 |
Les maleïdes. Autor: Sergio Baos Direcció: Marga López. Sala Dalt. Sala Beckett, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
25 de març 2023
'LES MALEÏDES', A LA SALA BECKETT
24 de març 2023
MARATÓ DE LECTURA D'OBRES DE ROALD DAHL
 |
| 24 DE MARÇ DE 2023 |
M'afegeixo a la iniciativa de la marató de lectura en veu alta d'obres de Roald Dahl per reivindicar l'autor. La proposta és del Consell Català del Llibre
Infantil i Juvenil i s’hi han
adherit llibreries, biblioteques i entitats. Hi pot participar tothom en el format i en els espais que cada lector esculli.
He seleccionat fragments dels llibres Els Culdolla, Charlie i la fàbrica de xocolata, La meravellosa història de Henry Sugar i d'El fantàstic senyor Guillot. Els ha enregistrat Andreu Sotorra. Durant el dia es publicaran a la xarxa i els podeu trobar al final d'aquest apunt.
La literatura de Roald Dahl ha estat objecte últimament de manipulació.
L'editorial Puffin, segell infantil de Penguin, ha fet una edició
invasiva de l'obra de l'autor gal·lès, mirant d’adaptar-la per tal de no ferir les
sensibilitats dels temps actuals. Després de la reacció
adversa del públic, l’editorial ha anunciat que continuarà
publicant la versió original dels textos, que estarà disponible a les
llibreries al costat de la versió esmenada. Els qui ja han llegit les versions esmenades afirmen que Les bruixes, on hi ha 59 canvis, quan diu
que les bruixes són calbes i porten perruca, hi ha l'afegitó que hi ha
molts motius per ser calb, i que no passa res per ser-ho. El personatge d'Augustis Gloop de Charlie i la fàbrica de xocolata ja no és gras sinó enorme, La Senyora Culdolla ja no és lletja, només és bestiota. I el centpeus de James i el préssec gegant no canta que la Tia Esponja és grassa i fofa sinó només desagradable, i
la Tia Espina tampoc no és seca com un cable.
Es comença canviant i suprimint paraules i s'acaba cremant el llibre original.
Marató de Lectura d'obres de Roald Dahl
Veu: Andreu Sotorra. Música: Noite Luar. Intèrpret: Patrizia Laquidara.
Composició: Paolo Buonvino i Patrizia Laquidara.
Charlie i la fàbrica de xocolata (fragment)
Els Culdolla (fragment)
El fantàstic senyor Guillot (fragment)
La meravellosa història de Henry Sugar (fragment)
22 de març 2023
PEL·LÍCULA 'NANA'
 |
| Nana. Direcció: Kamila Andini. Indonèsia, 2022 |
Adaptació d'una novel·la del poeta i assagista indonesi Ahda Imran, guionista també de la pel·lícula. Una història d'amor, sofriment i solidaritat entre dones, a finals de la dècada de 1960. Nana és una dona que ha perdut la família a la guerra de Java Occidental. Es torna a casar i comença una nova vida sotmesa a un marit ric que li és infidel. La Nana troba un inesperat refugi i consol en una de les amants de l'home. Cinema asiàtic fet de silencis i mirades amb el cap abaixat. 8/10
21 de març 2023
CANT DE JAMILA
'Cant de Jamila'
Poema i vídeo: Lena Paüls
Veu: Ibtissam Adghir
Música: Lluís Llach, 'Lo cirerer'
Per a qui no estripa el bitllet de tornada
Enyoro aquell palmerar
On la meva mare trena,
El xim-xim em fa badar
Pels marges de la carena.
Duc el cabell per tallar,
ple de grans de carinyena.
Cada nit de lluna plena
Un esparver em ve a rondar.
Enyoro aquell palmerar
On la meva mare trena.
Enyoro cada minut
La casa blanca on naixia.
L'emparrat del pati al sud
Els gotims de set perdia.
L'itinerari retut
Aigua per tot m'oferia.
Jo gronxava nit i dia
Ceps de garnatxa vellut.
Enyoro cada minut
La casa blanca on naixia.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Llicorella que vingués,
El seu nom ningú no esborra:
Tatuatge a l'inrevés.
Entre vinyes que el sol torra,
M'imagino que hi veig córrer
el plançó que hi arrelés.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Llicorella que vingués,
El seu nom ningú no esborra.
Estimaré ara i adés
El màgic dels ulls de sorra.
Poema inèdit inspirat en la Jamila
del poema narratiu L'alè que fa olor de menta.
