 |
Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes. Elisa, poema de M. DOLORS VALLVERDÚ
|
 |
Elisa Cardona Ollé
(Pradell de la Teixeta, 1918 - Tarragona, 1939) |
Tribunal Militar Territorial 3:
Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670
Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966
El silenci és una forma d'oblit. No oblidem Elisa Cardona Ollé, veïna de Duesaigües, afusellada pel franquisme el 22 d'abril de 1939, a les
5:30 h, a la muntanya de l'Oliva a Tarragona.
Tenia 21 anys i havia estat sotmesa a un consell de guerra sumaríssim
d'urgència, és a dir, sense poder demostrar que era innocent.
Com cada any, els responsables polítics fan una promesa o altra a l'acte d'homenatge a les víctimes del fraquisme, que té lloc al cementiri de Tarragona. L'associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona va demanar formalment ja fa tres anys l'obertura de la fossa 3 o fossa neutra, ubicada al capdamunt del recinte del cementiri. En aquesta tomba hi ha una desena de persones, entre les quals, l'Elisa. El director general de Memòria Democràtica ha dit enguany que la proposta podria convertir-se en realitat l'any vinent. D'altra banda, el 2019 els representants de l'Ajuntament de Tarragona van anunciar que Elisa Cardona Ollé formaria part del nomenclàtor de carrers de la ciutat (ubicat al Pla Parcial 1 ubicat a la carretera de Valls). Sis anys després, ¿algú en té notícia? Van passant els anys i ja en fa 86 anys de l'afusellament de l'Elisa Cardona Ollé i la desmemòria de Duesaigües, el seu poble, fa que
cap in memoriam —una placa a l'ajuntament, un monolit al cementiri—li reti reconeixement de la seva dignitat.
Elisa / la brisa / escampa / el teu nom, diu la poeta Maria Dolors Vallverdú en un poema que homenatja la
duesaigüenca. Efectivament, el nom de l'Elisa s'escampa en diversos espais de memòria que en recuperen i dignifiquen aquesta ciutadana. Vegem, per exemple, el grup escultòric Dignitat al cementiri de Tarragona; una obra de teatre que descriu el seu cas; un vídeodansa
multipremiat internacionament; l'exposició itinerant 'Memòria
Democràtica'; l'Elisa dona nom a un espai sindical; el seu nom és a la
llista de les 17 dones
afusellades pel règim franquista al Museu d'Història de Catalunya; la
recorden tres poemes de Maria Dolors Vallverdú (Elisa, El teu mirar s'estanca i Venies d'un cel serè); Andreu Sotorra la recorda a la novel·la Els silencis de la boca de la Mina, capítol XV; recull la seva història el llibre Les Oblates 1939-1941: presó de dones de Tarragona, de Josep Subirats Piñana; i el llibre Memòria de les oblidades, de
Tecla Martorell...
 |
| L'Elisa i la seva germana Marina |
L'article Elisa Cardona Ollé de la Viquipèdia remet a diversos treballs de recerca sobre els afusellaments del franquisme i s'hi tracta el seu cas:
«Resident
al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel
Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol
Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir
relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un
escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va
emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia
acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts
poques hores després a la carretera de Barcelona.
Detinguda i
empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un
Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de
l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí,
juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de
l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de
Tarragona.»
Després de
molts anys d'obscuritat, es feia públic l'expedient del consell de
guerra sumaríssim d'urgència. Al judici sense cap mena de garantia, els
suposats testimonis que assenyalaven l'Elisa eren les mateixes persones
que es protegien perquè també elles podien ser 'culpables'. Assenyalaven
l'Elisa perquè era la persona més vulnerable de tots els trebaballors
de l'establiment. No la va defensar ningú. No ens podem imaginar el seu
abandó i el desesper on va sumir-se. Ni el dia del judici, ni la data
de l'afusellament ni on l'enterraven (a la fossa comuna del cementiri de
Tarragona) van considerar els assassins que mereixien ser notificats a
la família. Una humiliació més.
**
L'any
2017 el Parlament de Catalunya va declarar il·legals els tribunals de
l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació. Vegeu: Llei 11/2017 del
Parlament de Cataluya (DOGC núm. 7406).
HEMEROTECA
 |
Instrucció del judici sumaríssim d'urgència
Auditoría del Ejército de Ocupación, 20 gener 1939. |
 |
'ENTERADO' de la sèntència per Franco
|
 |
| Acta de defunció d'Elisa Cardona. |
**
amb Pilar Camarasa i Montse Sans.
Sèrie 'Dones a la història de Tarragona.
