N'hem vistes quatre versions en català d'aquesta obra més representada de Tennessee Williams, estrenada el 1945, i cadascuna posa l'accent en un aspecte visual. En aquesta que ha traduït i dirigit Martina Cabanas Collell s'hi enfoca on viuen i com vesteixen els protagonistes per mostrar que ja no els queda absolutament res de material —tret del vestit de mudar de la mare, això sí— que recordi el passat esplendorós d'aquesta classe alta del sud dels Estats Units, arruïnada després del crac del 29. Ara ja no valen les aparences, han de sobreviure. La matriarca (Laura Conejero, brillant) vol protegir la filla (Clara Moraleda, camaleònica) més coixa —esguerradeta, en diu— de les quatre versions que he vist. Es desespera perquè no és època de pretendents per triar i remenar els diumenges a la tarda. El fill (Roger Torns, esplèndid en mostrar la rebel·lió del personatge), que actua de presentador-narrador, porta a sopar a casa un company (David Anguera, precís al seu lloc de cobejat pretendent). La mare munta tota una coreografia i el xicot i la filla s'agraden. Però els somnis i el futur són tan fràgils com les figuretes de vidre. 9/10