La Jamila estripa el bitllet de tornada
als seus orígens. Dedico el poema a tres dones
que no volen estripar el bitllet per tornar
on la seva mare trena.
18 de març 2023
'VENT DE GARBÍ I UNA MICA DE POR', AL TNC
 |
Vent de garbí i una mica de por. Autora: M. Aurèlia Capmany Versió: Albert Boronat i Judith Pujol. Direcció: Judith Pujol Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya |
No sé si ara en posar de nou dreta l'obra no es podia fer de manera que la caricatura, allò burlesc, no ofegués el retrat social. Ara no deixa de ser un entreteniment gens audaç. El sentit crític de la Maria Aurèlia no era un acudit, ni tan sols en aquests sainets. Potser per això no reia ningú (a la meva sessió). 7/10
*
17 de març 2023
MUSICAL '3 DESITJOS', AL MALDÀ
 |
| 3 desitjos. Dramatúrgia: Marc Lluís Fernández Música, lletres i direcció musical: Carles Alarcón Direcció: Pilar Capellades. El Maldà, Barcelona |
*
16 de març 2023
MÒMIES D'EGIPTE, AL CAIXAFORUM
14 de març 2023
PEL·LÍCULA 'L'OFICI D'APRENDRE'
 |
| L'ofici d'aprendre [Compagnons]. França, 2022 Direcció: François Favrat |
13 de març 2023
12 de març 2023
'ELS ENCANTATS', A LA SALA BECKETT
 |
Els Encantats. Autor: David Plana. Direcció: Lucia Del Greco. Sala Baix. Sala Beckett |
*
09 de març 2023
MINISÈRIE 'STONEHOUSE'
 |
| Stonehouse. Direcció: Jon S. Baird. Regne Unit, 2023 |
07 de març 2023
MUSICAL 'L'ALEGRIA QUE PASSA', AL TEATRE POLIORAMA
L'espectacle musical L'alegria que passa ho té tot. Impecable, emocionant. És el muntatge amb què acomiada Dagoll Dagom de l'escena. ¿Qui ens despertarà, a partir d'ara?
Senyores i senyors, nois i noies, canalla passeu a veure aquesta meravella. Preneu mocadorets perquè us caurà la bava. 10/10
*
'REUSENQUES DE LLETRES' CELEBRA 10 ANYS
El col·lectiu literari 'Reusenques de Lletres' inicia la celebració dels 10 anys amb una exposició al Casal de les Dones. S'hi mostra material gràfic de les activitats que s'han dut a terme al voltant de la lectura i la creació literària. I amb la crònica dels deu anys, l'objectiu vigent: «Crear una plataforma estable d’activitats que permeti fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat.»
Cal el reconeixement, en primer lloc, a la filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo, que van idear i van impulsar el projecte ara fa deu anys i el coordinen des d'aleshores a tots els vents. La feina feta és ingent en quantitat i també en qualitat, sense abaixar el llistó,
hagi estat quin hagi estat l'auditori al qual s'hagi adreçat cada
esdeveniment. El conjunt del que hem aconseguit entre totes les reusenques de lletres que hi hem participat o hi hem col·laborat aquests deu anys és mesurable, però vull remarcar aspectes intangibles que ha propiciat el col·lectiu: la interrelació entre diverses generacions de dones que fem literatura. I que creem lliurement des de mirades i sensibilitats ben diverses. Per molts anys!Les Reusenques de Lletres celebrem els 10 anys (crònica visual)
05 de març 2023
'BOVARY', AL TEATRE NACIONAL
 |
Bovary, de Michael De Cock, a partir de Madame Bovary, de Flaubert Direcció: Carme Portaceli. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalun |
Un text clàssic potent, la història del qual s'aguanta vigent des de 1856, quan va ser prohibit per obscè. Múltiples reedicions, vuit versions cinematògràfiques, sèrie televisiva, versions teatrals... L'adaptació teatral que signa la directora Carme Portaceli és fresca, nítida, creïble. Original en flament, sobretitulat en català. L'Emma (magnífica actriu Maaike Neuville), la protagonista, és una dona jove que fuig de l'opressió paterna i cau als braços del metge (interpretat per l'actor Koen De Sutter, precís i eficient) de qui creu estar enamorada. Al primer petó ja sap que allò no és l'amor que havia llegit que sentiria a les novel·les que llegeix. L'avorriment de la vida familiar, la poca predisposició per a l'art del marit la fa tornar histèrica. L'episodi de l'anada a l'òpera a veure Lucia di Mamemoor (delicada ària interpretada per Ana Naqe) mostra el contrast cultural entre marit i muller. Emma busca refer-se en altres homes, però cap no l'estima com ella vol. Final de mausoleu amb moltes flors i epíleg del senyor Bovary que només parla de les seves emocions. 9/10
