'LONELINESS', A LA SALA TALLERS DEL TNC

Loneliness. Dramatúrgia i coreografia i direcció: Roberto G. Alonso. 

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

El bullying, el maltracte psicològic, explicats per mitjà del llenguatge coreogràfic. Un relat circular basat en imatges impactants, com la d'un jove en una peixera,  el joc de tanques metàl·liques, metàfores de l'aïllament, de la solitud. I els cossos que amb les seves accions rebutgen i exclouen l'altre. Un espectacle singular que invita a reflexionar sobre la responsabilitat de cadascú en l'art de conviure en un mon just. Bellament servit pels oficiants. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UN MATRIMONI DE BOSTON', A LA VILLARROEL

Un matrimoni de Boston. Autor: David Mamet. 

Traducció: Joan Sellent. Direcció: Josep M. Mestres
La Villarroel, Barcelona

Capricis, xantatges, ambicions de poder i el pas del temps inexorable d'una parella que intenta recuperar l'amor amb d'un pacte de convivència. De l'estrena fa vint anys del muntatge d'aquesta traducció, enyorem l'actriu Anna Lizaran, però aquí l'Emma Vilarasau també broda el seu paper, seductora, imponent. I la saviesa escènica de Marta Marco que havia protagonitzat la minyona, també fa puntetes a la interpretació que feia aleshores la Vilarasau. La jove minyona d'ara, a càrrec d'Emma Arquillué, se'n surt amb la murrieria rural i cops amagats del personatge. Cap paraula ni cap gest cau al buit. Ni el mateix collaret. I un somriure instal·lat en cada espectador. Bravo! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

TROBADA DE GEGANTS CENTENARIS

Els gegants centenaris de Reus, en restauració

El Born Centre de Cultura i Memòria ha acollit la Trobada de Gegants Centenaris i Històrics de Catalunya. Més de cent peces artístiques espectaculars, per a tots els gustos i en estat de conservació força bona. Les parelles de gegants patrimonials de Reus que han participat a la trobada són el Vitxet i la Vitxeta, el Moro i la Mora i l'Indi i l'Índia, en la seva versió actualitzada. El viatge i la instal·lació els han ocasionat petits desperfectes que han estat reparats in situ. El més damnificat ha estat el Vitxet, un dit del qual s'ha hagut de restaurar a fons i el gegant s'ha retirat a una altra sala a recuperar-se.  Tots sis han estat a punt i han fet molt de goig a la cercavila.

Vegeu-ne l'inici de la cercavila, al passeig del Born,

des la porta lateral de Santa Maria del Mar, 20 d'octubre de 2024

ESCENOGRAFIES D'ALFONS FLORES, AL CENTRE D'ART TECLA SALA

L’escenògraf Alfons Flores davant dels crucifixos de Norma

Foto: Centre d’Art Tecla Sala, L'hospitalet

Les escenografies acostumen a tenir una vida efímera, o bé es destrueixen després de les gires o bé es reciclen. Generalment s'exhibeixen en plànols, maquetes, fotografies i  enregistraments dels espectacles. Fins ara. Fins ara que Alfons Flores (L'Hospitalet de Llboregat, 1957)  presenta l'exposició panoràmica  Alfons Flores. L’escenari prodigiós al Centre d’Art Tecla Sala de l'Hospitalet. Una selecció de creacions originals que l'escenògraf va començar els anys setanta per al teatre independent de la seva ciutat i que ha acabat realitzant en teatres de la Xina i Austràlia i en òperes de tot el món de la mà dels directors Calixto Bieito i Àlex Ollé. 

Corona de crucifixos de Norma de Vincenzo Bellini
(Royal Opera House, Londres, 2016)

La mostra també conté maquetes, plànols i fotografies, però allò que la fa singular són les quatre magnífiques instal·lacions escèniques transitables pels visitants. Tres són fragments d’escenografies: la gran pila inflable de roba d’Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny de Kurt Weill i Bertolt Brecht (Teatro Real, Madrid, 2010); el bosc de copes de L’elisir d’amore de Gaetano Donizzeti (Deutsche Oper am Rhein, Düsseldorf, 2015) i de la corona de crucifixos de Norma de Vincenzo Bellini (Royal Opera House, Londres, 2016). La quarta instal·lació és la maqueta giratòria de l'escenografia de Le grand macabre de György Ligetti (Vegeu vídeo).  Completa l'exposició una entrevista amb l'escenògraf i projeccions de diversos fragments d'espectacles amb escenografies seves. A banda que les creacions se subjectin a les produccions, l'exposició que hem vist al Centre d'Art Tecla Sala és una  mostra d'art teatral on cada obra emociona per ella mateixa. Bravo!, Alfons Flores, artista.

Fins al 3 de novembre. 

