19 d’abril 2024

EXPOSICIÓ 'TERESA LLORACH: EL REUS DE DOMÈNECH I MONTANER'

Inauguració: dissabte 20 d'abril, 12:30 h

Les obres de dibuix i d’aquarel·la de Teresa Llorach que es presenten al públic van ser executades amb la finalitat d’il·lustrar el llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades, del qual també som autores Carme Puyol i jo mateixa. Ens vam aplegar tres dones d’àmbits professionals diferents i vam trobar en les obres de Domènech i Montaner a Reus el nexe que ens va unir per endegar aquesta publicació que va ser editada per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus en ocasió de l’Any Domènech i Montaner (2023). 

A l’hora d’abordar les 10 obres que l’arquitecte modernista va projectar a Reus, Teresa Llorach va fer una reflexió particular per a cadascuna. Va fer obres de composicions equilibrades, que ens donen perspectives generals, però també interiors i detalls (un plafó ceràmic, un capitell, un vitrall, una escultura, un esgrafiat) que la seva mirada intensa ha portat sobre el paper amb llenguatge propis: cromatisme suau, aquarel·les de colors delicats que combina amb la línia amb llapis de grafit per als detalls. I quan l'artista interpreta els relats creats per a cada projecte de Domènech i Montaner, transmet la idea amb una sola imatge. Imagina l’escena en el temps històric en què succeeix i la plasma en l’espai que li és més inspirador de cada edifici. Un conjunt de dibuixos i pintures exquisides realitzades amb maduresa creativa i excel·lència formal.

Tot i que en el llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades les aquarel·les estan molt ben reproduïdes, poder gaudir-ne dels originals és una experiència artística apassionant. Qui avisa...


Galeria Antoni Pinyol - C/ del Vidre, 40 - Reus
Exposició  oberta fins al 4 de maig
Horari: dt i dv de 16 a 20 - ds d'11 a 13


18 d’abril 2024

SÈRIE 'SOMIANT EN NEGRE'

Somiant en negre [Dreaming Whilst Black]
Direcció: S. Thiel, K. Adom, J. Mae David, J. Julien
Regne Unit, 2023

Una comèdia de la BBC que combina l'humor i el xoc de cultures amb la desigualtat i la discriminació per raó del color de la pell. Kwabena vol ser cineasta, però fa de becari en una empresa de seleció de personal. Se li presenta l'oportunitat de ser director de cinema, però mentrestant ha de malviure amb feines precàries.  Potser si aconsegueix finançament, Kwabena podrà fer pel·lícules, però no agradaran a la seva família i amics negres, que són amb qui desitja de veritat comunicar-se. Kwabena és un personatge tendre que en cada conversa, en cada interpel·lació o mostra d'indiferència de l'interloculor,  sentim què voldria dir i què diu en realitat. La doble lectura de cada situació és un incentiu de la sèrie. Ja s'anuncia una segona temporada. L'esperem. Filmin. 8/10

17 d’abril 2024

'CASA CALORES', A LA BECKETT

Casa Calores. Autor i director: Pere Riera. 
Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona
El terrat era un espai molt viscut a la casa Calores, una casa ara enderrocada, que bé podria ser la de Pere Riera (Canet de Mar, 1974), on l'autor i director de l'obra va viure la infància i la joventut.  Riera és un gran creador d'atmosferes, i aquí en la preciosa escenografia realista d'un terrat amb suposades vistes al mar, hi transcorren jocs, converses i festes entre la roba estesa i les plantes que el sol blaeix. Un terrat teatral, on enfoca històries personals en tres etapes de la seva generació—estiu del 1989, del 1996 i del 2003— des que tenen quinze anys fins als trenta. I també, com a amfitrions, una parella de la generació precedent entra i surt del terrat i ens deixa informació per entendre la relació que han mantingut al llarg dels anys. Històries de vides mitificades per la poètica del temps. Els intèrprets que ho broden: Emma Arquillué, Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Arnau Comas, Eudald Font i Rosa Renom. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