*
04 de març 2023
'LA GUERRA DELS MONS', A L'ESPAI LLIURE
 |
La guerra dels mons. Autor: H. G. Wells. Adaptació i direcció: Atresbandes i Guillem Llotje. Espai Lliure Montjuïc, Barcelona |
El muntatge refà en versió visual i sonora «La guerra dels mons», el guió que l'any 1938, el guionista, actor, director cinematogràfic i radiofonista Orson Welles, va portar a
les ones hertzianes sobre una presumpta invasió extraterrestre. L'emissió va provocar un gran impacte de credibilitat en els oients dels
Estats Units. Hi podem veure la manipulació de tota mena d'objectes i les aportacions digitals amb què es poden fer els efectes de so per aconseguir l'ambientació i la sensació de por. ¿A quines invasions estem sotmesos ara? ¿Com hi responem? Que un muntatge teatral promogui interrogants no ens pot deixar indiferents. 9/10
*
03 de març 2023
'KISS ME LOVE', AL TEATRE AKADÈMIA
 |
Kiss me love. Autor i direcció: Oriol Tarrasón. Música: Ferran GonzálezTeatre Akadèmia. Barcelona |
Protagonisme coral en un muntatge on domina la música, tot i no ser un musical. Un jove músic ha perdut la memòria i ara és dependent. Va a treballar d'ajudant (és un dir) en un magatzem de fruita, el vell propietari del qual s'estima més anar a pescar que portar al dia la feina. Dos homes de generacions diferents que es necessiten i troben suport en l'altre. A banda i banda dos éssers que també busquen estabilitat: el germà músic d'un, la filla universitària de l'altre. I aquí els tenim, senyores i senyors: «A la guitarra elèctrica, Jorge Cabrera! A la guitarra acústica, Ignasi Guasch! A la veu i acompanyament de cors, Annabel Castan! A la percussió sobre bafle, Pep Ferrer!» Les situacions del dia a dia amb la circumstància de cadascú transcorren amb naturalitat. Història social, amb el triple fons universal de l'amor tot ho pot, l'art cura i somiar és possible. Bravo! 8/10
*
01 de març 2023
ELS AMETLLERS FLORITS, DE BARTOMEU LLEBARIA
 |
| Ametllers florits. Aquarel·la de ©Llebaria Grau |
La pintura Ametllers florits és obra de l'aquarel·lista Bartomeu
Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Reus 2019). Aquesta pintura va ser un amor a primera vista. No sé per què l'artista no l'havia emmarcada com els altres quadres que tenia exposats al seu estudi. Des que la vaig veure, fa anys, l'he somiada. De fet, confonc si somio el paisatge real o la pintura, però sé que l'un o l'altra són un somni recurrent i plaent. Quan soc a prop d'aquest paisatge, puc observar-lo des de la finestra de casa, quan me n'allunyo somio els turons suaus, arrodonits pel mestral furiós a còpia de centúries. En primer terme els ametllers florits, en segon terme els vessants plantats d'olivers entre ceps que reviuen escadussers i algun avellaner, encara, i els boscos i l'ermita de Santa Bàrbara al capdamunt del Castell d'Escornalbou. Un somni que, per la generositat de Llebaria Grau, puc reviure lluny del paisatge, sempre que vulgui, interpretat per la delicadesa i lluminositat dels pinzells de l'artista, viatger incansable en la seva etapa professional, que té galeria permanent amb obra exposada al que va ser el seu estudi de Duesaigües.
La pintura original no va acompanyada, aquesta vegada, de cap poema de l'autor, és paisatge sentit, és emoció dels arbres que primer saluden la primavera i floten com bombolles de boira aquí i allà de la carena. Pel color rosa de la flor sabem que són ametllers marcona. Testimonis del que hem perdut, del que conservem, del que som.
Voltat de serres, muntanyes i conreus
terra seca, regada de suors
d'esforçats nadius d'aquestes terres.
