zona d'interès
Direcció: Jonathan Glazer
Estats Units, Polònia, Regne Unit, 2024

Pel·lícula basada en la novel·la homònima de Martin Amis. Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional i Oscar al Millor So; Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes (i una vintena de premis més). 

El comandant del camp de concentració d'Auschwitz, Rudolf Höss, i la seva dona Hedwig viuen amb els seus cinc fills en un xalet a tocar del recinte d'extermini. La pel·lícula retrata la maldat des del dia a dia d'una família que cria els fills, té cura del jardí, de l'hortet i de la piscina, envoltada de minyones jueves, tractades com si no hi fossin, obligades a sentir comentaris humiliants sense filtre i acull al saló una reunió amb els enginyers de nous forns com si fossin venedors d'un producte que pot assumir sense aturar-se 'càrregues' de 500 peces.

Darrera del mur gris que separa el jardí dels barracons del camp de concentració hi passen les monstruositats de l'Holocaust, que l'espectador no veu. Però el monstre invisible es fa present, sense comentaris: el fum dels crematoris, les cendres que aboquen al riu i les que s'escampen i embruten la roba estesa. I, sense gairebé comentaris, tot i que els sons tenen tot el protagonisme: el soroll confús de l'aglomeració humana, el bram de les xemeneies, trets i xiscles d'horror i de dolor.

Filmada amb càmera fixa a l'estil de document de la realitat que s'adreça als coneixements del receptors, com la simbologia de la sang a les botes del comandant, la col·lecció de dents d'or que fa un dels fill o l'abric de bisó que un pres porta a la casa dins d'un sac. El color també és important pel contrast de l'esplendor de les flors del jardí de la mansió amb la grisor dels oficials nazis, el blanc que domina en el vestuari i les parets de la casa. I el fotograma negatiu per a l'acció humanitària d'una jove polonesa veïna del camp de concentració que a les nits amaga pomes perquè les trobin els presos que fan treballs forçats. Els fons negre i vermell inusualment llargs ens desesperen i acompleixen l'objectiu comunicatiu que ens prepara per a les seqüències finals del museu viu.
Filmin. 10/10



25 de maig 2024

SÈRIE 'MANH(A)TTAN'

Sèrie Manh(a)ttan. Direcció: Sam Shaw
Estats Units, 2012
Com a complement de l'arxipremiada pel·lícula Oppenheimer (Oscar a la Millor Pel·lícula, dirigida per  Christopher Nolan) Filmin reestrena la sèrie nord-americana Manh(a)ttan deu anys després que la va estrenar i guanyava un Emmy, el 2015. Enfoca la història dels homes i les dones que van estar implicats en el Projecte Manhattan—liderat per Robert Oppenheimer— per participar en la fabricació de la bomba atòmica. 

1943 i 1944. Los Alamos (Nou Mèxic). En plena II Guerra Mundial, el govern dels Estats Units desenvolupa amb el màxim secret el projecte amb què esperen poder construir la primera bomba atòmica de la història. Un grup dels millors científics del món i les seves famílies es reuniran  en aquest poble secret, enmig del desert, en una missió que canviarà el destí del món.

El protagonisme recau en la rivalitat que mantenen dos científics: el Dr. Frank Winter (John Benjamin Hickey), el geni consolidat, i amb mala reputació al poblat tant pel mal humor que tragina com perquè va a la seva, i Charlie Isaacs (Ashley Zukerman), un prometedor jove científic que arriba recomanat i que vol demostrar que mereix estar en aquesta posició privilegiada, tot i que temuda. Les esposes d'un i de l'altre, tenen un paper independent i fonamental en l'esferïdora història. 
Dues temporades. 23 capítols de 45 min. 10/10

24 de maig 2024

LLEBARIA GRAU I ANNA LLEBARIA, AQUAREL·LISTES

Cliqueu la imatge per llegir el llibre
Llebaria Grau, entre el serè i el garbí

Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona,1929, Duesaigües, 2019) no pertanyia a la generació digital, però crec que li entusiasmaria la idea que la seva obra es doni a conèixer al món per mitjà de la tecnologia. I, sobretot, estaria molt satisfet que la seva filla, l'Anna Llebaria Enrich, faci servir per crear amb tanta propietat les pintures i els pinzells i que va heretar d'ell avui fa cinc any. Vegeu-ho:
 
L'Anna Llebaria ha prologat  Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, publicació de trenta aquarel·les de paisatges figuratius, sobretot del Baix Camp i entorns, plasmats amb dibuix sòlid, pintats amb paleta de llum de seda que comuniquen una síntesi de la memòria col·lectiva. Llebaria Grau es fa testimoni bategant del pas del temps sobre el paisatge i ens el retorna interpretat amb la intemporalitat de l'art. Les aquarel·les es presenten acompanyades de textos del mateix artista i de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés, amics que en fan lectures singulars i aporten nous discursos a les obres. Llibre dedicat a la Maria Rosa Enrich Vidal,
optimista contra vent i marea.

 
HEMEROTECA:
 
Viquipèdia, booktràiler, articles i premsa,
enllaç per a descarregar el llibre en pdf.
 
 
 

22 de maig 2024

EXPOSICIÓ 'VIDES ENTRE DICTADURES', AL PALAU ROBERT

Vides entre dictadures. Les fotografies de Rossend Torras
Sala Cotxeres. Palau Robert
Rosssend Torras Mir (Barcelona, 1907-1996) va ser un fotògraf aficionat amb vocació de reporter gràfic. L'exposició fotogràfica que li dedica el Palau Robert posa en valor la figura d’un fotògraf poc conegut i recupera una minúscula mostra del seu llegat –l'arxiu conté 25.000 fotografies i 110 pel·lícules—, que és d’un gran d’interès artístic i històric. Va documentar la realitat social, política i cultural d'un període comprès entre les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, passant pels anys de la II República i la Guerra civil. 
Torras Mir es va relacionar a  l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya amb fotògrafs amb qui compartia l'interès pel reportatge fotogràfic, però a diferència de Capañà o Centelles, no s'hi va dedicar mai professionalment, i va viure del comerc d'òptica i de fotografia. La col·lecció personal és custodiada i gestionada per la família de l'autor.

Oberta fins a l'1 de setembre

20 de maig 2024

'MICHAEL'S LEGACY', AL TEATRE POLIORAMA

Michael's Legacy. Direcció musical: Samuel Gil. 
Dir: Nuria Carreras i Ximo Fillol. Jackson Dance Company
Teatre Poliorama, Barcelona
L'actor, cantant i ballarí que interpreta el paper de Michael Jackson: Ximo Jackson (nom artístic de Ximo Fillol). El cinquanta per cent de l'èxit de l'espectacle musical és d'aquest enginyer valencià tècnic de telecomunicacions i llicenciat per la Universitat Politècnica. L'altre cinquanta per cent és per a la coreografia, a càrrec de sis ballarins, de la banda de músics, dels cors. I de dos cantants excel·lents que fan duet interpretant les peces més melòdiques: Alejandro Trinidad i Amanda de la Mano. Un conjunt de magnífiques i versemblants imitacions del repertori de  l'homenatjat. Michael's Legacy és un gran concert, sense fil argumental com trobàvem a Forever King of Pop (estrenada a l'Apolo, 2010). 
A la primera fila del Poliorama dos espectadors espontanis, d'uns set o vuit anys, amb barret i jupa imiten les contorsions del Rei del Pop. Un espectacle estel·lar, amb fans inclosos. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY