23 de setembre 2023

CORI BACH VOLTAS, MEDALLA DE LA CIUTAT DE REUS


Llegiu aquí el parlament de Cori Bach,
a l'acte de lliurament del guardó.
Palau Municipal, Saló de Plens. Reus, 21-9-2023

«El ple ha acordat concedir-li la medalla de la ciutat en reconeixement a la seva trajectòria excepcional dedicant tota la seva vida a l’ensenyament amb una vocació absoluta i permanent, ha proposat i creat múltiples iniciatives per millorar la tasca educativa i per integrar a l’alumnat amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries, va impulsar la creació de l’Escola Montsant, de la Llar d’Infants Montsant i, l’any 1997, de la Fundació Escola Montsant de Reus, així com també, el projecte Maragda per facilitar la integració de l’alumnat amb discapacitats intel·lectuals i motrius al món del treball; col·laboradora i voluntària d’entitats culturals i socials tant d’àmbit nacional com d’àmbit local» (Ajuntament de Reus, 17 de febrer de 2023)

Inicis de l'Escola Montsant,
a l'antic Mas Vilella, als anys seixanta.
A la dreta, una fotografia recent de Cori Bach

**

Entrevista a càrrec de Cristina Serret. «Diari MÉS», 14-3-2023

* *

Pel reconeixement del teu mestratge, Cori, totes les flors són poques.

Flors © Cori Bach


22 de setembre 2023

'LE CONGRÈS NE MARCHE PAS', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Le congrès ne marche pas. Dramatúrgia: Joan Yago
Direcció: Israel Solà. Companyia La Calòrica
Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Un nou espectacle de La Calòrica, una nova festa de teatre. L'acció de Le congrès ne marche pas se situa a Viena, el 1814, en el marc de la conferència entre ambaixadors que va ser presidir l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Els espectadors som testimonis de la reunió de mandataris de França, Prússia, Rússia, Àustria, Gran Bretanya i Espanya. Però per refer la vella Europa s'enganxen als canapès, la ballaruga i el sexe. Comèdia que dura i dura... des de l'1 d'octubre del 1814 fins al 9 de juny del 1815, sense resoldre res. Hi ha diverses perles en el transcurs de l'obra. N'apunto unes quantes: el personatge apallassat del representant espanyol (Xavier Francés, la comicitat), l'únic que no parla francès ni l'entén; el discurs en resposta a la moció de censura de 1990 de Margaret Thatcher (excepcional d'interpetació realista de Roser Batalla). I la cirereta: el poble representat pel cambrer (Joan Esteve, oh, meravella) que es revolta amb un solo de ball que fa remoure tot l'espai, platea inclosa. Chapeau! 9/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'LA IMPACIÈNCIA DEL COR'

La impaciènia del cor [The Kiss (Kysset)]
Direcció: Bille August. Dinamarca, 2022

Basada en la novel·la d'Stefan Zweig, una bellíssima història d'amor a tocar de la Primera Guerra Mundial, dirigida per l'oscaritzat Bille August. El 1913, el jove militar danès Anton (Esben Smed), no té cap altra prioritat si no és completar la formació com a oficial de cavalleria. Durant l'entrenament, ordena al seu pelotó que ajudi el baró von Løvenskjold a treure del fang els seus cavalls. Així coneixerà l'Edith (Clara Rosager), filla única de l'aristòcrata, que va en cadira de rodes des que va patir un accident. S'atrauen, però Anton no està segur si és un sentiment d'amor o de llàstima. La relació es torna obsessiva per part de la noia i asfixiant per al noi, que vol i dol. Els oficials fereixen Anton amb comentaris sobre la invalidesa de la noia i la fortuna del seu pare. Mentre explora la relació dels joves, la pel·lícula capta l'essència de l'època que porta Europa cap a la guerra. No pot acabar bé.  9/10


21 de setembre 2023

MIRALDA I ELLE, A LA VIRREINA

1968. © Miralda. Parc de tractors de Massey-Ferguson, París
La Virreina. Centre de la Imatge presenta una mostra de la producció fotogràfica que Antoni Miralda (Terrassa, 1942) va dur a terme per a la revista ELLE, entre 1964 i 1971, mentre vivia a París, amb poc més de vint anys d'edat. Miralda va treure les models dels estudis i les va situar en escenaris urbans imprevisibles. Les models interactuaven amb la realitat i incorporaven amb la seva presència un contrapunt narratiu als espais, com si els vestits dialoguessin amb l'entorn. 

