![]() |
Les maleïdes. Autor: Sergio Baos Direcció: Marga López. Sala Dalt. Sala Beckett, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
Les maleïdes. Autor: Sergio Baos Direcció: Marga López. Sala Dalt. Sala Beckett, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
24 DE MARÇ DE 2023 |
![]() |
Nana. Direcció: Kamila Andini. Indonèsia, 2022 |
Adaptació d'una novel·la del poeta i assagista indonesi Ahda Imran, guionista també de la pel·lícula. Una història d'amor, sofriment i solidaritat entre dones, a finals de la dècada de 1960. Nana és una dona que ha perdut la família a la guerra de Java Occidental. Es torna a casar i comença una nova vida sotmesa a un marit ric que li és infidel. La Nana troba un inesperat refugi i consol en una de les amants de l'home. Cinema asiàtic fet de silencis i mirades amb el cap abaixat. 8/10
Per a qui no estripa el bitllet de tornada
Enyoro aquell palmerar
On la meva mare trena,
El xim-xim em fa badar
Pels marges de la carena.
Duc el cabell per tallar,
ple de grans de carinyena.
Cada nit de lluna plena
Un esparver em ve a rondar.
Enyoro aquell palmerar
On la meva mare trena.
Enyoro cada minut
La casa blanca on naixia.
L'emparrat del pati al sud
Els gotims de set perdia.
L'itinerari retut
Aigua per tot m'oferia.
Jo gronxava nit i dia
Ceps de garnatxa vellut.
Enyoro cada minut
La casa blanca on naixia.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Llicorella que vingués,
El seu nom ningú no esborra:
Tatuatge a l'inrevés.
Entre vinyes que el sol torra,
M'imagino que hi veig córrer
el plançó que hi arrelés.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Llicorella que vingués,
El seu nom ningú no esborra.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
![]() |
Vent de garbí i una mica de por. Autora: M. Aurèlia Capmany Versió: Albert Boronat i Judith Pujol. Direcció: Judith Pujol Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya |
![]() |
3 desitjos. Dramatúrgia: Marc Lluís Fernández Música, lletres i direcció musical: Carles Alarcón Direcció: Pilar Capellades. El Maldà, Barcelona |
![]() |
L'ofici d'aprendre [Compagnons]. França, 2022 Direcció: François Favrat |
![]() |
Els Encantats. Autor: David Plana. Direcció: Lucia Del Greco. Sala Baix. Sala Beckett |
![]() |
Stonehouse. Direcció: Jon S. Baird. Regne Unit, 2023 |
L'espectacle musical L'alegria que passa ho té tot. Impecable, emocionant. És el muntatge amb què acomiada Dagoll Dagom de l'escena. ¿Qui ens despertarà, a partir d'ara?
Senyores i senyors, nois i noies, canalla passeu a veure aquesta meravella. Preneu mocadorets perquè us caurà la bava. 10/10
Les Reusenques de Lletres celebrem els 10 anys (crònica visual)
![]() |
Bovary, de Michael De Cock, a partir de Madame Bovary, de Flaubert Direcció: Carme Portaceli. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalun |
Un text clàssic potent, la història del qual s'aguanta vigent des de 1856, quan va ser prohibit per obscè. Múltiples reedicions, vuit versions cinematògràfiques, sèrie televisiva, versions teatrals... L'adaptació teatral que signa la directora Carme Portaceli és fresca, nítida, creïble. Original en flament, sobretitulat en català. L'Emma (magnífica actriu Maaike Neuville), la protagonista, és una dona jove que fuig de l'opressió paterna i cau als braços del metge (interpretat per l'actor Koen De Sutter, precís i eficient) de qui creu estar enamorada. Al primer petó ja sap que allò no és l'amor que havia llegit que sentiria a les novel·les que llegeix. L'avorriment de la vida familiar, la poca predisposició per a l'art del marit la fa tornar histèrica. L'episodi de l'anada a l'òpera a veure Lucia di Mamemoor (delicada ària interpretada per Ana Naqe) mostra el contrast cultural entre marit i muller. Emma busca refer-se en altres homes, però cap no l'estima com ella vol. Final de mausoleu amb moltes flors i epíleg del senyor Bovary que només parla de les seves emocions. 9/10
La guerra dels mons. Autor: H. G. Wells. Adaptació i direcció: Atresbandes i Guillem Llotje. Espai Lliure Montjuïc, Barcelona |
El muntatge refà en versió visual i sonora «La guerra dels mons», el guió que l'any 1938, el guionista, actor, director cinematogràfic i radiofonista Orson Welles, va portar a
les ones hertzianes sobre una presumpta invasió extraterrestre. L'emissió va provocar un gran impacte de credibilitat en els oients dels
Estats Units. Hi podem veure la manipulació de tota mena d'objectes i les aportacions digitals amb què es poden fer els efectes de so per aconseguir l'ambientació i la sensació de por. ¿A quines invasions estem sotmesos ara? ¿Com hi responem? Que un muntatge teatral promogui interrogants no ens pot deixar indiferents. 9/10
![]() |
Kiss me love. Autor i direcció: Oriol Tarrasón. Música: Ferran GonzálezTeatre Akadèmia. Barcelona |
![]() |