Bartomeu Llebaria Grau
Per saber-ne més:
 |
| Ametllers florits. Detall. ©Llebaria Grau |
26 de febrer 2023
'DESDÈMONA', AL TEATRE NACIONAL
 |
Desdèmona. Adaptació i direció: Alba Sarraute. Sala Tallers. TNC |
Intèrprets: Tomeu Amer, Jordi Claret, Noè Escolà,
Laura Martí, Pablo
Monedero (Otto), Adrià Montaña,
Anna Pascual, Berta Pascual, Alba
Sarraute i Martí Soler.
Ara sentirem la veu de la Desdèmona de Shakespeare, em dic. ¿Quin paper devia tenir en el casament concertat amb Otel·lo? ¿Se sentia tan estimada com el moro de Venècia proclamava? ¿Veia venir la violència que es gestava al seu voltant a causa de la gelosia? Crèiem que obtindríem respostes en el muntatge de l'Alba Sarraute, pallassa, dramaturga i cantant. I el que veiem és la síntesi de l'obra coneguda en versió de circ. Arriscada i efectista, sí. De factura correcta, amb flaixos excepcionals de Iago (el militar maquiavèl·lic que sembra el dubte de la infidelitat en Otel·lo), però de la Desdèmona poca cosa més en sabrem. Haurem de continuar imaginant-nos-en els sentiments i les emocions. I és que com diuen a l'epíleg Anna i Berta Pasqual, de Desdèmona n'hi ha més d'una, ara mateix. 8/10
*
25 de febrer 2023
'TOTS EREN FILLS MEUS', AL TEATRE LLIURE
 |
Tots eren fills meus. Autor: Arthur Miller Trad: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas Teatre Lliure Montjuïc |
*
24 de febrer 2023
SÈRIE 'GRANTCHESTER'
 |
| Direcció: Tim Fywell, Harry Bradbeer, Rob Evans, Jill Robertson, Stewart Svaasand, Rebecca Gatward, Edward Bennett, Jermain Julien. Regne Unit, 2014-2020 |
La sèrie Grantchester adapta episodis de les novel·les The Grantchester Mysteries, de James Runcie (Cambridge, 1959). L'acció ens transporta a primeries dels anys 50, al municipi de Grantchester, prop de Cambridge. Un policia veterà de la II Guerra Mundial (interpretat per l'actor Robson Green) i un pastor anglicà oficial a la guerra (James Norton) resolen casos luctuosos d'aquesta comunitat petita. Amb dos secundaris que es fan estimar: el vicari (Al Weaver) i la majordoma, en qualitat de mare exigent i protectora de tots plegast (Tessa Peaker-Jones). A les quatre primeres temporades el pastor es posa a investigar sense que li demanin els assassinats dels seus feligresos amb l'ajuda del detectiu. A la cinquena temporada és el detectiu qui demana ajuda al nou pastor (Tom Brittney). Cada personatge carrega un rerefons biogràfic que va incidint en la trama. Tot i que els casos es resolen de forma no gaire convincent, el guió enganxa per la ironia anglesa, per la sàtira de costums, vista des de la mirada d'avui. Cinc temporades. Filmin. 8/10
23 de febrer 2023
'BABY BOOM', AL TGB
 |
Baby Boom». Text i lletres de les cançons: Toni Sans i Rubèn Montañá. Música: Albert Mora Direcció escènica: Toni Sans.Teatre Gaudí Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
21 de febrer 2023
'FRITZROY', AL TEATRE BORRÀS
 |
FitzRoy, de Jordi Galceran. Intèrprets: Sílvia Bel, Sara Espígul, Míriam Iscla i Natalia Sánchez. Veu en off: Jordi Boixaderas. Direcció: Sergi Belbel. Teatre Borràs, Barcelona |
A la Patagònia del sud, quatre escaladores d'elit es juguen la vida jugant a la frase maleïda. Qui farà cordada i per què és el fil primíssim del relat. La resta és talent de les actrius a qui el director Sergi Belbel treu tota la potència còmica. Amb cordes, grampons, arnés, casc o amb les ungles, si cal, faran el cim del FitzRoy i tot el que es proposin. Bravo! 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
20 de febrer 2023
'PAZZO', A LA SALA VERSUS
 |
Pazzo, de Fèlix Herzog. Intèrprets: Jordi Banacolocha i Adrian Grösser. Direcció: Roberto G. Alonso. Sala Versus |
Dos pallasos conviuen en el que queda d'una carpa de circ als afores d'un poble. Francesco és vell i parla del passat brillant de la professió. Ha criat des de menut el Pazzo, que té la mirada posada en el futur que l'espera fora de la carpa. El jove és fill d'una acròbata cavallista i del pallasso que va fer companyia amb el pallasso vell, amb qui va mantenir una relació d'anys. Ara el vell fa xantatge emocional al jove perquè no abandoni la idea de refer el circ. Un duel de dues generacions d'actors que posen de manifest la fragilitat de qui toca fer riure encara que tingui el cor trencat. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