Bosc de copes de L’elisir d’amore de Gaetano Donizzeti
(Deutsche Oper am Rhein, Düsseldorf, 2015)

 

'LA NIT DEL PEIX KIWI', A l'ESPAI LLIURE MONTJUÏC

La nit del peix kiwi. Autor: Josep Julien. Intèrpret: Santi Ricart

Espai Lliure Montjuïc, Barcelona

L'actor Santi Ricart (Vic, 1968) reestrena el monòleg La nit del peix kiwi, ara a l'Espai Lliure. La peça es basa en el relat d'experiències viscudes en el mon del teatre, posades en solfa i dirigides per l'actor i dramaturg Josep Julien. Per a l'alter ego que interpreta Ricart el teatre és una passió, però les circumstàncies de la professió inestable fan que no en pugui viure. El càsting per a protagonitzar una obra important potser canviarà la seva situació. I, si no, també està bé jugar a fer veure que n'ha estat l'escollit. I gaudir-ne. Un monòleg amb molts canvis de to que l'expressivitat de l'actor fa versemblant. Hi ajuden el llenguatge col·loquial i els referents amb noms d'actors i localitzacions reals i el mateix escenari on l'actor entra amb l'actitud de qualsevol espectador disposat a explicar-se sabent que la resta l'escoltarà. Un bombó. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

FOTOGRAFIES D'HENRI CARTIER-BRESSON, A LA FUNDACIÓ MAPFRE

El Mur al Berlín occidental, Alemanya, 1962
© Fondation Henri Cartier-Bresson / Magnum Photos

 

Exposició Henri Cartier-Bresson. Watch! Watch! Watch!  

KBR  Barcelona Photo Center, de la Fundació Mapfre

Henri Cartier-Bresson (1908-2004) és un dels fotògrafs més famosos del segle XX. Com a fotoperiodista, fotògraf artístic i retratista va crear composicions intemporals i va marcar l'estil de les generacions posteriors de fotògrafs. L’exposició consta de 240 còpies originals, així com una acurada selecció de les seves publicacions a revistes i llibres, imprescindibles per al coneixement de la seva trajectòria entre 1930 i 1970.

A més de les primeres fotografies i dels treballs cinematogràfics d’influència surrealista i dels reportatges fotogràfics polítics, també s’hi exhibeixen els retrats d'artistes i escriptors, així com les fotografies que va fer posteriorment, centrades en la quotidianitat. Un conjunt de fotografies, actualment icones, moltes de les quals el van convertir en un dels grans exponents del reportatge gràfic del seu temps.

Exposició oberta fins al 26 de gener de 2025

ADEU TAQUILLERA

Cinema Aribau, Barcelona

Les entrades del Cinema Aribau es venen en màquines situades en el mateix espai on hi havia fa quatre dies la taquilla darrere dels vidres de la qual hi havia sempre una taquillera. En els darrers trenta anys n'hi he vist passar diverses, sempre conversant distesament amb els espectadors somrients abocats a la finestreta.  La venda d'entrades per mitjans tecnològics és molt més que la desaparició d'un lloc de treball i de l'exigència d'actualitzar els diccionaris.

'MONTSERRAT, 1.000 ANYS', AL PALAU ROBERT

Montserrat al Palau Robert de Barcelona
Experiència immersiva

El mil·lenari del monestir de Montserrat en una exposició al Palau Robert, de Barcelona. S'apropa a la muntanya en dues vessants: d’una banda, la part visible del monestir i l'entorn natural i de l'altra, la vida monàstica que es pot veure en una impactant sala amb una experiència immersiva de deu minuts. 

«Ora, lege, labora, rege te ipsum in communitate»

 (resa, llegeix, treballa i governa't a tu mateix en comunitat).

En aquest apartat s'hi mostren diferents zones d'ús dels monjos (el refectori o menjador, la sala capitular i el claustre), o documents com el Llibre Vermell de Montserrat (manual per a l’acollida de pelegrins escrit als segles XIV i XV en català, occità i llatí).  Es dona veu a vint-i-quatre testimonis que expliquen les seves vivències montserratines.

Sortim de l'exposició amb la idea reforçada que la modernitat tecnològica en els actes del mil·lenari montserratí només és fum que impedeix veure que el fons dels rituals i qui els practica no poden ser més carques. 

