22 d’abril 2024

ELISA, LA BRISA ESCAMPA EL TEU NOM


Elisa Cardona Ollé
(Pradell de la Teixeta, 1918 - Tarragona, 1939)

Elisa/la brisa/escampa/el teu nom, diu la poeta Maria Dolors Vallverdú en un poema dedicat a la duesaigüenca l'Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco. Avui fa 85 anys que l'Elisa va morir en ser "pasada por las armas", segons diu l'acta de defunció, a les 5:30 h, del 22 d'abril de 1939, a la muntanya de l'Oliva a Tarragona. Tenia 21 anys i havia estat sotmesa a un consell de guerra sumaríssim d'urgència, és a dir, sense poder-se defensar.

Són múltiples els espais de memòria que en recuperen i dignifiquen la memòria d'Elisa Cardona Ollé, víctima de la repressió franquista: El grup escultòric 'Dignitat' al cementiri de Tarragona; una obra de teatre; un vídeodansa multipremiat internacionament;  l'exposició itinerant 'Memòria Democràtica'; l'Elisa dona nom a un espai sindical; el seu nom és a la llista de dones afusellades pel règim franquista al Museu d'Història de Catalunya; la recorden tres poemes de Maria Dolors Vallverdú (Elisa, El teu mirar s'estanca i Venies d'un cel serè); Andreu Sotorra la recorda a la novel·la Els silencis de la boca de la Mina, capítol XV;  recull la seva història el llibre Les Oblates 1939-1941: presó de dones de Tarragona, de Josep Subirats Piñana; i el llibre Memòria de les oblidades, de Tecla Martorell...  L'Elisa Cardona Ollé no va tenir oportunitat de demostrar que era innocent i amb tot, la desmemòria del seu poble fa que cap in memoriam li reti reconeixement de la seva dignitat com a persona. Diu Vallverdú:

Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.

L'Elisa i la seva germana Marina

L'article Elisa Cardona Ollé de la Viquipèdia  remet a diversos treballs de recerca sobre els afusellaments del franquisme i s'hi tracta el seu cas:

«Resident al poble de Duesaigües (Baix Camp) treballava de cambrera a l'Hotel Nacional de Tarragona. Acabada la Guerra civil amb la desfeta del Bàndol Republicà, fou denunciada i acusada sense proves convincents de tenir relació amb els fets ocorreguts el 18 de setembre de 1936 quan un escamot de les milícies de la FAI, va irrompre a l'Hotel i es va emportar l'amo Andrés Alfonso Vallespín, cinc religiosos que tenia acollits i dos clients (pare i fill) de dretes, que van aparèixer morts poques hores després a la carretera de Barcelona.
Detinguda i empresonada, Elisa sempre es va declarar innocent, però fou sotmesa a un Consell de Guerra Sumaríssim i passada per les armes a la Muntanya de l'Oliva el dia 22 d'abril de 1939 a dos quarts de sis del matí, juntament amb 22 persones més.[3] La família es va assabentar de l'execució per uns veïns que van llegir la notícia al Diario Español de Tarragona.
»

Després de molts anys d'obscuritat, es feia públic l'expedient del consell de guerra sumaríssim d'urgència. Al judici sense cap mena de garantia, els suposats testimonis que assenyalaven l'Elisa eren les mateixes persones que es protegien perquè també elles podien ser 'culpables'. Assenyalaven l'Elisa perquè era la persona més vulnerable de tots els trebaballors de l'establiment. No la va defensar ningú.  No ens podem imaginar el seu abandó i el desesper on va sumir-se. Ni el dia del judici, ni la data de l'afusellament ni on l'enterraven (a la fossa comuna del cementiri de Tarragona) van considerar els assassins que mereixien ser notificats a la família. Una humiliació més.

**

L'any 2017 el Parlament de Catalunya va declarar il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació. Vegeu: Llei 11/2017 del Parlament de Cataluya  (DOGC núm. 7406). 

 

HEMEROTECA

Tribunal Militar Territorial 3:
Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670

Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966

** 

* RETORNAR LA VEU A PASSES SILENCIADES, article de Marta Omella. «Diari Més», 18-VI-2024

 
* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, VIDEODANSA PREMIAT, «Pont d'Enseula», 14-6-2021
 
EXPOSICIÓ "MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA», «Pont d'Enseula», 26-6-2019

80 ANYS DE L'AFUSELLAMENT D'ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 22-4-2019

RECORDANT ELISA CARDONA, L’ÚNICA AFUSELLADA PEL FRANQUISME A TARRAGONA, article de Pineda Vaquer «Fet a Tarragona», 15-1-2019

¿QUI SIGNA LA REPARACIÓ JURÍDICA D'ELISA CARDONA?, «Pont d'Enseula», 24-11-2017

ESCULTURA "DIGNITAT" PER A ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 12-12-2010

A MARINA CARDONA, IN MEMORIAM, «Pont d'Enseula», 6-3-2010

ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia

MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre
 
Instrucció del judici sumaríssim d'urgència
Auditoría del Ejército de Ocupación, 20 gener 1939.