16 d’abril 2024

'EL FAVOR', AL TEATRE GOYA

El favor. Autora: Susanna Garachana.  
Direcció: Xavier Ricart. Teatre Goya, Barcelona

Bravo!, Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez. Remarco en primer terme els quatre actors de l'estrena d'El favor perquè s'emporten la palma de la versemblança. Es fan seu un text complex, ple de trampes, amb efectes humorístics ben dosificats. I en treuen molt de profit debatent una qüestió seriosa com és la reproducció assistida tant pel que fa a la part emocional com la científica. La situació és habitual: tres amics s'han citat un vespre a casa d'un quart per sopar i parlar de tot i de res. Els quatre es coneixen de petits i ja han passat la primera volada. Suposadament, es coneixen bé perquè al llarg de tota la vida han compartit molts moments i s'han explicat penes i alegries. Però avui, la campanada: el favor. Un dels amics els fa saber que no pot tenir fills i demana semen a cadascun dels altres per inseminar la seva dona. Silenci. Astorament. No tant per la petició, sinó perquè no coneixien el desig ni tan sols intuïen els tràfecs que estava passant la parella. ¿Es pot demanar qualsevol favor en nom de l'amistat? ¿On és el límit? Context i resposta resolts en clau de comèdia. Poca broma. 10/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


15 d’abril 2024

LA PASTORETA EN DOS TEMPS

Article de la sèrie «Escultures de dones: amb mirada de Reusenques» 
del col·lectiu Reusenques de Lletres
Il·lustracions de © Teresa Llorach

Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvador Jassans, 2000. Bronze. Ubicada a la Plaça del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, Reus.
Escultura 'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en bronze, mida natural. Ubicada a la Plaça d'Isabel Besora, Reus. 


LLEGIU en línia l'article La Pastoreta en dos temps
reusdigital, 13-IV-2024

 *

DESCARREGUEU en PDF l'article La Pastoreta en dos temps

*


14 d’abril 2024

EXPANDINT 'LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A REUS. TRES MIRADES'

Recull de paraules (articles, entrevistes, ressenyes, notes a la premsa, apunts a les xarxes, recitals...), d'objectes (mòbil i medallons esgrafiats), fotos de lectors, vídeos de difusió, etc. que ha anat generant el llibre d'homenatge  Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades (Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023).
 
Aquarel·la de © Teresa Llorach
Arrambador ceràmic de l'Institut Pere Mata
 
***
Accediu a la crònica de la presentació, 17-X-2023
Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades
 
***

«Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol 
uneixen art, literatura i història en un llibre  
sobre l’obra de l’arquitecte.»
 
A càrrec de Sílvia Fornós. Diari de Tarragona, 20-XI-2023
Cliqueu la imatge per accedir a l'article

***
 
A càrrec de Sílvia Fornós. Diari de Tarragona, en línia, 20-XI-2023
Cliqueu la imatge per llegir l'article

*** 
 
Vídeo del reportatge a TV3 comarques, 10-XI-2023
 
 
***
 
Entrevista a les autores dins el programa «Vols venir a la meva barca? 236»
A càrrec d'Agnès Toda. LANOVA Ràdio de Reus, 26-X-2023

Cliqueu la imatge per acedir a l'entrevista
 
***

Ressenya de Sandra Pérez. Tarragonadigital, 21-X-2023
***
A càrrec de Jordi Cartañá. SER Tarragona, 20-X-2023 


*** 

Article de Cristina Serret. Diari «Més», 17-X-2023


***
 
Més que tres mirades sobre Domènech i Montaner
Article d'Isabel Martínez. Reusdigital.cat, 17-X-2023