1966. © Miralda.
Cour Carrée, Musée du Louvre, París

Entre els nombrosos reportatges de moda que Miralda va fer per la revista ELLE destaca els de Twiggy (Leslie Hornby), en l'apogeu de la seva popularitat. La supermodel prima i baixeta va revolucionar els cànons de bellesa de l'epòca (tallatge d'adulta extrem, minifaldilles, mitges llampants, ulleres de grans dimensions, cabell curt, ulls molt maquillats.)
Són uns treballs innovadors en el gènere de la fotografia sobre moda i no s'han aplegat fins fa poc. Ocupen un lloc desconegut en la trajectòria de l'artista, més conegut per les performances i les peces objectuals, que va començar a crear en paral·lel a les publicacions d'ELLE.

Oberta fins a l'1 d'octubre.

19 de setembre 2023

PEL·LÍCULA 'CENT FLORS'

Cent flors  [A Hundred Flowers (Hyakka)]
Direcció: Genki Kawamura. Japó, 2022

Una història sobre la reconciliació i el sentit del vincle etern mare-fill en el desenvolupament com a adults. Poesia visual amb material sensible per reconstruir un territori de records fragmentats. Cap d'Any. Izumi (Masaki Suda) troba la seva mare gelada de fred deambulant confosa per un parc. La ment de Yuriko (Mieko Harada) es va deteriorant i el fill reviu els records d'infant al costat de la mare. Turmentat per quan la mare va desaparèixer de la seva vida durant uns anys. Uns records que ara la mare voldria recuperar i, en canvi, el fill vol oblidar-los. 'Vull veure els focs artificials a la meitat', diu, obsessivament,  per ajudar-lo. Però ell no sap de què li parla.  En aquesta opera prima, Genki Kawamura, autor de la novel·la, de l'adaptació per al cinema i director de la pel·lícula, mostra un gran domini de l'arquitectura narrativa. Els flaixos cap al passat estan integrats a la narració en present amb metàfores i el simbolisme de les flors, de la música i dels focs artificials. Un trencaclosques que contraposa els records dolorosos amb el moment present. Filmin. 10/10

18 de setembre 2023

'LAS GUERRAS DE NUESTROS ANTEPASADOS', AL TEATRE GOYA

Las guerras de nuestros antepasados. Autor: Miguel Delibes
Adaptació: Eduardo Galán. Direcció: Claudio Tolcachir
Teatre Goya, Barcelona
Un text bellíssim de Miguel Delibes. L'havíem vist al Teatre Condal, el 2002, adaptat per al teatre pel mateix autor. Ara, amb l'actor Miguel Hermoso (concret i efectiu), en el paper del metge que escolta sense jutjar i enregistra tot el que escolta en un antic magnetòfon i l'autèntic protagonista de la peça, l'actor Carmelo Gómez (esplèndid, per auster) en el paper de Pacífico Pérez, l'intern en un sanatori penitenciari que aboca els seus records, que justifiquen els fets que el van portar a la cel·la per assassinat. Un recital in crescendo d'anècdotes dels seus avantpassats: el besavi (el Bisa de l'original), l'avi (l'Abu), el pare... i la seva relació amb les diverses guerres que van viure tots i l'obsessió perquè Pacífico tingués també l'oportunitat de viure la seva pròpia guerra. Carmelo fa un Pacífico submís, amb empatia pels que no la mereixen, empès per les circumstàncies de la seva educació. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

 

15 de setembre 2023

'300 EL x 50 EL x 30 EL', AL TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC

300 el x 50 el x 30 el. Creació de FC Bergman
 Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
El títol  —300 el x 50 el x 30 el correspon a les mides de l'Arca de Noè. Espectacle sense paraules. El que veiem a l'escenari és un espectacular pessebre de casetes precàries de fusta en un bosc frondós d'avets. De somni. La càmera ens mostra què passa a l'intimitat de cada caseta. Accions inquietants. Els habitants es lliuren amb fruició als  pecats capitals. De mal en pitjor. Quinze professionals a l'escenari, entre intèrprets i maquinistes més una vuitantena de voluntaris (a Barcelona, procedents d'associacions veïnes del Teatre Lliure de Montjuïc, del Poble Sec i del Col·legi del Teatre).