Oberta fins al 6 de gener de 2025

SÈRIE 'MARIA ANTONIETA'

Serie 'Maria Antonieta'. Regne Unit, 2022

Direcció: Deborah Davis (Creadora), Geoffrey Enthoven, Pete Travis, Edward Bazalgette, Raf Reyntjens. Guió: Deborah Davis, Louise Ironside, Chloe Moss, Avril E. Russell, Andrew Bampfield, Francesca Forristal

Biopic de Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 1755 - París, 1793), en una sèrie esplèndidament produïda per la BBC.  Mostra amb la mirada d'avui la misogínia de la luxosa i intrigant cort de Versalles. Planteja la història d'una reina de catorze anys, avançada al seu temps. La seva mare, emperadriu d'Àustria, la va casar amb el delfí de França, el Borbó Lluís XVI, amb l'objectiu que infantés un hereu que segellés l'aliança entre les dues nacions. La primera temporada de la sèrie abasta des que d'adolescent arriba a França i es troba en un món hostil, fins al naixement del fill que hauria d'heretar el tron (si no hagués estat guillotinada el 1793 i acabés el règim monàrquic). De seguida es desentén dels deures institucionals i organitza festes i s'aboca a excessos constants amb els seus amics. Tot l'elenc està al seu lloc, però en destaquen els intèrprets protagonistes Emilia Schüle i Louis Cunningham que fan versemblants les persones que hi ha sota dels personatges.  Movistar Plus+ 10/10

DUESAIGÜES: 30 ANYS DELS AIGUATS DE 1994

Sobreeixidor del pantà de Riudecanyes ple de materials a la superfície.
Foto: © Magda Aragonès Ros, 1994

10 d'octubre de 2024. Han passat 30 anys dels aiguats del Priorat i el Baix Camp. N'hi han hagut molts d'altres a tot Catalunya en aquests anys que s'han endut persones, han enfonsat edificis i han malmès conreus, però aquest el vaig viure de prop i cal recordar-lo per prevenir el que pot passar aquesta tardor. Ara és buit el pantà de Riudecanyes que es nodreix del de Siurana, també buit, mentre els altres del país es van omplint a poc a poc amb les pluges a les capçaleres. Tot i que en l'actualitat  les lleres dels barrancs es mantenen passablement netes, les ventades d'anys precedents, la sequera salvatge de tants mesos i els focs en zones boscoses han fet que hi hagi molts arbres morts, molts dels quals tocant a les carreteres. I si hi afegim que la terra seca no permet que l'aigua filtri, els ruixats fan escórrecs i s'esllavissen les pedres dels marges i dels talussos.

Recordo l'aiguat de 1994 així:

El dia 10 d'octubre de 1994 un temporal d'excepcional virulència va afectar el prelitoral català. A les muntanyes es van arribar a enregistrar 400 mm. Al Camp de Tarragona van resultar deu persones mortes i danys materials incalculables. Quan es parla d'aquest aiguat es parla sobretot de Porrera perquè la campanya que es va fer per recuperar els desperfectes del poble va ser impactant i impecable (amb Lluís Llach al capdavant), però Duesaigües i l'Argentera, pobles veïns del Priorat, també els va tocar l'aiguat de ple.

Llegiu-ne aquí la crònica

**

Aiguat del 10 d'octubre de 1994, Vikipèdia 

MUSEU D'ARQUEOLOGIA NOVA PRESENTACIÓ DE L'ÈPOCA ROMANA

El Museu d'Arqueologia, de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39, Sants-Montjuïc) ha fet una revisió pedagògica i lúdica de l'exposició permanent de les col·leccions de l'època romana, IMPERIUM. L’estructura social i política, la vida quotidiana, les religions i l’art dels romans, des del 753 a.dC. i el 476 d.C., moment de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.  Una exposició circular que ocupa els 1.000 metres quadrats del primer pis i la galeria del cos central del museu. Es pot començar per qualsevol dels onze àmbits: el poder, la dona, la ciutat, la paraula (el llatí), la religió, les creences religioses i l’oci.

La remodelació incorpora nous paràmetres com ara la perspectiva de gènere, la inclusivitat i les històries de la vida quotidiana que connecten amb la sensibilitat i les preocupacions contemporànies. I ho fa amb els recursos d'avui, com la visita immersiva que sobrevola Tàrraco, a través del documental Engineria Romana, un prodigi tècnic realitzat per l’empresa Digivision del reusenc J.A. Muñiz.

Es pot veure complet, gràcies a un videomapatge que el reconstrueix, el mosaic que representa una cursa de quàdrigues, una joia de la ciutat de Barcino, descoberta el 1860 a l’antic Palau Comtal Menor, que formava part del paviment de les termes d’una casa luxosa. 

Hem esmerçat a la visita gairebé tres hores ben aprofitades, en companyia de la banda sonora original, composta pel músic ampostí Andreu G. Serra.

El 2025, quan es compleixin els 90 anys de la institució, està previst presentar la renovació de les col·leccions prehistòriques, i de cara al 2026-2027, de les col·leccions ibèriques. 