***
«La Guia de Reus», octubre 2023

***
 
Llibreria Galatea, Reus

 ***
 
APUNTS I ALTRES RESSENYES EN LÍNIA

*Exposició 'Teresa Llorach: el Reus de Domènech i Montaner'. A la Galeria Antoni Pinyol, de Reus. «Pont d'Enseula», 19-IV-2024 Galeria Antoni Pinyol.
*Una joia  en forma de llibre il·lustrat. Instagram @casanavas.reus
* 'Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades', de Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol. Ressenya de Lena Paüls a «Punt i a cap»
* Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades  Instagram lanova_radio
 * Llibreries on es pot trobar el llibre. @cambraurbanareus. Instagram
* Crònica de la presentació Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Lena Paüls a «Pont d'Enseula» 
* Article Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades.  GENCAT Cultura
* Llibre Any Domènech i Montaner. GENCAT Commemoracions Activitat
* Any_domenech2023 Instagram
* Any Domènech i Montaner. Twitter
* Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades. Ressenya de Lena Paüls a «Pont d'Enseula»
  
*** 
El recital 'Les filles del vent' d'Antònia Farré i Jaume Salvat,
incorpora versos del poema 'Pica de peus i balla de gana', p. 85

***

#fotosdelectors
 
***
 
 
PUNTS DE LLIBRE

*** 

COMENTARIS
 
«Partint d’una rigurosa contextualització històrica, la publicació repassa deu projectes que Domènech i Montaner va dissenyar per la ciutat tot i que no tots van ser executats. Sobre aquests darrers (l’escala de la societat El Círcol i el Teatre Circ), les autores elaboren dos bells exemples literarioartístics sota els noms L’escala imaginada i El somni alat. Dos títols que ens sedueixen ja des de bon principi perquè si per alguna cosa destaquen les obres de l’arquitecte és per la seva imaginació i la seva visió onírica. Es planteja, doncs, un diàleg intuït entre la imaginació de les autores i l’univers de l’insigne artista que obre nous llindars sensorials als lectors. Poesia, crònica o relat són alguns dels camps en què s’assagen evocacions que la contemplació d’aquestes obres suggereixen a un observador sensible i amarat de la bellesa que traspua l’obra domenequiana.»
Isabel Martínez
 
«Presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus, tres mirades a la Cambra de la Propietat Urbana. Tres matissos, tres punts de vista: Carme Puyol aportant les dades reals de cada edifici, la seva història veritable, la que ens ajudarà a conèixer una mica més el gran geni del modernisme. La Lena Paüls deixant volar la imaginació inventant mil històries que haurien pogut succeir, per què no, a cada una de les joies que Domènech i Montaner ens va deixar a Reus i per donar el toc de color o de vegades només de grisos, els magnífics dibuixos i aquarel·les de Teresa Llorach donant vida tant a la història real com a la inventada, fent que es desdibuixi, d'una manera magistral, la línia que separa realitat i ficció. Un llibre magnífic i una presentació espectacular.» Monika Escuer
 
El llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades ha estat remarcat com a novetat bibliogràfica i se n'ha mostrat la coberta en la cloenda de l'Any Domènech i Montaner, celebrada a Barcelona, al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. Han assistit a l'acte les autores Teresa Llorach i Carme Puyol i una representació de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, promotors i editors de la publicació.
 
 
 
L'Ajuntament de Reus clou l'Any Domènech i Montaner a Reus, a la Casa Gasull (27-12-2023, dia del Centenari). Assisteix a l'acte Carme Puyol, coautora del llibre Lluís Domènech i Montaner. Tres mirades i representants de la Cambra de la Propietat Urbana, els editors. A la foto superior: entitats i col·laboradors de l'Any; a les inferiors, una escena protagonitzada per Maria de Magrinyà de Casa Rull discutint amb Domènech i Montaner pel tema de l'alçada de la casa Gasull que treu llum al seu estimat jardí.

***
 
EXPOSICIÓ DE LES AQUAREL·LES DEL LLIBRE
a la Galeria Pinyol. Del 20 d'abril al 4 de maig
 

***
 



***
 

MÒBIL 'DOMÈNECH I MONTANER A REUS'
 
© Lena Paüls 2023
Bobina de fusta, paper kraft reforçat amb fils
i cal·ligrafia dels projectes
de l'arquitecte.
 
