L'exposició Retrats de la Belle Époque que es pot veure al CaixaForum té tants visitants que costa arribar a tots els quadres. Quan hi hem anat nosaltres (mig agost, 12:30), ha estat impossible fer-ne un recorregut personal, per tant, hem anat formant part de la corrua de públic que badava davant dels retrats més impactants.
La tria de retrats reflecteix el pas d'un estat d'ànim eufòric dels anys de creixement econòmic de les darreres dècades del s. XIX, al desànim dels retrats impressionistes que anuncien la Primera Guerra Mundial. Remarco la presentació didàctica, articulada en nou apartats: els autorretrats, els retrats de societat, el temperament i el caràcter, els retrats de grup, els ambients i les converses, els retrats a l'aire lliure, un àmbit dedicat a Tolouse-Lautrec, el retrat com a símbol i la crisi dels anys previs a la guerra.
Setanta-sis obres de tres generacions d'artistes, cedides per una trentena de museus de dotze països. Una exposició magnífica que connecta la història de la pintura amb la història social i cultural d'aquesta època fonamental a l'hora de construir l'esperit modern.
Exposició oberta fins al 9 d'octubre.