Cliqueu la imatge per accedir al MAC

PEL·LÍCULA 'FINS A LA FI DEL MON'

Fins a la fi del món
Guió i direcció: Viggo Mortensen
Estats Units 2023

Viggo Mortensen és el director, guionista, actor rellevant i autor de la banda sonora d'aquest fascinant western. La veritable protagonista, però, és l'actriu Vicky Crieps, el guió també l’afavoreix, ja que dona pes a la figura de Vivienne Le Coudy, una dona independent, situada el 1860 als Estats Units, en un món masclista, violent, i injust. Per amor, Vivienne ho deixa tot i marxa amb el seu estimat, l'Olsen, un immigrant danès que ha conegut a Sant Francisco, i s'instal·len en un poblet remot de Nevada. L’esclat de la Guerra de Secessió els separa quan Olsen decideix lluitar per la Unió i deixar Vivienne a la seva sort en aquell lloc que controla un alcalde corrupte, un ranxer sense escrúpols i el seu eixelebrat fill.  Una història cruel i sensible que tracta un apassionat romanç convertit en tragèdia. Sorprenent. Filmincat. 9/10

'VOSALTRES, LES BRUIXES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Vosaltres, les bruixes. Autor: Jan Vilanova Claudín
Direcció: Alícia Gorina. TNC, Sala Petita

Enguany es compleixen sis-cents anys de la publicació a les Valls d'Àneu —el 1424—, de la primera llei europea sobre el delicte qualificat de “bruixeria”. L'autor Jan Vilanova Claudín (Andorra, 1982) basant-se en sentències judicials ha aplegat una selecció de fets reals de la repressió contra les dones mal anomenades 'bruixes'. Una peça de teatre documental que apropa més de quaranta processos que la directora escènica Alícia Gorina presenta amb la metodologia d'espectacle visual.

L'espai escenogràfic representa l'equipament d'un arxiu de patrimoni documental. Les actrius —Mònica Almirall Batet, Lurdes Barba, Queralt Casasayas, Mia Esteve, Montse Esteve, Tai Fati—  interpreten el paper de sis arxiveres que s'encarreguen de catalogar la documentació de les sentències que van tenir lloc entre els segles XV i XVI.  I, al mateix temps, en un exercici de metateatre, les arxiveres es posen a la pell de les dones i dels botxins i escenifiquen accions de la cacera, els abusos i els càstigs sanguinaris  contra les dones que feien pràctiques curatives i rituals. Com a desenllaç, la pregunta que queda en l'aire: "¿De qui som filles nosaltres?". Fosc.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA GAVINA', AL TEATRE LLIURE

La gavina. Autor: Anton Txékhov

Adaptació: Marc Artigau i Cristina Genebat

Direcció: Julio Manrique

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure de Montjuïc

Declaració d'intencions del flamant director del Teatre Lliure, Julio Manrique, dirigint una versió lliure de 'La gavina', on el dramaturg Anton Txékhov reflexionava sobre l'art del teatre que enfoca aspectes de la vida quotidiana amb realisme. Els referents de l'actualitat —fets explícits, personatges, consum de marihuana, mòbil...—estan ben acoblats al sentit de la història original. Una nit destiu dues generacions s'enfronten, enmig d'un mal auguri, simbolitzat per la gavina morta a la qual ningú presta atenció, capficats com estan en les seves dèries. Els joves volen canviar les coses, però estan desconcertats i no saben com.  Els grans malden per conservar el mode de vida que veuen enfonsar-se per la crisi econòmica.  Tots egòlatres mostren la seva frustació que culmina amb el suïcidi de Kostantin, el jove que vol fer teatre i trencar motlles per agradar a la seva mare actriu i afermar-se, però la intenció queda a l'escapça.

He vist mitja dotzena de muntatges de La gavina i confesso que no l'he entesa mai del tot. Aquesta temporada teatral, coincidint amb el cent vintè aniversari de la mort de Txèkhov (Taganrog, Rússia, 1860 - Badenweiller, Alemanya, 1904)  proliferen les versions aquí i en teatres europeus. Alguna cosa deu tenir aquest quadre de costums que transcorre en una datxa familiar prop d'un llac i fa esmerçar tant de talent per servir-lo al públic i que s'hi senti representat.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PERFORMANCE 'BOLOGNA ST.173-UROBORO', A LA VIRREINA

El projecte Sowing Archives, de recerca arxivística i oral,  reconeix històries i experiències estètiques i ideològiques del colonialisme. Ha començat a Barcelona al pati de la Virreina Centre de la Imatge, de Barcelona, amb la performance que ha protagonitzat en solitari Muna Mussie, artista eritrea, establerta a Bolonya. Davant de la projecció del film Uroboro (2024), que documenta aquest ritus col·lectiu, la representació ha evocat la història de les dones d'Eritrea amb l'ajuda de les netzela, teles tradicionals del seu país, que s'ha col·locat a mode de capes. Amb aquest carregament i coincidint amb el final de la projecció, ha sortit feixugament i discreta d'escena. 

La simbologia del cercle d'uròbor és la natura cíclica, l'etern retorn, representada per una serp o un drac que s'autodevora per la cua.