 
***
 
 
 MEDALLONS AMB EFECTE ESGRAFIAT
© Lena Paüls 2023

Medallons i agulles de pit. Material: fang pintat
Cliqueu la imatge per saber-ne més.

 
***
 

13 d’abril 2024

'BONOBOS', AL TEATRE BORRÀS

Bonobos, de Laurent Baffie. Versió: Julián Quintanilla. 
Traducció i direcció: d'Edu Pericas. Teatre Borràs, Barcelona
L'espectacle Bonobos posa l'accent en personatges que generalment no tenen protagonisme en obres de teatre i, menys encara, en format de comèdia. Riem d'un home cec, d'un de sord i d'un de mut que es proposen aparellar amb tres dones veïnes i s'organitzen per tal que les convidades no descobreixin les seves discapacitats. ¿Com pot actuar amb naturalitat un cec que rep les instruccions per auricular?  ¿Com pot mantenir una conversa fluïda algú que no sent l'interlocutor ni sap llegir els llavis?  ¿Com pot sortir-se'n un mut sense que es noti que no té veu? Malament rai, sobretot si els ginys electrònics que adapten o inventen per dissimular les dificultats no acaben de funcionar com els amfitrions preveien. La història i el to amb què s'explica no permet que sentim compassió pels protagonistes. Les veïnes tenen una solució per a cadascú i l'apliquen amb decisió. Tothom és discapacitat en un aspecte o altre. Bravo!, Oriol Casals, Maria Garrido, Mònica Macfer, Xènia Reguant, Jordi Soriano i Elías Torrecillas. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

12 d’abril 2024

SÈRIE 'SANG I DINERS'

      Sang i diners  [D'argent et de sang]
             Direcció: Xavier Giannoli i Frédéric Planchon
França, 2023

Basada en l'anomenada 'Estafa del segle' a França. L'ecologisme convertit en negoci. Amb la creació d'empreses fantasma es van estafar a l'estat 1.000 milions d'euros amb l'IVA de l'incipient mercat de quotes de carboni que hauria d'haver lluitat contra el canvi climàtic (però que per a les grans empreses va comportar el dret de contaminar si pagaven l'impost.) El cas va començar el 2008 i  es va tancar el 2016 ¿Com es va aconseguir el gran frau? Consistia a comprar quotes de carboni en qualsevol país membre de la UE i vendre-les a França cobrant l'IVA que, en comptes de declarar a hisenda,  desviaven a comptes offshore.

La sèrie es decanta per la trobada de dos tipus de lladres, els de guant blanc i els de baixa estofa que se sabien els topants. Fitous i Bouli, dos jueus tunisians, afincats al barri parisenc de Belleville, buscadors oportunitats per enriquir-se, s'associen amb Jérôme Attias, un jove addicte al pòquer, emparentat per casament amb un home de negocis de gran fortuna. Però quan Simon Weynachter (a càrrec d'un enorme Vicent Lindon), un alt funcionari de duanes especialitzat en delictes financers descobreix l'estafa, comença una captivadora persecució que creuarà el món des de París als grans taulers de joc de Las Vegas passant per Manila i Tel Aviv. La trama ens arriba explicada pel funcionari en el marc d'una investigació judicial. Fons i forma singulars i potents. Dues temporades de sis capítols. Filmin. 9/10

09 d’abril 2024

PEL·LÍCULA 'ANATOMIA D'UNA CAIGUDA'

Anatomia d'una caiguda [Anatomie d'une chute]
França 2023. Direcció: Justine Triet
Guió: Arthur Harari, Justine Triet

