10 de setembre 2011

JOSEP GUARDIOLA, L'ESCOLLIT

Vídeo del discurs d'agraïment de Josep Guardiola, 
al Parlament de Catalunya
Josep Guardiola ha fet el cim en reconeixement públic i oficial. En la seva línia de "celebrar l'èxit amb moderació" ha fet un discurs exemplar en l'acte de lliurament de la Medalla d'Or que li ha atorgat el Parlament de Catalunya per unanimitat.
Guardiola és un comunicador culte. Tot i portar algunes notes, ha fet el discurs d'agraïment del guardó sense llegir-les. Ha dedicat uns quants mots a cada orador, pels panegírics que l'han precedit. No s'ha deixat d'esmentar avis, pares, Santpedor, el Barça, els futbolistes, la parella i els fills. Només quan la presidenta del Parlament li ha penjat la medalla s'ha mostrat una mica tens i ha fet gestos insegurs: s'ha estirat els faldons de l'americana, no sabia on posar les mans. Un cop darrere del faristol, s'ha apujat els pantalons, ha tocat insistentment els micros, ha palpat la medalla sobre el pit, s'ha rascat el cap, s'ha mocat amb els dits, s'ha tocat una cella. I ha despegat amb energia. Ha començat a repartir la mirada per tot l'auditori, subratllant amb les mans i amb tot el cos les paraules apassionades, en un estil col·loquial, amb concessions al llenguatge vulgar: "cony", "paio", "acollonant".
Mentre Guardiola parlava, la càmera s'ha passejat per la sala i tothom n'estava confortablement hipnotitzat. Amb la boca oberta, com si parlés un parent entranyable (comproveu-ho al vídeo.) I és que es mostra tan natural i proper en les seves intervencions públiques que tothom creu conèixer la persona que s'amaga darrere del personatge. Que hi és, és clar.  El personatge Guardiola protegeix la seva intimitat personal amb la mateixa passió i seny que li coneixem a la feina, i són pocs als qui dóna dret a accedir-hi. Fins i tot això fa bé, l'escollit.
Va acabar amb uns mots que expressen el sentit comú de la persona personatge:


Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora
—i no hi ha retrets ni hi ha excuses—,
si ens posem a pencar,
som un país imparable.
JOSEP GUARDIOLA. Discurs d'agraïment de la Medalla d'Or 
del Parlament de Catalunya, 2011