En el marc de la 15.ª edició de Manifesta, la performance ha estat promoguda per la Direzione Generale Creatività Contemporanea del Ministeri de Cultura italià i l'Institut Italià de Cultura de Barcelona. 

MUSICAL 'ÀNIMA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Ànima. Idea original: Oriol Burés. Text: Blanca Bardagil. Lletres de les cançons: Blanca Bardagil i Marc Gómez. Música: Adrià Barbosa. Dramatúrgia: Blanca Bardagil, Oriol Burés i Víctor G. Casademunt. Direcció artística: Oriol Burés, Víctor G. Casademunt, Gara Roda. Coreografia i moviment: Clara Casals, Chema Zamora. Arranjament, orquestració i direcció musical: Enric Garcia. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

El Teatre Nacional de Catalunya estrena Ànima, un musical de gran format fet i produït a Catalunya. L'obra va obtenir el premi a la millor proposta al certamen Riiing!, impulsat per l'actor Toni Viñals, el Festival Grec, el Terrat i altres institucions. Arriba, doncs, ben avalada. I el resultat s'ho val.  Una història de ficció amb sentit cívic, ben desenvolupada, molt ben interpretada per una generació jove bregada en musicals i amb una posada en escena excepcional dissenyada per a la Sala Gran.

La protagonista és la Greta una jove que vol ser dibuixant de films d'animació. Es presenta a una convocatòria dels estudis de Walt Disney per formar part del grup de dibuixants de la pel·lícula  «La Blancaneu i els set nans», la primera en color (estrenada el 1937). Malgrat els seu talent i imaginació es veu marginada pel fet de ser dona. S'explica amb precisió el procés artesanal de l'animació, la metodologia del qual coneixem pels pioners de l'animació catalana Joan i Fermí Miramon, que a finals dels vuitanta van portar a la pantalla el llargmetratge Peraustrínia, creat artesanalment.  El musical Ànima té incentius per emocionar a tots els públics. Li auguro un llarg recorregut tant per teatres de Catalunya, com de fora, encara que el muntatge s'hagi d'adaptar a escenaris mitjans. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TURISME RURAL', AL TEATRE BORRÀS

Turisme rural. Autor: Jordi Galceran. 

Direcció: Sergi Belbel. Teatre Borràs, Barcelona.

Turisme rural, una obra de terror —humorístic— signada pel dramaturg Jordi Galceran (que ja havia explotat el gènere a Paraules encadenades, a Carnaval i a la sèrie Nit i dia). Dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada pel duet Ivan Labanda i Mireia Portas, dos intèrprets versàtils, de llarga trajectòria, que han mostrat la seva comicitat al programa Polònia. A la ficció, la parella pretén passar un cap de setmana romàntic en una casa rural, però en realitat els serveix per descobrir aspectes desconeguts de l'altre. Pateixen ensurts a dojo de la mà de tres personatges intrigants de la casa —interpretats per Joel Cojal, Anna Güell i Lluís Villanueva— que, quan són a escena, prenen tot el protagonisme de les accions. Un espectacle resolt amb efectes eficaços, al qual auguro llarga durada a la cartellera. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

QR EN TATUATGE

La cantant i compositora estatunidenca Katy Perry s'ha presentat al lliurament dels premis MTV Video Music Awards de 2024 amb un nou tatuatge... d'un codi QR.  Vegeu-ne el detall inèdit d'autopromoció: https://x.com/i/status/1835454278028210517 El tatuatge, situat a la part baixa de l'esquena, remet a la pàgina web que promociona 143, el nou àlbum de l'artista. Els temes de 143 s'inspiren en l'amor maternal. Els dígits formen la frase 'I (1) love (4) you (3)'

Hem entrat en una nova era de publicitar el que vulguem difondre. Aprofitem-ho.

 

'ESTOL D'OCELLS', DE JOSEP PIQUÉ ISERTE

© Josep Piqué Iserte
Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.

I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel

*

Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.

EXPOSICIÓ 'PER QUÈ LA GUERRA?', AL BORN

Kader Attia. Instal·lació. Busts de fusta sobre metall

Fernando Sánchez Castillo. Instal·lació Tesoro efímero, 2023

El Born Centre de Cultura i Memòria presenta Per què la guerra? Memòries, herències i representacions de les violències bèl·liques, una selecció d'obres d'art contemporani que ajuden a reflexionar sobre el que envolta les guerres i les ferides que provoquen en les persones i els paisatges.

Artistes participants: Francesc Abad, kader Attia, Isabel Bala, Bleda y Rosa, Juan Manuel Echevarría, Rula Halawani Alfredo Jaar, Shirin Neshat, Fernando Sánchez Castillo i Francesc Torres.

Oberta fins al 29 de setembre.