El guió d'aquesta pel·lícula és una preciosa i original peça d'orfebreria de dues hores i mitja. No és d'estranyar que hagi obtingut tants premis (fins i tot el gos Messi va obtenir el Palm Dog al Festival de Cannes!). Sandra, una escriptora alemanya, el seu home i els seu fill preadolescent cec viuen en un xalet de fusta enmig de la natura dels Alpes francesos. Després d'un passeig amb el gos, el noi troba estès el pare a la neu enmig d'un bassal de sang, al peu del xalet, suposadament perquè ha caigut de la balconada. La investigació no pot determinar si s'ha suïcidat o ha estat víctima d'un homicidi. Arresten la Sandra i la jutgen per assassinat. El procés posa de manifest l'ambigua personalitat de la dona i també el trencaclosques afectiu què vivia la parella des que el fill va patir l'accident que el va deixar cec. L'elaborada i sàvia declaració final del fill és un poema. Brillant. Filmin. 10/10


2023: Oscar al Millor guió original.
2023: Festival de Cannes: Palma de Oro, Millor pel·ícula al Festival de Cannes.
2023: Globus d'Or: Millor guió i Millor pel·lícula de parla no anglesa.
2023: Premi BAFTA al Millor guió original.
2023: Premis César: 6 premis inclosos Millor pel·lícula i Millor  direcció.
2023: Premi Goya a la Millor pel·lícula europea.

07 d’abril 2024

'ÉS', AL TEATRE NACIONAL

«است [ÉS], de Parnia Shams i Amiri Amir Ebrahimzadeh.
Dramatúrgia: Shabab Rahmani. Direcció: Parnia Shams
Sala Petita, TNC, Barcelona
Mai abans del cicle «Altres mirades» una companyia iraniana havia representat cap obra al Teatre Nacional de Catalunya.  Parnia Shams dirigeix És, una obra de teatre creada el 2018 que documenta la situació de la dona a l'Iran, amb les paraules justes perquè s'entengui la denúncia no dita en una l'aula d'un institut femení. Set adolescents bandonades a la por i la ignorància per una mestra absent a qui s'adrecen.  On l'única revolució que es permeten és pintar-se els llavis o no fer un examen. I sempre pendents de la censura que les pot bandejar per sempre de l'ensenyament. La mateixa directora va ser expulsada de la universitat de Teheran quan es va negar a impartir cursos sobre temes islàmics. Cinc anys després d'haver estat premiada a la mateixa universitat per aquest espectacle admet que avui probablement la mateixa obra no passaria el filtre de la censura del règim.
És és l'espectacle amb més poca intenció d'espectacle que he vist a la meva vida de trenta anys d'espectadora de la cartellera de Barcelona. M'ha fet pensar en ball dels dervixos giròvags de Turquia que vam veure al Festival Grec de 1991, però sense els incentius visuals de la coreografia. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


06 d’abril 2024

'FASHION FREAK SHOW', AL COLISEUM

Fashion Freak Show. Creador, autor i dissenyador
de vestuari: Jean Paul Gaultier.
Coreografia: Marion Motin.
Teatre Coliseum, Barcelona

Amb l'espectacle Fashion Freak Show, el dissenyador de vestuari i joieria Jean Paul Gaultier aconsegueix que les seves creacions surtin de les desfilades d'alta costura tot invitant els espectadors a entrar en el seu món de poesia i màgia exuberant. 
 
 
En format cabaret, davant d'una gegantina paret de vídeos, un elenc magnífic d'actors, ballarins i artistes de circ interpreten personalitats apasionades i descarades.  El fil conductor és la biografia de l'autor, des que d'infant a l'escola el castigaven perquè dibuixava a tothora fins a les darreres desfilades després de cinquanta anys de dedicació a la moda. No hi falta el vestuari de cotilla i sostenidors cònics per a Madonna, repetit fins i tot en ossos gegants de peluix. I molts altres models reconeixibles, fins a tres-cents.  Gaultier congria una festa espaterrant amb missatge "La bellesa és en tot tipus de cossos", idea que es materialitza en oficiants de diversa tipologia externa. Amb una narrativitat mínima però efectiva, van succeint-se els èxits del dissenyador al costat de persones clau que l'han acompanyat tant en l'àmbit privat com en àmbit l'artístic més conegut pel gran públic. Els moments més emotius giren a l'entorn de l'amor de Francis i la mort per sida del company.
 