La companyia belga FC Bergman va ser distingida per aquest treball amb el Lleó de Plata a la Biennal de Venècia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

i/o

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

14 de setembre 2023

'LA IMATGE HUMANA. ART, IDENTITATS I SIMBOLISME', AL CAIXAFORUM

Les persones hem creat constantment representacions de nosaltres mateixes, arreu del món i en totes les èpoques.  Moltes d’aquestes representacions contenen un simbolisme complex; altres ens remeten a la bellesa i al misteri del cos humà, a través de diferents vies, des de la més profunda estilització fins a l’hiperrealisme. La Imatge Humana. Art, identitats i simbolisme fa un recorregut al llarg del temps i de diverses cultures per explorar un dels principals temes de l’art figuratiu: la representació de l’ésser humà. A través d'obres icòniques de civilitzacions antigues, s'hi mostren exemples de l'ideal de bellesa canviant, de la divinitat i del poder. Obres procedents del British Museum, del Museu del Prado i de la col·lecció de la Fundació ”la Caixa”.

El contingut d'aquesta exposició promet coneixements i reflexió, però la mostra té un recorregut poc atractiu. La il·luminació tènue —segurament per exigència de les peces—,  i els cartells informatius —com ja és habitual al Caixaforum—, a l'altura del melic dels visitants, ens obliguen a anar encorbats d'una lectura a una altra. O passar-hi de llarg, de fet.

Oberta fins al 22 d'octubre 

13 de setembre 2023

PEL·LÍCULA 'LES VUIT MUNTANYES'

Les vuit muntanyes
Direcció: Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch
Itàlia, 2022
"L'amistat té arrels profundes." L'amistat dels protagonistes d'aquesta pel·lícula va començar d'infants, quan Pietro, un nen de ciutat passava els estius amb la seva família al poble de Bruno, l'últim nen d'un llogarret dels Alps italians. Amb el pas dels anys, Bruno es manté fidel a la seva muntanya, mentre que Pietro ve i va. La història transmet un lirisme natural i empàtic cap a uns personatges que viuen unes històries versemblants, explicades a través de Luca Marinelli i Alessandro Borghi, dos actors magnètics. Els seus personatges viuen esqueixats per la contradicció. Bruno vol viure a la muntanya i de la muntanya i no se'n surt econòmicament. Pietro viatja per tot el món —per vuit muntanyes— fa feinetes per mantenir-se i s'enamora lluny dels seus orígens. Però, tant si es queda allà com si torna, no serà del tot feliç. Una història emocionant i trista, magníficament fotografiada fins al punt de convertir la muntanya en el tercer protagonista. 9/10

12 de setembre 2023

EXPOSICIÓ 'LA MÀ GUIADA'', AL MNAC

Josefa Tolrà (1880-1959) i Madge Gill (1882-1961)
El Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta una mostra d'art que analitza la creativitat singular, desbordant—i gairebé inèdita— de la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i de la britànica Madge Gill (1882-1961).  Dues dones de la mateixa generació que, allunyades en espais i cultura, no es van conèixer.  Els seus treballs coincideixen amb el mètode de creació guiat per l'automatisme  ('la mà guiada', del títol)  de l'estat alterat de la consciència. Vinculades als sabers esotèrics —tarot, astrologia, hipnosi, profecies...—, han llegat uns dibuixos psíquics sobre paper, brodats sobre tela, dietaris poblats d'éssers inquietants d'una bellesa poc ortodoxa, que conformen relats de les noves espiritualitats laiques. Cap de les dues no tenia formació artística ni literària. Cap de les dues no va pensar mai a ser reconeguda com a artista. Les dues van començar les creacions artístiques en la maduresa. Van viure tragèdies i la creativitat els va procurar estabilitat. La funció guaridora de l'art.
 
