 |
| © Marc A. Pérez Oliván L'alfabet secret. Acrílic s/ paper, 70 x 30 |
Acabo de descobrir l'artista plàstic Marc A. Pérez Oliván. Va néixer el 1951 a Mauritània, de pares republicans a l'exili. L'hauríem trobat fins als 12 anys amb un peu a l'oceà i l'altre al desert, dibuixant en qualsevol paper els primers microrelats surrealistes amb els colors. Després, a Barcelona, l'hauríem trobat signant portades de llibres, publicitat, revistes de còmic, murals, cartells... dissenyant aparadors, objectes de decoració i artesania. A tot arreu l'hauríem trobat immers en projectes d'art, si fa no fa com el trobem darrerament, a la pau de casa seva a Duesaigües, al seu pis de Reus o viatjant amunt i avall, preparant apassionat una exposició dels seus treballs o fent il·lustracions de contes, com les que acaba de publicar per a La camella del meu desert, d'Ignasi Riera, encarregades per la Regidoria de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Reus.
En l'aparent simplicitat de cada quadre, Pérez Oliván amaga un enigma reflexiu i intel·lectualitzat. Aconsegueix transformar en imatges la narrativa dels somnis. Juxtaposa ambients i elements quotidiants que plegats creen una realitat modificada, fantasiosa. La història de l'art ha posat etiqueta a aquesta sintaxi: realisme màgic. De lectura oberta, polisèmica. El quadre virtual que m'arriba de regal, em suggereix:
En l'aparent simplicitat de cada quadre, Pérez Oliván amaga un enigma reflexiu i intel·lectualitzat. Aconsegueix transformar en imatges la narrativa dels somnis. Juxtaposa ambients i elements quotidiants que plegats creen una realitat modificada, fantasiosa. La història de l'art ha posat etiqueta a aquesta sintaxi: realisme màgic. De lectura oberta, polisèmica. El quadre virtual que m'arriba de regal, em suggereix:
Han nascut flors estranyes de l'alfabet secret.
Diríem que són gira-sols, perquè es baden
als quatre sols cardinals. Però, no ens en refiem.
¿Tenen sèpals amb punxes, tiges amb espines o
corol·les carnívores? Només sabem que han nascut
per generació espontània, arrelades al substrat de paper,
entre síl·labes i frases. I no els cal reg ni adob.
Quan repleguem les llavors, són tot perfum de dàtils
i d'avellana plena. Les deixem assecar al calaix obert
on brunzeixen inquietes les abelles. No escarmentem mai!
LENA PAÜLS. Flors de l'alfabet secret