FOTOGRAFIA FAMILIAR, A L'ARXIU FOTOGRÀFIC

Exposició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Pl. Pons i Clerch, 2, 2n pis. 08003 BCN

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta a partir dels fons conservats a l’Agrupació Fotogràfica de Barcelona i d’alguns préstecs, l'exposició Família, amics i fotografia. Entorn de l’espai fotogràfic de la llar que posa en valor el sistema significatiu de la fotografia familiar al llarg del temps. Tothom tenim fotografies familiars acumulades i ordenades en àlbums o desades en capses i en arxius digitals. Fotografies que en  mirar-les un i altre cop enforteixen el lligam familiar, actualitzen els records que tenim de nosaltres mateixos. L’exposició també mostra com els fotògrafs professionals han encarat aquesta modalitat fotogràfica, ja sigui en família o en el context d'un projecte creatiu.

Exposició oberta fins al 20 d'octubre.

'QUANTA GUERRA', a TV3

Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa

la seva aspiració de llibertat. D'aquesta
llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona—
que només mena a un canvi de presó.
Quanta, quanta guerra. Mercè Rodoreda

Tornen els capítols de Quanta guerra, un programa produït per TV3 amb col·laboració del Departament de Justícia. Memorial Democràtic. Un treball ben documentat, informatiu, d'edició curada. Escric aquest apunt amb l'emoció, encara, de veure el programa on el periodista i presentador Eloi Vila acompanya la periodista Raquel Sans a reconstruir la trajectòria de la seva àvia Carme Segarra Gili, que com totes les infermeres del front han estat silenciades. La protagonista, a més, va poder explicar la seva història a una altra neta, que en va enregistrar el testimoni.  M'impressiona un cop més que els que van viure la guerra haguessin tallat la cadena de transmissió natural del que van viure. Els nets, la segona generació, no en sabem els detalls perquè els nostres avis van amagar als nostres pares el patiment de la guerra (que també van viure d'infants). El protagonista de cada capítol acaba sent el descobriment de les vivències familiars d'un personatge alhora que ens connecta amb els nostres records, amb el poc que ens han explicat a casa i amb el que intuïm. Quanta guerra té una gran audiència que seguim els episodis amb reverència, silenciosament. És un  programa de servei públic que ha trigat massa perquè la majoria d'espectadors ja no podem contrastar el que s'hi diu amb qui en va viure l'horror. 

Quanta Guerra. Temporades 1 i 2

'MAR I CEL', L'ÚLTIM DAGOLL DAGOM (PER ARA)

Mar i Cel. Text: Xavier Bru de Sala, basat en l'obra homònima d'Àngel Guimerà. Música i orquestració: Albert Guinovart. Dramatúrgia i adaptació: Joan Lluís Bozzo, Xavier Bru de Sala, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Protagonistes: Jordi Garreta (Saïd), Alèxia Pascual (Blanca). Direcció: Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Direcció musical: Joan Vives i Sergi Cuenca. Companyia Dagoll Dagom. Teatre Victòria, Barcelona

Aquest Mar i Cel, de la companyia Dagoll Dagom, i ja en van quatre, ens ha arribat al cor.  Emocionant. Bellíssim. Una gran festa.
M'afegeixo a les paraules d'Andreu Sotorra: "Dagoll Dagom no podia trobar-se amb una porta més gran i majestuosa de sortida. Catifa vermella. Queda la llarga història plena de xifres astronòmiques i l'escalf de milers d'espectadors. [...] De fenòmens com el de «Mar i Cel» de Dagoll Dagom se'n diu autoestima i orgull de cultura d'un país."

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

MUSICAL 'GODSPELL', AL TEATRE POLIORAMA

Godspell». Concepte i direcció original: John-Michael Tebelak. Música i noves lletres: Stephen Schwartz. Traducció del llibret: Roser Batalla.  Direcció escènica i musical: Emilio Aragón. Producció d'Antonio Banderas i Emilio Aragón. Teatre Poliorama, Barcelona.

A escena del Teatre Poliorama, una església en runes per a Godspell, musical estrenat el 1971 a Broadway, un any després de Jesus Christ Superstar. Aquest muntatge produït per Antonio Banderas i Emilio Aragón es va estrenar fa dos anys al Teatre del Soho Caixabank de Màlaga. Godspell es basa en les paràboles de l’Evangeli segons sant Mateu. Un musical de religió catòlica de moralitat rància, amb la pàtina actualitzada dels números musicals amb algunes veus excel·lents i un treball coral mil·limètric i ben conjuntat de deu cantants, ballarins i intèrprets. Però el fons no l'actualtiza de bo de bo ni tan sols l'inici de l'espectacle amb la companyia de ficció assajant a l'església en runes enmig dels bombardejos d'una guerra innominada. En aquest plantejament no s'hi respira l'horror de la guerra ni es reprèn més endavant cap altra situació que la recordi. En surto amb la sensació d'haver vist un espectacle juvenil adreçat a col·legis de monges i capellans d'un altre temps.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'BIOLÒGICA', A LA SALA BECKETT