Les obres de Tolrà i Gill no han entrat mai al circuit comercial i actualment es troben en museus d'art contemporani, com el MACBA, el Prado, el Pompidou i el Valentina de Viena.
Oberta fins al 5 de novembre

09 de setembre 2023

SÈRIE TV ' LA FINA LÍNIA BLAVA'

La fina línia blava (Tunna blå linjen). Suècia, 2021
Direcció: Anders Hazelius, Mikael Hansson, Sanna Lenken

Sèrie de la televisió sueca, creada per la guionista Cilla Jackert (The Restaurant) que es va inspirar en els tuits del compte de twitter d'un grup suec de policies de Malmö, un barri d'Estocolm, on expliquen les incidències i anècdotes de les patrulles de carrer. 

Les accions se centren en sis agents de policia de la comissaria d'un barri marginal de la ciutat de Malmö, sense recrear-se visualment en la violència. Afronten el dia a dia segons l'estat d'ànim preexistent de la vida privada i el modifiquen —els policies també ploren— pel que es van trobant en la seva professió, molt qüestionada per la ciutadania a través de les xarxes socials. A partir de les feines de base que fan els agents, la sèrie radiografia els problemes socioeconòmics i les decisions polítiques que influeixen en la (no)integració dels joves del barri. La majoria de problemes de cada capítol no es resolen ni amb la presència de la policia ni en la seva implicació personal. No poden ser més versemblants. Filmin. 9/10

Fotograma de la 2a temporada
Temporada 2 (2022). Els policies de la comissaria del barri més conflictiu de Malmö en viuen de tots colors en el marc de la postpandèmia de covid19. Múltiples situacions vinculales a la realitat, com el racisme o els grups ultres i de quina manera el confinament ha afectat la població. La sèrie es caracteritza pel to realista, però fent palesa la tensió més que no pas la violència explícita. Sèrie on es teoritza poc i per tant, de seguiment fàcil —cosa que s'agraeix en les sessions nocturnes— en la versió original (en suec) subtitulada en català. En volem més. Filmin. 9/10

08 de setembre 2023

MACBA, PLETÒRIC (5 EXPOSICIONS)

Recomano la visita a les exposicions temporals que hi ha actualment al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, en estat de gràcia. Per destinar-hi un mínim de tres hores, degustant sense pressa les propostes artístiques que anoto per ordre de finalització.

Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum (1986-1988)
Oberta fins a l'11 de setembre

A la lluminositat de la sala circular, hi ha la instal·lació dels tapissos de gran format. El muntatge propicia la immersió de l'espectador dins de les obres que es presenten acompnayades d'una sèrie de fotografies, documents i dibuixos de diferents entorns realitzats per Grau-Garriga. L'artista es va convertir en un referent internacional de la transformació de la tècnica del tapís al llarg de la segona meitat del segle XX.

***

Laura Lima. Balé Literal
Oberta fins al 25 de setembre

Laura Lima (Minas Gerais, Brasil, 1971) presenta una gran composició mòbil d'artefactes penjants que es desplacen per l'espai i converteixen les sales del MACBA en un dispositiu coreogràfic transitable de funcionament permanent. Els moviments es valen d’un mecanisme rudimentari i de l’energia de diverses persones. Amb tot plegat l’artista aconsegueix una instal·lació d’un gran efecte. Els espectadors hi deambulem sense rumb, errants com el nostre temps.

***

Corpus Infinitum. Un projecte d'Arjuna Neuman i Denise Ferreira da Silva
Oberta fins al 25 de setembre

Un projecte cinematogràfic per qüestionar la jerarquia de l'ésser humà sobre la natura en el context de l'emergència climàtica. L’exposició presenta una sèrie de pel·lícules en les quals, a partir dels quatre elements –aigua, terra, foc i aire–, els artistes reflexionen sobre una existència interdependent, apostant per un temps i uns valors que reimaginin el coneixement i la vida d’una altra manera, des d’una perspectiva multiespècie. ¿Quins altres sistemes del coneixement –a través de cultures, temps, espai i forma– podem aprendre, aprehendre o reaprendre?

***

Nancy Holt / Dins Fora (1966-1992)
Oberta fins al 7 de gener de 2024

Primera gran exposició europea que explora el llegat artístic de Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 - Nova York, 2014) a través d’una àmplia selecció d’obres. Pionera de les instal·lacions site-specific i la imatge en moviment, Holt traça una ruta de provocacions al llarg de les cinc dècades de producció artística. La poesia espacial i visual de l'artista convida a reconèixer els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món. Va fer preguntes sobre com podríem entendre el nostre lloc al món, investigant la percepció, els sistemes i el lloc. La mostra posa en relleu la diversitat d’una pràctica artística que inclou poesia concreta, peces sonores, land art, intervencions arquitectòniques, llibres d’artista i dibuixos.