Tarragona Cultura, 2020
**
[...] En els expedients sumaris o sumaríssims s’hi recullen totes les
proves inculpatòries com els informes que es demanaven a la policia, a
la Falange o a l’alcaldia del poble. També s’hi poden trobar els
testimonis recollits, tant dels denunciants com dels que s’anaven a
cercar per ampliar informació. En l’expedient d’Elisa Cardona hi trobem
testimonis com el de Maria Mestres, que vivia a Tarragona però que era
natural de Duesaigües, que no pot afirmar ni desmentir les acusacions
que es fan contra la noia. Un altre testimoni és la d’un treballador de
l’hotel, Josep Ferré Llop, que manifesta que tots els treballadors de
l’establiment coneixien la identitat de les persones assassinades per
les milícies antifeixistes, però que ell pensa que Elisa és d’idees
«izquierdistas». Article de Meritzell Ferré Baldrich. Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021
Petra Savall Fontanet, encarregada de l'hotel, va dir "que va sentir dir que Elisa podia haver-ho dit."
Jerónimo
García, el nebot de l'amo va dir: "que al seu domicili el va visitar,
espontàniament, un noi de 16 ays, que anava de part d'un extremista de
la CTN-FAI, per dir-li que Elisa era la denunciant.» Josep Subirrats. Les oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona, Cossetània, 2006
**
Vídeo: "Elisa Cardona. L'única dona afusellada pel franquisme a la ciutat de Tarragona"
Entrevistes a Montserrat Duch, Pineda Vaquer, Pilar Camarasa, Montserrat Camarasa, Pilar Poy, Maria Cardona i Josepa Assama.
Sèrie: Inspiradores. La Xarxa. TAC12, març 2023
**  |
Fossa comuna del cementiri de Tarragona, 2010
|
Escultura 'Dignitat', de Salvador Mañosa **
 |
| Elisa Cardona Ollé. Article de la Viquipèdia |
|
|
**
 |
Disset dones afusellades a Catalunya
Font: Museu d'Història de Catalunya
|
Elisa Cardona Ollé va ser una de les 17 dones afusellades a
Catalunya per l'exèrcit franquista d'ocupació. Havia estat traslladada de
la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup
de vint-i-dues persones. **
**
 |
Vídeodansa (2021) premiat internacionament
https://vimeo.com/497587291
(contrasenya: tarragona) |
**
ELISA
Maria Dolors Vallverdú Torrents
A Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco
I
La brisa
és vida
i crida
el teu nom.
Tot d'una
la lluna
ha perdut
el son.
I plora
l'aurora
desfeta
en sanglots.
Elisa
la brisa
reclama
el teu nom.
Si et sento,
pressento
una aura
de llum.
Absent
o a la vora
ets com una espina
clavada
en el cor
Ets l'aigua
sonora
que parla
de nit
Elisa
la brisa
escampa
el teu nom.
II
EL TEU MIRAR S'ESTANCA...
El teu mirar s'estanca
abans de l'alba.
L'estrella pelegrina
t'il·lumina la cara.
Una font que no plora
té presonera l'alba.
III
VENIES D'UN CEL SERÈ...
Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.
Roselles abatudes
per la fúria d'Espanya.
**
Els
militars li van fer un judici dels que ara es fan cada dia. A la presó
de dones, on som nosaltres, diuen que ella no es va poder ni defensar.
La van condemnar només entrar a la sala. Junt amb els altres. Fa quinze
dies... que...
—¿Què...? ¿Que què...? Parla... —es va impacientar, Pere Gabriel.
—Afusellada...
ANDREU SOTORRA. Els silencis de la Boca de la Mina, cap. XV. (Barcelona:
Editorial Cruïlla, 2007, 20236a)
**
**
Taula rodona “Dones silenciades de Reus i el Baix Camp”, sobre les vides de dones que a causa de diferents situacions i per l’època on han viscut i viuen en l’oblit. Pineda Vaquer exposa el cas de l’Elisa Cardona, veïna de Duesaigües, afusellada, amb 21 anys, l’abril de 1939 pel franquisme. A l'Arxiu Municipal de Reus, 19-III-2025**
'
Qui era Elisa Cardona?', representació a càrrec de la companyia Les Invisibles. Al Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona, 10-IV-2025. També al Centre cívic de Sant Pere i Sant Pau, 7-V-2025 i al Centre Cívic Torreforta, 9-V-2025.
Organitza: Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona, el SIAD, i la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona, amb la col·laboració del SAI TGN i el Col·lectiu H2O.10.
**