Gaultier es comunica a través de les seves creacions en aquesta passarel·la singular que ha presentat abans de Barcelona en escenaris de París, de Londres i al Japó. Espectacle majoritàriament en anglès. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

04 d’abril 2024

GALETES DE PARMESÀ

Segons recepta de Fina V. de Reus

180 g de farina (8 cullerades soperes ben plenes)
100 g de mantega
100 g de parmesà ratllat
1 ou batut
2 culleres de cafè de vi blanc
1 pols de sal
1 rovell (per pintar)
 
En un bol, barregem amb una forquilla la farina, la mantega estovada i el parmesà ratllat. Hi afegim l'ou batut, el pols de sal i el vi. Formem una bola amb la pasta i la deixem tapada amb un drap de cotó una hora a la nevera. Estirem la pasta amb el corró i fem galetes amb el tallador de formes. Les col·loquem en una safata de form sobre paper parafinat i les pintem amb rovell d'ou deixatat amb unes gotes d'aigua. Forn precalentat a 180º. Es dauren en un quart. Un cop fredes, les posem en un pot de vidre i duren... (podrien durar) quinze dies.

03 d’abril 2024

2024 ANY ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
M'aclame a tu

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta Vicent Andrés  Estellés (Burjassot, l'Horta Nord, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993). 

Es reeditaran obres exhaurides per a escoles i biblioteques públiques, i es farà un cicle de recitals dels seus poemes, entre d'altres activitats. La Generalitat de Catalunya i la Diputació de València han declarat 2024 l'any Estellés. La Diputació portarà Estellés als pobles, 40 ajuntaments i tres universitats públiques en aquest programa divulgatiu de l'obra del poeta. 

Hem de creure, doncs, que l'obra del poeta de Burjassot es difondrà en múltiples activitats literàries presencials i en xarxa. 

La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
Goig del carrer

Vaig interessar-me per l'obra de Vicent Andrés Estellés a través dels poemes recitats per Ovidi Montllor i musicats per Toti Soler.  Després van anar arribant llibres a mesura que el poeta els publicava i finalment l'obra completa d'Edicions 3 i 4. Poeta de capçalera de qui em costaria triar un poema, però segurament el que més he llegit i he aprofundit és Coral romput. Escrit amb una combinació d'immediatesa planera i monumental de matisos que commou, el poeta hi aplega tot el que vol dir.  En aquest poema de 1.261 versos alexandrins blancs hi és tot el poeta que trobem desgranat en la resta de la seva obra. Escolteu-lo aquí:

Coral Romput, de Vicent Andrés Estellles
Veu: Ovidi Montllor. Música: Toti Soler

Aprofitant el centenari del naixement del poeta de Burjassot, el director i dramaturg Marc Chornet estrenarà a la Sala Atrium una versió teatral de Coral romput, a càrrec de l'actriu Marina Alegre i amb música de Gerard Marsal. Segons el director, la primera persona que parla i el registre oral donen peu a imaginar el poema com un monòleg dramàtic.

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
Propietats de la pena

 

02 d’abril 2024

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2024

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024. La commemoració té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen. Engunay s'ha adjudicat a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó.

 
 Travessa els mars 
amb les ales de la imaginació
L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, l'artista Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961 és autora de les il·lustracions d'una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999.

01 d’abril 2024

ENCICLOPÈDIA.CAT, ACCÉS OBERT


 
 Ara tots els articles d’Enciclopèdia.cat 
estan disponibles en accés obert a tothom.

