 |
| Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta, 1918 - Tarragona, 1939) |
Elisa/la brisa/escampa/el teu nom, diu la poeta Maria Dolors Vallverdú en un poema dedicat a la duesaigüenca l'Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco. Avui fa 85 anys que l'Elisa va morir en ser "pasada por las armas", segons diu l'acta de defunció, a les 5:30 h, del 22 d'abril de 1939, a la muntanya de l'Oliva a Tarragona. Tenia 21 anys i havia estat sotmesa a un consell de guerra sumaríssim d'urgència, és a dir, sense poder-se defensar.
Són múltiples els espais de memòria que en recuperen i dignifiquen la memòria d'Elisa Cardona Ollé, víctima de la repressió franquista: El grup escultòric 'Dignitat' al cementiri de Tarragona; una obra de teatre; un vídeodansa multipremiat internacionament; l'exposició itinerant 'Memòria Democràtica'; l'Elisa dona nom a un espai sindical; el seu nom és a la llista de dones
afusellades pel règim franquista al Museu d'Història de Catalunya; la recorden tres poemes de Maria Dolors Vallverdú (Elisa, El teu mirar s'estanca i Venies d'un cel serè); Andreu Sotorra la recorda a la novel·la Els silencis de la boca de la Mina, capítol XV; recull la seva història el llibre Les Oblates 1939-1941: presó de dones de Tarragona, de Josep Subirats Piñana; i el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell... L'Elisa Cardona Ollé no va tenir oportunitat de demostrar que era innocent i amb tot, la desmemòria del seu poble fa que cap in memoriam li reti reconeixement de la seva dignitat com a persona. Diu Vallverdú:
Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.
 |
| L'Elisa i la seva germana Marina |
L'article Elisa Cardona Ollé de la Viquipèdia remet a diversos treballs de recerca sobre els afusellaments del franquisme i s'hi tracta el seu cas:
«Resident al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts poques hores després a la carretera de Barcelona.
Detinguda i empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí, juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de Tarragona.»
Després de molts anys d'obscuritat, es feia públic l'expedient del consell de guerra sumaríssim d'urgència. Al judici sense cap mena de garantia, els suposats testimonis que assenyalaven l'Elisa eren les mateixes persones que es protegien perquè també elles podien ser 'culpables'. Assenyalaven l'Elisa perquè era la persona més vulnerable de tots els trebaballors de l'establiment. No la va defensar ningú. No ens podem imaginar el seu abandó i el desesper on va sumir-se. Ni el dia del judici, ni la data de l'afusellament ni on l'enterraven (a la fossa comuna del cementiri de Tarragona) van considerar els assassins que mereixien ser notificats a la família. Una humiliació més.
**
L'any 2017 el Parlament de Catalunya va declarar il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació. Vegeu: Llei 11/2017 del Parlament de Cataluya (DOGC núm. 7406).
HEMEROTECA
Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966
**
 |
| Instrucció del judici sumaríssim d'urgència Auditoría del Ejército de Ocupación, 20 gener 1939. |
 |
| 'ENTERADO' de la sèntència per Franco |
 |
| Acta de defunció d'Elisa Cardona. |
 | |
| Article de Meritxell Ferré Baldrich Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021 Cliqueu la imatge per llegir i/o descarregar l'article en PDF |
**
Entrevistes a Montserrat Duch, Pineda Vaquer, Pilar Camarasa, Montserrat Camarasa,
Sèrie: Inspiradores. La Xarxa. TAC12, març 2023
 |
| En memòria de les víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Fossa comuna del cementiri de Tarragona. Inaugurat el 2010 |
 | ||
| Elisa Cardona Ollé. Article de la Viquipèdia |
**
 |
| Font: Museu d'Història de Catalunya |
**
 |
| Vídeodansa (2021) premiat internacionament https://vimeo.com/497587291 (contrasenya: tarragona) |
A Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco
I
La brisa
és vida
i crida
el teu nom.
Tot d'una
la lluna
ha perdut
el son.
I plora
l'aurora
desfeta
en sanglots.
Elisa
la brisa
reclama
el teu nom.
Si et sento,
pressento
una aura
de llum.
Absent
o a la vora
ets com una espina
clavada
en el cor
Ets l'aigua
sonora
que parla
de nit
Elisa
la brisa
escampa
el teu nom.
II
EL TEU MIRAR S'ESTANCA...
El teu mirar s'estanca
abans de l'alba.
L'estrella pelegrina
t'il·lumina la cara.
Una font que no plora
té presonera l'alba.
III
VENIES D'UN CEL SERÈ...
Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.
Roselles abatudes
per la fúria d'Espanya.
**
Els militars li van fer un judici dels que ara es fan cada dia. A la presó de dones, on som nosaltres, diuen que ella no es va poder ni defensar. La van condemnar només entrar a la sala. Junt amb els altres. Fa quinze dies... que...
—¿Què...? ¿Que què...? Parla... —es va impacientar, Pere Gabriel.
—Afusellada...
**