***

Col·lecció MACBA. Preludi Intenció poètica
Oberta fins a mitjan 2024
Edifici Meier, Capella MACBA i planta baixa del CED

¿Què passaria si les obres es desvinculessim del context museogràfic on s’insereixen? L'exposició col·lectiva amb obres procedents del fons de la col·lecció del museu assaja de revertir la dramatúrgia de l'espai museístic i posa l'èmfasi en l'energia i en la intenció poètica que emana cada peça. L'exposició planteja una ruptura amb el marc institucional —peces que intercepten la circulació del passadís, per exemple—, oferint un espai de reflexió i de crítica on el concepte i l’experiència «art» es presenten com un principi generador i emancipador.

***

07 de setembre 2023

SÈRIE 'EL MANIPULADOR'

Direcció: Molly Hartleb, Julia Lindström
Suècia, 2023
Sèrie de vuit episodis de tres quarts. Recrea una història basada en fets reals sobre els abusos sexuals a alumnes adolescents en un centre eqüestre suec. L'abusador pederasta va ser el director de l'escola i professor d'hípica que va maltractar i violar durant vint anys les noies, preferentment alumnes vulnerables que procedien de famílies desestructurades. Després de les denúncies, va aconseguir fer creure la seva versió als familiars de les noies i a l'opinió pública i va continuar amb els abusos. La sèrie mostra com els abusos van canviar per sempre la vida emocional de les víctimes i la dificultat amb què van superant al llarg del temps el patiment viscut. L'incentiu de la narració és, a banda de la reconstrucció de la realitat, que defineix pas a pas el retrat robot d'un manipulador i com aconsegueix que el seu entorn estigui al seu servei. Filmin. 9/10

05 de setembre 2023

«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES


 Descarregueu el suplement clicant la imatge    

 *    

SUMARI

Coti x Coti
A de Zasca
Il·lustríssimes il·lustradores
Leds Animation Workshop
Novetats: Llibre i àlbum il·lustrat
Novetats: Autors catalans
Novetats: Traduccions
 L'aparador

*

La pinça lingüística amb què el nou feixisme del segle XXI pretén collar la llengua pròpia dels Països Catalans des de les Illes, el País Valencià, la Franja d'Aragó i la Catalunya Nord deixa el Principat de Catalunya en una illa de resistència a l'aguait dels brots d'anestèsia diglòssica que només es pot combatre sense fer els ulls grossos als dits que la premen i que voldrien tenallar també la literatura catalana que és un dels murs de cohesió amb què s'ha forjat maó a maó l'escola catalana moderna. Editorial d'ANDREU SOTORRA. ¿Fer els ulls grossos?

«CORNABOU. Revista de Literatura Infantil i Juvenil».
Suplement de novetats literàries. 
Cornabou. Núm. 27, juliol-agost 2023.


04 de setembre 2023

M. CARME JUNYENT, IN MEMORIAM

Trobarem a faltar la veu de la lingüista M. Carme Junyent (Masquefa, 1955 - 2023), un referent que deia les veritats sobre l'ús de la llengua. Ho feia amb un to mesurat, però sense concessions a la galeria, amb un llenguatge entenedor per al comú dels ciutadans. S'adreçava a uns parlants que no la volien sentir i, en canvi, els atorgava tota la responsabilitat de la supervivència de la llengua. Al marge de la política. No hi confiava gens en l'administració, fins al punt que en el seu article pòstum 'Morir-se en català', sobre el dret dels catalanoparlants a viure en la seva llengua fins al darrer instant, fa notar que la Generalitat permet per omissió que els CAP, les residències geriàtriques i els centres hospitalaris —que en depenen— no garanteixin aquest dret als usuaris.

Hi afegeixo, avui, un altre exemple del respecte nul de les institucions per la llengua. N'hi ha tants... A ebiblio Catalunya no hi ha cap llibre de Junyent per deixar en préstec. Només s'hi troben els articles Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou,  l'edició dels quals la lingüista va coordinar. Cap altra publicació del seu estimulant llegat científic, educatiu i cívic. N'acabo de fer la desiderata.

