 |
La sonrisa etrusca Autor: José Luis Sampedro. Adaptador: Juan Pablo Heras Direcció: José Carlos Plaza Teatre Goya Foto: © David Ruano |
El muntatge La sonrisa etrusca, al Teatre Goya, ha representat dues hores de patiment, enganxats a la fila cinc, sense mitja part. Els monòlegs que hauria de dir el protagonista Bruno (interpretat per l'actor Héctor Alterio, Buenos Aires, 1929) s'escolten amb un enregistrament deficient. No entenem la primera frase enllaunada ni la segona, ni cap altra sencera del tot.
L'obra teatral és l'adaptació de la novel·la de José Luis Sampedro, on explica una història de segones oportunitats. Un pagès calabrès, partisà, és a Milà, a casa del seu fill, per sotmetre's a les cures d'un càncer galopant. Recorda la seva existència amarga responsable del caràcter retret i aspre. Al final de la seva vida s'estova quan coneix el seu nét i un nou amor (interpretació molt encertada de Julieta Serrano.)Però ¿on és l'extraordinari actor Héctor Alterio? Divagant i vagarejant per l'escenari, acostant-se a un bressol que uns i altres aparquen d'aquí d'allà, sense que desperti cap complicitat amb ningú. Afegim-hi uns actors secundaris més que justets i ja tindrem una idea de com el director ha afrontat aquest "somriure" estrany.