Ametllers florits. Aquarel·la de ©Llebaria Grau |
![]() |
Ametllers florits. Detall. ©Llebaria Grau |
![]() |
Desdèmona. Adaptació i direció: Alba Sarraute. Sala Tallers. TNC |
Ara sentirem la veu de la Desdèmona de Shakespeare, em dic. ¿Quin paper devia tenir en el casament concertat amb Otel·lo? ¿Se sentia tan estimada com el moro de Venècia proclamava? ¿Veia venir la violència que es gestava al seu voltant a causa de la gelosia? Crèiem que obtindríem respostes en el muntatge de l'Alba Sarraute, pallassa, dramaturga i cantant. I el que veiem és la síntesi de l'obra coneguda en versió de circ. Arriscada i efectista, sí. De factura correcta, amb flaixos excepcionals de Iago (el militar maquiavèl·lic que sembra el dubte de la infidelitat en Otel·lo), però de la Desdèmona poca cosa més en sabrem. Haurem de continuar imaginant-nos-en els sentiments i les emocions. I és que com diuen a l'epíleg Anna i Berta Pasqual, de Desdèmona n'hi ha més d'una, ara mateix. 8/10
![]() |
Tots eren fills meus. Autor: Arthur Miller Trad: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas Teatre Lliure Montjuïc |
![]() |
Direcció: Tim Fywell, Harry Bradbeer, Rob Evans, Jill Robertson, Stewart Svaasand, Rebecca Gatward, Edward Bennett, Jermain Julien. Regne Unit, 2014-2020 |
La sèrie Grantchester adapta episodis de les novel·les The Grantchester Mysteries, de James Runcie (Cambridge, 1959). L'acció ens transporta a primeries dels anys 50, al municipi de Grantchester, prop de Cambridge. Un policia veterà de la II Guerra Mundial (interpretat per l'actor Robson Green) i un pastor anglicà oficial a la guerra (James Norton) resolen casos luctuosos d'aquesta comunitat petita. Amb dos secundaris que es fan estimar: el vicari (Al Weaver) i la majordoma, en qualitat de mare exigent i protectora de tots plegast (Tessa Peaker-Jones). A les quatre primeres temporades el pastor es posa a investigar sense que li demanin els assassinats dels seus feligresos amb l'ajuda del detectiu. A la cinquena temporada és el detectiu qui demana ajuda al nou pastor (Tom Brittney). Cada personatge carrega un rerefons biogràfic que va incidint en la trama. Tot i que els casos es resolen de forma no gaire convincent, el guió enganxa per la ironia anglesa, per la sàtira de costums, vista des de la mirada d'avui. Cinc temporades. Filmin. 8/10
![]() |
Baby Boom». Text i lletres de les cançons: Toni Sans i Rubèn Montañá. Música: Albert Mora Direcció escènica: Toni Sans.Teatre Gaudí Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
FitzRoy, de Jordi Galceran. Intèrprets: Sílvia Bel, Sara Espígul, Míriam Iscla i Natalia Sánchez. Veu en off: Jordi Boixaderas. Direcció: Sergi Belbel. Teatre Borràs, Barcelona |
A la Patagònia del sud, quatre escaladores d'elit es juguen la vida jugant a la frase maleïda. Qui farà cordada i per què és el fil primíssim del relat. La resta és talent de les actrius a qui el director Sergi Belbel treu tota la potència còmica. Amb cordes, grampons, arnés, casc o amb les ungles, si cal, faran el cim del FitzRoy i tot el que es proposin. Bravo! 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
Pazzo, de Fèlix Herzog. Intèrprets: Jordi Banacolocha i Adrian Grösser. Direcció: Roberto G. Alonso. Sala Versus |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
Dramatúrgia: Quim Carandell i Lluc Valverde Direcció: Quim Carandell i Lluc Valverde. Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant. El Maldà, Barcelona |
Beveu, beveu, compare! / que us podeu desmaiar. / Abans que ells es desmaïn / deixeu-los traguejar. / Jutgeu en Pere ara, / canteu la bumbabà, / poliu-vos la mistela / i abans que es faci el fosc / sortiu a saludar. »
Llegiu-ne la crítica sencera d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
Una imatge històrica dels inicis de l'Escola Montsant dels anys seixanta, a l'antic Mas Vilella, de Reus. A la dreta, una fotografia recent de Cori Bach. |
Ajuntament de Reus, 17 de febrer de 2023
«El ple ha acordat concedir-li la medalla de la ciutat en reconeixement a la seva trajectòria excepcional dedicant tota la seva vida a l’ensenyament amb una vocació absoluta i permanent, ha proposat i creat múltiples iniciatives per millorar la tasca educativa i per integrar a l’alumnat amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries, va impulsar la creació de l’Escola Montsant, de la Llar d’Infants Montsant i, l’any 1997, de la Fundació Escola Montsant de Reus, així com també, el projecte Maragda per facilitar la integració de l’alumnat amb discapacitats intel·lectuals i motrius al món del treball; col·laboradora i voluntària d’entitats culturals i socials tant d’àmbit nacional com d’àmbit local»
![]() |
Entrevista a càrrec de Cristina Serret. «Diari MÉS», 14-3-2023 |
* *
Pel reconeixement del teu mestratge, Cori, totes les flors són poques.