¿On ets, Institut d'Estudis Catalans? Les institucions del país, amb el funcionarietat i els polítics que s'hi aferren, no han estat a l'altura per voler entendre què ha descobert Junyent, tot i que ho ha explicat en tots els fòrums possibles amb paraules clares i justificades. No van estar tampoc a l'altura per entendre els estudis i les propostes del lingüista Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010), el referent precedent de Junyent, en el debat públic sobre l'ús de la llengua. I així estem... diluint-nos en els dies, marginats i desarrelats. Entenc cada vegada més 'Soc d'aquí, soc estranger', que ha deixat dit Josep Palau i Fabre. I m'hi resisteixo, amb tota l'energia disponible, encara.

La volatilització de la literatura,  article de M. Carme Junyent
Els Marges 73, Primavera 2004: 61-75
 
*
 
Del 22-7-2015 fins al 3-9-2023 



 
*

02 de setembre 2023

'LEEDS ANIMATION WHORKSHOP', A LA VIRREINA

La Virreina Centre de la Imatge

Leeds Animation Workshop és un col·lectiu de dones creat l'any 1978 per produir i distribuir pel·lícules d'animació sobre temes socials. Recomano el muntatge que presenta el Palau de la Virreina amb una revisió exhaustiva de la filmografia d'aquest col·lectiu feminista dedicat a produir i distribuir pel·lícules d'animació. Durant les últimes quatre dècades, en més de quaranta curtmetratges ha abordat temes com la desigualtat, el sexisme, el racisme, l'assejament laboral i aspectes de les polítiques socials del Regne Unit i de diversos estats europeus.

Oberta fins al 15 d'octubre.

01 de setembre 2023

CATORZÈ ANIVERSARI

© Lena Paüls

Avui fa catorze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb la cultura, l'art i la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana.

Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.242 apunts. Fins avui ha tingut 862.539 visites, que actualment arriben des dels enllaços de Facebook, de Twitter, d'Instagram, de les Històries de FB, de TW i de IG. Des de fa uns mesos he incorporat audios de poemes i de proses poètiques que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I a la galeria virtual de Flickr publico fotografies de les creacions tridimensionals.

Us convido a continuar compartint, si us ve de gust, aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.
 

29 d’agost 2023

'JUGO COM UNA NENA', AL PALAU ROBERT

L'exposició interactiva «Jugo com una nena» reivindica el paper de l'esport femení. Les esportistes famoses tenen espais en els mitjans de comunicació i van creant referents. De forma lúdica, en el recorregut expositiu nens i nenes van interioritzant que també les noies poden dedicar-se professionament a l'esport. 'Jugar com una nena' ha deixat de ser un comentari despectiu, però encara no hi ha dones en càrrecs de responsabilitat en el món de l'esport. Vegeu quins esperpents manen. I així va la cosa.

Oberta fins al 25 de setembre.

28 d’agost 2023

VEREMA. RAÏM PER A L'HIVERN

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

"... ja cercha los que són ben madurs 
e posa'ls en la boca e menja's la molla 
de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc
Raïm en conserva: 
Amb els excedents de la verema del jardí de llicorella fem la recepta que ens va explicar la Carmina M. M. El més entretingut és pelar els grans, però val la pena perquè queden sencers i forts. I, el més important: gairebé no cal afegir-hi sucre. Vegeu:
 © Teresa Llorach. Aquarel·la
1 kg de raïm
100 grams de sucre 
suc de llimona. 
Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar:
És una recepta molt elaborada amb la qual cal anar amb compte perquè els grans es poden obrir en manipular-los. Recomanable quan falti un punt de maduració al raïm. Vegeu:
1 kg de raïm
1 kg de sucre 
mig litre d'aigua.
Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall.