19 de febrer 2023
'SANT PERE EL FARSANT', AL MALDÀ
 |
Dramatúrgia: Quim Carandell i Lluc Valverde Direcció: Quim Carandell i Lluc Valverde. Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant. El Maldà, Barcelona |
Beveu, beveu, compare! / que us podeu desmaiar. / Abans que ells es desmaïn / deixeu-los traguejar. / Jutgeu en Pere ara, / canteu la bumbabà, / poliu-vos la mistela / i abans que es faci el fosc / sortiu a saludar. »
Llegiu-ne la crítica sencera d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
17 de febrer 2023
CORI BACH VOLTAS, MEDALLA DE LA CIUTAT DE REUS
 |
| Una imatge històrica dels inicis de l'Escola Montsant dels anys seixanta, a l'antic Mas Vilella, de Reus. A la dreta, una fotografia recent de Cori Bach. |
Ajuntament de Reus, 17 de febrer de 2023
«El ple ha acordat concedir-li la medalla de la ciutat en reconeixement a la seva trajectòria excepcional dedicant tota la seva vida a l’ensenyament amb una vocació absoluta i permanent, ha proposat i creat múltiples iniciatives per millorar la tasca educativa i per integrar a l’alumnat amb necessitats educatives especials a les aules ordinàries, va impulsar la creació de l’Escola Montsant, de la Llar d’Infants Montsant i, l’any 1997, de la Fundació Escola Montsant de Reus, així com també, el projecte Maragda per facilitar la integració de l’alumnat amb discapacitats intel·lectuals i motrius al món del treball; col·laboradora i voluntària d’entitats culturals i socials tant d’àmbit nacional com d’àmbit local»
 |
Entrevista a càrrec de Cristina Serret. «Diari MÉS», 14-3-2023 |
* *
Pel reconeixement del teu mestratge, Cori, totes les flors són poques.
 |
| Flors © Cori Bach |
16 de febrer 2023
INSTAL·LACIÓ «MACHO MAN», A ARTS SANTA MÒNICA
 |
| «Macho man». Creació: Àlex Rigola Assessora de continguts i psicòloga: Alba Alfageme Heartbreak Hotel i Temporada Alta. Centre Arts Santa Mònica, Barcelona. |
Els visitants som protagonistes en un recorregut d'una hora per la instal·lació. És oberta al públic en general, però animada sobretot per grups d'adolescents de Secundària. Fem el viatge immersiu de sis en sis, passant per cambres amb vídeos sobre la violència ancestral dels homes, recollides en obres d'art, amb veus de víctimes i testimonis reals d'infants traumatitzats per haver viscut la violència domèstica. Llegim sentències increïbles cap de les quals és falsa; entrem al jardí dels nans i un conte avisa que la nina que tenen davant és morta; en un passadís de reixes de presó llegim transcripcions de judicis sobre agressions sexuals, sota la mirada de “la manada” dels sanfermines. I el cop final en un vídeo de jocs sexuals violents que es troba ara mateix al mercat, on els jugadors poden invertir o recuperar diners segons la perversió contra la dona a què recorrin virtualment. Tornem els auriculars tremolant.
Crítica teatral: De Botticelli a Violent Sex Games.
15 de febrer 2023
CLUB DE LECTURA VIRTUAL, AMB 'L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA'
 | ||
| Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus Club de Lectura Virtual, 13-2-2023 |
¿Qui vol parlar de poesia? ¿Qui ha llegit L'alè que fa olor de menta? Potser els lectors inscrits al Club de Lectura Virtual voldran saber el sentit dels tankas de presentació de la Jamila, dels decasíl·labs del plantejament, dels alexandrins de la trama. Potser em preguntaran per què tots els versos són blancs. Em preguntaran pel que sé. I comença la sessió i parlem del que jo no sé. No sé res de la Jamila, la protagonista magribina, però les interlocutores sí que la coneixen. I parlem de la simbologia de desig de felicitat que representen els dibuixos fets amb henna, del ritual del casament, de la bigàmia, del bany purificador de la dona 40 dies després d'haver parit, dels usos de l'oli d'argan. Parlem en català, en castellà, en bereber i en àrab de naufragis, d'estripar el bitllet de tornada i somiar sempre en paisatges de l'origen. La sessió ha estat un recital de sentiments universals. Cinc dones fent poesia viva.