Flors © Cori Bach |
![]() |
«Macho man». Creació: Àlex Rigola Assessora de continguts i psicòloga: Alba Alfageme Heartbreak Hotel i Temporada Alta. Centre Arts Santa Mònica, Barcelona. |
Els visitants som protagonistes en un recorregut d'una hora per la instal·lació. És oberta al públic en general, però animada sobretot per grups d'adolescents de Secundària. Fem el viatge immersiu de sis en sis, passant per cambres amb vídeos sobre la violència ancestral dels homes, recollides en obres d'art, amb veus de víctimes i testimonis reals d'infants traumatitzats per haver viscut la violència domèstica. Llegim sentències increïbles cap de les quals és falsa; entrem al jardí dels nans i un conte avisa que la nina que tenen davant és morta; en un passadís de reixes de presó llegim transcripcions de judicis sobre agressions sexuals, sota la mirada de “la manada” dels sanfermines. I el cop final en un vídeo de jocs sexuals violents que es troba ara mateix al mercat, on els jugadors poden invertir o recuperar diners segons la perversió contra la dona a què recorrin virtualment. Tornem els auriculars tremolant.
![]() | ||
Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus Club de Lectura Virtual, 13-2-2023 |
¿Qui vol parlar de poesia? ¿Qui ha llegit L'alè que fa olor de menta? Potser els lectors inscrits al Club de Lectura Virtual voldran saber el sentit dels tankas de presentació de la Jamila, dels decasíl·labs del plantejament, dels alexandrins de la trama. Potser em preguntaran per què tots els versos són blancs. Em preguntaran pel que sé. I comença la sessió i parlem del que jo no sé. No sé res de la Jamila, la protagonista magribina, però les interlocutores sí que la coneixen. I parlem de la simbologia de desig de felicitat que representen els dibuixos fets amb henna, del ritual del casament, de la bigàmia, del bany purificador de la dona 40 dies després d'haver parit, dels usos de l'oli d'argan. Parlem en català, en castellà, en bereber i en àrab de naufragis, d'estripar el bitllet de tornada i somiar sempre en paisatges de l'origen. La sessió ha estat un recital de sentiments universals. Cinc dones fent poesia viva.
Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i, per contrast, també existeix la generositat més genuïna. Personatges tan submisos com els ciutadans represaliats del conte Quin groc t'ha picat? i tan radicalment dominants i agressius com la reina, ajuden a comprendre la diferència entre uns i altres. I aleshores és quan els contes acompleixen la seva funció, és a dir, aportar recursos per ajudar els infants —a través de la imaginació— a interpretar el món i a formar-se en l'esperit crític.
Els ulls de l'etern germà. A partir del relat homònim d'Stefan Zweig. Traducció: Marisa Siguan. Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona
Aquest conte per a adults de Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) parla de la llibertat individual que passa per no dominar els altres. Virata, el protagonista, era un guerrer que va deixar les armes, però va continuar al servei del rei, cada vegada baixant de categoria, per decisió pròpia, fins a ser el responsable dels gossos i complir la seva feina amb dignitat.
Havia llegit el conte en l'edició de Quaderns Crema (ara es pot llegir a Ebiblio). Després vaig veure la versió teatral, la temporada 2002-2023, a la Sala Beckett de Gràcia, dirigida per Oriol Broggi. Amb aquest muntatge, emprenia el vol la companyia La Perla 29, que tantes alegries teatrals ens ha proporcionat. Enguany celebren els 20 anys amb la reposició d'aquella primera obra, a la seva seu del Teatre La Biblioteca. Repeteix el guitarrista Marc Serra, i un dels actors, Òscar Muñoz, que broda els complexos monòlegs juntament amb Xavier Ripoll que s'incorpora al repartiment. El director recupera la veu en off del seu avi Moisès Broggi. Emocionada de poder gaudir de tot el conjunt. 9/10
![]() |
© Josep Lomas Fortuny |
Tot
anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig
matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat
en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat
dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se
la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest,
et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.
![]() |
Cliqueu la imatge per accedir a l'entrevista |