'ENTERADO'  de la sèntència per Franco

Acta de defunció d'Elisa Cardona.

Article de Meritxell Ferré Baldrich
Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021

Cliqueu la imatge per llegir i/o descarregar l'article en PDF

 **

Vídeo: "Elisa Cardona i les Oblates", amb Pilar Camarasa i Montse Sans 
Sèrie 'Dones a la història de Tarragona. Tgn Cultura, 2020
 
[...] En els expedients sumaris o sumaríssims s’hi recullen totes les proves inculpatòries com els informes que es demanaven a la policia, a la Falange o a l’alcaldia del poble. També s’hi poden trobar els testimonis recollits, tant dels denunciants com dels que s’anaven a cercar per ampliar informació. En l’expedient d’Elisa Cardona hi trobem testimonis com el de Maria Mestres, que vivia a Tarragona però que era natural de Duesaigües, que no pot afirmar ni desmentir les acusacions que es fan contra la noia. Un altre testimoni és la d’un treballador de l’hotel, Josep Ferré Llop, que manifesta que tots els treballadors de l’establiment coneixien la identitat de les persones assassinades per les milícies antifeixistes, però que ell pensa que Elisa és d’idees «izquierdistas». Article de Meritzell Ferré Baldrich. Revista del Centre de Lectura, 4-X-2021

Petra Savall Fontanet, encarregada de l'hotel va dir "que va sentir dir que elisa podia haver-ho dit".
Jerónimo García, el nebot de l'amo va dir: "que al seu domicili el va visitar, espontàniament un noi de 16 ays, que anava de part d'un extremista de la CTN-Fai, per dir-li que Elisa era la denunciant.» Josep Subirrats. Les oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona, Cossetània, 2006

**
 

Vídeo: "Elisa Cardona. L'única dona afusellada pel franquisme a la ciutat de Tarragona"
Entrevistes a Montserrat Duch, Pineda Vaquer, Pilar Camarasa, Montserrat Camarasa, 
Pilar Poy, Maria Cardona i Josepa Assama.
Sèrie: Inspiradores. La Xarxa. TAC12, març 2023

 **
 
En memòria de les víctimes de la repressió franquista a Tarragona.
Fossa comuna del cementiri de Tarragona. Inaugurat el 2010

**

 **

**

Font: Museu d'Història de Catalunya
Elisa Cardona Ollé va ser una de les disset dones afusellades a Catalunya per l'exèrcit franquista d'ocupació. Havia estat traslladada de la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup de vint-i-dues persones.

**

 
**
Vídeodansa (2021) premiat internacionament
https://vimeo.com/497587291
(contrasenya: tarragona)
 
 **
 
ELISA
Maria Dolors Vallverdú Torrents

                                        A Elisa Cardona Ollé, afusellada per Franco

I
La brisa
és vida
i crida
el teu nom.

Tot d'una
la lluna
ha perdut
el son.

I plora
l'aurora
desfeta
en sanglots.

Elisa
la brisa
reclama
el teu nom.

Si et sento,
pressento
una aura
de llum.

Absent
o a la vora
ets com una espina
clavada
en el cor

Ets l'aigua
sonora
que parla
de nit

Elisa
la brisa
escampa
el teu nom.


II
EL TEU MIRAR S'ESTANCA...

El teu mirar s'estanca
abans de l'alba.

L'estrella pelegrina
t'il·lumina la cara.

Una font que no plora
té presonera l'alba.


III
VENIES D'UN CEL SERÈ...

Venies d'un cel serè,
envoltat de muntanyes,
i tot el foc del camp
t'encenia les galtes.

Roselles abatudes
per la fúria d'Espanya.

**

Els militars li van fer un judici dels que ara es fan cada dia. A la presó de dones, on som nosaltres, diuen que ella no es va poder ni defensar. La van condemnar només entrar a la sala. Junt amb els altres. Fa quinze dies... que...
—¿Què...? ¿Que què...? Parla... —es va impacientar, Pere Gabriel.
—Afusellada...

ANDREU SOTORRA. Els silencis de la Boca de la Mina, cap. XV. (Barcelona: Editorial Cruïlla, 2007, 20236a)