26 d’agost 2023

RETRAT DE LENA A LA VINYETA

 © Nené. Tintes i acrílics, 29 x 21
Xucles els núvols-pedra i els planetes que envolten el teu asteroide. Tens de fons les feixes de tots els verds, montíjols lleus, arrodonits per molts mestrals, mentre fermenta el most a casa i els pàmpols encatifen el jardí. La rabassa s'aireja sòlida i al seu suport voldries relats de sol i aigua fresca. Però el temps és un riu sinistre, si no fos que a les mans sense color, l'estri espanta la mosca àfida, llaura llicorella,  poda i empelta, crema sarments, espampola. Verema picapoll i carinyena, garnatxa blanca i negra. Cada gotim, una història.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra


Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls

L'HORA ESTOVADA

© Marc Pérez Oliván

Sento l'hora estovada d'un rellotge malmirrós. Sacsejo el llenç i em cauen el sis i el quatre als peus. Prova del nou. Les cartes comencen a lligar.


ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra



Del llibre de proses poètiques 
Remeno parauleS, de Lena Paüls

25 d’agost 2023

ÉTRANGÈRE AU PARADIS

© Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm

Sofia ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un cap a l'altre de cos i suma intuïcions.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra


Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls

24 d’agost 2023

OÙ SONT LES OISEAUX

© Marc Pérez Oliván
Acrílic s/ tela, 70 x 50

Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra


Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls




23 d’agost 2023

MADUIXES A LA BALANÇA

 © Iolanda Salvadó
Ensucrades, de la sèrie «Vintage»
Van plantar plegats les maduixeres en crestalls de llicorella, càvec en mà. Van arrelar en el mestral, s'hi han passejat llimacs i llagostes, però han florit, han fruitat. Ell n'ha collit un plat i en fa ofrena a la seva dama. Com si fos la balança d'hores lluminoses deixa el plat en equilibri a l'ampit de la finestra plena de solcs de la qual ella ha aixecat la persiana. Fruits cíclics que sempre la sorprenen. En aquesta zona àuria, afirmen hores de lluna plena, amb la serenitat que regala el temps.


ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls

SILUETES SOBRE EL TRESPOL DE GERDS

© FINA VECIANA
Siluetes (2009) de la "sèrie enllaços", mixta s/ tela 114x146
 
Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors. S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís. Ara se la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà. La Bella Dorment no és Penèlope.


ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
 IVOOX o bé  SPOTIFY
 
Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls


22 d’agost 2023

EL VALS DE LA MEMÒRIA

© Iolanda Salvadó.
Viatge de noces, de la sèrie «Vintage»

La pols fa niu en una sivella. Strauss, de fons. Les maletes han esperat pacients moltes vegades que la parella acabés el vals. Volta que volta. Unes i altres guarden les marques de ditades joves, de galtes fines i de petjades de noia. Han sentit molts calfreds que arribaven per tots els camins de la pell erisada. Redescobreixes qui ets en la profunditat de la siena torrada que s'ha salvat per a tu. Lligues curts els sentiments que vibren en la memòria, mentre gires i gires el cercle cromàtic. I te l'emportes posat. Balles, voles... 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra


Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls


21 d’agost 2023

SALVADOR SEGUÍ, EL NOI DEL SUCRE, AL PALAU ROBERT

Salvador Seguí (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923)
Exposició oberta fins al 3 de setembre

 
 

En commemoració del centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Palau Robert acull l'exposició que recorda la trajectòria d'un del principals líders de l'anarcosindicalisme a Catalunya. Seguí va ser una figura clau en la història del sindicalisme i de la lluita obrera a l'inici del segle XX. Durant el seu mandat a la Confederació Nacional del Treball (CNT) va aconseguir l'aprovació de la jornada laboral de vuit hores. Tot i que les dictadures han intentat esborrar-lo de la memòria històrica, el llegat ideològic de Seguí ha perviscut fins a l'actualitat.  El seu lideratge combatiu, però també conciliador, el va convertir en un blanc de la patronal. El 10 de març de 1923, en un moment en què empresaris i obrers es mataven pels carrers, va ser assassinat d’un tret.

L’exposició pren la figura de Seguí com a fil conductor per explicar la Catalunya del primer terç del segle XX. Repassa uns anys fonamentals per entendre com Catalunya es va convertir en una societat industrial. La història del Noi del Sucre és paral·lela a la història del moviment obrer a Catalunya. Com tanta altra gent del país, els Seguí es van veure obligats a abandonar l’Urgell per apuntar-se a la creixent industrialització barcelonina. 