BioLògica. Autora: Sílvia Navarro Perramon

Direcció: Pau Roca. Sala Beckett, Barcelona

Un fill s'hauria de poder tornar si no et fes el pes. A BioLògica, una de les protagonistes (actriu Clàudia Benito, potent) té un fill obtingut en rending a 5 anys, amb devolució assegurada per l'empresa proveïdora. No vol renunciar a la seva professió i vol dedicar el mínim temps al nadó. De fet, no pensa viure la maternitat sola, compta amb la matriarca (Victòria Pagès, versemblant) i la germana gran (Mar Ulldemolins, els matisos), l'altra cara, tant pel que fa vitalment com de falta d'èxit a la feina. Diàlegs en picat, amb tocs d'humor. Riem, però aquest fantàstic triplet poua a les profunditats sensibles dels espectadors. Una joia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'TOTS OCELLS', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

Tots ocells. Autor: Wajdi Mouawad

Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona

Wajdi Mouawad (Beirut-1968), l’autor libanès de nacionalitat canadenca, format a França, torna a la cartellera del Teatre La Biblioteca, adaptat per la Perla 29 i Oriol Broggi. Explica una història contemporània i potent sobre l'amor de dos joves. La Wahida, de d'origen àrab, i l'Eitan, de família jueva.  El pare i la mare del noi s'oposen a la relació, cadascú amb les seves motivacions.  El rebuig desperta en la noia la identitat adormida. Hi plana la guerra entre Israel i Palestina d'ara mateix.   Com més s'expliquen, com més s'enlaira la trama, més ens adonem que la religió i les creences són culturals, no tenen res a veure amb l'ADN. Capes i capes d'amor, d'odi i de prejudicis ancestrals. 

Bravo!, Oriol Broggi. Bravo!, Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano i Clara Segura, per les interpretacions. Bravo!, Cristina Genebat, per la traducció que fa la història pròxima. Tres hores i mitja corglaçats pel drama i la bellesa de les paraules i les imatges. Corglaçats, encara, quan s'apaguen els llums i triguem a aplaudir i, quan ho fem, tota l'audiència ens aixequem com empesos per una molla. Reconeixement unànime. 10/10  

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

*

Spotify. Playlist de l'espectacle Tots ocells

 

PEL·LÍCULA 'EL MAL NO EXISTEIX'

El mal no existeix. Direcció: Ryusuke Hamaguchi
Japó, 2023

Els habitants d'un poblet prop de Tokio veuen amenaçada la seva existència per la construcció d'un càmping de luxe. Una faula social que enfoca la supervivència de qui viu en conjunció amb la natura i vol continuar vivint-hi.  Interessant com amb el silenci i la subtilitat gestionen l'assumpte. Espais naturals esplèndidament fotografiats amb un fons sonor inquietant. Filmin. 8/10

PEL·LÍCULA 'SABEN AQUELL'

Saben aquell. Direcció: David Trueba, 2023

"Saben aquell que diu…" El cineasta David Trueba posa en contrast el drama i l'humor en el retrat del còmic Eugenio en l'inici de la seva carrera. Eugenio Jofra va sortir per primer cop a escena cantant acompanyant la Conchita, la seva dona. Tenia por escènica i va costar que fes sol les actuacions durant dues setmanes que ella havia de ser fora del domicili familiar. L'èxit va ser tan gran que els va canviar la vida. David Verdaguer i Carolina Yuste amb la seva interpretació respectuosa no imiten els personatges sinó que en fan una brillant i emotiva recreació. Els acudits d'Eugenio que broda Verdaguer fan gràcia perquè aconsegueix mostrar la fragilitat del personatge i alhora la contundència de la paraula i el no gest. I riem.  I plorem per les renúncies que no va mostrar i ara descobrim. Excepcional. Filmin. 10/10

SÈRIE 'SOMEWHERE BOY'

Sèrie Somewhere Boy
Direcció: Alexandra Brodski, Alex Winckler. Regne Unit, 2022

A Somewhere Boy s'hi explica una història sobre l'impacte que causa l'aïllament de la societat. Danny és un nadó quan perd la mare en un accident de cotxe i el pare, obsedit de dolor,  el cria sense deixar-lo sortir de casa. Passa divuit anys envoltat de música, de pel·lícules antigues i de pors d'un món desconegut. El pare mor i la seva germana acull el noi. Fora del refugi de casa, el xicot sembla caigut d'una altra galàxia. No té recursos ni habilitats per relacionar-se amb normalitat amb la gent del seu entorn. Va descobrint el món i la gran mentida que ha viscut. Una joia rara amb moltes capes de significat. L'actor Lewis Gribben reflecteix la innocència i les descobertes amb tot el cos. Una interpretació estel·lar. Filmin. 8 episodis de 23 min. 10/10

