TERESA ÀNGELS VAQUÉ BONFILL, IN MEMORIAM

Teresa Àngels Vaqué, 1943-2023

Avui hem acomiadat la Teresa Àngels de ca la Perpètua de Duesaigües. L'Àngela. I ja ens entenem, ningú més al poble en porta el nom. M'ha donat tant aquesta amiga de tants anys que no sé per on començar. Ara mateix tinc fet el farcit dels canelons de sant Esteve, segons la seva recepta. No és l'únic requisit que faig amb les seves indicacions. D'altres, ja no les aprendré, com l'enyorat codonyat melós que ens va regalar durant trenta anys. No aprendré tampoc a fer sabó com ella el feia, tot i que a casa seva va ser de les primeres on va entrar la rentadora i el rentaplats.

Vaig gaudir de l'amistat i finesa acollidora de l'Àngela. Nascuda a Benissanet (la Ribera d'Ebre), el 1943, va arribar a Duesaigües d'adolescent amb la seva família, com a plegadora d'avellanes. I es va quedar al poble definitivament, quan tenia 19 anys, casada amb el Jordi, l'amor de per vida. Junts van formar una gran família. Una família que es va veure escapçada per la mort del fill més estimat, el fill que els necessitava més que cap dels altres quatre.

Als magatzems de casa seva s'hi guarden objectes quotidians d'una casa de pagès, amb les marques del temps i de l'ús, que permeten reconstruir el coneixement de les formes de vida que l'Àngela i el Jordi van conèixer de primera mà, fins ben entrats els anys setanta del segle passat. Cada objecte invita a passejar per la memòria i la textura dels records.

Gràcies, Àngela, conservarem per sempre tot allò immaterial que ens has llegat. Gràcies, per ser-hi sempre i acompanyar-nos amb la discreció dels grans. Gràcies, per tot el que hem après de tu.