Una exposició didàctica amb recursos que permeten aprofundir en la vida del Noi del Sucre. Tot de materials audiovisuals i sonors que ens transporten a conèixer les precàries condicions de treball a les fàbriques. La mostra presenta reproduccions fidels, com els vagons que duien a la pagesia del camp a la ciutat, les taules de cafè on Seguí conversava amb gent del seu entorn més proper. En diversos telèfons es reprodueix la veu de la seva dona explicant les últimes 24 hores de Seguí. L’exposició es tanca amb la reproducció del carrer Cadena de Barcelona on Seguí va ser assassinat, un espai escenogràfic on es repassa la transcendència que va tenir la seva figura en les dècades posteriors.

El Noi del Sucre. Sàpiens, març 2023

19 d’agost 2023

L'ÀNGEL DESENFEINAT

© Marc Pérez Oliván
Tècnica mixta sobre paper aquarel·la de 300 g, 50 x 35 cm
Perquè tinc encara les seves mans sobre els pits, puc dir que ja ho he sentit tot. "¿I aquest soroll eixordador?", preguntareu, fent veure que no heu entès res. Perquè passa sé l'hora que visc. "Ei, escolta, que això em sona. No l'hauràs pas repetit, aquest relat?" Us confoneu. Aquest és l'altre tren, el de sis vagons que, per fer-se perdonar, ens deixa a cada baixador un àngel desenfeinat a qui posar en plantilla. 

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra


Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls

*

18 d’agost 2023

ROSELLES AL CAPVESPRE

© Xavier Aluja
Oli sobre tela, 120 x 170 cm
Fa un aire suau aquest capvespre. T'adorms davant d'un mar de roselles que desprenen la calor que han retingut durant el dia. Et fan companyia aquests gallarets, pètals d'ala de papallona, hipnòtics, que també han covat cicatrius i dolor.  Hi han feinejat les abelles, hi han passat vols de mosquits i d'orenetes. Del sol roent, els darrers rajos, mentre vibren les onades vermelles. La banda sonora és fonda, imperceptible. La festa torna demà.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls

17 d’agost 2023

DESPARA LA LLUNA

Fotografia: © Iolanda Salvadó, 2013
Diria nua el teu poema a contrallum, si sabés que l'escoltaries en aquest mateix pont on em troba la perera nana cada vespre. Però hi escric, només, un comentari a cada marge. En cadascun hi he esmerçat ben bé mitja vida. Per torna, em queda el temps embotit dins una..." Ai, no continuïs!, i, sisplau, despara la lluna, que comença la competició de tir al plat i ens la baldaran!

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra


Vegeu making off:
 
 
Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls
 



16 d’agost 2023

LA CASETA DEL PONT BLAU

© Fina Veciana
Tècnica mixta sobre fusta, 50 x 50

Vespre, hora foscant. Heu deixat el fanal de l'entrada encès. Tornareu. Sempre torneu. Sota el ràfec hi ha l'escut amb la divisa bategant, la raó de viure. Al brancal, ferrades i ceràmiques per recollir aigua. Us hi espera la cambra del pol·len amb cent mil partícules levitant, suspeses en el temps. Al terra de llicorella, han florit els bulbs i les llavors que han escampat les merles. Hi circuleu enfilats en una escala de gat i us adormiu com faquirs entre les volutes de l'espiral del bloc. Teniu per coixí sensacions amuntegades d'altres llocs, el cruixit del foc de la planta baixa i el xiulet de coets que mouen bastiments, bigues, envans, graons. Arribeu pel pont de nou ulls que guaita cap a  la sintaxi de colors i hi deixeu el bol d'ofrena per al nou viatge.

ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra

 
Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls




15 d’agost 2023

SONS DE BOIRA

Foto: © Fabián Azul, 2015

Les notes de la rosada han quedat atrapades dins de l'edifici i, a fora, la boira allarga la màgia de la música en tres ombres embolcallades en la mullena del xamfrà. No hi ha risc que el dimoni les enxampi a la vora del foc. Rosten els darrers sons del dia, confessen neguits de la lluna mig baldada i engendren projectes en aquesta hora d'intimitat i textura de vels en suspensió, on la ciutat en estat de vigília se submergeix en el primer somni. I allà hi ha una mirada atenta per deixar-ne testimoni. 


ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
 
 
Del llibre de proses poètiques 
Remeno paraules, de Lena Paüls