Vídeo de la sinopsi del poema narratiu
L'alè que fa olor de menta
*
Poema inèdit 'Cant de Jamila'
Veu: Ibtissam Adghir
*
14 de febrer 2023
EL CONTE 'QUIN GROC T'HA PICAT?', A L'ESCOLA DE DUESAIGÜES
Els mestres i els infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües celebren la Setmana Cultural amb 'Artistes Km0' (no sé de cap altre municipi de similar nombre d'habitants que tingui tants artistes per quilòmetre quadrat com aquí.) M'hi compten per a una sessió de contacontes. Al matí han llegit col·lectivament el conte a l'àlbum il·lustrat i a continuació l'han repetit a gust en imatges a la pantalla. Així que em veuen, els petits m'estampen la pregunta: «L'has dibuixat tu, aquest conte?» Els noto una certa decepció quan dic que no, que és obra i gràcia d'un senyor que n'ha dibuixat 76 més i que es diu Pere Prats Sobrepere. Tot seguit anem per feina, que no tenim tota la tarda. Han entès bé el sentit del conte i se'l saben de memòria. Explico com anirà la sessió i s'hi posen amb entusiasme. A la primera part preparem materials i assagem sons (aprendrem a fer vent i a aviar coets) que a la segona part aplicarem a 'viure el conte'. Tenim una reina tocada i posada, un poble decidit a no deixar-n'hi passar ni una, una assemblea ciutadana a punt i un guacamai d'ales grogues disposat a anar de viatge amb la reina, ara que ja li agrada el color groc. Es farà justícia i l'amor tot ho pot. Bravo!
Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i, per contrast, també existeix la generositat més genuïna. Personatges tan submisos com els ciutadans represaliats del conte Quin groc t'ha picat? i tan radicalment dominants i agressius com la reina, ajuden a comprendre la diferència entre uns i altres. I aleshores és quan els contes acompleixen la seva funció, és a dir, aportar recursos per ajudar els infants —a través de la imaginació— a interpretar el món i a formar-se en l'esperit crític.
Per saber-ne més:
11 de febrer 2023
'ELS ULLS DE L'ETERN GERMÀ', AL TEATRE LA BIBLIOTECA
Els ulls de l'etern germà. A partir del relat homònim d'Stefan Zweig. Traducció: Marisa Siguan. Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona
Aquest conte per a adults de Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) parla de la llibertat individual que passa per no dominar els altres. Virata, el protagonista, era un guerrer que va deixar les armes, però va continuar al servei del rei, cada vegada baixant de categoria, per decisió pròpia, fins a ser el responsable dels gossos i complir la seva feina amb dignitat.
Havia llegit el conte en l'edició de Quaderns Crema (ara es pot llegir a Ebiblio). Després vaig veure la versió teatral, la temporada 2002-2023, a la Sala Beckett de Gràcia, dirigida per Oriol Broggi. Amb aquest muntatge, emprenia el vol la companyia La Perla 29, que tantes alegries teatrals ens ha proporcionat. Enguany celebren els 20 anys amb la reposició d'aquella primera obra, a la seva seu del Teatre La Biblioteca. Repeteix el guitarrista Marc Serra, i un dels actors, Òscar Muñoz, que broda els complexos monòlegs juntament amb Xavier Ripoll que s'incorpora al repartiment. El director recupera la veu en off del seu avi Moisès Broggi. Emocionada de poder gaudir de tot el conjunt. 9/10
09 de febrer 2023
IN MEMORIAM, JOSEP LOMAS FORTUNY
 |
| © Josep Lomas Fortuny |
Tot
anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig
matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat
en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat
dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la rua, els dimonis se
la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest,
et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.
Prosa poètica 'Carnaval celest': Lena Paüls
Fotografia: Josep Lomas Fortuny
Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz
Escolteu la prosa poètica Carnaval celest
al canal SPOTIFY o bé al canal IVOOX07 de febrer 2023
ENTREVISTA A 'DONES DE PARAULA'
 |
| Cliqueu la imatge per accedir a l'entrevista |
Pòdcast de l'entrevista a càrrec de Sílvia Jané,
sobre publicacions digitals i altres temes de difusió de la literatura.
Ràdio Tordera, per a la Xarxa de Comunicació Local.
Enregistrament 31-1-2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)