Prop de 400.000 articles procedents de 34 obres diferents d’una àmplia varietat d’àrees temàtiques. Des de l’art, l’economia, l’esport, el folklore, la geografia, la història, la llengua, la música, la natura, la tecnologia i molt més. El portat es nodreix principalment d’obres publicades pel Grup Enciclopèdia en els seus 60 anys d’existència, adaptades al format digital i sotmeses a una actualització constant (aspecte que supera les publicacions en paper). Exemples:

Enciclopèdia de medicina i salut

*

Art de Catalunya, 16 volums

*

4.000 entrades (autors, obres i personatges literaris)
 
*

26 de març 2024

TERESA LLORACH IL·LUSTRA EL CIRI PASQUAL DE REUS

Ciri pasqual il·lustrat per Teresa Llorach, 2024
Enguany l'artista reusenca Teresa Llorach Manresa (Reus, 1965) ha estat encarregada de decorar el ciri pasqual de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus. Una experiència artística singular que l'autora ha desenvolupat amb el talent i l'emoció que transmet en totes les seves creacions.

Llorach explica que primer lloc va haver de decidir què hi representava i, alhora, com ho integrava en la composició ja que el ciri té uns elements que li són propis —la creu, les lletres alfa i omega i l'any—  que marquen el concepte que Crist és el principi i el final de la història. Va dibuixar la corona d'espines, el pa i el vi al peu de la creu i per la decoració va optar pel lliri de Pasqua, símbol de la Resurrecció de Jesús des del naixement del Cristianisme.

Ha emprat pintura acrílica jugant amb el blanc trencat natural de la cera i tons neutres del verd, el daurat i les terres, sobre la cera preparada amb una imprimació de gesso. El resultat és una obra d'art exquisida que s'ha presentat a la Galeria d'Art Anquin's de Reus. 

Ciri pasqual ja encès a l'església de la Puríssima Sang
Foto: © Albert Montserrat


25 de març 2024

'ALEGRIA', DEL CIRQUE DU SOLEIL

Alegria. Creació del Cirque du Soleil
Directora artística: Rachel Lancaster
Grand Chapiteau, Bellvitge
L'espectacle total que ofereix Cirque du Soleil ens va impactar per primer cop amb Alegria el 1998, a l'esplanada de la Mar Bella. (L'espectacle va tornar a Barcelona, revisat, el 2007). Ens va enlluernar l'esplendor de la posada en escena, la perfecció dels números d'acròbates, pallassos, contorsionistes... emmarcats en una història —planejament, trama, desenllaç— fantasiosa de monarquies esperpèntiques que era la gran novetat en espectacles de circ. I una música enganxadíssima des de la primera escena que cantàvem entusiastes els més de dos mil espectadors en sortir del Grand Chapiteau amb els palmells vermells de tant d'aplaudir. Tot això ho retrobem en aquesta nova Alegria, però amb variacions, agombolats i obsequiats—si més no la nit d'estrena— per múltiples promocions dels espònsors.
A la primera part, la pista és protagonista amb intermedis de la troupe de pallassos que gairebé no interactuen amb el públic. Els números forts són la roda Cyr del francès Ghislain Ramage, els trapezis de l'alemany Nicolai Kuntz i la suïssa Roxane Semiankiv, el ball de torxes de Jacktai Laban. Marca l'intermedi una tempesta de neu de paperets, desencadenada pels pallassos.
A la segona part, els números espectaculars són les teles aèries amb la parella russa i nord-americana Yulia Makeeva i Alexei Turchenko; els hula hoops flexibles en el cos de la xinesa Yan Zhuang; el contorsionisme impossible de l'artista mongol Oyun-Erdene Senge. I abans de la fanfàrria de cloenda, els impressionants números de trapezi amb dobles i triples salts mortals sobre xarxa. Impecables.
La força de la música que ens ha quedat de la primera Alegria, que ja no tenia tanta potència a la revisió de 2007, ara és ja només una referència de fons molt agraïda. La poesia visual del Cirque du Soleil s'encomana. Qui avisa... 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY