03 d’abril 2024

2024 ANY ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
M'aclame a tu

Enguany es commemora el centenari del naixement del poeta Vicent Andrés  Estellés (Burjassot, l'Horta Nord, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993). 

Es reeditaran obres exhaurides per a escoles i biblioteques públiques, i es farà un cicle de recitals dels seus poemes, entre d'altres activitats. La Generalitat de Catalunya i la Diputació de València han declarat 2024 l'any Estellés. La Diputació portarà Estellés als pobles, 40 ajuntaments i tres universitats públiques en aquest programa divulgatiu de l'obra del poeta. 

Hem de creure, doncs, que l'obra del poeta de Burjassot es difondrà en múltiples activitats literàries presencials i en xarxa. 

La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
Goig del carrer

Vaig interessar-me per l'obra de Vicent Andrés Estellés a través dels poemes recitats per Ovidi Montllor i musicats per Toti Soler.  Després van anar arribant llibres a mesura que el poeta els publicava i finalment l'obra completa d'Edicions 3 i 4. Poeta de capçalera de qui em costaria triar un poema, però segurament el que més he llegit i he aprofundit és Coral romput. Escrit amb una combinació d'immediatesa planera i monumental de matisos que commou, el poeta hi aplega tot el que vol dir.  En aquest poema de 1.261 versos alexandrins blancs hi és tot el poeta que trobem desgranat en la resta de la seva obra. Escolteu-lo aquí:

Coral Romput, de Vicent Andrés Estellles
Veu: Ovidi Montllor. Música: Toti Soler

Aprofitant el centenari del naixement del poeta de Burjassot, el director i dramaturg Marc Chornet estrenarà a la Sala Atrium una versió teatral de Coral romput, a càrrec de l'actriu Marina Alegre i amb música de Gerard Marsal. Segons el director, la primera persona que parla i el registre oral donen peu a imaginar el poema com un monòleg dramàtic.

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
Propietats de la pena