'LA COLECCIÓN', AL TEATRE ROMEA

La colección. Autor i director: Juan Mayorga  

Teatre Romea, Barcelona

La col·lecció existeix fora de l'escenari ple de capses buides. L'han feta durant la seva vida un matrimoni —a càrrec de dos grans de l'escena espanyola, José Sagristan (Chinchón, Madrid, 1937) i Ana Marzoa (Buenos Aires, 1949)— que no han tingut fills i pretenen deixar-la en llegat a algú que la valori prou per no la dispersar-la.  Amb aquesta intenció, convoquen una possible hereva que ja fa la seva pròpia col·lecció. Per les fitxes que es troben a les capses i per les anècdotes de l'adquisició d'obres, interpretem que la col·lecció de la parella consta d'obres d'art, però també d'objectes que estimen. Ara bé, el que dona sentit filosòfic a l'obra és la metàfora que la parella també forma part de la col·lecció i l'assistent i la mateixa possible hereva del llegat. La col·lecció és també tot el que cadascú acumula, records inclosos. La col·lecció sencera és intransferible. 8/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'SHETLAND'

Shetland. Diversos directors. Regne Unit
Produïda per la BBC. Vuit temporades.

La sèrie britànica es basa en les novel·les d'Ann Cleves. El protagonitza és el detectiu escocès Jimmy Perez (interpretat per Douglas Henshall) que torna al seu poble, a les illes Shetland de l'Atlàntic Nord, després de la mort de la seva dona. Viu a Aberdeen amb la seva fillastra adolescent i ben a prop del pare biològic de la noia. Els casos se situen entre aquesta ciutat i les illes amb quatre cases aïllades en extensos terrenys verds i escarpats del remot arxipèlag de les Shetland, format per més de 100 illes rocoses i illots que desafien la fúria dels vents. 

L'incentiu de la sèrie Sheetland és més el paisatge meravellós i, sobretot, les formes de vida i de relació entre les persones que hi habiten —inclòs l'entorn familiar i de proximitat del protagonista—que no pas la resolució dels casos. Els assassinats es ventilen als darrers cinc minuts i el responsable sempre resulta ser qui menys ha donat mostres de ser-ne.
Filmin. Quarta temporada  8/10

'LA PELL DE BARCELONA', CATALÀ-ROCA INÈDIT

Casa Golferich (Sala Xalet) exposa una vintena de dobles fotografies dels volums La pell de Barcelona, obra pòstuma de Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998).  Una selecció de les dues-centes fotografies inèdites que van del 1948 al 1998, que el fotògraf va deixar maquetada —i que ara eren a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes. L'autor enfoca detalls en díptic que fa dialogar entre ells en una successió de pàgines encarades, combinant el blanc i negre i el color.  Obres que mostren el pas del temps, un testament gràfic a través de les façanes, de detalls en macro, de meravelles ocultes i de racons descurats, també.

La pell de Barcelona consta d'un volum de fotografies sense peu de foto i un altre que explica el context, amb articles diversos. Editats per Enciclopèdia Catalana i  l’Ajuntament de Barcelona, en català, castellà i anglès. L’Arxiu Català-Roca des de l'any passat forma part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Oberta fins al 9 de setembre.

QUINZÈ ANIVERSARI

Quinze. Branques de romaní clavades en cotó brodat
sobre planxa de ferro. © Lena Paüls

Avui fa quinze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb apunts d'actualitat cultural i artística i amb la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana. Hi incorporo creacions artisticoliteràries, com ara col·laboracions amb artistes plàstics i materials sensibles de l'univers subjectiu que recreo en poemes propis cal·ligrafiats formant peces tridimensionals.

Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.471 apunts. Fins avui ha tingut 951.062 visites que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

Us convido a continuar compartint, si us ve de gust, aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

 

PEL·LÍCULA 'ANTI-SQUAT'

Anti-Squat. Direcció: Nicolas Silhol
França, 2023

Thriller social que enfoca el drama de la falta d'habitatge assequible. La història que explica pot semblar una distopia, però se situa en el context de la llei antiocupes francesa [Llei Kasbarian del 27-VII-2023] que permet que persones vulnerables ocupin llocs buits pagant un petit lloguer, mentre l'espai no es vengui. Amb aquest sistema, els propietaris d'edificis buits els protegeixen dels okupes.

Marcada per la inestabilitat econòmica, Inès (interpretada per Louise Bourgoin) i Adam, el seu fill adolescent, són a un pas de ser desnonats del seu pis. Aconsegueix una feina precària a l'empresa Anti-Squat, on supervisarà els residents temporals d'un gran edifici d'oficines i els farà complir les estrictes normes. Ella mateixa n'és víctima (no hi pot viure amb el fill adolescent) i serà testimoni d'injustícies, però necessita el sou per viure. Filmin. 9/10